![\"\"](\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/05\/1.jpeg\")
<\/a><\/p>\nEl detonant del projecte de divulgaci\u00f3 sorgeix en una conversa rutin\u00e0ria al final de la jornada, a casa amb la seva parella, sobre com havia anat el dia. En concret, quan li explica el cas real d\u2019un pacient que, despr\u00e9s d\u2019una crisi a la feina, desapareix durant setmanes i que, despr\u00e9s de trobar-lo caminant sense rumb al carrer, s\u2019envia al seu domicili despr\u00e9s d\u2019uns quants dies ingressat a l\u2019hospital. La resposta de qui no coneix aquesta professi\u00f3 \u00e9s \u00f2bvia, \u00e9s la que tindr\u00edem tots nosaltres, i \u00e9s la que llegim en una de les vinyetes en boca del mateix guionista que apareix dibuixat com un dels personatges: \u201cPer\u00f2, com es pot tornar a alg\u00fa aix\u00ed al carrer? O sigui, no us preocupa que torni a passar una cosa semblant?\u201d.<\/p>\n
Les respostes de l\u2019experta s\u00f3n tranquil\u00b7litzants (se sobreent\u00e9n que si hi hagu\u00e9s un risc potencial no s\u2019hagu\u00e9s pres la decisi\u00f3 de donar-li l\u2019alta hospital\u00e0ria), amb una concisa i aclaridora descripci\u00f3 del tractament i seguiment, per\u00f2 es malmet quan expressa una resposta lapid\u00e0ria: \u201cAix\u00f2 \u00e9s el m\u00e0xim que se\u2019ls pot oferir a la sanitat p\u00fablica\u201d. De nou, els lectors d\u2019aquesta vinyeta ens fem la mateixa pregunta que es va fer la seva parella en aquell instant: si hi haguessin m\u00e9s recursos, la soluci\u00f3 hauria estat diferent? \u201c\u00daltimament la salut mental est\u00e0 a la boca de tot el m\u00f3n. Podries publicar alguna cosa sobre el tema, no creus?\u201d. I ho ha fet.<\/p>\n
Norma Editorial<\/a>\u00a0publica en castell\u00e0\u00a0Locura. Un elogio de la diferencia\u00a0<\/em><\/strong>(2023)<\/strong><\/a>, mentre que l\u2019Editorial Comanegra<\/a>\u00a0publica la versi\u00f3 en catal\u00e0 de\u00a0Nou elogi de la follia\u00a0<\/em><\/strong>(2023)<\/strong><\/a>. L\u2019obra est\u00e0 realitzada a quatre mans, amb gui\u00f3 del mateix Jos\u00e9 Valenzuela, i amb dibuix d\u2019Alfredo Bor\u00e9s, que ja tenia una experi\u00e8ncia pr\u00e8via en una obra on el tema de la salut mental era fonamental:\u00a0Las voces y el laberinto (2018)<\/em><\/strong><\/a>, una adaptaci\u00f3 de la novel\u00b7la de Ricard Ruiz Garz\u00f3n, on relatava diverses situacions reals relacionades amb l\u2019esquizofr\u00e8nia (publicada en castell\u00e0 com\u00a0Las voces del laberinto<\/em>, per Plaza i Jan\u00e9s el 2005, i com\u00a0Esquizo. Hist\u00f2ries reals<\/em>, per La Campana el 2008).<\/p>\n Bor\u00e9s compleix amb escreix un repte molt exigent, en qu\u00e8 el dibuixant no nom\u00e9s ha d\u2019assegurar una continu\u00eftat narrativa, sin\u00f3 que ha d\u2019acompanyar les vinyetes amb dades, de canviar d\u2019escenaris molt diferents entre si o plasmar el que pot passar pel cap durant una crisi d\u2019algun dels protagonistes. A m\u00e9s, empra el color per diferenciar la realitat amb la part on\u00edrica, i la intensitat del color \u00e9s a mida de la necessitat de cada escena. A m\u00e9s, els dos autors s\u00f3n, en realitat, personatges de la pr\u00f2pia novel\u00b7la gr\u00e0fica que actuen com a narradors (i protagonistes de la portada), amb un cert estil emp\u00e0tic amb el lector, plantejant les preguntes i les explicacions de forma pedag\u00f2gica i amena, que assegura la lectura fins al final de la novel\u00b7la gr\u00e0fica. I el que s\u2019explica \u00e9s de m\u00e0xima actualitat, i ho percebem amb les pinzellades sobre dades estad\u00edstiques relacionades amb la salut mental, que permet dimensionar i contextualitzar la magnitud del problema, cosa que comen\u00e7a a trav\u00e9s d\u2019un pr\u00f2leg clarivident escrit per Nuria Bendicho Gir\u00f3.<\/p>\n<\/a><\/p>\n