\u201cEs pot i cal construir un consens m\u00e9s ampli sobre la reducci\u00f3 de la jornada laboral\u201d, afirma H\u00e9ctor Tejero. El diputat de l’Assemblea de Madrid assegura que \u00ab\u00e9s una bona pol\u00edtica d’Estat donar incentius a les empreses que redueixin la jornada laboral\u00bb i creu que \u00e9s la via per ampliar les veus favorables entre la dreta i l’empresariat al voltant de la jornada laboral de 32 hores. Despr\u00e9s que M\u00e1s Madrid hagi acordat presentar-se amb Sumar a les properes eleccions del 23 de juliol, assegura que els tres principals reptes en la propera d\u00e8cada s\u00f3n la transici\u00f3 ecol\u00f2gica, la desigualtat i l’habitatge i defensa que \u201cel projecte de Sumar i M\u00e1s Madrid es fa c\u00e0rrec dels problemes del pa\u00eds i vol que tots visquem millor\u201d.<\/p>\n
Per qu\u00e8 \u00e9s hora d’establir la jornada laboral de 32 hores?<\/strong><\/p>\n Per poder viure millor. Hi ha un conjunt de problemes al m\u00f3n, que encara que no se solucionarien, millorarien amb una reducci\u00f3 de jornada: alts nivells d’estr\u00e8s i d’ansietat; s\u00edndrome de burnout; treballar massa i no arribar a tot. Tamb\u00e9 tenim una crisi de cures, que la gent no pugui tenir cura dels seus descendents o dels grans al seu c\u00e0rrec. Tamb\u00e9 hi ha una perspectiva clim\u00e0tica; pensar noves maneres de viure al m\u00f3n. En tot aix\u00f2, la reducci\u00f3 de jornada laboral hi t\u00e9 un paper protagonista.<\/p>\n La prova pilot del Regne Unit, la 4 Day Week, va demostrar que a m\u00e9s a m\u00e9s d’una millora en la salut mental dels treballadors, hi havia un lleu augment de la productivitat (1,4%). M\u00e9s enll\u00e0 d’una reducci\u00f3 hor\u00e0ria, no es planteja un canvi en la l\u00f2gica laboral basat m\u00e9s en objectius que en hores?<\/strong><\/p>\n El gran debat \u00e9s a la productivitat. Els experiments demostren que la millora de la salut mental i f\u00edsica dels treballadors millora. A Fran\u00e7a, fins i tot amb la reducci\u00f3 de jornada tamb\u00e9, es va veure que m\u00e9s gent va deixar de fumar. En tasques art\u00edstiques o que funcionen per objectius \u00e9s evident que la reducci\u00f3 d’estr\u00e8s augmenta la productivitat. A restaurants o f\u00e0briques, s’observa com hi ha menor rotaci\u00f3 de personal i la gent est\u00e0 m\u00e9s identificada amb la seva empresa. Hi ha un proc\u00e9s de captaci\u00f3 de talent per les millores en les condicions laborals. D’aquesta manera augmenta lleument o no disminueix la productivitat.<\/p>\n La reducci\u00f3 de jornada genera condicions perqu\u00e8 es produeixi un canvi cultural, per\u00f2 no ho aconseguir\u00e0 per si mateixa<\/p><\/blockquote>\n De moment hem vist diferents proves pilot al m\u00f3n, per\u00f2, com es pot traslladar a una pol\u00edtica generalitzada? Perqu\u00e8 hi ha sectors com l’hostaleria que asseguren que tindrien m\u00e9s problemes per fer-la.<\/strong><\/p>\n La idea de les proves pilot era una avaluaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques. Quins problemes i avantatges tenen empreses i treballadors per implementar la reducci\u00f3 de jornada? Per aix\u00f2, el projecte pilot que intentem fer des de M\u00e1s Pa\u00eds era intentar incloure empreses de molts sectors, encara que finalment el Govern ho ha plantejat al sector industrial. La idea de la prova pilot era poder entendre les necessitats de les empreses per resoldre-les. Per nosaltres ha de ser un proc\u00e9s gradual. Fer pol\u00edtiques d’incentius des de les institucions perqu\u00e8 les empreses es vagin sumant. La gent t\u00e9 la idea que es decreta d’un dia per a l’altre, tot i que gaireb\u00e9 mai ha estat aix\u00ed. Per tant, nosaltres optem per la via d’incentius, desgravacions, ajudes directes o beneficis a la compra p\u00fablica perqu\u00e8 les empreses es vagin sumant. Si juntament amb aix\u00f2, hi ha una pressi\u00f3 dels sindicats que posen la q\u00fcesti\u00f3 damunt la taula mitjan\u00e7ant el conveni, es podr\u00e0 avan\u00e7ar col\u00b7lectivament. En aquest cas, la llei \u00e9s el final del cam\u00ed, quan ja hi ha un volum elevat d’empreses que la duen a terme. Com es va fer a Fran\u00e7a, es pot fer una llei amb una morat\u00f2ria de dos anys. Al final dep\u00e8n del sector, la mida i el tipus d’empresa. I ja per una q\u00fcesti\u00f3 de competici\u00f3, de captaci\u00f3 de talents, acabar\u00e0 obligant les empreses a reduir la jornada.<\/p>\n A Espanya s’han plantejat diverses proves pilot de la jornada laboral de 32 hores. Com estan funcionant?<\/strong><\/p>\n La primera va ser a la Comunitat Valenciana. Ja van per la segona edici\u00f3. A la primera es van presentar moltes empreses, per\u00f2 algunes no complien els requisits. En aquesta segona fase s’han presentat m\u00e9s empreses i han modificat les bases perqu\u00e8 hi accedeixin m\u00e9s. En el cas espanyol, ara se n’estan comprovant quantes compleixen els requisits i se n’han presentat unes 70. El problema de la prova pilot d’Espanya \u00e9s que s’ha plantejat des del Ministeri d’Ind\u00fastria i, per tant, nom\u00e9s s\u00f3n empreses industrials. Caldr\u00e0 veure totes les que accedeixen al projecte pilot.<\/p>\n Hi ha consens social per establir-la? La patronal, per exemple, no la veu amb bons ulls, s’ha de buscar un suport de tots els agents socials?<\/strong><\/p>\n Hi ha un suport social elevat. Nosaltres vam fer una enquesta l’1 de maig del 2021 i un 70% el recolzava. M\u00e9s a l’esquerra que a la dreta i m\u00e9s els joves que els grans. A m\u00e9s a m\u00e9s, m\u00e9s del 50% pensa que \u00e9s viable. A l’\u00e0mbit de les empreses, a Anglaterra un 5% l’estan aplicant i un 20% s’ho han plantejat. A Espanya, en una enquesta que va fer Adecco el 2021, un 70% de les empreses estava en contra de la reducci\u00f3 de la jornada laboral sense abaixar els salaris, per\u00f2 al voltant d’un 12% estaven a favor de provar-ho. Encara que sembli poc, s\u00f3n molt\u00edssimes empreses, s\u00f3n 400.000. Probablement amb la crisi d’Ucra\u00efna, el rebuig des de les empreses hagi augmentat, per\u00f2 hi ha sectors que ja ho fan i veuen que \u00e9s benefici\u00f3s tant per als treballadors com per a les mateixes empreses. Sempre hi haur\u00e0 retic\u00e8ncies. Es pot i cal construir un consens m\u00e9s ampli sobre la reducci\u00f3 de la jornada laboral.<\/p>\n La reducci\u00f3 de jornada, m\u00e9s que l’efecte sobre les emissions, t\u00e9 potencial per trobar noves maneres d’estar al m\u00f3n que s\u00f3n sostenibles, tamb\u00e9 vitalment<\/p><\/blockquote>\n I hi ha un consens favorable a l’\u00e0mbit pol\u00edtic?<\/strong><\/p>\n Des de la pol\u00edtica, la via ara \u00e9s la dels incentius. Es pot construir un consens pol\u00edtic amb la dreta en la reducci\u00f3 de jornada laboral. No tant imposant-la sin\u00f3 per la via dels incentius. L’empresa que la vulgui provar, se li poden donar ajuts. Aix\u00f2 ja es fa realment. Les empreses ja reben subvencions per fer R+D, per contractar gent de determinades minories, etc. La reducci\u00f3 de la jornada laboral tamb\u00e9 permet que es redueixin les baixes laborals, l’absentisme laboral i t\u00e9 beneficis en la conciliaci\u00f3 i les millores en la salut. \u00c9s una bona pol\u00edtica d’Estat donar incentius a les empreses que redueixin la jornada laboral. En aix\u00f2 tamb\u00e9 hi podria haver consens amb els empresaris.<\/p>\n La jornada laboral de 32 hores s’ha plantejat com una de les mesures que ajudaria la salut laboral per reduir l’estr\u00e8s o millorar la conciliaci\u00f3, entre d’altres. M\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, continuem amb una manca d’acc\u00e9s a salut mental, quines altres pol\u00edtiques laborals cal plantejar per garantir una salut laboral real?<\/strong><\/p>\n Totes les pol\u00edtiques que redueixin la precarietat i fomentin l’estabilitat i la formaci\u00f3. La majoria de problemes de salut laboral es produeixen per treballar massa. Els accidents laborals, per exemple, es produeixen majorit\u00e0riament les darreres hores de la jornada i els \u00faltims dies de la setmana per temes d’esgotament. A m\u00e9s, hi ha m\u00e9s d’un 20% de gent que pateix la s\u00edndrome de burnout. L’estabilitat permetria tamb\u00e9 reduir l’estr\u00e8s i q\u00fcestions com ara menor rotaci\u00f3 i m\u00e9s formaci\u00f3 tamb\u00e9 ajudarien. Tamb\u00e9 hi ha altres temes fonamentals com ara la salut mental o l’habitatge, que estan relacionats amb el m\u00f3n del treball. Cal reduir preus de l’habitatge o augmentar els salaris.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 de la millora de la conciliaci\u00f3, tamb\u00e9 es parla que \u00e9s una mesura que beneficia moviments socials com el feminisme o l’ecologisme. Quina \u00e9s la seva aportaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Amb la conciliaci\u00f3 hi ha debat. La reducci\u00f3 de la jornada laboral \u00e9s una precondici\u00f3 per afavorir un canvi cultural. No solucionar\u00e0 els problemes de conciliaci\u00f3 en el repartiment desigual de les tasques dom\u00e8stiques entre homes i dones. Alguns estudis demostren que no hi ha un efecte gaire fort. Quan els homes es jubilen o entren a l’atur de llarga durada, no assumeixen m\u00e9s c\u00e0rrega de feines de casa. La reducci\u00f3 de jornada genera condicions perqu\u00e8 es produeixi un canvi cultural, per\u00f2 no ho aconseguir\u00e0 per si mateixa. A la reducci\u00f3 de jornada es planteja l’opci\u00f3 de treballar menys dies o menys hores al dia. Les dones s’estimen m\u00e9s treballar menys hores al dia i els homes menys dies a la setmana, per una q\u00fcesti\u00f3 de conciliaci\u00f3. A l’enquesta que vam fer vam veure un biaix de g\u00e8nere, encara que tampoc molt evident. Per tant, \u00e9s un debat interessant, tot i que encara \u00e9s obert i s’ha de resoldre.<\/p>\n Pel que fa al, ecologisme hi ha dues q\u00fcestions: els efectes directes al medi ambient; perqu\u00e8 hi ha menys despla\u00e7aments, perqu\u00e8 quan la gent t\u00e9 m\u00e9s temps lliure t\u00e9 comportaments m\u00e9s sostenibles, etc. L’efecte principal de la reducci\u00f3 de jornada \u00e9s la transici\u00f3 cap a un model de treballar menys i tenir m\u00e9s temps lliure com a forma de riquesa. El m\u00e9s important \u00e9s crear imaginaris col\u00b7lectius que no passin per haver de treballar i consumir molt: treballar menys i tenir m\u00e9s temps per dedicar-te a tu i als teus vincles. La reducci\u00f3 de jornada, m\u00e9s que l’efecte sobre les emissions, t\u00e9 potencial per trobar noves maneres d’estar al m\u00f3n que s\u00f3n sostenibles, tamb\u00e9 vitalment.<\/p>\n Per tant, \u00e9s una mesura que va contra el capitalisme consumista.<\/strong><\/p>\n Dep\u00e8n de com es plantegi. El capitalisme existeix treballant 16 hores o 8 al dia. Tot i que \u00e9s cert que la reducci\u00f3 de jornada va contra l’hiperconsumisme. Com menys temps tens, m\u00e9s gastes a comprar a domicili, etc. Una reducci\u00f3 hor\u00e0ria portaria el consum cap al sector serveis, gimnasos, teatre, cultura, bars, etc.<\/p>\n Hi ha un cam\u00ed pol\u00edtic m\u00e9s senzill que la gent entengui que es pot millorar la vida a base de treballar menys que no pas millorar la vida a base d’una ajuda de l’Estat incondicional<\/p><\/blockquote>\n La jornada de 32 hores planteja un canvi de paradigma laboral. \u00c9s el moment d’afrontar canvis estructurals tamb\u00e9 a les prestacions socials, per exemple amb la renda b\u00e0sica universal?<\/strong><\/p>\n Hi ha una tend\u00e8ncia en l’esquerra a posar a competir mesures. En realitat s\u00f3n complement\u00e0ries. La reducci\u00f3 de la jornada afavorir\u00e0 fonamentalment els treballadors assalariats, que signifiquen un 85% del total. Els aut\u00f2noms tindrien m\u00e9s complicacions per beneficiar-se’n. Despr\u00e9s, q\u00fcestions com la renda b\u00e0sica universal permetrien que aut\u00f2noms poguessin reduir la jornada. \u00c9s important, doncs, no posar-les a competir sin\u00f3 complementar-les. Mecanismes com la renda b\u00e0sica, permetrien que perfils com els riders poguessin treballar menys.<\/p>\n Al final s\u00f3n mesures estructurals, hi ha una acceptaci\u00f3 social suficient per dur-les a terme?<\/strong><\/p>\n Amb les reduccions de jornada hi ha m\u00e9s acceptaci\u00f3 crec, sense entrar a valorar si una \u00e9s millor que una altra. A Espanya, hi ha un imaginari que un es guanya la vida treballant i hi ha vergonya de cobrar ajuts. Tenen certa estigmatitzaci\u00f3. Es veuen com una cosa de pobres. En altres pa\u00efsos hi ha una cultura m\u00e9s gran de rebre-les.<\/p>\n Hi ha un cam\u00ed pol\u00edtic m\u00e9s senzill que la gent entengui que es pot millorar la vida a base de treballar menys que no pas millorar la vida a base d’una ajuda de l’Estat incondicional. Nom\u00e9s parlo duna percepci\u00f3 social. Totes dues mesures s\u00f3n canvis estructurals. Al final no s\u00f3n canvis revolucionaris i es poden aconseguir aplicant-los a poc a poc, encara que tots dos tenen problemes d’implementaci\u00f3. El projecte pilot de la renda b\u00e0sica era una bona proposta i \u00e9s una ll\u00e0stima que s’hagi retirat a Catalunya. Es pot buscar un model d’aplicaci\u00f3 gradual on les prestacions actuals vagin transicionant cap a la Renda B\u00e0sica.<\/p>\n Les tend\u00e8ncies pol\u00edtiques demostren una elevada polaritzaci\u00f3 amb una ampliaci\u00f3 dels drets socials des de les forces progressistes i una onada reaccion\u00e0ria davant. L’esquerra est\u00e0 capitalitzant aquests nous drets?<\/strong><\/p>\n L’esquerra avan\u00e7a en termes de drets civils i socials: la reforma laboral, l’augment del salari m\u00ednim o l’Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital (IMV). S\u00f3n mesures barates amb grans efectes en la reducci\u00f3 de pobresa i desigualtat al pa\u00eds. Sempre ha passat aix\u00ed. Per mi no s’han de convertir en batalles culturals. Tot i que l’esquerra faci bandera, la reducci\u00f3 de la jornada millora la vida de tot el m\u00f3n al marge del que pensin. \u00c9s important estendre ponts amb sectors moderats de la dreta. Jo crec que la dreta s’equivoca en atrinxerar-se en millores clares dels drets civils.<\/p>\n Hi ha hagut una capacitat de la dreta per capitalitzar un enuig de la ciutadania contra un govern d’esquerres que ha fet bones pol\u00edtiques<\/p><\/blockquote>\n Per\u00f2, no creus que l’esquerra no \u00e9s capa\u00e7 de capitalitzar aquestes mesures? Perqu\u00e8 despr\u00e9s d’una legislatura amb moltes mesures socials hi ha hagut unes eleccions municipals on ha arrasat la dreta.<\/strong><\/p>\n La pol\u00edtica no \u00e9s la traducci\u00f3 directa de les millores a la vida de la poblaci\u00f3. \u00c9s una \u00e8poca complexa on hi ha hagut inflaci\u00f3, hi ha un problema estructural amb la vivenda i aix\u00f2 genera frustraci\u00f3 als votants d’esquerres. Hi ha hagut una capacitat de la dreta per capitalitzar un enuig de la ciutadania contra un govern d’esquerres que ha fet bones pol\u00edtiques. Algunes insuficients, d’altres no. De vegades \u00e9s dif\u00edcil traslladar-ho a vots. El govern progressista ha fet les coses for\u00e7a b\u00e9 i per a les eleccions generals, si es fa una bona campanya i es conven\u00e7 la gent del que s’ha fet b\u00e9 i del que falta per fer, se’n poden millorar els resultats.<\/p>\n La teva formaci\u00f3 pol\u00edtica ha arribat a un acord amb Sumar per conc\u00f3rrer a les properes eleccions, on es planteja un projecte de pa\u00eds per als propers deu anys. Quines propostes es fan en aquesta via des del moviment Sumar?<\/strong><\/p>\n Les l\u00ednies generals s\u00f3n compartides a bona part de l’esquerra. Hi ha diversos problemes fonamentals: necessitem una transici\u00f3 ecol\u00f2gica justa que doni seguretat a la gent i generi ocupaci\u00f3, la desigualtat i l’habitatge, que ha esdevingut una soga al coll per als m\u00e9s joves. Hem de pensar en un horitz\u00f3 de pa\u00eds habitable i m\u00e9s just. El projecte de Sumar i M\u00e1s Madrid es fa c\u00e0rrec dels problemes del pa\u00eds i vol que tots visquem millor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201cEs pot i cal construir un consens m\u00e9s ampli sobre la reducci\u00f3 de la jornada laboral\u201d, afirma H\u00e9ctor Tejero. El diputat de l’Assemblea de Madrid assegura que \u00ab\u00e9s una bona pol\u00edtica d’Estat donar incentius a les empreses que redueixin la jornada laboral\u00bb i creu que \u00e9s la via per ampliar les veus favorables entre la […]<\/p>\n","protected":false},"author":333,"featured_media":33103,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[1322,511],"class_list":["post-33102","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-mental","tag-condicions-de-treball","tag-salut-i-treball"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33102","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/333"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33102"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33102\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33102"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33102"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33102"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}