{"id":33109,"date":"2023-06-21T06:00:54","date_gmt":"2023-06-21T04:00:54","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33109"},"modified":"2023-06-21T06:00:54","modified_gmt":"2023-06-21T04:00:54","slug":"el-me-too-dels-abusos-a-la-universitat-posa-en-evidencia-un-sistema-feudal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/06\/21\/el-me-too-dels-abusos-a-la-universitat-posa-en-evidencia-un-sistema-feudal\/","title":{"rendered":"El \u2018Me Too\u2019 dels abusos a la universitat posa en evid\u00e8ncia un \u201csistema feudal\u201d"},"content":{"rendered":"

La Gisela (nom fictici per a preservar la seva identitat) \u00e9s una professora i investigadora de la Universitat de Barcelona que va patir l’assetjament quan estava fent la tesi i el seu director se li va insinuar. Despr\u00e9s va viure l’ab\u00fas de poder que va patir una companya seva, la Joana (tamb\u00e9 un nom fictici) per part d’una reputada catedr\u00e0tica de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n

La Gisela recorda que \u00absempre s’ha dit que la universitat \u00e9s l’\u00faltim reducte feudal i, en certa manera, una mica l’estructura \u00e9s aquesta: els serfs -alumnes- estan lligats al seu senyor -professors, catedr\u00e0tics i directors de tesi- i, per sobre d’aquest, est\u00e0 el rei -equips directius a la universitat-, qui lluita per l’equilibri de poder amb els senyors feudals\u00bb.<\/p>\n

Aquesta estructura de poder, lamenta la Gisela, encara s’ent\u00e9n com a normal a les universitats. \u00abI si llavors el rei no actua en favor dels serfs perqu\u00e8 els senyors feudals tenen molt de poder, els servents acaben sent utilitzats en favors d’uns i d’altres i queden desprotegits\u00bb, afirma la investigadora. La coartada \u00e9s \u00abla famosa independ\u00e8ncia de la universitat, que funciona una mica com l’esgl\u00e9sia: si hi ha un problema, ja ens ho solucionem nosaltres internament\u00bb.<\/p>\n

Verticalitat i poder<\/h3>\n

Es tracta de tota una verticalitat del sistema universitari, en el qual les persones de sota sempre necessiten les de dalt per ascendir -per ser qualificades, per fer una tesi, per aprovar un projecte- \u00e9s a dir, que no tenen llibertat per fer el seu recorregut. Aquesta depend\u00e8ncia jer\u00e0rquica que hi ha a la universitat afavoreix que hi hagi persones que concentren gran part del poder.<\/p>\n

Andr\u00e9s Gonz\u00e1lez Bellido, psic\u00f2leg i coordinador del Grup de Treball Bullying i Ciberbullying del Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya, considera que \u00abs’acaben executant relacions de viol\u00e8ncia en les quals el professor utilitza el poder i la for\u00e7a que li dona el rang que ostenta. Realment, \u00e9s com un sistema feudal, perqu\u00e8 \u00e9s un sistema en el qual hi ha difer\u00e8ncies de poder tenint en compte el rang\u00bb.<\/p>\n

La coordinadora d’igualtat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Maria Olivella, reconeix que \u00abla universitat \u00e9s una instituci\u00f3 molt vertical: es tracta d’una feina d’escala en la qual els predoctorals treballen pels postdoctorands, aquests solament pels professors o els directors d’investigaci\u00f3, i despr\u00e9s tots pels grups de recerca i pel catedr\u00e0tic. Aix\u00f2 genera unes relacions de poder molt potents. Si tens clar que vols quedar-te a la universitat, \u00e9s dif\u00edcil fer una den\u00fancia, perqu\u00e8 \u00e9s un entramat on sempre el de sota dep\u00e8n del de dalt\u00bb.<\/p>\n

Si preguntem a experts, testimonis o v\u00edctimes qu\u00e8 sost\u00e9 aquest sistema feudal caracteritzat per la jerarquia i la concentraci\u00f3 de poder en unes poques figures, s’assenyalen dos pilars b\u00e0sics: la por i la precarietat.<\/p>\n

Por i precarietat<\/h3>\n

El \u00abfactor por\u00bb \u00e9s fonamental, aix\u00ed ho assenyala Gonz\u00e1lez Bellido. \u00abLes persones que s\u00f3n v\u00edctimes el primer que tenen \u00e9s por, aquesta sensaci\u00f3 de dir qu\u00e8 em passar\u00e0 si ho denuncio, si poso les cartes sobre la taula\u00bb. La Joana, una de les v\u00edctimes amb les quals hem parlat, confessa que \u00abcontinuo tenint por avui dia, encara un any despr\u00e9s d’haver denunciat, jo he deixat d’anar a congressos cient\u00edfics per no trobar-me-la\u00bb.<\/p>\n

La Joana diu ser \u00abconscient que, des que he denunciat, he quedat exclosa de tot el sistema, perqu\u00e8 si envio un article a qualsevol revista, hi ha moltes probabilitats que ella o alg\u00fa del seu cercle sigui un dels correctors an\u00f2nims i, nom\u00e9s per qui soc jo, em rebutgin l’article\u00bb.<\/p>\n

La precarietat \u00e9s l’altre gran factor de vulnerabilitat. Olivella, argumenta que \u00abla precarietat fa que molta gent -tant alumnat com professorat- accepti segons quines condicions, se senti m\u00e9s insegura o tingui m\u00e9s por de perdre la feina\u00bb.<\/p>\n

Els \u2018senyors feudals\u2019<\/h3>\n

La Gisela explica que els ‘senyors feudals’, en alguns casos, s\u00f3n \u00abcatedr\u00e0tics que aconsegueixen finan\u00e7ament, projectes europeus o d’on sigui, aporten molts diners a la universitat, i s\u00f3n peces claus i, llavors, tot i que des de dalt s’omplin la boca de protocols i de lemes com \u00abtoler\u00e0ncia zero contra l’assetjament\u00bb, sembla que tinguin por de parar els peus a aquesta gent\u00bb, remarca. \u00abPer\u00f2 a l’hora de la veritat, per les experi\u00e8ncies de la gent que ha denunciat i de molta gent que havia denunciat abans i que se’ls havia frenat les den\u00fancies, sembla que els reis (els directius) han de mantenir un equilibri amb aquests catedr\u00e0tics i les v\u00edctimes queden a expenses de veure qu\u00e8 pacten entre el rector i el catedr\u00e0tic acusat d’assetjament\u00bb. La Gisela apunta que molts cops els equips rectorals es renten les mans i fan com qui no veu per qu\u00e8 \u00abaquests catedr\u00e0tics assetjadors s\u00f3n peces clau per al finan\u00e7ament universitari\u00bb.<\/p>\n

Per aix\u00f2, totes aquestes situacions que es produeixen s\u00f3n una q\u00fcesti\u00f3 de grup, emfatitza el psic\u00f2leg Gonz\u00e1lez Bellido: \u00ab\u00c9s determinant que hagin estat treballades pr\u00e8viament en comunitat, perqu\u00e8 no solament \u00e9s el teu cas; els altres tamb\u00e9 ho saben i quan hi hagi els s\u00edmptomes han d’intervenir\u00bb.<\/p>\n

Protocols i den\u00fancies<\/h3>\n

Totes les universitats catalanes disposen d’un protocol contra les viol\u00e8ncies masclistes, per\u00f2, vistes les dades, es fa evident que aquests no garanteixen que aflorin tots els abusos que es donen. Les universitats reconeixen un m\u00ednim de 33 casos<\/a> d’assetjament, siguin per motius sexuals o laborals.<\/p>\n

Andr\u00e9s Gonz\u00e1lez Bellido explica que, segurament, el problema rau en com entenem el protocol, que \u00abno \u00e9s un instrument de prevenci\u00f3 sin\u00f3 d’intervenci\u00f3\u00bb. \u00abPel que s\u00e9, no hi ha cap universitat que faci processos de prevenci\u00f3 integrals i sistem\u00e0tics sobre situacions de viol\u00e8ncia, tant entre alumnes com professorat-alumne\u00bb.<\/p>\n

Gonz\u00e1lez Bellido recorda que \u00abun protocol no prev\u00e9, interv\u00e9 i \u00e9s necessari, per\u00f2 \u00e9s diferent d’un programa de prevenci\u00f3 i aix\u00f2 funciona com en els constipats; s’ha de prevenir abans d’haver de curar\u00bb. El psic\u00f2leg insisteix en la necessitat de voluntat pol\u00edtica per a vehicular un canvi de paradigma en el qual no deixem passar \u00abni el m\u00e9s petit s\u00edmptoma de viol\u00e8ncia que fan anar-se afeblint a l’alumne davant un catedr\u00e0tic amb molt de poder\u00bb. Per aix\u00f2, com b\u00e9 explica, \u00e9s necess\u00e0ria una formaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Protesta d’estudiants a la UAB contra l’assetjament | Twitter Col\u00b7lectiu de Doctorandes en Lluita<\/figcaption><\/figure>\n

Si preguntem a les v\u00edctimes, totes coincideixen que no confien en els protocols, que les fan \u00abreviure el trauma\u00bb i que \u00abacaben en el mateix: impunitat per l’assetjador o assetjadora\u00bb. A m\u00e9s, totes aquelles que s’han atrevit a denunciar manifesten que els processos s\u00f3n lents i poc efica\u00e7os i el cost personal i acad\u00e8mic que paguen \u00e9s molt alt: a vegades han de continuar relacionant-se amb el docent assenyalat, no obtenen informaci\u00f3 de l’evoluci\u00f3 de les seves den\u00fancies i queden apartades d’un sistema en el qual \u00e9s molt dif\u00edcil escalar.<\/p>\n

Isabel Muntan\u00e9, professora associada de la facultat de comunicaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i coordinadora del\u00a0m\u00e0ster de G\u00e8nere i Comunicaci\u00f3 de la UAB<\/a>, lamenta que la via de la den\u00fancia \u00e9s complicada i, molts cops, revictimitza la v\u00edctima, sobretot en casos d’assetjament o ab\u00fas per raons de sexe. \u00abI aix\u00f2 succeeix en tota la societat en general; has passat aquesta situaci\u00f3 gens agradable, denuncies i possiblement no acabar\u00e0 en res sin\u00f3 el contrari; acabar\u00e0s tu encara m\u00e9s destrossada i se’t tancaran encara m\u00e9s portes en l’\u00e0mbit laboral i universitari\u00bb. Tot aix\u00f2 provoca \u00abun rebuig a rec\u00f3rrer al sistema malgrat que te\u00f2ricament est\u00e0 preparat per a poder gestionar-ho\u00bb.<\/p>\n

La Gisela explica que, per sort, el jovent est\u00e0 perdent la por que hi havia abans i aix\u00f2 li fa tenir esperan\u00e7a. Tot i aix\u00f2, lamenta, \u00abquan vols denunciar molta gent intenta que callis, fer-te veure que els abusos formen part del sistema o que no \u00e9s per a tant, per\u00f2 ara els joves, que veuen que una tesi tampoc no els assegura res dins el mercat laboral, l’\u00fanic que volen \u00e9s que se’ls respecti i tenir uns m\u00ednims garantits\u00bb.<\/p>\n

Patriarcat<\/h3>\n

Muntan\u00e9 denuncia que \u00abaquestes estructures de poder no deixen de ser un reflex de qu\u00e8 passa a la societat, que est\u00e0 regida per un sistema patriarcal on els homes tenen molt m\u00e9s poder, ocupen els espais m\u00e9s elevats de la carrera acad\u00e8mica i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, poden prendre decisions que afecten m\u00e9s a tota la comunitat\u00bb, segueix la periodista. A m\u00e9s, afegeix, \u00aben general, s\u00f3n homes que no tenen una perspectiva feminista ni pateixen aquestes viol\u00e8ncies, aquests abusos de poder;, per tant, \u00e9s dif\u00edcil que sense una voluntat, formaci\u00f3 ni preparaci\u00f3 puguin incidir en evitar aquests abusos\u00bb.<\/p>\n

Maria Olivella denuncia que \u00abel coneixement sempre ha estat molt dominat per homes, i per a les dones \u00e9s entrar en un terreny supermascul\u00ed -en un grau o un altre depenent de la disciplina-, per\u00f2 aix\u00f2 tamb\u00e9 ha afavorit les conductes d’assetjament sexual, per exemple\u00bb. Muntaner afegeix que la gran c\u00e0rrega que encara pateixen les dones pel que fa a les tasques de la llar i les cures, \u00abels hi impedeix centrar-se i ascendir en la seva carrera acad\u00e8mica\u00bb.<\/p>\n

A m\u00e9s, \u00abel fet que el professorat associat sempre estigui amb un peu fora afavoreix la feblesa del sistema per la por que per exposar un ab\u00fas el teu contracte ja no es renovi, per inferioritat de condicions\u00bb, explica la periodista i professora associada, Isabel Muntan\u00e9.<\/p>\n

La resposta de les universitats<\/h3>\n

La secretaria general i responsable de les Pol\u00edtiques d’igualtat i inclusi\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), Esther Zapater, fa una \u00abvaloraci\u00f3 positiva\u00bb del fet que aflorin casos, doncs, segons explica \u00abaix\u00f2 vol dir que tenen confian\u00e7a en la instituci\u00f3\u00bb. Zapater insisteix que, un cop fet aquest primer pas, les afectades necessiten que la instituci\u00f3 actu\u00ef i que, des de la UAB,<\/a> ho estan fent. Aix\u00f2, per\u00f2, \u00abno vol dir que ho fem tot perfecte ni amb la celeritat que caldria i que voldr\u00edem; hi ha molts elements inclosos aqu\u00ed i el principal \u00e9s el marc legal\u00bb. L’important, assegura, \u00e9s que \u00ables v\u00edctimes no estan soles\u00bb.<\/p>\n

Des d’universitats com Blanquerna<\/a> admeten que potser no han fet prou visibles els mecanismes i figures per denunciar davant situacions \u00abque ning\u00fa no hauria de patir\u00bb. Alhora, anuncien la seva intenci\u00f3 d’estar \u00abm\u00e9s preparats\u00bb en cas que es donin nous casos. El deg\u00e0 de la Facultat de Comunicaci\u00f3 i Relacions Internacionals de Blanquerna, Josep Llu\u00eds Mic\u00f3, per\u00f2, alerta que des de la universitat es va actuar segons el protocol i que ho van fer \u00abel m\u00e9s r\u00e0pid possible\u00bb. Tot i aix\u00f2, expliquen a Catalunya Plural que estan revisant el seu protocol d’actuaci\u00f3 davant d’assetjament.<\/p>\n

El vicerector de personal docent investigador de la Pompeu Fabra, Pablo Pareja, tamb\u00e9 admet falta de claredat i transpar\u00e8ncia amb els mecanismes d’intervenci\u00f3 i es mostra preocupat perqu\u00e8 no arribin de la manera que hi hauria a la vida de les persones \u00aben un moment en qu\u00e8 podrien necessitar-los\u00bb. Reconeix que, segurament, els procediments de vegades s\u00f3n \u00abmassa complexos i no prou \u00e0gils\u00bb.<\/p>\n

I afegeix que, des de les universitats, tenen moltes limitacions. La primera, que durant molt de temps \u00abno s’han pres aquests casos amb la seriositat que corresponien\u00bb. Apunta, doncs, a la necessitat d’assumir el desafiament d’implementar \u00abtot all\u00f2 que els protocols ja recullen i posar la universitat a disposici\u00f3 de l’alumnat\u00bb, com per exemple, refor\u00e7ant el servei d’atenci\u00f3 psicol\u00f2gica o assessorament jur\u00eddic.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Estudiants de la UAB es mobilitzen contra l’assetjament sexual | SEPC<\/figcaption><\/figure>\n

Entre les estrat\u00e8gies que caldria tenir en compte per lluitar contra els abusos a les universitats, diferents experts destaquen la necessitat d’agilitzar els processos i de posar la v\u00edctima al centre, alhora que protegir-la i incidir en la \u00abreparaci\u00f3\u00bb. La coordinadora d’igualtat de la Universitat Oberta de Catalunya apunta tamb\u00e9 aquesta necessitat de treballar en un \u00abpostprotocol\u00bb, perqu\u00e8 si no, les v\u00edctimes queden damnificades i frustrades.<\/p>\n

Per part seva, les v\u00edctimes troben a faltar protecci\u00f3 quan denuncien, agilitat en el proc\u00e9s i que les universitats prenguin cartes en l’assumpte, ja que, segons la Gisela, de moment la soluci\u00f3 es comen\u00e7a a buscar un cop les v\u00edctimes denuncien per via judicial i no abans. Reivindica que, avui en dia \u00abla universitat va m\u00e9s endarrerida que l’esgl\u00e9sia en aquest sentit, i des de dins puc corroborar que, quan s’assabenten d’un cas, continuen tapant-lo fins que els hi explota al damunt\u00bb, argumenta.<\/p>\n

La Joana, qui va haver de canviar-se d’universitat per a poder continuar amb la seva tesi, explica que no ha rebut la compensaci\u00f3 que li van prometre. \u00abA punt de complir amb el per\u00edode del doctorat, em trobo que, a m\u00e9s de l’assetjament i malestar que he patit, no he recuperat els diners per fer la tesi\u00bb.<\/p>\n

El Me Too<\/h3>\n

El psic\u00f2leg Gonz\u00e1lez Bellido argumenta que en el moment en qu\u00e8 hi ha una den\u00fancia i socialment se li acaba donant \u00abla ra\u00f3\u00bb a la v\u00edctima es genera una esp\u00e8cie \u00abd’efecte domin\u00f3\u00bb que ajuda a perdre la por a la resta. \u00abPer tant, aix\u00f2 fa que es generi una sensaci\u00f3 de grup arran d’una mateixa experi\u00e8ncia que actua com a facilitador per a fer el pas i les fa sentir-les molt m\u00e9s fortes i segures\u00bb, explica Bellido. Un exemple l’obtenim si analitzem la majoria de les situacions, sobretot de car\u00e0cter sexual, que es donava amb el moviment Me Too als Estats Units on, arran d’un cas se’n van destapar molts m\u00e9s.<\/p>\n

Els experts insisteixen en el fet que no \u00e9s que avui dia hi hagi m\u00e9s casos, sin\u00f3 que fa m\u00e9s d’una d\u00e8cada que en l’\u00e0mbit social \u00abs’est\u00e0 coent un proc\u00e9s de sensibilitzaci\u00f3 i conscienciaci\u00f3 social\u00bb. Aix\u00ed doncs, sobretot els joves s\u00f3n cada cop m\u00e9s conscients i capa\u00e7os d’identificar situacions de viol\u00e8ncia. Aquest canvi progressiu de mentalitat t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia que, si f\u00e9ssim una estad\u00edstica, segurament sortirien m\u00e9s casos, pel simple motiu que \u00abmoltes de les conductes que s\u00f3n considerades ab\u00fas avui dia abans no estaven tipificades com a tal i llavors era impossible que es denunciessin\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Gisela (nom fictici per a preservar la seva identitat) \u00e9s una professora i investigadora de la Universitat de Barcelona que va patir l’assetjament quan estava fent la tesi i el seu director se li va insinuar. Despr\u00e9s va viure l’ab\u00fas de poder que va patir una companya seva, la Joana (tamb\u00e9 un nom fictici) […]<\/p>\n","protected":false},"author":462,"featured_media":33110,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[2418,2419,905],"class_list":["post-33109","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-altres","tag-assetjament","tag-assetjament-laboral","tag-assetjament-sexual"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/462"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33109"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33109\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}