{"id":33118,"date":"2023-06-22T06:00:32","date_gmt":"2023-06-22T04:00:32","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33118"},"modified":"2023-06-22T06:00:32","modified_gmt":"2023-06-22T04:00:32","slug":"marina-subirats-moltes-dones-mhan-dit-a-mi-la-mare-no-mestimava","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/06\/22\/marina-subirats-moltes-dones-mhan-dit-a-mi-la-mare-no-mestimava\/","title":{"rendered":"Marina Subirats: \u201cMoltes dones m\u2019han dit: \u2018A mi la mare no m\u2019estimava\u2019\u201d"},"content":{"rendered":"

A \u2018De mares a filles. La transmissi\u00f3 de la feminitat<\/a>\u2019 (Edicions 62), Marina Subirats Martori reflexiona sobre com, durant segles, moltes mares han transm\u00e8s la seva pr\u00f2pia frustraci\u00f3 sobre els l\u00edmits de ser dona. Revoltar-se contra aquesta norma social imposada pel sistema patriarcal ha suposat rebel\u00b7lar-se tamb\u00e9 contra la mare, i aix\u00f2 est\u00e0 ple de contradiccions. La relaci\u00f3 entre mares i filles, diu, tradicionalment ha estat perversa perqu\u00e8 es basa en l\u2019estima i, alhora, en la incomprensi\u00f3.<\/p>\n

Si b\u00e9 en l\u2019actualitat hi ha grans difer\u00e8ncies, hi ha una batalla feminista que a nivell general no ha estat guanyada: perdura el culte a la imatge i la import\u00e0ncia de seguir els c\u00e0nons de bellesa per agradar als altres.<\/p>\n

Comentes que, tradicionalment, les mares han transm\u00e8s a les filles, amb petits gestos quotidians, que ser dona \u00e9s una condemna, sobretot amb el que s\u2019espera d\u2019elles en l\u2019\u00e0mbit familiar i social. Com de gran ha estat aquesta condemna?<\/strong><\/p>\n

Ha estat enorme. No sempre s\u2019ha manifestat de la mateixa manera. En les societats m\u00e9s antigues, aquesta condemna passa per una mutilaci\u00f3 f\u00edsica, com en el cas de la Xina amb tenir els peus petits, o en el cas, encara actual, malauradament, de les mutilacions genitals a l\u2019\u00c0frica.<\/p>\n

Sempre afecta el cos, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s simb\u00f2lic: amb els peus embenats pots aconseguir que la dona no es pugui bellugar i, com que no pot caminar, no pot anar gaire lluny. Tenim altres formes, com, per exemple, a llocs del nord d\u2019\u00c0frica, on has d\u2019anar ben tapada i aix\u00f2 arriba fins al burca, que \u00e9s una mena de pres\u00f3 en la qual no pots anar gaire lluny tampoc.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Marina Subirats: \u00abSempre hi ha alguna cosa amb tu que no est\u00e0 b\u00e9. Tu no ets prou obedient, no fas prou el que has de fer\u00bb | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Hi ha d\u2019altres casos, com unes robes que t\u2019oprimeixen. En el m\u00f3n occidental aix\u00f2 ha estat m\u00e9s dif\u00edcil de veure, com quan les dones duien mirinyacs o quan duien cotilles i faixes. Van estar de moda els \u2018corpi\u00f1os\u2019 (cossets), que el que premien eren els pulmons i tenien uns cordons per pr\u00e9mer m\u00e9s, amb la qual cosa tampoc no pots anar gaire lluny.<\/p>\n

Expliques que recordes perfectament el dia que et van dir a casa que t\u2019havies de posar faixa. I tamb\u00e9 quan vas decidir treure-te-la. La faixa i aquest tipus de vestimentes podrien ser un s\u00edmil del concepte de \u2018maresposa\u2019?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s clar. La meva mare i la meva tia, que duien faixes, em deien \u2018\u00e9s que aix\u00ed vas subjecta\u2019, per\u00f2 jo tenia 14 anys i era primeta. Jo era una nena que saltava, anava a l\u2019escola i jug\u00e0vem a c\u00f3rrer. I, de cop i volta, trobar-te amb una cosa que t\u2019apreta i que quan fa calor et fa llagues… Trobem aquesta subjecci\u00f3 del cos per raons morals o est\u00e8tiques. Qu\u00e8 deia la meva mare? \u2018\u00c9s que si no, quan camines, se\u2019t mou la carn i \u00e9s una vulgaritat\u2019.<\/p>\n

Per descomptat, no \u00e9s el mateix posar-me una faixa que que m\u2019embenin els peus als 10 anys i se\u2019m gangrenin els dits. Com m\u00e9s mirem cap aqu\u00ed, aparentment, hi ha m\u00e9s llibertat i menys opressi\u00f3 directa, per\u00f2 \u00e9s substitu\u00efda per una opressi\u00f3 mental.<\/p>\n

Parles dels comentaris de la mare i de la tieta. Qu\u00e8 creus que ha fet m\u00e9s mal, la religiositat o la frase del \u2018qu\u00e8 diran…\u2019?<\/strong><\/p>\n

Les dues coses, perqu\u00e8 van lligades. La religiositat dona la justificaci\u00f3 \u00faltima: hi ha coses que s\u00f3n pecat, i si tu vas vestida d\u2019una manera que et miren els homes, \u00e9s pecat. Aix\u00f2 instal\u00b7la una opini\u00f3 a la gent sobre coses que s\u00f3n lletges i no s\u2019han de fer i, per tant, el ve\u00efnatge parlar\u00e0 malament de tu si les fas, perqu\u00e8 no compleixes amb les normes que no estan mai explicades del tot, per\u00f2 que s\u00f3n com del grup. Llavors, la mare aix\u00f2 no ho vol perqu\u00e8 no vol que et critiquin i has de ser una dona com cal.<\/p>\n

Generalitzant, les mares han transm\u00e8s de forma inconscient aquesta inseguretat que facis el que facis mai no ser\u00e0 prou?<\/strong><\/p>\n

Exacte, que mai \u00e9s prou. I que sempre tu ets culpable. Sempre hi ha alguna cosa amb tu que no est\u00e0 b\u00e9. Tu no ets prou obedient, no fas prou el que has de fer. I, llavors, la mare t\u2019ha de corregir, perqu\u00e8 la mare \u00e9s la que ha d\u2019aconseguir que siguis la dona perfecta. Tot el que tu fas que surti d\u2019aquest motlle, que surti d\u2019aquest model, la mare t\u2019ho ha de corregir, perqu\u00e8 si no ho fa, tu no ser\u00e0s la dona perfecta i el resultat d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que no et casar\u00e0s, que ning\u00fa no et voldr\u00e0 o que et criticaran o que ser\u00e0s una mala dona. Per\u00f2 la idea m\u00e9s immediata \u00e9s que no et voldr\u00e0 ning\u00fa, no et casarem. I aix\u00f2 seria un frac\u00e0s per a la mare. Estic parlant d\u2019un model antic.<\/p>\n

La religiositat dona la justificaci\u00f3 \u00faltima: hi ha coses que s\u00f3n pecat, i si tu vas vestida d\u2019una manera que et miren els homes, \u00e9s pecat<\/p><\/blockquote>\n

A la segona part del llibre explico la reacci\u00f3 contra aix\u00f2, i ho faig a trav\u00e9s de la Simone de Beauvoir, que ens ha deixat molts escrits sobre la seva revolta. Ella va n\u00e9ixer el 1909, uns 35 abans que jo. No s\u00f3n molts anys de difer\u00e8ncia, per\u00f2 era d\u2019una fam\u00edlia benestant francesa molt m\u00e9s r\u00edgida que la meva. No la deixaven sortir sola o no la deixaven pintar. Era realment una cosa terrible. I tenim l\u2019exemple de la seva amiga, Zaza, la que va morir, que estava enamorada d\u2019un home i la mare no la deixava sortir amb ell. Revoltar-se contra aix\u00f2 li va costar molt\u00edssim, li va costar molts plors, perqu\u00e8 era rebutjar la mare i entrar en conflicte amb la mare i negar tot el que la mare li transmetia.<\/p>\n

D\u2019alguna manera, era com si trenqu\u00e9s amb la mare?<\/strong><\/p>\n

Trenca amb la mare, per\u00f2 com que amb la mare hi ha un vincle afectiu, que en general \u00e9s fort\u00edssim, aix\u00f2 \u00e9s molt contradictori i molt dolor\u00f3s. Ho explica a \u2018Una mort molt dol\u00e7a\u2019 quan parla de la mort de la mare, que est\u00e0 considerat com un dels seus millors llibres perqu\u00e8 no \u00e9s tant la dona intel\u00b7lectual, sin\u00f3 que explica una viv\u00e8ncia, i la viv\u00e8ncia \u00e9s dolorosa i ella est\u00e0 dividida.<\/p>\n

\u00bfCreus que la relaci\u00f3 mare-filla \u00e9s de les m\u00e9s contradict\u00f2ries que existeixen, en el sentit que les mares han heretat la frustraci\u00f3, a causa del sistema patriarcal, i no entenen algunes de les oposicions de les filles; en canvi, com dius al llibre, ning\u00fa no t\u2019estima com una mare?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per aix\u00f2 \u00e9s tan complicat. Jo dic que \u00e9s perversa perqu\u00e8 \u00e9s una relaci\u00f3 amorosa, una de les m\u00e9s amoroses que hi pugui haver, que \u00e9s la de la mare amb les seves criatures, siguin nens o nenes, per\u00f2 en el cas del nen, la mare l’ha d’impulsar, l’ha de fer cr\u00e9ixer, i en el cas de la nena, l’ha de disminuir. Per\u00f2 t\u2019estima molt. Estic parlant d\u2019una \u00e8poca que ja ha passat, tampoc no he analitzat totes les cultures, perqu\u00e8 \u00e9s impossible, per\u00f2 podr\u00edem dir que aquest ha estat el patr\u00f3.<\/p>\n

Possiblement, encara moltes mares transmeten frustraci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 s\u2019ha afluixat una mica en afluixar-se el patriarcat<\/p><\/blockquote>\n

Ara est\u00e0 sent diferent. Possiblement, encara moltes mares transmeten el mateix, la frustraci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 s\u2019ha afluixat una mica en afluixar-se el patriarcat. Per\u00f2, per qu\u00e8 \u00e9s tan complicada? No perqu\u00e8 les mares siguin est\u00fapides o perqu\u00e8 siguin males mares, \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s la norma social imposada pel patriarcat, que les va mutilar, que ja les va fer posar dintre d\u2019aquest motllo, que elles ja el van patir, unes m\u00e9s i altres menys, dep\u00e8n de l’energia que tingu\u00e9s cada una i de les aspiracions, i despr\u00e9s elles ho transmeten a la filla.<\/span><\/p>\n

Fruit aquesta relaci\u00f3 tan complicada i plena de matisos i d’hist\u00f2ries personals, \u00bfun cop trenques amb la mare pots trencar amb tot o gaireb\u00e9 amb tot, amb les normes establertes pel patriarcat?<\/strong><\/p>\n

Va ser dif\u00edcil escriure el llibre perqu\u00e8 el volia fer a partir d\u2019entrevistes, i em vaig adonar que les dones no eren conscients que aix\u00f2 era una norma, una norma patriarcal, sin\u00f3 que deien \u2018com \u00e9s que la meva mare…?\u2019, \u2018\u00e9s que com era la meva mare…\u2019, \u2018\u00e9s que mira, em va dir…\u2019, com si fos un problema estrictament entre persones.<\/p>\n

Jo el que he volgut explicar en aquest llibre \u00e9s que \u00e9s una norma social i que quan anem fent retroc\u00e9s d\u2019aquesta norma, tamb\u00e9 canvien les relacions entre mares i filles, que no haurien de ser conflictives en si mateixes. Ho s\u00f3n perqu\u00e8 estem en una societat patriarcal que obliga les mares a fer aix\u00f2, per\u00f2 per a la majoria de dones, aix\u00f2 es viu com un fet individual i estricte de tu amb la teva mare.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00abHi ha la figura de la dona com a mare fonamentalment, incl\u00fas hi ha qui dubta que, si una dona no \u00e9s mare, sigui una dona realment\u00bb | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Per exemple, al llarg de la vida, no nom\u00e9s quan preparava \u2018De mares a filles\u2019, hi ha hagut moltes dones que m\u2019han dit: \u2018A mi la meva mare no m\u2019estimava\u2019, i a totes les desgr\u00e0cies que els hi passaven durant la vida veien part de culpa en la mare, \u2018perqu\u00e8 la mare no em va estimar prou, i aix\u00f2 em va crear uns problemes, etc.\u2019 Que puguis trencar amb tot? No ho s\u00e9, perqu\u00e8, possiblement, si creus que tens una defici\u00e8ncia afectiva amb la mare, busquis l’afecte en altres persones. I, per tant, el buscar\u00e0s en les amigues, la parella, potser els fills, i et resistir\u00e0s a creure que tota relaci\u00f3 implica una lluita de poder.<\/p>\n

Es pot ser mare, feminista i esposa mantenint el concepte de l\u2019\u00e0ngel de la llar?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que no, perqu\u00e8 aix\u00f2 est\u00e0 basat en una frustraci\u00f3 personal. Per tant, crea molt mal rotllo. Recordo que la meva mare volia ser mestra, per\u00f2 despr\u00e9s de la guerra aix\u00f2 no va poder ser i ella tenia molt ressentiment cap a l\u2019estat, i estava sempre fregant, cuinant i ocupant-se de tot. En certa manera, hauria volgut que jo, que vaig tenir tres germans m\u00e9s petits, o les dones dels meus germans, l\u2019hagu\u00e9ssim anat substituint. No ho va aconseguir, i aix\u00f2 va crear molta r\u00e0bia, la sensaci\u00f3 d\u2019haver fet un gran sacrifici per als altres que no es veia recompensat perqu\u00e8 aquesta figura de l\u2019\u00e0ngel de la llar, en comptes de ser enaltida, m\u00e9s aviat era denigrada, era com dir: \u2018Per\u00f2 tu per qu\u00e8 t’has conformat a fer aix\u00f2 a la vida?\u2019<\/p>\n

Hi ha incomprensi\u00f3 entre mares i filles?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s clar. Tamb\u00e9 pot ser que hi hagi filles que s\u2019adaptin molt b\u00e9 a aquest rol i se sentin c\u00f2modes. Per\u00f2 les que no s\u2019adapten, que s\u00f3n moltes, han de lluitar contra aquesta imposici\u00f3 i aix\u00f2 vol dir lluitar contra la mare. A vegades, contra el pare, si la mare \u00e9s molt feble. Simone de Beauvoir, tal com ho explica, sembla que la seva mare no era una dona excessivament forta, i diu que si nom\u00e9s hagu\u00e9s estat amb la mare, potser l\u2019hauria pogut portar m\u00e9s o menys per on ella volia, per\u00f2 hi havia el pare, que exigia, exigia i exigia que no fos d\u2019aquella manera. En canvi, quan parla de la Zaza, tenia una mare fort\u00edssima i era la mare qui deia \u2018tu amb aquest home no hi pots anar\u2019.<\/p>\n

La norma \u00e9s que la mare t\u2019hagi de posar aquesta cotilla, aquesta roba que t\u2019oprimeix<\/p><\/blockquote>\n

Evidentment, hi ha un tema de personalitat, perqu\u00e8 no totes les dones s\u00f3n iguals, n\u2019hi ha de m\u00e9s potents, altres no tant, o s\u00f3n m\u00e9s bones dones, altres no tant, i tamb\u00e9 dep\u00e8n de com de rebel sigui la filla i del seu entorn. Aix\u00f2 modula la relaci\u00f3, mai \u00e9s exactament el mateix, per\u00f2 el que volia subratllar \u00e9s que la norma \u00e9s que la mare t\u2019hagi de posar aquesta cotilla, aquesta roba que t\u2019oprimeix. Per qu\u00e8? Per qu\u00e8 el que mana, o manava, a la societat \u00e9s que les dones siguem submises, obedients i que ens conformem amb un rol. Si tu, de manera espont\u00e0nia, no ets aix\u00ed, qui t\u2019ha de convertir \u00e9s la mare. I aix\u00f2 \u00e9s el que crea, podr\u00edem dir, el conflicte.<\/p>\n

\u00c9s tab\u00fa no parlar b\u00e9 o parlar malament de la mare, m\u00e9s enll\u00e0 dels espais redu\u00efts de molta confian\u00e7a?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 llavors aix\u00f2 \u00e9s magnificat. Perqu\u00e8, fixa’t, correspon a un pensament religi\u00f3s, tan cat\u00f2lic com islamista i d’altres. Hi ha la figura de la dona com a mare fonamentalment, incl\u00fas hi ha qui dubta que si una dona no \u00e9s mare, sigui una dona realment. A aquesta dona se li demana tot, des del sacrifici f\u00edsic, podr\u00edem dir, de l\u2019embar\u00e0s, d\u2019alletar la criatura, fins a estar sempre pendent, de cuidar-la, de tot, fins i tot no queixar-se, estar contenta amb el que fa, no contestar malament al marit, no imposar res… I, a canvi, no se li dona res. L’\u00fanic que se li pot donar \u00e9s el m\u00e8rit. \u2018Qu\u00e8 far\u00edem sense ella? \u00c9s tan bona, \u00e9s un \u00e0ngel\u2019.<\/p>\n

Podr\u00edem dir que aquest \u00e0ngel \u00e9s una compensaci\u00f3 simb\u00f2lica, perqu\u00e8 moltes vegades no t\u00e9 un duro, no pot decidir si t\u00e9 ganes de comprar-se un vestit perqu\u00e8 ha de demanar diners al marit i no els hi dona i llavors ni s\u2019atreveix. Aquesta dona no t\u00e9 cap compensaci\u00f3, l\u2019\u00fanic que pot tenir \u00e9s una compensaci\u00f3 simb\u00f2lica del tipus \u2018\u00c9s que les mares s\u00f3n meravelloses\u2019.<\/p>\n

La filla arrossega un sac de culpabilitat que no t\u2019acabes de treure?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que ara menys. Hi ha graus. Ara hi ha dones africanes que han estat mutilades i que despr\u00e9s han parlat, i tenen un odi cap a les que li van fer aquest horror. Imagina\u2019t les dones xineses, que despr\u00e9s no podien caminar. Pot haver-hi un odi, per\u00f2 com que tot aix\u00f2 va acompanyat d\u2019un \u2019ha de ser aix\u00ed, si no, no et voldr\u00e0 ning\u00fa\u2019, la dona s\u2019ha de conformar amb el seu dest\u00ed. El seu dest\u00ed \u00e9s terrible, per\u00f2 \u00e9s aquest. \u00c9s la llei patriarcal.<\/p>\n

I, ara, qu\u00e8 est\u00e0 passant a l\u2019Afganistan i a l\u2019Iran? Estan enverinant nenes a les escoles perqu\u00e8 no hi vagin. No hi ha igualtat. Exigeixen que les dones siguin ignorants, que no surtin de casa, que estiguin nom\u00e9s al servei dels homes. I hi ha nenes que van a l’escola, i per conv\u00e8ncer-les que no, les enverinen. Estem pr\u00e0cticament en el cas de les societats antigues. \u00c9s a dir, has de ser una dona com jo et dic, i si no, millor morta.<\/p>\n

En el m\u00f3n occidental, en el dia a dia, \u00bfun dels grans canvis seria que tot i que la dona continua assumint el pes de les cures, tamb\u00e9 hi ha el missatge que t\u2019has de cuidar a tu mateixa?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, s’est\u00e0 produint, per\u00f2, aqu\u00ed hi ha una evoluci\u00f3 que, jo que ja porto molts anys en el feminisme, l\u2019he vista. Al comen\u00e7ament era, \u2018hem de deixar de sentir-nos responsables de la vida dels altres i ens hem de comen\u00e7ar a cuidar nosaltres\u2019; \u2019tu tamb\u00e9 tens dret a tenir una tarda per a tu\u2019. I d’aqu\u00ed creix tot el missatge d’anar-te distanciant del treball de cura, i d’anar posant el focus en tu mateixa. Si ho mirem a nivell de la civilitzaci\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s molt greu, perqu\u00e8 vol dir que ning\u00fa s’ocupar\u00e0 dels altres, o sigui, fem cada vegada persones m\u00e9s egoistes. El meu punt de vista \u00e9s que necessitem feminitzar la societat, perqu\u00e8 ara el que hem fet \u00e9s masculinitzar-la. Les dones hem anat cap al perfil mascul\u00ed, \u2018escolta, jo m’ocupo de lo meu, em cuido a mi mateixa\u2019.<\/p>\n

Necessitem feminitzar la societat, perqu\u00e8 ara el que hem fet \u00e9s masculinitzar-la<\/p><\/blockquote>\n

Jo, quan tornava de l\u2019escola, volia tenir la meva mare, parlar amb ella i jugar amb ella. Ara hi ha criatures que van a angl\u00e8s, a m\u00fasica, a piscina, etc., perqu\u00e8 els pares treballen i les han de tenir ocupades. El vincle amor\u00f3s no el substitueixes per unes activitats extraescolars. No dic que sigui millor que la criatura estigui tot el temps amb els pares, dic que el fet que nom\u00e9s els vegin una estoneta quan tothom est\u00e0 cansat, s\u2019ha de fer el sopar i anar-se\u2019n a dormir, fa que la qualitat del vincle i de l\u2019aprenentatge no sigui la mateixa.<\/p>\n

\u00c9s complicat compaginar-ho…<\/strong><\/p>\n

\u00c9s complicat… A mi el que em sembla \u00e9s que ara les dones hem adoptat una vida masculina. Hem de fer que els homes i les dones adoptin part de la vida femenina i la vida de cura, per\u00f2 compartida. Si no \u00e9s compartida, doncs no.<\/p>\n

El llibre t’ha servit per entendre la teva mare o, d’alguna manera, per reconciliar-te amb ella, tenint en compte aquestes contradiccions entre mares i filles?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 les he ent\u00e8s. Fa anys que les he ent\u00e8s, perqu\u00e8 amb la meva mare vaig poder parlar molt. La meva mare era una dona molt intel\u00b7ligent, que havia fet molt d’esfor\u00e7, perqu\u00e8 ella \u00e9s la que salta d’un poble petit a Barcelona. Era d’una fam\u00edlia pagesa on el seu pare deia que per qu\u00e8 s\u2019havia d\u2019aprendre a llegir? Va acabar sent mestra, i va fer un salt molt gran.<\/p>\n

Jo vaig poder parlar amb ella quan ja \u00e9rem grans. Ella va morir quan jo ja tenia 50 anys. Vam poder parlar i jo crec que hi va haver un punt de trobada. I, abans de morir, em va dir \u2018gr\u00e0cies per tot el que he apr\u00e8s de tu\u2019. I vaig ser jo la que no vaig saber agrair-li el que havia apr\u00e8s d’ella. Potser per aix\u00f2 encara ho remeno despr\u00e9s de tants anys. Per\u00f2 molta gent no ho perdona mai.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Marina Subirats i Ana Basanta durant l’entrevista | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Hi ha moltes dones que diuen \u2018la meva mare no em va estimar\u2019. Qu\u00e8 vol dir? Que el conflicte s’ha dut fins a l’\u00faltim moment. I que no han pogut trobar un punt d’entendre-ho. Per\u00f2 jo, insisteixo, aix\u00f2 em permet de comprendre que no \u00e9s que les dones siguin unes males b\u00e8sties que es mengen l\u2019\u00e0nima de les filles, \u00e9s que elles han estat \u2018matxacades\u2019 abans. I les seves mares tamb\u00e9 abans. I aix\u00f2 ho han de transmetre. Tenen el mandat de transmetre-ho.<\/p>\n

Alguns d\u2019aquests aspectes podr\u00edem dir que estan superats al m\u00f3n occidental, per\u00f2 cites que hi ha altres tipus de problemes, com el culte al cos, la influ\u00e8ncia de la publicitat i dels \u2018likes\u2019 a les xarxes, la bul\u00edmia, l\u2019anor\u00e8xia… M\u00e9s en dones que en homes. Qu\u00e8 ha passat, just ara, que s\u00f3n m\u00e9s feministes?<\/strong><\/p>\n

La meva sensaci\u00f3 \u00e9s que les mares han sortit a treballar, tenen un altre punt de vista i, en certa manera, s’han empoderat. Ni totes ni per igual. Si tu parles ara amb moltes dones consideren que no han d’estar submises al marit. Una altra cosa despr\u00e9s \u00e9s qu\u00e8 fan a casa seva, fins i tot sense adonar-se’n. Per\u00f2 la imatge que presenten \u00e9s de molta m\u00e9s independ\u00e8ncia del que presentaven les nostres mares. Per\u00f2 ara aix\u00f2 s’ha capgirat.<\/p>\n

Ara el mandat \u00e9s \u2018sigues sexy\u2019, quan abans el mandat era sobretot \u2018no siguis sexy\u2019<\/p><\/blockquote>\n

Aquesta cosa tradicional que una dona no vivia tant per si mateixa sin\u00f3 com a objecte de desig i de servei als altres, aix\u00f2 \u00e9s un missatge que es dona a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3. L\u2019\u00e8mfasi en l\u2019aspecte \u00e9s molt curi\u00f3s. Abans havies d’anar tapadeta, havies de tenir faldilles llargues… Jo soc de l’\u00e8poca en qu\u00e8 s’havien tallat les faldilles, per\u00f2 les faldilles no podien pujar del genoll, els escots havien de ser petits, etc. I no havies de ser presumida, havies de ser discreta. A aix\u00f2 se li ha donat la volta. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 s’ha posat al servei de la societat de consum. I qu\u00e8 hi ha? Molta roba, per\u00f2 una roba molt llampant. Ara el mandat \u00e9s \u2018sigues sexy\u2019, quan abans el mandat era sobretot \u2018no siguis sexy\u2019.<\/p>\n

I est\u00e0 creant problemes de salut.<\/strong><\/p>\n

Torna a ser el treball sobre el cos. Quan tu camines damunt d’uns talons aix\u00ed alts i prims, -ara s’ha posat de moda les vambes, menys mal- els talons deformen el peu i no els aguantes tanta estona. Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s l’elegant? No nom\u00e9s aix\u00f2, has d’anar depilada, has de ser prima, per\u00f2 prima segons el c\u00e0non, ara has de tenir cul i pit, cintureta molt prima i cames molt primes. A Disney van arribar a dibuixar les noies amb la cintura m\u00e9s estreta que el coll. \u00c9s a dir, hi ha tota una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques encaminades a convertir-te en objecte de desig de l’altre. I pensar que aix\u00f2 t’empodera, que et dona poder perqu\u00e8 far\u00e0s el que voldr\u00e0s de l’altre, acaba sent fals, perqu\u00e8 qu\u00e8 \u00e9s el que est\u00e0 veient l’altre? Una pornografia on les dones s\u00f3n absolutament tractades com objectes de plaer. I no importa per res el que li passi a ella.<\/p>\n

Des de la teva experi\u00e8ncia en el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3, qu\u00e8 es pot fer des de les escoles?<\/strong><\/p>\n

Molt\u00edssimes coses. Fa anys vaig escriure \u2018Rosa y azul. La transmisi\u00f3n de los g\u00e9neros en la escuela mixta\u2019. El vaig fer, amb una companya, a partir de gravar a les escoles i de comptar les paraules que es deien a nens i a nenes a prim\u00e0ria. Vam veure que per cada 100 paraules que el mestre o la mestra havien dit als nens, n\u2019havien dit nom\u00e9s 76 a les nenes. Era un d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 a la nena.<\/p>\n

Vam veure que la nena sovint era utilitzada per ajudar la mestra a controlar el nen, quan era petit i se l\u2019havia d\u2019acompanyar al lavabo. A una escola rural, em van dir que posaven una nena enmig de dos nens perqu\u00e8 ella els ajudava a fer els deures. Aix\u00f2 no \u00e9s un cas a\u00efllat ni una an\u00e8cdota, segurament \u00e9s un exemple de com continuar\u00e0 creixent.<\/p>\n

En aquell estudi vam veure que els nens, quan tenen certa autonomia van corrent i van cridant i no van enlloc, simplement estan prenent possessi\u00f3 del seu espai. Les nenes, no. Les nenes surten del seu lloc i van a fer una cosa concreta a un altre lloc. No hi ha intent de possessi\u00f3 de l\u2019espai. Vam veure que els patis s\u2019havien convertit en pistes d\u2019esports, amb porteries de futbol o canastres de b\u00e0squet on s\u2019instal\u00b7laven els nens, i elles miraven amb por a creuar per si rebien un cop de pilota. I, a les nenes, que se\u2019ls deixa fer? Que siguin maques, que siguin sexis.<\/p>\n

Es presenta com un empoderament que deixis de ser un subjecte decisori per convertir-te en objecte<\/p><\/blockquote>\n

Tornem al punt de partida, mostrar-se d\u2019una manera determinada per als altres…<\/strong><\/p>\n

Clar. Tu no ets v\u00e0lida com a individu, sin\u00f3 pel fet que ets un objecte de desig de l’altre. I aix\u00f2 \u00e9s el que caldria aturar. I \u00e9s molt dif\u00edcil. Un exemple, hi havia un centre on portaven les nenes de cinc, sis, set anys. No s\u00e9 si encara existeix. All\u00e0 les banyaven, feien massatges, les maquillaven, posaven pestanyes, les pentinaven, les vestien i les ensenyaven a caminar com a models. Llavors, feien totes les fotos del m\u00f3n i les donaven als pares i mares, i tota la fam\u00edlia estava encantada. La nena ent\u00e9n que la seva manera de triomfar \u00e9s aquesta, ha trobat el cam\u00ed que haur\u00e0 d\u2019utilitzar perqu\u00e8 alg\u00fa li faci cas: ser molt mona, molt simp\u00e0tica, molt somrient… \u00c9s molt dif\u00edcil plantar cara a aix\u00f2 perqu\u00e8 s\u00f3n les mateixes mares i \u00e0vies les que estan sedu\u00efdes i diuen: \u2018\u00c9s que estan tan mones\u2019.<\/p>\n

Tenim batalla de l\u2019est\u00e8tica per a molt de temps?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que aquesta ser\u00e0 de les m\u00e9s dif\u00edcils de donar-li la volta. En altres terrenys hem accedit a la universitat, a les professions, a la pol\u00edtica per\u00f2, en canvi, es presenta com un empoderament que deixis de ser un subjecte decisori per convertir-te en objecte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A \u2018De mares a filles. La transmissi\u00f3 de la feminitat\u2019 (Edicions 62), Marina Subirats Martori reflexiona sobre com, durant segles, moltes mares han transm\u00e8s la seva pr\u00f2pia frustraci\u00f3 sobre els l\u00edmits de ser dona. Revoltar-se contra aquesta norma social imposada pel sistema patriarcal ha suposat rebel\u00b7lar-se tamb\u00e9 contra la mare, i aix\u00f2 est\u00e0 ple de […]<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":33119,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[],"class_list":["post-33118","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33118","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33118"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33118\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33118"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33118"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33118"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}