Una hip\u00f2tesi tan sols \u00e9s cient\u00edfica si cont\u00e9 els elements que permetin rebutjar-la experimentalment, \u00e9s a dir si \u00e9s falsable tal i com ho va descriure el fil\u00f2sof Karl Popper. El m\u00e8tode cient\u00edfic es basa doncs en plantejar una hip\u00f2tesi, realitzar l\u2019experimentaci\u00f3 adequada per corroborar-la o rebutjar-la, i finalment publicar articles cient\u00edfics descrivint els m\u00e8todes utilitzats i els resultats obtinguts. Un exemple, l\u2019any 1964 els f\u00edsics Higgs i Englert van proposar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una part\u00edcula subat\u00f2mica anomenada bos\u00f3 de Higgs. Nom\u00e9s molts anys despr\u00e9s, els aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics van permetre fer un experiment, que l\u2019any 1964 no era possible, per determinar si aquesta part\u00edcula existia o no. Va ser el quatre de juliol de 2012 que al CERN de Ginebra es va confirmar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquesta part\u00edcula amb una probabilitat superior al 99.99994%. Van caldre 48 anys des del plantejament de la hip\u00f2tesi te\u00f2rica fins la seva confirmaci\u00f3 experimental. Higgs i Englert van rebre el Premi Nobel de F\u00edsica l\u2019any 2013. El plantejament de la hip\u00f2tesi, aix\u00ed com els experiments realitzats i els resultats obtinguts han donat lloc a nombrosos articles cient\u00edfics. Una part essencial del treball cient\u00edfic \u00e9s doncs publicar, en forma d\u2019articles, els resultats de les investigacions i descriure com s\u2019han obtingut, per posar-los a l\u2019abast de la comunitat cient\u00edfica.<\/p>\n
Abans de ser publicats, els articles s\u2019envien a una revista que nomena un editor, que acostuma a ser un cient\u00edfic amb coneixements del tema. L\u2019editor encarrega a un m\u00ednim de dos revisors (revisi\u00f3 per parells), tamb\u00e9 cient\u00edfics, que analitzin l\u2019article, suggereixin canvis, nous experiments etc, i finalment decideixin si l\u2019article reuneix les garanties per ser acceptat. Si no \u00e9s aix\u00ed, l\u2019article \u00e9s rebutjat i la revista no el publica. A la majoria de revistes els revisors fan la seva tasca de forma altruista, \u00e9s a dir, fan la revisi\u00f3 de l\u2019article sense cobrar res, i sovint hi ha m\u00e9s d\u2019una ronda de revisions. Un cop un article ha estat acceptat i publicat, queda a l\u2019abast de la comunitat cient\u00edfica, que pot q\u00fcestionar els m\u00e8todes i resultats, i fins i tot repetir l\u2019experimentaci\u00f3. Aquests controls de qualitat, s\u00f3n sovint for\u00e7a estrictes, per\u00f2 no s\u00f3n infal\u00b7libles. Algunes vegades s\u2019ha publicat algun article que no hauria d\u2019haver passat els controls de qualitat, com va passar durant la pand\u00e8mia de COVID on, degut a la urg\u00e8ncia per tenir tractaments \u00fatils,\u00a0revistes de gran prestigi van haver de retirar alguns articles<\/a>\u00a0que havien publicat per no presentar prou rigor cient\u00edfic.<\/p>\n Aquesta introducci\u00f3 serveix per entendre com es fa ci\u00e8ncia. Ara b\u00e9, cal tamb\u00e9 tenir present que els cient\u00edfics s\u00f3n persones que han de fer valer els seus coneixements per obtenir finan\u00e7ament per a les seves investigacions i per accedir a places de treball estables. Com es quantifica el \u201cvalor\u201d d\u2019un cient\u00edfic? Amb el seu curr\u00edculum, on juguen un paper essencial els articles cient\u00edfics que ha publicat. Imaginem el cas de cient\u00edfics que volen concursar a places de professor universitari. A les nostres universitats, d\u2019entre les diferents categories de professorat, n\u2019hi ha quatre que podem considerar de \u201cplantilla\u201d, dues de professorat funcionari estatal (Titular d\u2019Universitat i Catedr\u00e0tic d\u2019Universitat) i dues de professorat contractat (Professor Agregat i Catedr\u00e0tic Contractat). Les persones que volen concursar a places de Titular d\u2019Universitat o de Professor Agregat, han d\u2019acreditar pr\u00e8viament una s\u00e8rie de requisits m\u00ednims en recerca i doc\u00e8ncia, els primers a l\u2019Agencia Nacional de Evaluaci\u00f3n de la Calidad de la Acreditaci\u00f3n<\/a>\u00a0(ANECA) i els segons a l\u2019Ag\u00e8ncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya<\/a>\u00a0(AQU). Els requisits s\u00f3n p\u00fablics i contenen una part important dedicada a la recerca, en que s\u2019estableix un nombre m\u00ednim de publicacions cient\u00edfiques amb una s\u00e8rie de requisits pel que fa a la seva qualitat i a l\u2019ordre dels autors signants. Per les places de Catedr\u00e0tic, els requisits s\u00f3n, l\u00f2gicament, m\u00e9s exigents. Un cop s\u2019ha obtingut l\u2019acreditaci\u00f3, per guanyar una pla\u00e7a de les descrites, l\u2019investigador ha de presentar-se a unes oposicions i guanyar-les. Sense l\u2019acreditaci\u00f3 corresponent no \u00e9s possible presentar-se a cap oposici\u00f3.<\/p>\n L\u2019eina m\u00e9s utilitzada per avaluar la qualitat dels articles cient\u00edfics \u00e9s el Factor d\u2019Impacte (IF) de la revista on s\u2019ha publicat l\u2019article. L\u2019IF \u00e9s un valor publicat a\u00a0Journal Citation Reports<\/em>, que \u00e9s una eina d\u2019an\u00e0lisi de les revistes cient\u00edfiques que, mitjan\u00e7ant dades quantificables, permet determinar de forma sistem\u00e0tica i objectiva la import\u00e0ncia de les revistes cient\u00edfiques per \u00e0rees tem\u00e0tiques. L\u2019IF d\u2019una revista es calcula dividint el nombre de vegades que s\u2019han citat articles d\u2019aquesta revista en publicacions d\u2019un any concret (p. ex. 2022), pel nombre d\u2019articles publicats per la revista els dos anys anteriors (2020 i 2021). Aix\u00f2 dona temps a que els articles de la revista siguin utilitzats com a bibliografia, \u00e9s a dir citats, per altres investigadors. Com m\u00e9s gran sigui el nombre de cites, major \u00e9s l\u2019IF. Hi ha \u00e0rees tem\u00e0tiques, per exemple relacionades amb salut, que solen tenir un elevat IF. Aquest, varia anualment i pot veure\u2019s afectat per circumst\u00e0ncies concretes. Per exemple, 6 revistes cient\u00edfiques de l\u2019\u00e0mbit de la medicina que van publicar\u00a0recerca sobre la COVID, van incrementar l\u2019IF significativament.<\/a>\u00a0D\u2019altres \u00e0rees tem\u00e0tiques on investiguen menys cient\u00edfics i, per tant, no hi ha tantes revistes tenen habitualment menors IF, doncs el nombre de cites \u00e9s menor. Aix\u00f2 no implica que la recerca sigui de menor qualitat, i per tant, la utilitzaci\u00f3 de l\u2019IF com a factor de qualitat es sol referir a l\u2019\u00e0rea tem\u00e0tica on est\u00e0 inclosa la revista. Per avaluar la qualitat d\u2019una revista en una \u00e0rea tem\u00e0tica, s\u2019estableix una classificaci\u00f3 de les revistes de major a menor IF, i es divideix aquesta classificaci\u00f3 en quatre parts iguals anomenades quartils (tamb\u00e9 s\u2019utilitzen de vegades tercils enlloc de quartils). Si tenim 100 revistes en una \u00e0rea tem\u00e0tica, les 25 de major IF estan en el primer quartil, les seg\u00fcents 25 pel que fa a l\u2019IF estan al segon quartil i aix\u00ed successivament. Per tant, a part del nombre de publicacions, tamb\u00e9 es pot utilitzar la distribuci\u00f3 de les publicacions d\u2019un investigador en els diferents quartils com a eina per a avaluar la qualitat de la seva producci\u00f3 cient\u00edfica. El nombre i l\u2019IF de les publicacions no s\u00f3n els \u00fanics elements utilitzats en l\u2019avaluaci\u00f3 de la qualitat cient\u00edfica d\u2019un investigador, per\u00f2 sens dubte, fins ara, han jugat un paper primordial.<\/p>\n Fins ara hem vist la part seriosa de la recerca cient\u00edfica, per\u00f2, en els darrers anys la utilitzaci\u00f3 amb fins comercials que alguns fan de les publicacions cient\u00edfiques est\u00e0 causant un greu perjudici a la credibilitat de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n Abans de l\u2019aparici\u00f3 d\u2018Internet, setmanalment es publicava (encara es publica\u00a0online<\/em>) una revista en paper anomenada\u00a0Current Contents<\/em>\u00a0on hi havia, per revistes, el t\u00edtol i autors dels articles cient\u00edfics. Si la tem\u00e0tica d\u2019un article semblava que podia interessar a un investigador, i la biblioteca d\u2019una universitat o centre de recerca proper estaven subscrits a la revista, l\u2019article es podia consultar. Si aix\u00f2 no era possible, s\u2019enviava una postal al primer autor de l\u2019article per a que li envi\u00e9s una c\u00f2pia del mateix. Estava prohibit que els autors enviessin fotoc\u00f2pies. De fet, la publicaci\u00f3 dels articles era gratu\u00efta pels autors i sols se\u2019ls cobrava per les c\u00f2pies de l\u2019article que encarregaven per repartir entre els sol\u00b7licitants de l\u2019article. Les editorials es mantenien per les subscripcions de les universitats i centres de recerca a les revistes que publicaven, i per les c\u00f2pies que encarregaven els autors dels articles. En aquell temps les editorials tenien persones que maquetaven els articles i fins i tot els corregien gramaticalment. Amb la possibilitat de publicar revistes\u00a0online<\/em>, es va revolucionar aquest segment. Durant un temps les universitats i centres de recerca mantenien la subscripci\u00f3 a edicions en paper per\u00f2, amb el temps, van arribar a acords amb les editorials per tenir \u00fanicament subscripcions\u00a0online<\/em>\u00a0a lots de revistes. Durant els darrers 10-15 anys hi ha hagut una creixent pressi\u00f3 cap els investigadors per que els articles es publiquin \u201cen obert\u201d, \u00e9s a dir, per que tothom, cient\u00edfic o no, hi tingui acc\u00e9s. La conseq\u00fc\u00e8ncia ha estat que les editorials cobren per publicar els articles \u201cen obert\u201d, un import que sovint ronda els 2000 euros o m\u00e9s i que varia segons la revista, que ja no necessita maquetar (hi ha un format preestablert), ni correctors gramaticals, ni paper, ni impremta. Els investigadors han de pressupostar en els projectes de recerca una part no menyspreable de diners per publicar els articles de recerca.<\/p>\n