{"id":33174,"date":"2023-07-04T06:30:13","date_gmt":"2023-07-04T04:30:13","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33174"},"modified":"2023-07-04T06:30:13","modified_gmt":"2023-07-04T04:30:13","slug":"joan-sanmartin-la-investigacio-veterinaria-es-el-primer-filtre-per-evitar-malalties-als-humans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/07\/04\/joan-sanmartin-la-investigacio-veterinaria-es-el-primer-filtre-per-evitar-malalties-als-humans\/","title":{"rendered":"Joan Sanmart\u00edn: \u201cLa investigaci\u00f3 veterin\u00e0ria \u00e9s el primer filtre per evitar malalties als humans\u201d"},"content":{"rendered":"

En el m\u00f3n animal, en el qual s\u00ed que es restringeix la circulaci\u00f3 entre pa\u00efsos, el control sanitari\u00a0 exerceix de primer filtre de malalties que poden passar a les persones. Joan Sanmart\u00edn Su\u00f1er \u00e9s veterinari, professor associat de la Universitat de Lleida (UdL<\/a>), i soci fundador d\u2019Oppgroup<\/a>, l\u2019\u00fanic grup espanyol d\u2019especialistes dedicats a l\u2019assessoria integral de la producci\u00f3 porcina, present en els sectors de salut animal, desenvolupament de projectes i comercialitzaci\u00f3 d\u2019I+D+I. Oppgroup est\u00e0 ubicat al Parc Cient\u00edfic i Agroalimentari de Lleida -ara batejat com a Agrobiotech de Lleida<\/a>-, on hi ha 120 empreses, entre elles l\u2019Institut de Recerca i Tecnologia Agroaliment\u00e0ries (IRTA<\/a>). Des de totes les companyies del parc s\u2019impulsa individual i conjuntament la investigaci\u00f3 que fa possible millores en la producci\u00f3 agroaliment\u00e0ria i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, en la salut humana. La recerca en salut animal, en mans d\u2019aquests actius investigadors -el grup de Sanmart\u00edn ho fa en el sector porc\u00ed- facilita el llenguatge i solucions cient\u00edfiques als grangers i productors, trencant aix\u00ed la barrera entre la ci\u00e8ncia i el m\u00f3n quotidi\u00e0 d\u2019empreses i consumidors. I tot el que s\u2019apr\u00e8n sobre salut animal \u00e9s l\u2019avantsala de recerques en salut humana.<\/p>\n

La investigaci\u00f3 veterin\u00e0ria, doncs, \u00e9s a la base de moltes cures per a humans.<\/strong><\/p>\n

Els laboratoris especialitzats en salut animal tenen una visi\u00f3 m\u00e9s universal del que pot arribar a passar. Abans era la ind\u00fastria farmac\u00e8utica la que anava marcant el ritme, per\u00f2 ara s\u00f3n els laboratoris de veterin\u00e0ria molts cops els que obren pas a nous estudis i faciliten tecnologies per afrontar la investigaci\u00f3, per exemple, de les vacunes. La rapidesa de les vacunes del coronavirus es deu en gran mesura a que en el m\u00f3n animal ja port\u00e0vem molt de temps contrastant coronavirus. El m\u00f3n de la veterin\u00e0ria \u00e9s la primera barrera on es lluita perqu\u00e8 les malalties no arribin al metge de cap\u00e7alera.<\/p>\n

No obstant, d\u2019aquesta primera l\u00ednia de recerca, primer front de lluita, no se\u2019n parla tant.<\/strong><\/p>\n

Un cop les recerques es publiquen i reben m\u00e9s diners,\u00a0 el reconeixement recau m\u00e9s en la recerca amb humans, per\u00f2 gaireb\u00e9 sempre s\u2019inicien en el m\u00f3n animal. Les vacunes, per exemple, comencen amb el desafiament amb esp\u00e8cies animals, poques vegades directament amb humans. Ambient\u00f2legs i tot el m\u00f3n veterinari fan aquest primer filtre o fre per evitar malalties. Un cop s\u00ed que arriben a la salut humana, el 80 o 85% de malalties les poden curar des de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i el 15 o 20% restant, els especialistes. Per\u00f2 abans, la tasca veterin\u00e0ria ja n\u2019evita moltes. Tot i ser molt avan\u00e7ada, \u00e9s una feina molt silenciosa i discreta. Per\u00f2, en realitat, les farmac\u00e8utiques acostumen a tenir totes un departament veterinari on s\u2019investiga amb animals. Als hospitals del Vall d\u2019Hebron, Bellvitge i en d\u2019altres comunitats com Navarra i Extremadura, com a grup que investiga en salut animal, nosaltres en concret amb porcs, hem col\u00b7laborat en el disseny de les granges que tenen, per garantir el benestar dels animals amb els quals treballen per fer proves.<\/p>\n

L\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 i Tecnologia Agroaliment\u00e0ries (IRTA), per exemple, ara mateix estudia la microbiota intestinal dels porcs per curar les malalties mentals humanes.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s molt important el paral\u00b7lelisme entre els porcs i els humans per la seva similitud biol\u00f2gica, i s\u00f3n molts els treballs que fem. Cada dia estic m\u00e9s conven\u00e7ut de que les nostres investigacions poden aportar molt a la societat. Es parla de 7, 8 o 9 pand\u00e8mies que vindran, fruit del desequilibri tan fort dels ecosistemes, per l\u2019impacte de la desforestaci\u00f3 de grans reserves mundials de la biosfera i tamb\u00e9 pel moviment migratori. I la microbiota no \u00e9s la mateixa la d\u2019un ciutad\u00e0 d\u2019un pa\u00eds afric\u00e0 o d\u2019un finland\u00e8s. El contacte que no es veu, per\u00f2 que produeix un intercanvi d\u2019informaci\u00f3 entre bacteris estranys, genera un nou escenari que cal estudiar perqu\u00e8 en molts casos \u00e9s la causa de malalties. Doncs b\u00e9, en veterin\u00e0ria, aix\u00f2 ja ho hem viscut fa anys amb la gen\u00e8tica i l\u2019aclimataci\u00f3 d\u2019animals al nostre entorn. Hi ha, per tant, un gran paral\u00b7lelisme entre el que controlem els veterinaris amb el que viu ara la humanitat, que \u00e9s aquest nou desafiament en poblacions no acostumades a tenir certs condicionants immunitaris com tenen en pa\u00efsos com ara els d\u2019\u00c0frica.<\/p>\n

Per tot plegat, podem dir que la Covid i les raons dels <\/strong>ODS<\/strong><\/a> (Objectius de Desenvolupament Sostenible de l\u2019Agenda 2030) tenen molt a veure.<\/strong><\/p>\n

La pand\u00e8mia ens va ensenyar la capacitat d\u2019interactuar dels virus i bacteris de diferents esp\u00e8cies que arriben del medi ambient. Dels grans boscos com els de la selva amaz\u00f2nica passen al m\u00f3n animal i d\u2019ell a les persones. El paper que juga l\u2019home en aquest trasp\u00e0s de virus i bacteris ve donat per la seva interacci\u00f3 amb el medi ambient. La societat s\u2019ha carregat les reserves naturals, i aix\u00f2 obliga els virus i bacteris a moure\u2019s de lloc. No desapareixen, han de buscar la manera de sobreviure. S\u00f3n microorganismes vius que estaven perfectament aclimatats i els hem obligat a despla\u00e7ar-se. La desfeta del gel als pols incrementar\u00e0 el nivell dels oceans, amb el risc tamb\u00e9 de la reactivaci\u00f3 d\u2019alguns virus congelats durant molts anys. Aquesta provocaci\u00f3 feta al medi ambient \u00e9s la causa de la migraci\u00f3 de vectors com els insectes i altres esp\u00e8cies que fan de transport de malalties que fins ara no havien de preocupar les anomenades poblacions m\u00e9s avan\u00e7ades. Cap gra\u00f3 social, per molt ric que sigui, \u00e9s lliure d\u2019aquest nou escenari d\u2019infeccions fruit del desequilibri immunitari. Estem en una etapa de la humanitat en la qual els pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats han de prendre noves estrat\u00e8gies per a ser m\u00e9s solidaris amb els m\u00e9s pobres, per\u00f2, al mateix temps, ser ben conscients dels nous factors amplificadors de malalties fins ara no viscudes.<\/p>\n

L\u2019equilibri o desequilibri immunitari rau en la microbiota. Actualment, aquesta \u00e9s una important diana d\u2019investigaci\u00f3, com a benefactor de la salut f\u00edsica i tamb\u00e9 mental. Qu\u00e8 en sabeu els veterinaris ja del sistema intestinal on es genera tant salut com malaltia?<\/strong><\/p>\n

En veterin\u00e0ria, la immunitat dels animals l\u2019estem equilibrant molt amb l\u2019alimentaci\u00f3, posant l\u2019atenci\u00f3 justament en la microbiota. Aix\u00f2 ens permet reduir la necessitat d\u2019antibi\u00f2tics. En salut humana funciona igual. Si cuides la microbiota, pots arribar a prescindir del consum d\u2019antibi\u00f2tics. La microbiota s\u00f3n dos quilos de bacteris al cos que tenen la seva funci\u00f3 clau com a defensa davant de possibles infeccions, per\u00f2 si no els alimentem b\u00e9, aquests bacteris es desequilibren. La millora de la salut intestinal \u00e9s necess\u00e0ria perqu\u00e8 el budell \u00e9s el principal \u00f2rgan d\u2019estimulaci\u00f3 immunit\u00e0ria. La microbiota saludable \u00e9s la que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019interferir destruint la part negativa de tot all\u00f2 que ens pugui arribar i que ens fa excretar si tot funciona b\u00e9, i fent passar la part positiva a la mucosa intestinal i al torrent sanguini. El principal dany a la nostra immunitat \u00e9s la inflamaci\u00f3 de les subst\u00e0ncies que fan aquest cribratge, perqu\u00e8 no es permet al budell controlar el pas de toxines que poden provocar alguna malaltia. En canvi, amb una integritat digestiva correcta, s\u2019aconsegueix l\u2019equilibri bacteri\u00e0, que deriva en un estat i aspecte m\u00e9s saludable i, emocionalment, tamb\u00e9 afecta positivament.<\/p>\n

Com la millorem la microbiota?<\/strong><\/p>\n

L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s omn\u00edvor. Per a tenir una bona microbiota requereix una dieta variada. Aix\u00ed s\u2019eviten inflamacions intestinals. L\u2019estr\u00e8s tamb\u00e9 \u00e9s un gran desequilibrador que pot fer que s\u2019inflami la microbiota. Si controlem l\u2019estr\u00e8s i li arriben els nutrients necessaris a la nostra flora intestinal, fins i tot s\u2019observa un estat m\u00e9s optimista, m\u00e9s relaxat i es dorm m\u00e9s b\u00e9. L\u2019equilibri d\u2019aquests dos quilos de microbiota \u00e9s el principal aliat de l\u2019esperan\u00e7a de vida saludable. Per afrontar els nous desafiaments immunitaris \u00e9s important cuidar molt l\u2019alimentaci\u00f3, per produir una microbiota capa\u00e7 de respondre a les agressions que patirem. En el\u00a0 m\u00f3n animal ho hem estat estudiant des de fa cinquanta anys. Amb els porcs, en concret, per un tema de qualitat seminal i selecci\u00f3 dels millors mascles per inseminar les femelles, hem aconseguit evitar el contagi de malalties de mascles a femelles, fent transplantament d\u2019embrions i inseminaci\u00f3 artificial. La millor sanitat en porcs l\u2019obtenim d\u2019una dieta variada, ho veiem valorant la femta i el contingut de la microbiota. A part, els animals lliures en un espai ample, en una granja sense compartiment individual, interaccionen m\u00e9s b\u00e9 i presenten millor femta i millor rendiment en qualitat de carn, amb una carn m\u00e9s saludable. Tot aix\u00f2 s\u2019est\u00e0 extrapolant a la investigaci\u00f3 i cl\u00ednica en salut humana, aconsellant dietes variades, exercici f\u00edsic, relacions socials…<\/p>\n

S\u2019estudia tamb\u00e9 en porcs com evitar l\u2019obesitat?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 \u00e9s un problema cada cop m\u00e9s present en humans. Hi ha m\u00e9s morts de gent obesa que de gent que pateix gana. I les persones obeses s\u00f3n les que requereixen m\u00e9s despesa sanit\u00e0ria per totes les comorbiditats que comporta l\u2019obesitat. Un exc\u00e9s de pes comporta que no responguin els \u00f2rgans de la manera correcta. Haur\u00edem de morir sempre per\u00a0 envelliment cel\u00b7lular, de mort natural, aquest \u00e9s l\u2019objectiu marcat com a futur ideal. Se sap que la gent obesa t\u00e9 menys anys de vida, no pot arribar a morir de manera natural perqu\u00e8 el seu cos t\u00e9 un sobre cost, digereix\u00a0 greixos nutrients que no l\u2019afavoreixen, el fetge es fa gras, fallen els ronyons i tot aix\u00f2 demanda la intervenci\u00f3 m\u00e8dica per compensar.<\/p>\n

Implantar la ci\u00e8ncia en tota la cadena de producci\u00f3 per a millorar processos i medi ambient contempla tamb\u00e9 tot el que se\u2019n deriva de l\u2019acci\u00f3 productiva, com ara els purins? <\/strong><\/p>\n

Ho contempla tot, perqu\u00e8 l\u2019objectiu final \u00e9s arribar a consolidar una veritable economia circular. La investigaci\u00f3 cient\u00edfica ens ha d\u2019ajudar a transformar cada problema en una soluci\u00f3 que reverteixi en positiu a la societat. Ho estem treballant ja amb temes com els purins. Coordinats amb experts en medi ambient, tenim diversos projectes que s\u2019engloben dins del concepte d\u2019economia circular per fer dels purins adobs i possibles fonts d\u2019energia, com el biog\u00e0s o altres energies per a vehicles. Aquest punt \u00e9s molt important per la nostra filosofia de comprom\u00eds amb la societat. Despr\u00e9s, a nivell particular, cada empresa hauria de pensar solucions i millores que aportin el seu retorn al seu entorn immediat. Nosaltres, per exemple, fa 10 anys v\u00e0rem instal\u00b7lar plaques solars per a la producci\u00f3 pr\u00f2pia d\u2019energia pensant tamb\u00e9 que, en cas de necessitat, davant d\u2019una crisi global, podria abastir amb llum fins a dues-centes cases particulars.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el m\u00f3n animal, en el qual s\u00ed que es restringeix la circulaci\u00f3 entre pa\u00efsos, el control sanitari\u00a0 exerceix de primer filtre de malalties que poden passar a les persones. Joan Sanmart\u00edn Su\u00f1er \u00e9s veterinari, professor associat de la Universitat de Lleida (UdL), i soci fundador d\u2019Oppgroup, l\u2019\u00fanic grup espanyol d\u2019especialistes dedicats a l\u2019assessoria integral […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":33175,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[245],"tags":[2422],"class_list":["post-33174","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca-en-salut","tag-investigaci"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33174"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33174\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33174"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}