\u00c9s un concepte que articula for\u00e7a el llibre, per aix\u00f2 el t\u00edtol \u00e9s aquest, \u2018Qui parla i qui calla\u2019. \u00c9s a dir, sense intenci\u00f3 de banalitzar el concepte de viol\u00e8ncia, s\u00ed que hi ha unes forces, per dir-ho d\u2019alguna manera, que empenyen les dones cap a llocs de m\u00e9s silenci que els homes. I aix\u00f2 ho podem veure en diferents \u00e0mbits, sobretot en els p\u00fablics, que s\u00f3n els \u00e0mbits que m\u00e9s interessen en el llibre. \u00c9s a dir, tot i que hem partit de l’\u00e0mbit dom\u00e8stic, perqu\u00e8 tamb\u00e9 hem intentat fer aquest recorregut comunicatiu a la vida de les dones, i hem partit de la llar, \u00f2bviament, \u00e9s en l’espai p\u00fablic, all\u00e0 on m\u00e9s veiem que tot i que la nostra pres\u00e8ncia sigui cada vegada m\u00e9s gran, la paritat num\u00e8rica es va aconseguint o es va acostant, per\u00f2 la paritat discursiva encara queda molt lluny.<\/p>\n
Encara les dones tenim m\u00e9s problemes per prendre la paraula, arrisquem m\u00e9s quan prenem la paraula, intervenim en aquests contextos d’interaccions m\u00e9s formals, m\u00e9s professionals, molts cops per dir que all\u00f2 que ha dit un altre ens ha agradat o que \u00e9s interessant, \u00e9s a dir, per donar suport a altres torns en la interacci\u00f3, per\u00f2 intervenim encara menys que els nostres col\u00b7legues homes per aportar el nostre coneixement, el nostre punt de vista, la nostra expertesa, la nostra opini\u00f3.<\/p>\n
En comunicaci\u00f3 moltes vegades es parla de g\u00e8nere, de persones, d’ells i d’elles, de metges i de metgesses, de professors i professores, per\u00f2 tamb\u00e9 comenteu que, si all\u00f2 no va m\u00e9s enll\u00e0, queda buit, queda nom\u00e9s en unes paraules.<\/strong><\/p>\n Efectivament, de fet, aquest \u00e9s el punt de partida des del qual vam considerar que calia el llibre, que calia dedicar unes p\u00e0gines, una obra, a la reflexi\u00f3 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 de mirada, no quedar-nos en el codi ling\u00fc\u00edstic, sin\u00f3 d’obrir la mirada a tot l’entorn de la comunicaci\u00f3, a tot el context comunicatiu. Aix\u00f2 la ling\u00fc\u00edstica ho ha fet. Hist\u00f2ricament, primer vam comen\u00e7ar estudiant les petites peces que componen el llenguatge, com estan formades, com es formen les paraules, com es formen les frases… S\u00ed, el codi. Per\u00f2, a partir de fa un temps, ens vam adonar que amb el llenguatge no nom\u00e9s passem una comunicaci\u00f3, una informaci\u00f3, sin\u00f3 que fem coses.<\/p>\n Quan alg\u00fa diu que s’ha acabat la reuni\u00f3, all\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un acte. No s\u00f3n nom\u00e9s les paraules, sin\u00f3 que all\u00f2 \u00e9s el final de la reuni\u00f3. O quan alg\u00fa diu, \u2018declaro obertes aquestes jornades\u2019, doncs \u00e9s aquest acte, que s\u00f3n paraules, \u00e9s aquest acte comunicatiu, el que fa que les jornades comencin. \u00c9s a dir, el llenguatge t\u00e9 tamb\u00e9 aquest valor de fer coses en el m\u00f3n. El que an\u00e0vem veient des de feia alguns anys amb les meves companyes era que quedar-nos amb el codi, des de perspectiva de g\u00e8nere, no ens permetia veure que hi ha molts altres elements en la comunicaci\u00f3 que invisibilitzen les dones, per dir-ho amb una expressi\u00f3 que s’ha fet molt popular, o, com d\u00e8iem abans, que deixen les dones en situacions de m\u00e9s marginalitat comunicativa que els homes. I ens interessava reflectir aquests altres elements. \u00c9s a dir, quan hi ha una interacci\u00f3, com el fet de ser home o dona, determina qu\u00e8 passa en aquella interacci\u00f3. Ens interessava preguntar-nos aix\u00f2. Va haver-hi l’inter\u00e8s de l’editorial, tamb\u00e9, i per aix\u00f2 ens va demanar que f\u00e9ssim el llibre.<\/p>\n A nivell comunicatiu i quotidi\u00e0, qu\u00e8 podem fer per millorar aquesta igualtat que no \u00e9s tan real com ens agradaria? <\/strong><\/p>\n Jo crec que hi ha, com a m\u00ednim, dos elements que a mi em semblarien molt interessants. Per una banda, prendre consci\u00e8ncia. \u00c9s a dir, intentar adonar-nos precisament d’aix\u00f2, \u2018d’avui he estat en una reuni\u00f3, ha passat aix\u00f2, \u00bfhauria passat exactament igual si qui parlava hagu\u00e9s estat un home, en el cas que fos una dona la que estava parlant, hauria estat exactament igual si…? Com han intervingut aqu\u00ed el fet que es tract\u00e9s d’un home i una dona? Qu\u00e8 ha determinat aix\u00f2?\u2019 Ens ho haur\u00edem d’anar preguntant. O, per exemple, \u2018uf, aquesta dona no m’est\u00e0 agradant com est\u00e0 plantejant aix\u00f2, \u00e9s com molt seca, \u00e9s una mica autorit\u00e0ria\u2019. O sigui, atura’t un moment. Si fos un home i s’hagu\u00e9s comportat comunicativament exactament aix\u00ed, hauries fet aquesta mateixa valoraci\u00f3 o no? O hauries considerat una manera normal de comunicar-se per la funci\u00f3 que est\u00e0 exercint aquesta persona? A vegades tenim una doble vara de mesurar el comportament comunicatiu d’homes i dones. I d’aix\u00f2 \u00e9s molt important que ens n’adonem.<\/p>\n Aquest \u00e9s per mi el primer element important en el llibre o que podr\u00edem intentar posar en pr\u00e0ctica. I l’altre \u00e9s l’escolta. Tot i que la ling\u00fc\u00edstica s’ha ocupat molt\u00edssim de qu\u00e8 diem, de qu\u00e8 fem o de la producci\u00f3 del llenguatge, s’ha ocupat menys d’aquest aspecte m\u00e9s receptiu del llenguatge, per\u00f2 \u00e9s fonamental perqu\u00e8 \u00e9s el motor de les interaccions. Si jo ara estigu\u00e9s parlant i pens\u00e9s que tu no m’est\u00e0s escoltant, que est\u00e0s pendent del m\u00f2bil, que en realitat tens el cap a un altre lloc, jo a poc a poc aniria donant respostes cada vegada m\u00e9s curtes i finalment callaria, perqu\u00e8 no t\u00e9 sentit que jo produeixi llenguatge si no arriba enlloc.<\/p>\n Hem d’escoltar les dones amb el mateix respecte, amb el mateix inter\u00e8s, donant-los la mateixa credibilitat que donem als homes<\/p><\/blockquote>\n Encara ara tenim evid\u00e8ncies emp\u00edriques que ens mostren que la veu dels homes, per nosaltres, culturalment, continua sent el tipus de veu m\u00e9s vinculat a l’autoritat, al coneixement, a la legitimitat, a la ra\u00f3. I aquests espais, la veu de les dones, els han d’anar conquerint. Jo crec que \u00e9s important que comencem adonant-nos que hem d’escoltar les dones amb el mateix respecte, amb el mateix inter\u00e8s, donant-los la mateixa credibilitat que donem als homes.<\/p>\n D’alguna manera, pel que comentes, haur\u00edem de fer tots i totes, tothom, una mica d’autocr\u00edtica perqu\u00e8, de fet, rebem inputs des que naixem?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, per mi no \u00e9s tan cr\u00edtica. El llibre t\u00e9 un determinat toc que \u00e9s molt buscat. No ten\u00edem cap inter\u00e8s en renyar. No ens interessava assenyalar qu\u00e8 malament que fas aix\u00f2. No ens interessava d’aquesta manera, perqu\u00e8 no volem que es rebin aquestes idees com amb aversi\u00f3 o amb animadversi\u00f3, sin\u00f3 que vol\u00edem que fos m\u00e9s aviat propositiu, que fos m\u00e9s aviat una invitaci\u00f3 a pensar. Per mi, el que \u00e9s important no \u00e9s tant fer autocr\u00edtica com fer autoan\u00e0lisi i con\u00e8ixer-nos millor en tant que persones que ens comuniquem i decidir si hi ha alguns elements que volem modificar lleugerament.<\/p>\n No hi ha culpa. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 naixem en una cultura, perqu\u00e8 naixem dins un context comunicatiu que porta molts anys de tradici\u00f3 i \u00e9s inevitable que totes les persones tinguem aquests biaixos, aquests estereotips. Aleshores, per mi no \u00e9s interessant culpabilitzar ni criticar, sin\u00f3 m\u00e9s aviat analitzar, descriure i donar recursos perqu\u00e8 modifiquem all\u00f2 que pensem que ens pot anar millorant d’una altra manera.<\/p>\n En aquests elements que valores, de prendre consci\u00e8ncia, i el que comentes que s\u00f3n inputs que anem rebent des que naixem, al llibre parleu de diferents \u00e0mbits. Un \u00e9s l’escola. Com, des del professorat, des de l’equip docent, des que entrem a l’escola ja comencem a tenir aquests estereotips? Quins exemples podr\u00edem posar?<\/strong><\/p>\n De fet, els estereotips els tenim des de molt abans, des d\u2019abans de n\u00e9ixer. A l’escola el que veiem, per part dels docents, \u00e9s que senzillament es valoren determinades coses de les nenes i es valoren determinats aspectes i determinades maneres de fer dels nens. I se’ls reforcen diferencialment aquests aspectes. De les nenes es valora que siguin comprensives, que siguin emp\u00e0tiques.<\/p>\n Jo, com a mare, puc parlar de les entrevistes que tenia, tinc un fill i una filla, i de la meva filla el que m\u00e9s se’m deia era que es portava b\u00e9 amb tothom, fins i tot amb aquells nens i nenes de la classe que s\u00f3n m\u00e9s rebutjats. I, del meu fill, no. El meu fill era molt m\u00e9s introvertit i no tenia tota aquesta faceta social de cuidar els altres i aleshores es valoraven altres q\u00fcestions, per\u00f2 no se li demanava aix\u00f2. \u00c9s a dir, demanem i valorem q\u00fcestions diferents. I aix\u00f2 fins i tot s’ha analitzat amb els apel\u00b7latius que adrecem a nens i nenes. Les nenes estan molt guapes i s\u00f3n molt bones nenes, i els nens s\u00f3n valents, s\u00f3n forts. Anem com contribuint a que es vagi desenvolupant aquest estereotip que ens porta a valorar que una persona que es comporta d’una determinada manera s’ajusta al que esperem que sigui una dona i una persona que es comporta d’una determinada manera s’ajusta m\u00e9s o menys al que esperem que faci si \u00e9s un home.<\/span><\/p>\n I des del punt de vista de la doc\u00e8ncia, creus que aix\u00f2 est\u00e0 canviant?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, s\u00ed, s\u00ed. En general, en el llibre tamb\u00e9, jo penso que es nota que som optimistes, que valorem els canvis, i que per mi els canvis no venen tant perqu\u00e8 a les escoles es fa servir un llenguatge inclusiu, sin\u00f3 perqu\u00e8 precisament cada vegada es pren m\u00e9s consci\u00e8ncia d’aix\u00f2. Les nenes, per qu\u00e8 no han de jugar a futbol? Que no hi ha activitats que siguin de nens i activitats que siguin de nenes. Que a la cuineta hi van igualment els nens i les nenes. Jo crec que des de l’escola es fa molta feina.<\/p>\n Es permet amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat que els nens i les nenes juguin a all\u00f2 que realment els ve de gust<\/p><\/blockquote>\n Des de l’escola i des del joc, per l’exemple que est\u00e0s posant? <\/strong><\/p>\n Clar, \u00e9s que el joc \u00e9s un element fonamental en els primers anys de l’escolaritat i, en aquest sentit, tot i que crec que encara poden quedar petites barreres, s’ha avan\u00e7at molt, es permet amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat que els nens i les nenes juguin a all\u00f2 que realment els ve de gust.<\/p>\n Tamb\u00e9 tracteu de difer\u00e8ncies que encara existeixen a la feina, en el m\u00f3n del treball, sempre generalitzant, i amb excepcions. Per exemple, comenteu que, a l’hora de valorar el talent, d’ells encara hi ha la idea que es dirigeixen a l’acci\u00f3 i que les dones s\u00f3n d’un caire de m\u00e9s amabilitat. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, efectivament, que ells s\u00f3n m\u00e9s resolutius. Com que s\u00f3n m\u00e9s assertius, tenen m\u00e9s recursos per liderar equips, per exemple, mentre que les dones estan m\u00e9s dotades, des de l’estereotip, des de la mirada m\u00e9s estereotipada, per generar bones relacions. I aix\u00f2 t\u00e9 moltes conseq\u00fc\u00e8ncies, i les veiem quan fem formacions. Les altres autores del llibre i jo, quan fem formacions, per exemple, a dones professionals, ens adonem que, quan els proposem de fer un role play<\/em>, per exemple, tu ets la cap d’un grup al teu departament, tu lideres aquest equip de persones, i tens aquest home que no fa la feina com tu dius que s’ha de fer. I tu ja l’has advertit, ja li has dit algunes vegades qu\u00e8 \u00e9s el que esperaries d’ell. Ara digues-li ja d’una manera com m\u00e9s definitiva, comunica-li que si no canvia la seva actuaci\u00f3 tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies. I el primer que diuen les dones \u00e9s \u2018\u00e9s que aix\u00f2 no ho s\u00e9 fer\u2019. I jo els dic, \u2018d’acord, no ho saps, no importa, perqu\u00e8 ho treballarem, tu fes-ho\u2019. I ho fan magn\u00edficament b\u00e9.<\/p>\n El que passa \u00e9s que es queden molt malament. Se senten molt malament, aix\u00f2 s’ho emporten a casa, \u00e9s aix\u00f2 el que ens diuen aquestes dones. \u2018D’acord, jo ho he fet, ho he sabut fer, crec que s’ha ent\u00e8s el missatge, crec que he transm\u00e8s el que volia transmetre, per\u00f2 ara em quedo molt malament\u2019. Per qu\u00e8 et quedes molt malament? Perqu\u00e8 t’est\u00e0s comportant segons all\u00f2 que s’espera de tu com a dona, que \u00e9s que comprenguis l’altre, que l’ajudis si l’altre t\u00e9 un problema, per\u00f2 \u00e9s que tu portes intentant aix\u00f2 molts mesos, i al teu departament no es pot permetre aix\u00f2. Tu tens aquest home al teu cap molt\u00edssimes hores, m\u00e9s que les persones del teu grup, que estan funcionant molt b\u00e9, no \u00e9s just.<\/p>\n Tot aix\u00f2 cal pensar-ho, cal adonar-nos-en, i cal tamb\u00e9 acordar i trobar conjuntament, en aquestes formacions ho fem en grup, maneres de tirar endavant aquestes situacions comunicatives que no ens facin m\u00e9s vulnerables, que no ens vinguin en contra, que ens permetin assolir els nostres objectius i dormir b\u00e9 a la nit, que s\u00f3n temes importants. I en aquestes formacions surt molt la necessitat de pensar-nos comunicativament.<\/p>\n Has mencionat el tema del lideratge. Qu\u00e8 est\u00e0 passant perqu\u00e8 encara avui en dia, quan una dona, generalitzant, t\u00e9 un c\u00e0rrec important, un c\u00e0rrec de poder, es diu que \u00e9s massa tova o que \u00e9s massa agressiva?<\/strong><\/p>\n Exacte. Les dones professionals, les que arriben a determinats c\u00e0rrecs, tenen aquesta paradoxa. Si comunicativament es comporten segons all\u00f2 que tradicionalment entenem com un estil comunicatiu femen\u00ed, no estan capacitades per liderar grups, no s\u00f3n prou resolutives, no tiren endavant la feina, no assoleixen els objectius, etc\u00e8tera. Si es comporten d’una manera que \u00e9s m\u00e9s assertiva, que t\u00e9 m\u00e9s a veure amb el que tradicionalment hem ent\u00e8s com un estil comunicatiu m\u00e9s mascul\u00ed, les odien.<\/p>\n Les troben aix\u00f2, manaires que imposen, si em permets, la vulgaritat i el barbarisme, bordes. \u2018Qu\u00e8 borde aquesta dona!\u2019 \u00c9s un adjectiu que a vegades, dius, no el sento respecte d’un home que es comporta igual.<\/p>\n Qu\u00e8 podem fer?<\/strong><\/p>\n Hem de trobar maneres de comunicar des de llocs de lideratge que ens semblin adients i que qualifiquem d\u2019eficaces, independentment del sexe de la persona que ens les est\u00e0 mostrant. I en aquest sentit s\u00ed que animem molt els equips a explicitar aquesta manera de fer comunicativament. \u00c9s a dir, a posar en valor, perqu\u00e8 necessitem aquests models, sobretot si venen de dones. \u00c9s a dir, \u2018ho has dit, era dif\u00edcil, ho has fet aix\u00ed, ens ha semblat molt b\u00e9\u2019, perqu\u00e8 les dones despr\u00e9s generalment no tenim aquest feedback.<\/p>\n Hem de trobar maneres de comunicar des de llocs de lideratge que ens semblin adients<\/p><\/blockquote>\n \u00c9s interessant que anem trobant models de comunicaci\u00f3, que jo no s\u00e9 fins a quin punt coincidirien amb els de la suposada comunicaci\u00f3 masculina, per\u00f2 \u00e9s que potser aquest estil de comunicaci\u00f3 mascul\u00ed \u00e9s que no \u00e9s mascul\u00ed, \u00e9s que t\u00e9 a veure precisament amb el poder, amb la necessitat de manar, de donar instruccions, de donar ordres, que s\u00f3n accions comunicatives que encara es reben millor si les fa un home que si les fa una dona. Perqu\u00e8 la dona m\u00e9s aviat hauria de ser aix\u00f2, igual, emp\u00e0tica, no col\u00b7locar-se en un lloc superior de jerarquia, sin\u00f3 en l’empatia, en la igualtat, al costat. No per sobre, sin\u00f3 al costat. I quan, pel que sigui, per responsabilitat professional, estem a sobre, uf, tenim molts problemes.<\/p>\n Hi hauria una tend\u00e8ncia m\u00e9s cap a l\u2019horitzontalitat, quan s\u00f3n les dones les que manen? <\/strong><\/p>\n El que crec \u00e9s que hi ha una expectativa de m\u00e9s horitzontalitat, per\u00f2 a vegades l\u2019horitzontalitat no \u00e9s efica\u00e7. Caldria valorar cada entorn professional. No crec que hi hagi necess\u00e0riament, pel fet que una dona estigui en el poder, m\u00e9s horitzontalitat. Per\u00f2 s\u00ed que crec que \u00e9s el que s’espera. I si no \u00e9s aix\u00ed, doncs aquesta dona \u00e9s molt criticada. I potser no \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 ella considera que no pot ser aix\u00ed en aquell moment. Potser ho podria considerar un home, per\u00f2 si fos un home, no rebria tanta cr\u00edtica com si fos una dona.<\/p>\n Un \u00e0mbit molt quotidi\u00e0 \u00e9s el de la salut i el de l’an\u00e0lisi del metge. Comenteu que moltes vegades, quan un home i una dona tenen problemes de salut, qu\u00e8 passa a la consulta?<\/strong><\/p>\n Hi ha molta simptomatologia semblant que si qui la manifesta \u00e9s una dona, per part del professional o la professional de la medicina, aquesta simptomatologia t\u00e9 tend\u00e8ncia a associar-se amb q\u00fcestions relacionades amb l’estr\u00e8s, la salut emocional o la salut mental. I per tant, la proposta que es fa de tractament o de tractament de la simptomatologia t\u00e9 m\u00e9s a veure amb ansiol\u00edtics, amb tranquil\u00b7litzants, mentre que per la mateixa simptomatologia, que pot ser un dolor, per exemple, en el cas dels homes, la resposta \u00e9s, en m\u00e9s casos, una resposta de \u2018farem proves perqu\u00e8 buscarem una cosa f\u00edsica\u2019. Aqu\u00ed hi ha tot un estereotip. Aqu\u00ed, la que hem seguit m\u00e9s de prop \u00e9s la doctora Carme Valls, que porta molts anys parlant dels biaixos de g\u00e8nere en la medicina i explicant, per exemple, que les medicines es testen sobretot amb homes i aleshores els efectes secundaris en les dones s\u00f3n diferents per\u00f2 s\u00f3n m\u00e9s desconeguts. Estem progressant molt, per\u00f2 era interessant posar-ho de manifest.<\/p>\n Despr\u00e9s d’acabar el llibre, un dia escoltava un podcast molt interessant, molt ben fet, en qu\u00e8 una dona explicava que havia tingut un problema de salut molt greu i que se li havia complicat d’una determinada manera i que ella havia anat a explicar al centre m\u00e8dic aix\u00f2 que li estava passant diverses vegades. No li feien massa cas, li deien que s’esper\u00e9s perqu\u00e8 potser tenia a veure amb el tractament. I un dia va obrir el seu expedient i va veure que una de les coses que havia posat el metge o la metge, no s\u00e9 si era un home o una dona, en l’expedient era \u2018ansiosita\u2019, que com a paraula ho trobo bastant terrible. \u00c9s a dir, s\u00ed, segurament aquesta dona tenia ansietat, s’estava trobant malament, estava anant una vegada i una altra al centre m\u00e8dic i no rebia la resposta que li calia. I el que era encara m\u00e9s interessant en aquesta entrevista, era que ella tenia un amic que estava patint una situaci\u00f3 molt semblant i que va arribar al diagn\u00f2stic molt abans que ella. Molt abans. I aix\u00f2, en principi, haurem de mirar formes de revertir-ho.<\/p>\n T\u00e9 a veure amb l’escolta, no? <\/strong><\/p>\n Tot ens torna a aquest gran element de l’escolta, a escolta una dona com t’escoltes un home.<\/p>\n I amb l’entorn d’aquesta persona que va al metge? No \u00e9s nom\u00e9s la malaltia que un pateix, sin\u00f3 l’entorn social que est\u00e0, o familiarment, o a la feina. <\/strong><\/p>\n Suposo que pot tenir a veure amb la possibilitat que t\u00e9 aquesta dona de reivindicar, m\u00e9s o menys, com hagi estat educada o quin sigui el seu rol en altres entorns. Segurament li fa m\u00e9s o menys f\u00e0cil exigir, per exemple. Que \u00e9s una cosa que ens costa molt a les dones, no? Exigir. \u2018No, \u00e9s que no me n’anir\u00e9. Vull un diagn\u00f2stic o vull que em facin unes proves\u2019. Aix\u00f2 s’ha de mirar cas per cas, tamb\u00e9.<\/p>\n El llibre l’has escrit amb l\u2019Estrella Montolio i amb l’Elisa Rosado. Com ha estat treballar a sis mans? <\/strong><\/p>\n Ha estat un plaer. Ha estat un luxe. Vaig tenir molt clar, quan em van encarregar el llibre, que preferia fer-lo amb elles. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8, de fet, aquest treball a sis mans ve de molt m\u00e9s lluny que l’enc\u00e0rrec del llibre. Amb l’Estrella Montolio fa molts anys que fem formacions en perspectiva de g\u00e8nere a diferents institucions, organismes, empreses. I amb ella \u00e9s amb qui jo he constru\u00eft tota la reflexi\u00f3 que tinc al voltant d’aquests temes, de la comunicaci\u00f3 en perspectiva de g\u00e8nere. Amb l’Elisa ens coneixem, som col\u00b7legues des de fa menys anys, i tamb\u00e9 n’hem parlat molt d’aquestes q\u00fcestions. I jo, quan escoltava l’Elisa parlar sobre aquests temes, pensava que la seva perspectiva podia enriquir el que vol\u00edem dir.<\/p>\n Per tant, els vaig proposar que participessin, em van dir que s\u00ed de seguida, jo em vaig encarregar de fer l’\u00edndex, una mica proposar quins temes podien tractar i de distribuir-los. Despr\u00e9s, ens hem llegit i ens hem fet aportacions les unes a les altres, per\u00f2 tenim una excel\u00b7lent relaci\u00f3 personal, que tamb\u00e9 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que vull dir expl\u00edcitament, perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha l’estereotip que les dones entre nosaltres som molt competitives i ens fem la guitza. Ha estat un plaer treballar amb elles i el llibre ha quedat molt m\u00e9s ric que si l’hagu\u00e9s fet jo sola.<\/p>\n La col\u00b7laboraci\u00f3 i la confian\u00e7a s\u00f3n claus per arribar a escriure llibres com \u2018\u2019Qui parla i qui calla\u2019. <\/strong><\/p>\n I tant, jo diria que s\u00ed. Per mi sempre \u00e9s molt m\u00e9s ric que hi hagi visions diverses i que hi hagi idees que surten de caps diferents.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/37\/2023\/07\/IMG_6616-scaled.jpg\")
<\/a><\/a><\/a>