{"id":33220,"date":"2023-07-14T06:30:11","date_gmt":"2023-07-14T04:30:11","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33220"},"modified":"2023-07-14T06:30:11","modified_gmt":"2023-07-14T04:30:11","slug":"la-calor-va-causar-lany-passat-mes-de-61-000-morts-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/07\/14\/la-calor-va-causar-lany-passat-mes-de-61-000-morts-a-europa\/","title":{"rendered":"La calor va causar l\u2019any passat m\u00e9s de 61.000 morts a Europa"},"content":{"rendered":"<p>Mai havia fet tanta calor a Europa com l\u2019estiu passat. S\u2019estima que les onades de calor,\u00a0 la sequera i els incendis van fer que entre el 30 de maig i el 4 de setembre de l\u2019any passat es produ\u00efssin 61.672 morts. Si b\u00e9 Eurostat (l\u2019Oficina d\u2019Estad\u00edstica de la Uni\u00f3 Europea) ja va notificar un exc\u00e9s de mortalitat inusualment alt per a aquestes dates, no s&#8217;havia quantificat la fracci\u00f3 de la mortalitat atribu\u00efble a la calor. Fins ara que ho ha fet l&#8217;Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Institut Nacional d&#8217;Investigaci\u00f3 en Salut i Medicina de Fran\u00e7a (Inserm). Han publicat un <a href=\"https:\/\/www.nature.com\/articles\/s41591-023-02419-z\">estudi epidemiol\u00f2gic a la revista Nature Medicine<\/a>, segons el qual aquestes morts poden ser atribu\u00efbles a la calor.<\/p>\n<p>L&#8217;equip investigador va obtenir dades de temperatura i mortalitat des del 2015 fins al 2022 a 823 regions de 35 pa\u00efsos europeus, la poblaci\u00f3 total de les quals representa m\u00e9s de 543 milions de persones. Es van usar aquestes dades per a estimar models epidemiol\u00f2gics i predir la mortalitat atribu\u00efble a les temperatures per a cada regi\u00f3 i setmana del per\u00edode estival.<\/p>\n<p>I, en conclusi\u00f3, l&#8217;estiu de 2022 va ser una estaci\u00f3 sense treva pel que fa a la calor. Els registres mostren que les temperatures van estar per sobre de la mitjana durant totes les setmanes del per\u00edode estival dels anys estudiats, des del 2015. La major anomalia t\u00e8rmica es va registrar durant la can\u00edcula estival, de mitjan juliol a mitjan agost. Aquesta coincid\u00e8ncia va magnificar, segons els investigadors, la mortalitat per calor, causant 38.881 morts entre l&#8217;11 de juliol i el 14 d&#8217;agost. Dins d&#8217;aquest per\u00edode de poc m\u00e9s d&#8217;un mes es va produir una intensa onada de calor paneuropea, entre el 18 i el 24 de juliol, a la qual s&#8217;atribueixen un total d\u201911.637 morts.<\/p>\n<h3>It\u00e0lia al capdavant<\/h3>\n<p>En termes absoluts, el pa\u00eds amb major nombre de morts atribu\u00efbles a la calor al llarg de tot l&#8217;estiu de 2022 va ser It\u00e0lia, amb un total de 18.010 morts, seguit d&#8217;Espanya (11.324) i Alemanya (8.173). A It\u00e0lia es varen produir 295 morts per cada mili\u00f3 de persones, a Gr\u00e0cia, 280, a Espanya,\u00a0 237 i a Portugal, 211. De mitjana a tota Europa es\u00a0 van donar 114 morts per cada mili\u00f3 de persones.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, si s&#8217;at\u00e9n \u00fanicament l&#8217;increment en la temperatura, el pa\u00eds que va registrar un valor m\u00e9s alt va ser Fran\u00e7a, amb 2,43 \u00b0C sobre els valoris mitjanes del per\u00edode 1991-2020, seguit de Su\u00efssa ( 2,30 \u00b0C), It\u00e0lia ( 2,28 \u00b0C), Hongria ( 2,13 \u00b0C) i Espanya ( 2,11 \u00b0C).<\/p>\n<p>En el seg\u00fcent <a href=\"https:\/\/infogram.com\/1prdexnvxwxe0dbgv0y7qyn5ddimw5x5y0p?live\">enlla\u00e7<\/a> es pot observar el detall de les estimacions de mortalitat per als 35 pa\u00efsos analitzats.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/07\/unnamed.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-33221\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/07\/unnamed.png\" alt=\"\" width=\"963\" height=\"721\" \/><\/a><\/p>\n<h3>Moltes m\u00e9s dones<\/h3>\n<p>Una altra dada que crida l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s que van morir moltes m\u00e9s dones que homes per la calor. La mortalitat prematura atribu\u00efble a la calor va ser un 63% superior en dones que en homes, amb un total de 35.406 defuncions prematures (145 morts per mili\u00f3), enfront de les 21.667 estimades en homes (93 morts per mili\u00f3). Aquesta major vulnerabilitat de les dones a la calor s&#8217;observa en el conjunt de la poblaci\u00f3 i, sobretot, en majors de 80 anys, on la taxa de mortalitat \u00e9s un 27% superior a la dels homes. En canvi, la taxa de mortalitat masculina \u00e9s un 41% m\u00e9s elevada en menors de 65 anys, i un 13% major entre els 65 i els 79 anys.<\/p>\n<p>Segons les dades analitzades, es van produir 4.822 morts entre menors de 65 anys, 9.226 morts entre els 65 i els 79 anys, i 36.848 entre els majors de 79 anys.<\/p>\n<h3>Lli\u00e7ons de l&#8217;onada de calor de 2003<\/h3>\n<p>Fins avui, l&#8217;estiu amb majors registres de mortalitat a Europa va ser el de l&#8217;any 2003, en el qual es va registrar un exc\u00e9s de mortalitat de m\u00e9s de 70,000 morts. Segons explica el primer autor de l&#8217;estudi i investigador d\u2019ISGlobal, Joan Ballester Claramunt, \u201cl&#8217;estiu de 2003 va ser un fenomen excepcionalment rar, fins i tot quan es t\u00e9 en compte l&#8217;escalfament antropog\u00e8nic observat fins aleshores. Aquesta naturalesa excepcional va posar de manifest la falta de plans de prevenci\u00f3 i la fragilitat dels sistemes de salut per a fer front a emerg\u00e8ncies relacionades amb el clima, factors que en certa manera es van tractar de corregir en anys posteriors\u201d.<\/p>\n<p>Ballester apunta tamb\u00e9 que \u201cles temperatures registrades l&#8217;estiu del 2022 no poden considerar-se excepcionals, en el sentit que podien haver-se previst seguint la s\u00e8rie de temperatures dels anys precedents, i que mostren que durant l&#8217;\u00faltima d\u00e8cada l&#8217;escalfament s&#8217;ha accelerat\u201d.<\/p>\n<p>\u201cEl fet que l&#8217;estiu passat morissin m\u00e9s de 61.600 persones a Europa per calor malgrat que, a difer\u00e8ncia del 2003, molts pa\u00efsos ja comptessin amb plans de prevenci\u00f3 actius, suggereix que les estrat\u00e8gies d&#8217;adaptaci\u00f3 de les quals disposem en l&#8217;actualitat poden ser encara insuficients\u201d, sost\u00e9 Hicham Achebak, investigador de l\u2019Inserm i d\u2019ISGlobal i \u00faltim autor de l&#8217;estudi. \u201cL&#8217;acceleraci\u00f3 de l&#8217;escalfament observada en els \u00faltims deu anys subratlla la necessitat urgent de reavaluar i enfortir de manera substancial els plans de prevenci\u00f3, posant especial atenci\u00f3 a les difer\u00e8ncies entre pa\u00efsos i regions europeus, aix\u00ed com a les bretxes d&#8217;edat i sexe, que actualment marquen les difer\u00e8ncies en vulnerabilitat a la calor\u201d, afegeix.<\/p>\n<p>Europa \u00e9s el continent que est\u00e0 experimentant un major escalfament, fins d&#8217;1 \u00b0C m\u00e9s que la mitjana global. Les estimacions realitzades per l&#8217;equip investigador apunten al fet que, en cas de no mediar una resposta adaptativa efica\u00e7, el continent s&#8217;enfrontar\u00e0 a una mitjana de m\u00e9s de 68.000 morts prematures cada estiu cap a 2030 i m\u00e9s de 94.000 cap a 2040.<\/p>\n<p>Aquest estudi ha estat realitzat en el marc del projecte <a href=\"https:\/\/www.early-adapt.eu\/\">EARLY-ADAPT<\/a>, finan\u00e7at pel European Research Council, i dirigit a estudiar com s&#8217;estan adaptant les poblacions als reptes de salut p\u00fablica desencadenats pel canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Mai havia fet tanta calor a Europa com l\u2019estiu passat. S\u2019estima que les onades de calor,\u00a0 la sequera i els incendis van fer que entre el 30 de maig i el 4 de setembre de l\u2019any passat es produ\u00efssin 61.672 morts. Si b\u00e9 Eurostat (l\u2019Oficina d\u2019Estad\u00edstica de la Uni\u00f3 Europea) ja va notificar un exc\u00e9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":33222,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[229],"tags":[15],"class_list":["post-33220","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut","tag-clima"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33220"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33220\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}