{"id":33278,"date":"2023-07-27T06:30:54","date_gmt":"2023-07-27T04:30:54","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33278"},"modified":"2023-07-27T06:30:54","modified_gmt":"2023-07-27T04:30:54","slug":"la-doctorant-que-va-denunciar-abusos-laborals-a-la-ub-el-preu-de-plantar-cara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/07\/27\/la-doctorant-que-va-denunciar-abusos-laborals-a-la-ub-el-preu-de-plantar-cara\/","title":{"rendered":"La doctorant que va denunciar abusos laborals a la UB: el preu de plantar cara"},"content":{"rendered":"

\u00abEl preu de plantar cara \u00e9s molt alt, per aix\u00f2 ning\u00fa no ho fa\u00bb, explica la Joana (nom fictici per a preservar la seva identitat), una doctoranda que fa un any va denunciar per assetjament laboral a la seva exdirectora de tesi, una reconeguda professora d’arqueologia d\u2019ICREA<\/a> que treballa a la Universitat de Barcelona.<\/p>\n

Dos anys despr\u00e9s de treballar sota la influ\u00e8ncia d’aquesta professora i de passar dos cops per una baixa per ansietat, la Joana va interposar una den\u00fancia contra la seva directora de tesi i va ser traslladada d’universitat i li van canviar la directora de tesi.<\/p>\n

Per\u00f2 quin va ser el preu que ha pagat? Quins efectes col\u00b7laterals ha patit pel fet d’interposar la den\u00fancia? La seva resposta \u00e9s clara i concisa: \u00abmolt\u00edssims, ha estat un any terrible pel que fa a la salut, a la vida social, amb les amistats… \u00ab\u00c9s haver d’estar anant a metges, psic\u00f2legs, acudir a ter\u00e0pia setmanal… nom\u00e9s per a poder aprendre a viure amb la situaci\u00f3 que estava vivint i que havia viscut\u00bb. \u00abAl cap i a la fi, i per molta r\u00e0bia que em faci, havia d’acceptar tot el que havia passat per a poder continuar vivint amb all\u00f2\u00bb. \u00abLa investigadora va tenir acc\u00e9s a la den\u00fancia que vaig presentar, on hi havia adjunts els meus informes m\u00e8dics, i va anar escampant per all\u00e0 les patologies que hi surten. Gent que no em coneix ni em coneixia sap la meva hist\u00f2ria per boca seva\u00bb.<\/p>\n

L\u2019impacte acad\u00e8mic<\/h3>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la salut, tamb\u00e9 t\u00e9 un impacte acad\u00e8mic: \u00abHa aconseguit que avui dia hi hagi moltes persones que, o b\u00e9 estiguin a l’atur o b\u00e9 hagin abandonat per complet l’arqueologia\u00bb, comenta amb pena. \u00abLa gent aguanta, espera que se li acabi el contracte, en busca un altre o simplement deixa la professi\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil acabar d’una manera neutra i mitjanament dolenta que no directament molt dolenta, com \u00e9s el meu cas\u00bb.<\/p>\n

\u00abEl preu a pagar en l’\u00e0mbit laboral no el s\u00e9 ni el puc saber encara, jo per sort continuo amb el contracte que tenia, que era de quatre anys i encara me’n queden 2, per\u00f2 de cara al futur el que pesar\u00e0 al meu curr\u00edculum i a la meva persona no ho puc saber\u00bb, segueix la jove. Argumenta que \u00e9s conscient que molta gent sap el que ha fet i qui \u00e9s i llavors \u00e9s coneguda, no per la seva feina, sin\u00f3 pel que li ha passat, \u00abi fruit d’aix\u00f2 moltes persones poden pensar que s\u00f3c valenta i d’altres que s\u00f3c problem\u00e0tica o que em queixo massa\u00bb.<\/p>\n

La investigadora denunciada forma part de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria de la UB<\/a>, per\u00f2 \u00e9s doctorada de la Instituci\u00f3 Catalana de Recerca i Estudis Avan\u00e7ats (ICREA) -un organisme de la Generalitat de Catalunya que atreu acad\u00e8mics de prestigi que treballen adscrits a les universitats-, i tamb\u00e9 \u00e9s directora de tesi de, entre d’altres, l’\u00faltima doctoranda que la va denunciar el 2022.<\/p>\n

La resoluci\u00f3 del rectorat<\/h3>\n

Arran de la den\u00fancia, la Universitat va obrir un expedient. La resoluci\u00f3 del rector de la UB descarta que la denunciada port\u00e9s a terme \u00abassetjament laboral\u00bb, per\u00f2 considera que l’arque\u00f2loga va dur a terme un \u00abtracte inapropiat\u00bb a la investigadora predoctoral que la va denunciar per assetjament laboral. Tamb\u00e9 constata l’exist\u00e8ncia d’un \u00abmal clima laboral\u00bb en tot el grup de treball, que va afectar de manera \u00abgreu\u00bb als projectes de recerca.<\/p>\n

En aquesta resoluci\u00f3 es dictamina que la investigadora haur\u00e0 de fer un curset de reeducaci\u00f3 de m\u00ednim sis mesos. Alhora, tamb\u00e9 es conclou que la prestigiosa investigadora i presumpta autora de males pr\u00e0ctiques laborals \u00abtampoc podr\u00e0 assumir nous projectes de recerca ni dirigir noves tesis doctorals fins que hagi completat el curs i s’avalu\u00ef si hi ha \u00abevid\u00e8ncies de millora\u00bb. En cas contrari, la UB podria apartar-la definitivament de la universitat.<\/p>\n

Des d’ICREA, expliquen que la professora ja va iniciar la formaci\u00f3 fa uns mesos, i que est\u00e0 previst que la continu\u00ef durant el semestre vinent. A m\u00e9s, expliquen que li faran un seguiment d’aproximadament un any. La UB tamb\u00e9 establir\u00e0 un \u00absistema d’acompanyament i supervisi\u00f3\u00bb a tots els empleats que quedin sota la direcci\u00f3 d’aquesta arque\u00f2loga i la vicerectora de doctorat revisar\u00e0 els contactes entre ella i els seus treballadors. L’acad\u00e8mica tampoc podr\u00e0 sol\u00b7licitar la contractaci\u00f3 de nou personal predoctoral i, en cas de contractar personal que ja hagi finalitzat la tesi, la contractaci\u00f3 haur\u00e0 de passar per pr\u00e8via supervisi\u00f3 del rectorat de la UB.<\/p>\n

La Joana valora positivament que no pugui contractar nous doctorands i que es pregunti als altres doctorands que tenia si es volien canviar de directora. Tot i aix\u00f2, considera que la mesura va tard: \u00abhauria d’haver passat fa un any i mig, i tot s’ha donat perqu\u00e8, despr\u00e9s de mi, una altra persona del seu equip s’ha canviat de direcci\u00f3 de tesi i, evidentment, les persones que continuen treballant per a ella tenen una postura bastant complexa\u00bb.<\/p>\n

\u201cEncara tinc por de trobar-me-la\u201d<\/h3>\n

Els testimonis d’aquest reportatge adverteixen que no s’han interposat m\u00e9s den\u00fancies formals per la por a les repres\u00e0lies a causa del gran prestigi de la investigadora i als seus contactes amb el m\u00f3n acad\u00e8mic i cient\u00edfic. Nom\u00e9s amb un dels seus projectes, finan\u00e7at per la Uni\u00f3 Europea, ha obtingut m\u00e9s de 2,2 milions d’euros per a recerca entre 2018 i 2024. A m\u00e9s a m\u00e9s, la docent compta amb un gran prestigi; va guanyar el Premi Nacional de Recerca 2021.<\/p>\n

La Joana encomia la seva nova directora de tesi, que la va acollir sense saber exactament qu\u00e8 m’havia passat. Titlla la seva nova tutora de ser \u00abun encant de persona\u00bb. \u00c9s per aix\u00f2 que considera que d’aquesta banda ha guanyat molt\u00edssim: \u00abara no tinc por d’anar a la feina, ja no m’agafen atacs d’angoixa els diumenges perqu\u00e8 s\u00e9 que el dilluns he d’anar a la universitat\u00bb. A m\u00e9s exposa que, en un any que per a ella ha estat molt dur i molt dif\u00edcil estar al 100%, la seva nova directora ha estat molt comprensiva i l’ha acompanyada.<\/p>\n

\u00abPerqu\u00e8 et facis una idea de la dificultat de la situaci\u00f3: jo tinc quatre anys per a fer la tesi, un l’he perdut amb la meva antiga directora -molta part de la feina que vaig fer no l’he pogut recuperar-, un segon any he estat al 50%, ja que havia d’estar pendent de reunir-me amb serveis jur\u00eddics, reunir-me amb professors, veure si em deixaven canviar, mirar si les retribucions del meu nou contracte estaven b\u00e9, a m\u00e9s de l’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic\u00bb.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, la Joana considera que el fet que hagi sortit la resoluci\u00f3 li ofereix l’oportunitat de poder comen\u00e7ar a tancar aquesta etapa tan angoixant i de sentir-se optimista, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s conscient de la seva situaci\u00f3. \u00abAvui en dia encara tinc por de trobar-me-la en algun congr\u00e9s, explica la Joana. \u00abA m\u00e9s, s\u00e9 que aix\u00f2 em perjudicar\u00e0 tota la vida: ella o els seus amics s\u00f3n jurats an\u00f2nims de moltes revistes de prestigi en l’\u00e0mbit de l’arqueologia, i jo s\u00e9 que si veu algun text signat amb el meu nom el meu article es descartar\u00e0 immediatament\u00bb.<\/p>\n

\u00abJo he estat l’\u00faltim any sencer sense anar a un congr\u00e9s per por a trobar-me-la. Tampoc no podia complir al 100% amb la meva feina, ni tampoc podia fer tots aquells m\u00e8rits extra<\/em> que requereix una carrera acad\u00e8mica, que \u00e9s molt exigent i competitiva\u00bb, lamenta la jove. Explica que fer una tesi no vol dir nom\u00e9s escriure-la, sin\u00f3 tamb\u00e9 presentar-la a congressos, escriure articles, fer xerrades, impartir classes, etc. Una part que no ha pogut fer durant l’\u00faltim any. \u00abAra em toca agafar forces i, per exemple, al setembre anir\u00e9 a un congr\u00e9s al qual tinc const\u00e0ncia que ella assistir\u00e0 i m’he de preparar psicol\u00f2gicament, perqu\u00e8 es tracta d’un congr\u00e9s Europeu i aquesta dona \u00e9s molt m\u00e9s coneguda que jo; per tant, molta gent es creu la seva versi\u00f3, perqu\u00e8 t\u00e9 una posici\u00f3 m\u00e9s alta i de reconeixement que jo\u00bb. Admet, per\u00f2, que, malauradament, si vol continuar amb la seva carrera, ha de passar per aquest tr\u00e0ngol.<\/p>\n

Angoixa, dinars obligats i cap descans<\/h3>\n

Segons la Joana, la situaci\u00f3 que han hagut de viure ella i els seus companys era insostenible. \u00abDemanar vacances era inconcebible, hi havia por, t’ho retreia i alguns aspirants a formar part del seu grup de recerca vam arribar a treballar fins a tres mesos sense contracte ni salari\u00bb, explica la Joana. \u00abLes trucades, emails, missatges eren constants: no entenia de dies de descans o d’horari laboral, era igual si era dilluns a les 22 o diumenge a les 11:00 h\u00bb, segueix la Joana. \u00abDiversos investigadors van haver de demanar la baixa per ansietat despr\u00e9s d’estar sota les ordres de la c\u00e0tedra\u00bb, afirma la Gisela (tamb\u00e9 nom fictici), una investigadora que formava part del grup, per\u00f2 sobre la qual la professora no tenia el mateix poder.<\/p>\n

A les estones de dinar, la directora de tesi de la Joana obligava a tot el seu equip a menjar cada dia en un petit office<\/em> ubicat a pocs metres del seu despatx. \u00abElla deia que era per fer equip, per\u00f2 es convertia en un espai reservat per alimentar el seu ego, en el qual nom\u00e9s parlava ella i la resta call\u00e0vem\u00bb, afirma la Gisela, qui tamb\u00e9 conclou que \u00abtenia un ego gegant\u00ed, per\u00f2 es notava que tenia l’autoestima molt baixa, i per aix\u00f2 sempre havia de criticar i menysprear la resta\u00bb. En cas de no presentar-te a menjar, les entrevistades asseguren que la investigadora \u00abet criticava davant de tots, et deixava de parlar durant dies, prescindia de tu en tasques rellevants, et negava el finan\u00e7ament per a anar a congressos o t’acusava de crear un mal ambient de treball\u00bb. \u00abEs dedicava a menysprear els seus doctorands i, quan aquests intentaven negar-se a fer alguna tasca, els coaccionava argumentant que \u00abtenien feina gr\u00e0cies a ella\u00bb, diu la Gisela.<\/p>\n

\u00abHaver d’estar present de manera constant, fins i tot a l’hora de dinar -amb l’afegit del mal ambient que ella mateixa generava en aquella estona- em va acabar generant una angoixa incapacitant i, a m\u00e9s a m\u00e9s, ella em recriminava que jo la maltractava per no anar a dinar\u00bb, explica la Joana amb un nus a la gola. \u00abUn dia, ja a casa recordant les seves paraules, que m’acusaven d’estar-la assetjant, vaig acabar a urg\u00e8ncies per ansietat i vaig passar una setmana de baixa per ansietat amb medicaci\u00f3\u00bb, explica la Joana.<\/p>\n

Va ser arran la seva primera baixa laboral que la Joana va adonar-se que la feina estava afectant el seu estat de salut f\u00edsica i mental, \u00abde la gravetat de la situaci\u00f3 i de la necessitat de donar a con\u00e8ixer a la UB el qu\u00e8 succe\u00efa\u00bb. Tot aix\u00f2 va ser l’inici d’un llarg i angoixant proc\u00e9s on no va gaudir de cap mesura de protecci\u00f3 ni va sentir-se gaire recolzada, tal com argumenta la jove.<\/p>\n

Va ser llavors quan vaig sol\u00b7licitar a l’Oficina de Seguretat, Salut i Mediambient (OSSMA) de la UB que estudiessin els riscos psicosocials de treballar amb la investigadora que li portava la tesi. La Joana lamenta la p\u00e8ssima actuaci\u00f3 de l’OSSMA. En aquell moment la va trucar un metge per fer-li un parell de preguntes i, passats uns dies, la van trucar per dir-li que el seu cas no era assetjament laboral, que potser era \u00abtracte hostil\u00bb. \u00abEm vaig enfadar molt, perqu\u00e8 ni tan sols havien parlat amb cap dels meus companys per a comprovar-ho\u00bb.<\/p>\n

\u201cEra perjudicial per la salut\u201d<\/h3>\n

Hem tingut acc\u00e9s a nombrosa documentaci\u00f3 en relaci\u00f3 al cas: una baixa laboral, notes que es feien a tall d’alliberament, informes de riscos psicosocials realitzats per la UB dins l’equip d’aquesta investigadora despr\u00e9s d’obrir l’expedient.<\/p>\n

Tant l’OSSMA\u00a0de la UB -que m\u00e9s tard va iniciar un estudi de riscos psicosocials- com la comissi\u00f3 interna de recerca que es va crear van constatar que no s’assignaven els treballs correctament. \u00abNom\u00e9s poden assignar-se tasques als doctorands que puguin tenir veritable inter\u00e8s per a la seva formaci\u00f3\u00bb, afirma l’informe.<\/p>\n

L’informe de l’Oficina de Salut de la UB, fet a partir d’entrevistar onze membres de l’equip, constata que vuit d’ells van dir que la qualitat del seu lideratge i la quantitat de treball assignat eren perjudicials per a la salut. Set d’ells van dir que el seu treball era \u00abdesgastador emocionalment\u00bb en la majoria d’ocasions i que els conflictes mai se solucionaven de manera \u00abjusta\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Tant els documents com les fonts consultades mostren una cont\u00ednua assignaci\u00f3 de tasques que no corresponien a aquests investigadors, que anaven des d’actualitzar el seu perfil de Viquip\u00e8dia, fer d’hostessa a congressos, gestionar p\u00e0gines web i factures, portar xarxes…<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Com segueix la vida de la denunciada? Hem intentat parlar amb la professora denunciada, per\u00f2 ens ha negat una conversa, aix\u00ed que el que sabem \u00e9s per tercers. La professora no imparteix classes ni al grau ni al m\u00e0ster, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s nou, sin\u00f3 que ve d’anys enrere i ni se cita en la resoluci\u00f3 del rectorat. Tot i poder continuar amb els projectes, a la investigadora se la veu \u00abel m\u00ednim per la facultat\u00bb. A m\u00e9s, la investigadora es troba en l’intent de contractar nous alumnes pel seu equip, per\u00f2 amb la supervisi\u00f3 del rectorat, tal com imposa la resoluci\u00f3 de la UB; fins que no acabi el curs no pot contractar\u00a0predectorants, nom\u00e9s gent que hagi fet ja la tesi.<\/p>\n

La Joana explica que, \u00abal final, el m\u00f3n \u00e9s molt global: hi ha gent de fora que no s’adona del que ha passat aqu\u00ed o simplement necessiten la feina per menjar i continuar amb la seva carrera acad\u00e8mica i estan disposats a sacrificar molt\u00bb. Els testimonis diuen que la professora continua amb el seu dia a dia, escrivint els seus articles, llibres i assistint a confer\u00e8ncies i \u00abfins on jo s\u00e9, conseq\u00fc\u00e8ncies reals n’est\u00e0 tenint poques, ja que encara va a la majoria dels llocs i t\u00e9 una feina i salari intactes malgrat tot el que ha fet\u00bb. Tot i aix\u00f2, celebra que li hagin negat l’assist\u00e8ncia a alguna confer\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abEl preu de plantar cara \u00e9s molt alt, per aix\u00f2 ning\u00fa no ho fa\u00bb, explica la Joana (nom fictici per a preservar la seva identitat), una doctoranda que fa un any va denunciar per assetjament laboral a la seva exdirectora de tesi, una reconeguda professora d’arqueologia d\u2019ICREA que treballa a la Universitat de Barcelona. Dos […]<\/p>\n","protected":false},"author":462,"featured_media":33279,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[2419],"class_list":["post-33278","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-moviments","tag-assetjament-laboral"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33278","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/462"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33278"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33278\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33278"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33278"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33278"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}