Doctor en Antropologia Social, investigador i professor universitari, Jos\u00e9 Mansilla estudia amb lupa les ciutats, la morfologia, els habitants i les din\u00e0miques pr\u00f2pies urban\u00edstiques: exclusi\u00f3, expulsi\u00f3, despla\u00e7ament, la composici\u00f3 dels territoris i les classes socials. Membre de l\u2019Observatori d\u2019Antropologia del Conflicte Urb\u00e0 (OACU) i autor del llibre La pand\u00e8mia de la desigualtat. Una antropologia des del confinament\u201d (Bellaterra, 2020), Mansilla parla sobre gentrificaci\u00f3, els seus processos, causes i impactes.<\/p>\n
A qu\u00e8 ens referim exactament quan parlem de gentrificaci\u00f3?<\/strong> Succe\u00efa per desinversi\u00f3, per\u00f2, veiem conceptes com \u201cgentrificaci\u00f3 verda\u201d, la qual cosa d\u00f3na a entendre que hi ha diverses tipologies\u2026<\/strong><\/p>\n Quan tu afegeixes adjectius al concepte, el que est\u00e0s afegint \u00e9s el motiu pel qual passa. El concepte de gentrificaci\u00f3, aix\u00ed en principi, sense cap mena d\u2019adjectiu, ja que indueix a pensar que est\u00e0 oberta a les possibilitats de canvi, no? O sigui, que s\u00f3n aquests canvis que s\u2019introdueixen els que desencadenen la din\u00e0mica. Quan estem parlant de gentrificaci\u00f3 verda ja no hi ha un proc\u00e9s de desinversi\u00f3 en qu\u00e8 primer hi ha una baixada en el preu de l\u2019habitatge que facilita la compra per part de gent amb interessos immobiliaris per despr\u00e9s fer venda a preus superiors, sin\u00f3 que el que hi ha \u00e9s una millora.<\/p>\n Quan tu afegeixes adjectius al concepte, el que est\u00e0s afegint \u00e9s el motiu pel qual passa<\/p><\/blockquote>\n Aquesta millora, en el cas de la gentrificaci\u00f3 verda, es deu a la situaci\u00f3 de l\u2019entorn, normalment amb equipaments vinculats als parcs o als jardins o a qualsevol altre tipus d\u2019elements, d\u2019espais t\u00edpics de la ciutat que, b\u00e9, es poden acollir a etiqueta de verd. Amb aix\u00f2 no hi ha una baixada pr\u00e8via, sin\u00f3 una millora. Per\u00f2 aix\u00f2 passa en molts aspectes. \u00c9s a dir, es pot parlar de gentrificaci\u00f3 verda, per\u00f2, per exemple, si apareix un port esportiu o alguna altra q\u00fcesti\u00f3 vinculada al m\u00f3n del mar, se sol parlar de gentrificaci\u00f3 blava. Altres vegades se sol parlar potser de gentrificaci\u00f3 marr\u00f3 fins i tot, per\u00f2 aix\u00f2 en ambients m\u00e9s anglos, quan estan vinculats que antigues f\u00e0briques que estan en aquest mateix ve\u00efnat s\u00f3n recuperades i transformades en una altra cosa.<\/p>\n Aleshores, b\u00e9, diguem que pateix definicions diverses en funci\u00f3 de l\u2019adjectiu. En el cas de la gentrificaci\u00f3 verda, seria una forma especial de din\u00e0mica de gentrificaci\u00f3 en qu\u00e8 l\u2019increment del preu i, per tant, la substituci\u00f3 del grup o del col\u00b7lectiu poblacional no es deu tant a una baixada de les caracter\u00edstiques del territori, sin\u00f3 a unes millores. I aquestes millores normalment se solen anomenar inversions que generen rendes monop\u00f2liques.<\/p>\n Quins impactes genera aquesta din\u00e0mica?<\/strong><\/p>\n Genera tota una s\u00e8rie de din\u00e0miques que estan vinculades al tipus de teixit social que s\u2019hi crea, que passa de ser un m\u00e9s vinculat a les classes populars i als seus propis requeriments materials i funcionaments \u2015i tamb\u00e9 a les seves propostes ideol\u00f2giques\u2015, a ser un altre vinculat amb les classes mitjanes altes. Aquestes tenen uns objectius o interessos diferents. Tot el panorama genera un canvi general. \u00c9s a dir, un barri gentrificat mai no tindr\u00e0 una botiga d\u2019ultramarins t\u00edpica de tota la vida, tret que aquesta es transformi en alguna cosa m\u00e9s. Tampoc no tindr\u00e0 una cafeteria de treballadors que prendran el caf\u00e8 i l\u2019entrep\u00e0, perqu\u00e8 la gent del territori no tindr\u00e0 demanda d\u2019aquest tipus de serveis.<\/p>\n Diferents espais, serveis, din\u00e0miques\u2026 planteges una mena de mutaci\u00f3 de la morfologia del barri a diversos nivells, tamb\u00e9 comentaves sobre la ideologia<\/strong><\/p>\n Al final, el canvi que genera la transformaci\u00f3 pel que fa al teixit social que habita acaba per impactar a la totalitat de l\u2019espai en mil i una formes. Tant que al final acaba per ser b\u00e0sicament com una cosa molt desconeguda. Un daquests efectes \u00e9s el canvi en el to pol\u00edtic. Per exemple, Barcelona, \u200b\u200bl?auge de Trias, diguem que ha pogut passar alguna cosa per l?estil. Ell es dirigeix \u200b\u200ba un p\u00fablic molt determinat de zones que no estan gentrificades, sin\u00f3 que b\u00e0sicament \u201cvan n\u00e9ixer aix\u00ed\u201d, que \u00e9s la zona alta. Per\u00f2 si de cara al futur continua aquesta mateixa in\u00e8rcia a altres barris i hi ha una substituci\u00f3 d\u2019un tipus de poblaci\u00f3 per un altre tipus de poblaci\u00f3 concreta\u2026 no dic que Trias, perqu\u00e8 t\u00e9 un toc m\u00e9s conservador i tal, per\u00f2 s\u00ed partits pol\u00edtics tipus PSC que juguen a l\u2019esquerra, per\u00f2 en el fons no ho s\u00f3n \u2015fan pol\u00edtiques econ\u00f2miques molt de dretes\u2015 podrien canviar tend\u00e8ncies, o b\u00e9 qualsevol partit que acabi sent capa\u00e7 de vehicular aquest tipus de vot.<\/p>\n Partits pol\u00edtics tipus PSC que juguen a l\u2019esquerra, per\u00f2 en el fons no ho s\u00f3n \u2015fan pol\u00edtiques econ\u00f2miques molt de dretes\u2015 podrien canviar tend\u00e8ncies<\/p><\/blockquote>\n Noves \u201czones altes\u201d\u2026 Precisament aquest tipus de territoris estan vinculats a unes caracter\u00edstiques, com m\u00e9s zones verdes, que atribueixen m\u00e9s benestar i condicions de vida per als habitants. Un barri gentrificat podria, per exemple, veure canvis en la mitjana d\u2019esperan\u00e7a de vida? Quines din\u00e0miques pot generar aquest fenomen pel que fa a salut?<\/strong><\/p>\n Aquesta esperan\u00e7a de vida no passa \u00fanicament perqu\u00e8 les condicions f\u00edsiques del barri s\u00f3n millors, que tamb\u00e9, per exemple, quan s\u2019hi introdueixen elements verds. Viure al costat d\u2019un parc o d\u2019una zona m\u00e9s natural t\u00e9 unes condicions beneficioses per al nostre estat f\u00edsic i mental. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha el fet que la gent que hi arriba t\u00e9 acc\u00e9s a un tipus de consum que \u00e9s molt m\u00e9s saludable en tots els sentits que les cases pr\u00e8vies. No nom\u00e9s per com s\u2019alimenten, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 solen ser gent que t\u00e9 h\u00e0bits de salut \u201cmillors\u201d. Per exemple, s\u00f3n gent que practica esports o s\u00f3n gent que accedeix a un sistema sanitari paral\u00b7lel i privat, amb la qual cosa tenen un concepte de la sanitat com a consum que els porta tamb\u00e9 una mica a tenir una visi\u00f3 sobre la seva salut individual diferent de les de les classes populars.<\/p>\n La gent que hi arriba t\u00e9 acc\u00e9s a un tipus de consum que \u00e9s molt m\u00e9s saludable en tots els sentits que les cases pr\u00e8vies<\/p><\/blockquote>\n Si pensem al Raval en comparaci\u00f3, per exemple, amb la gent que viu a les zones altes, fins i tot a nivell d\u2019equipaments p\u00fablics la gent d\u2019aquestes \u00e0rees, Sarri\u00e0 o fins i tot per no marcar una tend\u00e8ncia tan clara, la gent de l\u2019Eixample, els barris populars tenen un menor acc\u00e9s a elements vinculats a q\u00fcestions com la salut, per exemple, equipaments esportius, zones verdes, parcs, jardins\u2026 o fins i tot menys acc\u00e9s al transport p\u00fablic. Aquestes s\u00f3n coses que normalment estan molt vinculades precisament a un foment de la qualitat de vida i, per tant, una possible millora de la salut passa per tenir millors equipaments, en general, tants factors\u2026 la gent que viu en aquestes condicions viu m\u00e9s. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 les condicions materials s\u00f3n millors. Les seves, \u00e9s a dir: ja de per si tenen m\u00e9s sous, l\u2019acc\u00e9s a la seva sanitat, el concepte mateix de la vida.<\/p>\n Aquest tipus de q\u00fcestions fan que sigui gent que al final pugui prolongar la vida a causa de les seves condicions materials individuals, que no col\u00b7lectives, que s\u00f3n les que depenen, per exemple, d\u2019un acc\u00e9s com\u00fa a espais p\u00fablics, a zones de parcs, de jardins,\u00a0i tot aquest tipus de q\u00fcestions.<\/p>\n Aleshores \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 individual que alhora es converteix en un ecosistema col\u00b7lectiu concret. Les \u201csuperilles\u201d [espais que busquen vianants i\u00a0reconceptualitzar<\/span>\u00a0zones que tenien pres\u00e8ncia de vehicles] pretenen tamb\u00e9 refor\u00e7ar teixit ve\u00efnal, poder fer m\u00e9s vida col\u00b7lectiva, per\u00f2, s\u2019est\u00e0 produint certa gentrificaci\u00f3 verda que crida un tipus d\u2019habitant amb m\u00e9s poder adquisitiu\u00a0al qual\u00a0apuntes com a estil de vida m\u00e9s individualitzat. On \u00e9s la decisi\u00f3 perqu\u00e8 aquesta din\u00e0mica es reprodueixi i\u00a0continu\u00ef expulsant\u00a0les classes populars?<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed el problema o \u201cla gran cosa\u201d \u00e9s com fer, mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques p\u00fabliques, que una millora a l\u2019espai repercuteixi sobre els ve\u00efns actuals i no els ve\u00efns del futur. \u00c9s aix\u00ed, aquest \u00e9s el gran element. Es pot fer mitjan\u00e7ant una intervenci\u00f3 p\u00fablica. I una altra cosa \u00e9s que, per fer intervenci\u00f3 p\u00fablica, les administracions responsables tinguin els instruments suficients per poder dur a terme una intervenci\u00f3 que aprofundeixi en aquest sentit. Fins ara era molt limitada, ara ja amb el tema l\u2019habitatge, ja que\u00a0tenen algun instrument m\u00e9s.<\/p>\n \u201cLa gran cosa\u201d \u00e9s com fer, mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques p\u00fabliques, que una millora a l\u2019espai repercuteixi sobre els ve\u00efns actuals i no els ve\u00efns del futur<\/p><\/blockquote>\n Jo per exemple visc al Poblenou. Quan em vaig venir a viure aqu\u00ed a Barcelona, des de Sevilla l\u2019any 2009, encara el barri mantenia unes certes caracter\u00edstiques malgrat haver estat modificat pel tema de les Olimp\u00edades i despr\u00e9s per totes les transformacions que es produ\u00efen al voltant del 2004 amb el f\u00f2rum i despr\u00e9s el 22@. Era un barri que mantenia car\u00e0cter popular. Fa gaireb\u00e9 catorze anys que visc aqu\u00ed, i veig que \u00e9s un barri vinculat a aquest tipus de transformacions. Per qu\u00e8? Doncs per desinter\u00e8s o simplement no es pensava que la ciutat acabaria funcionant aix\u00ed. No hi ha hagut cap acci\u00f3 per evitar que les millores substancials acabessin en mans de gent que no era del barri. Qui se n\u2019ha beneficiat s\u00f3n classes mitjanes de Barcelona i de fora, \u00e9s t\u00edpic que vinguin expatriats multinacionals i aquests perfils.<\/p>\n Precisament Poblenou, el lloc on vius, \u00e9s un gran paradigma de tot aquest fenomen, especialment amb el Projecte 22@\u2026<\/strong><\/p>\n A trav\u00e9s del 22@ s\u2019ha incentivat for\u00e7a el tema de les\u00a0startups<\/em>\u00a0tecnol\u00f2giques. Se senten atrets per millorar l\u2019espai. El 22@ suposa l\u2019atracci\u00f3 d\u2019un tipus de gent que no s\u00f3n els treballadors previs de la zona industrial, \u00e9s gent d\u2019alta qualificaci\u00f3. El que se\u2019n diu \u201ccapital creatiu\u201d o \u201cclasses creatives\u201d. Un altre incentiu \u00e9s que Barcelona \u00e9s una ciutat molt consolidada on no necessites agafar cotxes per transportar-te, i en aquest cas, la gent que ve a 22@ moltes vegades t\u00e9 el desig i la possibilitat d\u2019assentar-se a l\u2019\u00e0rea propera. A m\u00e9s, Poblenou \u00e9s un lloc que mant\u00e9 encara una mena de calidesa de barri de poble antic. Est\u00e0 al costat de la platja, est\u00e0 molt ben connectat, t\u00e9 tots els elements perqu\u00e8 aquest tipus de gent ho consideri atractiu.<\/p>\n Per qu\u00e8 Barcelona en concret t\u00e9 tants n\u00fameros al bingo de la gentrificaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Barcelona \u00e9s que compleix tots els requisits per ser gentrificada. La ciutat ho ha viscut tot, des del proc\u00e9s que coment\u00e0vem abans de la transformaci\u00f3 per desinversi\u00f3, que seria el Poblenou i altres zones, fins a la qual est\u00e0 vinculada al capital cultural. Exemple \u00e9s Gr\u00e0cia, on es comencen a establir determinats p\u00fablics com a consumidors d\u2019un barri amb unes caracter\u00edstiques especials vinculades al m\u00f3n de l\u2019art,\u00a0i a\u00a0certa boh\u00e8mia, etc.<\/p>\n Barcelona \u00e9s que compleix tots els requisits per ser gentrificada<\/p><\/blockquote>\n Tamb\u00e9 tindr\u00edem el capital simb\u00f2lic de viure en un barri com el Raval, on el que hi ha \u00e9s aquest ambient mig cosmopolita, de molta gent de fora, tamb\u00e9 un cert rotllo m\u00e9s fosc, que \u00e9s un ambient que en certa manera \u00e9s segur, per\u00f2 a alhora t\u00e9 aquest to de perillositat, prostituci\u00f3 als carrers,\u00a0menudeig\u00a0de droga\u2026 i aix\u00f2 a determinats col\u00b7lectius els posa. \u00c9s tot un ventall complet.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, jo no em fixaria tant en els elements que desencadenen la din\u00e0mica, sin\u00f3 que al final el proc\u00e9s \u00e9s el mateix, que \u00e9s el fet que la poblaci\u00f3 actual \u00e9s substitu\u00efda per una poblaci\u00f3 de major capacitat adquisitiva, b\u00e0sicament o per un deixament de funcions o b\u00e9 per una transformaci\u00f3 positiva que succeeix al barri. Aix\u00f2 canvia el paisatge.<\/p>\n Ser\u00e0 \u201cmantenir-se lletjos\u201d un mecanisme de superviv\u00e8ncia per als barris?<\/strong><\/p>\n Les zones de classes populars s\u00f3n les primeres que cal millorar. Tots tenim dret que el nostre barri no sigui lleig. Si com a pol\u00edtic tens certa inclinaci\u00f3 per la just\u00edcia social, doncs toca actuar aix\u00ed. Els recursos s\u00f3n limitats, ja que la l\u00f2gica \u00e9s comen\u00e7ar pel que \u00e9s m\u00e9s precari. A m\u00e9s d\u2019aix\u00f2, si en algun moment cal arribar a invertir tamb\u00e9 a les zones b\u00e9 de la ciutat, doncs aleshores tothom t\u00e9 el dret de viure en aquestes zones. La idea \u00e9s que les transformacions que es produeixin no repercuteixin negativament sobre els ve\u00efns actuals. Si la teva manera de protegir-te davant de l\u2019expulsi\u00f3 \u00e9s a dir que prefereixes que no facin res al teu barri\u2026 aix\u00f2 no pot ser, perqu\u00e8 a m\u00e9s \u00e9s contraproduent.<\/p>\n La idea \u00e9s que les transformacions que es produeixin no repercuteixin negativament sobre els ve\u00efns actuals<\/p><\/blockquote>\n Pensa en un barri de pol\u00edgon, de ma\u00f3 i asfalt cremant. L\u2019habitatge \u00e9s m\u00e9s barat, per exemple, 100.000 euros un pis de 70 metres, i una mica m\u00e9s enll\u00e0 hi ha un barri que est\u00e0 molt millor i que comprar el pis costa 300.000 euros. D\u2019acord? \u00c9s que si tu, al barri dels 100.000 euros, fas una millora, la que sigui, i tu arregles aquests apartaments per una inversi\u00f3, la que sigui, i en comptes de vendre\u2019l per 100, ho pots passar a vendre a 200, est\u00e0s doblegant els diners del guany. Mentre que, a l\u2019altre lloc, al de 300.000 euros, per doblar el guany, has de fer una inversi\u00f3 molt m\u00e9s gran.<\/p>\n Amb aix\u00f2, aquests llocs que s\u00f3n m\u00e9s pobres, per dir-ho aix\u00ed, de partida, s\u00f3n molt m\u00e9s atractius per a les inversions del capital. Aleshores, qu\u00e8 has de fer? Doncs has de fer que aquests barris millorin. Millorin sense expulsar. Perqu\u00e8 si no, ser\u00e0 m\u00e9s atractiu per al capital i el pal ser\u00e0 m\u00e9s gros. I generar\u00e0 un benefici m\u00e9s gran en la gent que vol invertir, \u00e9s clar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Doctor en Antropologia Social, investigador i professor universitari, Jos\u00e9 Mansilla estudia amb lupa les ciutats, la morfologia, els habitants i les din\u00e0miques pr\u00f2pies urban\u00edstiques: exclusi\u00f3, expulsi\u00f3, despla\u00e7ament, la composici\u00f3 dels territoris i les classes socials. Membre de l\u2019Observatori d\u2019Antropologia del Conflicte Urb\u00e0 (OACU) i autor del llibre La pand\u00e8mia de la desigualtat. Una antropologia des […]<\/p>\n","protected":false},"author":338,"featured_media":33284,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[1248],"class_list":["post-33283","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-determinants","tag-ciutat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/338"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33283"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33283\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n\u00c9s una din\u00e0mica. Una acci\u00f3 que passa en determinat barri, ciutat o fins i tot carrer on hi ha una substituci\u00f3 de gent, diguem-ne, de classes populars per gent de classe mitjana-alta.\u00a0Tradicionalment,\u00a0aix\u00f2 passava perqu\u00e8 hi havia una desinversi\u00f3 per part de les administracions, en la qual cosa el valor potencial de l\u2019habitatge baixava per desatenci\u00f3 i desinversi\u00f3 a la zona. Aix\u00f2 feia que fos molt m\u00e9s barat de comprar per part de la gent que tingu\u00e9s possibilitats, com ara fons d\u2019inversi\u00f3 i capitals potents, i que amb una reforma d\u2019unes petites caracter\u00edstiques aix\u00f2 permet\u00e9s tornar a posar aquest mateix habitatge al mercat a un preu superior.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que porta a la substituci\u00f3\u00a0poblacional.<\/p>\n