Es defineix el trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 i hiperactivitat com la dificultat per prestar atenci\u00f3, activitat excessiva i conducta impulsiva, que pot portar a relacions inestables, mals resultats en el treball o l\u2019escola i baixa autoestima. Molts d\u2019aquests fets s\u2019estan donant en l\u2019actual sistema sanitari, que presenta importants disfuncions, posades de manifest de manera especial despr\u00e9s de l\u2019epid\u00e8mia de COVID-19.<\/p>\n
Des dels anys\u00a070, els sistemes sanitaris no paren d’engrandir-se emparats pel creixement econ\u00f2mic, tecnol\u00f2gic i cient\u00edfic que va conduir la medicina a interessar-se en les causes biol\u00f2giques i individuals de la malaltia per sobre de les causes socials, i en l’especialitzaci\u00f3 per sobre del coneixement generalista. Les societats reclamen m\u00e9s i m\u00e9s recursos per a la sanitat i el percentatge del PIB que s’hi dedica en els pa\u00efsos \u00abrics\u00bb no deixa de pujar des de fa\u00a050\u00a0anys,\u00a0a excepci\u00f3\u00a0dels exercicis que van seguir a la gran recessi\u00f3 iniciada amb la crisi financera del 2008.<\/p>\n
Les demandes al sistema sanitari s\u00f3n cada vegada m\u00e9s grans, de la mateixa manera que ho s\u00f3n les pressions de la ind\u00fastria per introduir t\u00e8cniques, proves i tractaments. El sistema i la majoria\u00a0dels\u00a0professionals entren en aquesta din\u00e0mica, incrementant l’activitat d’acord amb la llei de \u00aba m\u00e9s demanda m\u00e9s\u00a0oferta\u00bb, que tamb\u00e9 funciona en sentit contrari, \u00aba m\u00e9s oferta m\u00e9s demanda\u00bb, tancant un cercle que es retroalimenta i produeix una perp\u00e8tua insatisfacci\u00f3 dels actors principals, la poblaci\u00f3 i els professionals. Aix\u00ed, s’ha anat desenvolupant un sistema hiperactiu que no produeix una millor salut i una major qualitat de vida de forma proporcional als recursos que hi dedica. M\u00e9s aviat al contrari, t\u00e9 efectes nocius perqu\u00e8 no sempre es dirigeix a prevencions, diagn\u00f2stics i tractaments efica\u00e7os i segurs. Metges de tot el m\u00f3n no havien estat mai tan \u00abcremats\u00bb com ara i les puntuacions de les enquestes de satisfacci\u00f3 dels pacients van a la baixa. La relaci\u00f3 entre professionals i pacients es deteriora i, sovint, \u00e9s conflictiva.<\/p>\n
El\u00a0 British Medical Journal (BMJ)<\/em>, al 2002, va dedicar un n\u00famero titulat Too much medicine<\/em> a parlar dels excessos de la medicina, i en l\u2019editorial<\/a> es podia llegir aix\u00f2: \u00abPer\u00f2 tot i que l\u2019increment de recursos ser\u00e0 \u00e0mpliament benvingut, el cost de tractar de v\u00e8ncer la mort, el dolor i la malaltia \u00e9s il\u00b7limitat, i m\u00e9s enll\u00e0 de cert punt, cada c\u00e8ntim gastat pot empitjorar el problema, erosionant encara m\u00e9s la capacitat humana per fer front a la realitat.\u00bb Vint i un anys despr\u00e9s, la mateixa revista torna a cridar l\u2019atenci\u00f3 amb l\u2019article d\u2019opini\u00f3 Overdiagnosis and too much medicine in a world of crises<\/em><\/a>: \u00abS\u2019estima que el 30% de l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica \u00e9s de baix valor o malbarata recursos, i que el 10% \u00e9s nociva. S\u2019estima que el sector de la salut genera m\u00e9s del 5% de les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle en els pa\u00efsos industrialitzats, una altra forma en qu\u00e8 l\u2019atenci\u00f3 de baix valor amena\u00e7a la salut.\u00bb<\/p>\n Entre les pr\u00e0ctiques de baix valor s\u2019inclouen la majoria d\u2019intervencions sobre la poblaci\u00f3 san<\/a>a, els cribratges de c\u00e0ncer<\/a>, la sobrevaloraci\u00f3 i actuacions sobre factors de risc (com el colesterol elevat<\/a> o el d\u00e8ficit de Vit D<\/a>), o alguns tractaments en la fase final de malaltia<\/a>. S\u00f3n proves i tractaments que costen diners i condicionen la vida de les persones. Anar al metge o fer-se an\u00e0lisis ha entrat a formar part de l\u2019activitat habitual de sectors de poblaci\u00f3 que busquen en el \u00abfer\u00bb m\u00e9s que en el \u00abser\u00bb o el \u00abpensar\u00bb apaivagar l\u2019ansietat que provoca la perspectiva de la malaltia, el patiment o la mort. I el sistema respon actuant, fent tal o qual cosa per \u00abestar segurs\u00bb, \u00abdescartar\u00bb, \u00abfer un seguiment\u00bb o \u00abper si de cas\u00bb.<\/p>\n El sentit primari de la pr\u00e0ctica cl\u00ednica, que \u00e9s el diagn\u00f2stic i el tractament de malalties, s\u2019ha perdut en molts casos per entrar en una activitat sense sentit. Aquesta deriva ha estat centre d\u2019inter\u00e8s de diversos pensadors. Ja als anys 70, Ivan Illich parlava del dany sanitari, social i cultural que generava la medicina, tot afirmant que la gent est\u00e0 condicionada a aconseguir coses en lloc de fer-les. Michel Foucault va parlar de la biopol\u00edtica com una forma d\u2019exercir el poder disciplinari del sistema capitalista mitjan\u00e7ant l\u2019\u00abadministraci\u00f3 dels cossos\u00bb i la \u00abgesti\u00f3 calculadora de la vida\u00bb.<\/p>\n M\u00e9s recentment, el fil\u00f2sof alemany\u00a0Byung<\/span>–Chul<\/span>\u00a0Han diu que la t\u00e8cnica del poder de dominaci\u00f3 neoliberal \u00e9s la\u00a0psicopol\u00edtica, que de forma subtil s’ocupa del fet que\u00a0l’individu actu\u00ef de tal manera que reprodueixi per\u00a0si\u00a0mateix l’entramat de dominaci\u00f3 que \u00e9s interpretat com a llibertat. Els sistemes de salut s\u00f3n part del sistema econ\u00f2mic, social i cultural i, per\u00a0tant, no s\u00f3n aliens als interessos dels diferents poders. El camp de la salut \u00e9s un camp m\u00e9s en qu\u00e8 el ciutad\u00e0 es converteix en consumidor, en un sistema que per mediaci\u00f3 del consum ven significats i emocions, com explica Han. Seguint aquest pensament, no seria el valor d’\u00fas, sin\u00f3 el valor emotiu i de culte una de les causes que posen en joc la hiperactivitat sanit\u00e0ria. Potser aix\u00f2 pot explicar, ni que sigui parcialment, l’acceptaci\u00f3 d’actuacions quasi compulsives de fer m\u00e9s i m\u00e9s, la dificultat de deixar de fer all\u00f2 que s’han demostrat inefica\u00e7 i la crescuda de les demandes assistencials amb una tend\u00e8ncia que sembla que apunti a l’infinit.<\/p>\n Malgrat, o a causa de, la seva hiperactivitat, els sistemes tenen problemes per donar resposta a les persones malaltes. Problemes d’accessibilitat, retards diagn\u00f2stics i llargues llistes d’espera per a exploracions o tractaments quir\u00fargics. La part del sistema m\u00e9s eficient i amb major impacte en la salut i la qualitat de vida, que \u00e9s l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, est\u00e0 poc valorada i infrafinan\u00e7ada, mentre que la tecnologia i l’especialitzaci\u00f3 focal acaparen els recursos. Amb tot, hi ha malalts que pateixen un veritable problema de d\u00e8ficit d’atenci\u00f3 a les seves necessitats, que no sempre s\u00f3n de car\u00e0cter biom\u00e8dic, sin\u00f3 de cures, de reconeixement i de comunicaci\u00f3. Les persones amb dem\u00e8ncia, per exemple, reben costosos f\u00e0rmacs de baixa efectivitat, i, en\u00a0canvi, no tenen resolta l’atenci\u00f3 a les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques ni a les de tipus emocional i social. Tamb\u00e9 queden desatesos els problemes i trastorns mentals m\u00e9s o menys greus, o les malalties emergents com la COVID persistent, per citar-ne algunes.<\/p>\n Es necessita, doncs, un canvi de paradigma: deixar de fer per poder fer, centrar-se en pr\u00e0ctiques d’alt valor i abandonar les de baix valor. Aix\u00f2 permetr\u00e0 dirigir els esfor\u00e7os a les persones que m\u00e9s ho necessiten i aportar\u00e0 major satisfacci\u00f3 als professionals. Tal com diu el\u00a0BMJ<\/span>:\u00a0\u00ab<\/span>Necessitem m\u00e9s reflexi\u00f3 i discussi\u00f3 sobre els recursos finits financers, humans, socials i planetaris disponibles per a l’atenci\u00f3 m\u00e8dica i sobre una millor distribuci\u00f3 dels recursos existents\u00ab<\/span>. Una reflexi\u00f3 que concerneix tant\u00a0al<\/span>\u00a0m\u00f3n de la pol\u00edtica com al sanitari, i demanda una pr\u00e0ctica cl\u00ednica basada en els valors de la professi\u00f3, protegida dels beneficis lucratius i centrada en els interessos i necessitats de les persones. I una reflexi\u00f3 social\u00a0en la qual\u00a0plegats reformulem les expectatives, les demandes i les ofertes, resistint-nos al poder biom\u00e8dic (i\u00a0biopol\u00edtic<\/span>) i a l’imperatiu consumista, per passar a tenir un major control sobre la nostra salut i reclamar serveis sanitaris menys hiperactius, capa\u00e7os de donar una millor atenci\u00f3 i produir un menor impacte ambiental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Es defineix el trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 i hiperactivitat com la dificultat per prestar atenci\u00f3, activitat excessiva i conducta impulsiva, que pot portar a relacions inestables, mals resultats en el treball o l\u2019escola i baixa autoestima. Molts d\u2019aquests fets s\u2019estan donant en l\u2019actual sistema sanitari, que presenta importants disfuncions, posades de manifest de manera especial […]<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":33349,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2682,7],"tags":[70],"class_list":["post-33345","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-analisi","category-politica-i-gestio","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33345"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33345\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33349"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}