{"id":33366,"date":"2023-09-26T06:30:40","date_gmt":"2023-09-26T04:30:40","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33366"},"modified":"2023-09-26T06:30:40","modified_gmt":"2023-09-26T04:30:40","slug":"europa-suspen-en-prevencio-de-malalties","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/09\/26\/europa-suspen-en-prevencio-de-malalties\/","title":{"rendered":"Europa susp\u00e8n en prevenci\u00f3 de malalties"},"content":{"rendered":"<p>Aquests dies explic\u00e0vem que investigadores de l\u2019Institut d\u2019Oncologia del Vall d\u2019Hebron (VHIO) han publicat un estudi que revela que l\u2019ADN de tumors mamaris es pot detectar analitzant la llet materna, una troballa que pot facilitar aviat, i molt, la detecci\u00f3 del c\u00e0ncer de mama de manera molt primerenca.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s actualment la gran prioritat de la salut, localitzar el m\u00e9s aviat possible, en estadis com m\u00e9s inicials millor, qualsevol indicador de malaltia, per aix\u00ed poder ser a temps de curar. \u2018\u00c9s millor prevenir el mal que guarir-lo\u2019.<\/p>\n<p>Doncs b\u00e9, a nivell general, els ciutadans europeus no practiquem massa la prevenci\u00f3 en salut. Aix\u00ed ho mostren els resultats de l\u2019STADA Health Report 2023, l\u2019estudi que la companyia <a href=\"https:\/\/www.stada.es\/\">STADA<\/a> realitza anualment sobre la salut dels europeus. Entre mar\u00e7 i juliol d\u2019aquest any, uns 32.000 enquestats de 16 pa\u00efsos van ser entrevistats sobre diversos temes vinculats a la seva salut. Un d\u2019ells, la prevenci\u00f3, i quatre de cada deu entrevistats (42%) varen afirmar que no passen cap revisi\u00f3 m\u00e8dica preventiva. Nom\u00e9s el 15% assegura que es presenta a totes les cites pertinents. Els Pa\u00efsos Baixos, amb un 32%, i el Regne Unit, amb un 31% dels qui no van a les visites ni passen proves de prevenci\u00f3, s\u00f3n els exemples m\u00e9s positius en aquest sentit. I, en canvi, S\u00e8rbia i Pol\u00f2nia (62% cadascun) i Romania (60%) van en la direcci\u00f3 contr\u00e0ria: gaireb\u00e9 dues de cada tres persones en aquests pa\u00efsos no es fan mai cap revisi\u00f3.<\/p>\n<p>A Catalunya, el percentatge d&#8217;homes que diu que no es fa mai cap revisi\u00f3 m\u00e8dica \u00e9s el 41% i el de dones, un 42%. A nivell global, tampoc els espanyols prioritzen la detecci\u00f3 preco\u00e7 de possibles malalties. Si b\u00e9 aquests \u201cmostren un alt grau de coneixement en q\u00fcestions relacionades amb la salut i amb els h\u00e0bits de vida saludable, segons indiquen els resultats de l\u2019STADA Health Report, no sempre presten suficient atenci\u00f3 a la prevenci\u00f3 de malalties\u201d, puntualitza la directora general de STADA Espa\u00f1a, Mar F\u00e1bregas. A l\u2019Estat espanyol, els resultats senyalen que el 44% dels homes i el 39% de les dones no passen cap revisi\u00f3 anual de salut.<\/p>\n<p>Les revisions m\u00e8diques m\u00e9s habituals que a nivell global s\u00ed que diuen que es fan els enquestats a Europa s\u00f3n la revisi\u00f3 ginecol\u00f2gica (citologia) i les mamografies, i entre els homes les que m\u00e9s senyalen que es fan s\u00f3n la revisi\u00f3 general i la de c\u00e0ncer de c\u00f2lon.<\/p>\n<p>De fet, les visites i proves m\u00e8diques de car\u00e0cter preventiu, en general, moltes vegades formen part dels protocols de recursos humans de les pr\u00f2pies empreses vers als seus treballadors. En aquest sentit, i tal assenyalava aquesta setmana en la presentaci\u00f3 de l\u2019informe d\u2019STADA a Madrid el CEO de la companyia alemanya de productes farmac\u00e8utics, Peter Goldschmidt, \u201cles empreses poden tenir un paper molt important en la prevenci\u00f3, perqu\u00e8 poden crear el temps per a que els seus empleats es facin aquestes revisions m\u00e8diques\u201d. D\u2019aquesta manera -afegeix Goldschimidt- \u201ctindrem treballadors m\u00e9s disponibles, que no faltaran tant a la feina. Facilitar el temps per a les revisions \u00e9s una manera de cuidar dels empleats\u201d.<\/p>\n<h3>Estalvi i prevenci\u00f3<\/h3>\n<p>Segons dades exposades en la presentaci\u00f3 de l\u2019informe d\u2019STADA, nom\u00e9s el 0,4% de la inversi\u00f3 a Europa es destina a accions i mesures preventives de salut, mentre que el 80% del pressupost de sanitat s\u2019aboca al tractament de les malalties cr\u00f2niques. La prevenci\u00f3 no nom\u00e9s salva vides, sin\u00f3 que tamb\u00e9 estalvia diners a les arques p\u00fabliques i, directa o indirectament, als propis ciutadans.<\/p>\n<p>La situaci\u00f3 econ\u00f2mica d\u2019aquesta \u00e8poca post-Covid tamb\u00e9 ha deixat reflectit en les respostes dels 32.000 europeus que molts dels entrevistats diuen no fer-se proves preventives per falta de temps o de diners. Per\u00f2 per sobre del temps i dels diners, la manca d\u2019informaci\u00f3 sobre les proves preventives que tenim a l\u2019abast i que podem fer-nos per a detectar a temps i evitar problemes de salut, \u00e9s la principal ra\u00f3 indicada pels enquestats, un 37% a Catalunya i un 32% de mitjana a Europa.<\/p>\n<p>A banda de les proves m\u00e8diques destinades a prevenir malalties, altres accions preventives que cadasc\u00fa pot dur a terme han quedat reflectides tamb\u00e9 en l\u2019estudi d\u2019STADA. Per exemple, un 40% dels espanyols afirma seguir una dieta m\u00e9s saludable, un 23% assegura que segueix m\u00e9s els consells dels professionals sanitaris i un 22% diu haver incrementat el consum de vitamines i suplements.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 a nivell preventiu, l\u2019STADA Health Report 2023 ha revelat que vuit de cada deu europeus entrevistats consideraria la possibilitat de fer-se un estudi gen\u00e8tic per con\u00e8ixer la probabilitat de patir alguna malaltia en el futur. Portugal (94%), Pol\u00f2nia (89%), Romania i Espanya (87% en ambd\u00f3s casos) s\u00f3n els pa\u00efsos on els enquestats s\u2019han mostrat m\u00e9s oberts a fer-se proves gen\u00e8tiques de car\u00e0cter preventiu, pensant en malalties com ara el c\u00e0ncer.<\/p>\n<p>Els resultats de la recerca d\u2019STADA es van presentar aquest dimarts 19 de setembre al davant d\u2019un centenar de periodistes de tot el m\u00f3n. Alguns d\u2019aquests professionals havien arribat a Madrid des de pa\u00efsos que han participat en l\u2019estudi, que s\u00f3n: \u00c0ustria, B\u00e8lgica, Rep\u00fablica Txeca, Alemanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Pa\u00efsos Baixos, Pol\u00f2nia, Portugal, R\u00fassia, S\u00e8rbia, Espanya, Su\u00efssa, Ucra\u00efna, Uzbekist\u00e1n i el Regne Unit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Aquests dies explic\u00e0vem que investigadores de l\u2019Institut d\u2019Oncologia del Vall d\u2019Hebron (VHIO) han publicat un estudi que revela que l\u2019ADN de tumors mamaris es pot detectar analitzant la llet materna, una troballa que pot facilitar aviat, i molt, la detecci\u00f3 del c\u00e0ncer de mama de manera molt primerenca. Aquesta \u00e9s actualment la gran prioritat de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":33367,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[245,2684],"tags":[194],"class_list":["post-33366","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca-en-salut","category-reportatge","tag-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33366"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33366\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33367"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}