{"id":33415,"date":"2023-10-02T06:30:18","date_gmt":"2023-10-02T04:30:18","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33415"},"modified":"2023-10-02T06:30:18","modified_gmt":"2023-10-02T04:30:18","slug":"josep-manuel-menchon-magrina-com-mes-investigacio-fem-mes-a-prop-som-de-les-cures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/10\/02\/josep-manuel-menchon-magrina-com-mes-investigacio-fem-mes-a-prop-som-de-les-cures\/","title":{"rendered":"Josep Manuel Mench\u00f3n Magri\u00f1\u00e1: \u00abCom m\u00e9s investigaci\u00f3 fem, m\u00e9s a prop som de les cures\u00bb"},"content":{"rendered":"

Que s\u2019hagu\u00e9s de crear un m\u00e0ster dedicat a la iniciaci\u00f3 de la recerca en salut mental vol dir que encara no se\u2019n fa tanta com caldria?<\/strong><\/p>\n

En general, la inversi\u00f3 en la investigaci\u00f3 en salut mental ha estat m\u00e9s fluixa que en d’altres \u00e0mbits de la salut. Arran de la pand\u00e8mia, per\u00f2, hi ha m\u00e9s sensibilitzaci\u00f3 i menys estigma sobre els problemes mentals. L\u2019estigma ha condicionat en certa mesura tamb\u00e9 que no s\u2019hagi invertit tot el que voldr\u00edem.<\/p>\n

Des de la seva experi\u00e8ncia professional en psiquiatria, des de fa m\u00e9s de trenta anys en els camps de la depressi\u00f3, l\u2019ansietat i el trastorn compulsiu, qu\u00e8 \u00e9s el que ha vist que va m\u00e9s b\u00e9 contra l\u2019estigma?<\/strong><\/p>\n

Ha ajudat molt donar-ho a con\u00e8ixer a trav\u00e9s de la televisi\u00f3 i el cinema, encara que sigui en personatges de ficci\u00f3, que mostren aquests problemes. Per exemple, la Monica, de la s\u00e8rie Friends<\/em>, \u00e9s coneguda per la seva personalitat obsessiva-compulsiva. Tamb\u00e9 el Sheldon, personatge de la s\u00e8rie The Big Band Theory,<\/em> mostra els seus trets obsessius, o Leonardo di Caprio interpretant el magnat Howard Hughes, a la pel\u00b7l\u00edcula L\u2019aviador<\/em>, on l\u2019enginyer en aviaci\u00f3, molt reconegut en el m\u00f3n del cinema, no pot tocar segons qu\u00e8 perqu\u00e8 s\u2019infecta, sabent que \u00e9s absurd. Per\u00f2 aix\u00f2 ens fa reflexionar sobre com es pot entendre una capacitat cognitiva, una gran intel\u00b7lig\u00e8ncia que, no obstant, est\u00e0 condicionada per aquell aspecte. Aix\u00f2 ens demostra que no podem controlar tant f\u00e0cilment coses del nostre cervell, ens ensenya que, en q\u00fcestions de salut mental, no podem dir a qui pateix un trastorn que s\u2019espavili, que aixequi l\u2019\u00e0nim, perqu\u00e8 no li \u00e9s f\u00e0cil controlar, com quan es pateix una addicci\u00f3. Veiem com persones amb un nivell molt alt d\u2019educaci\u00f3 fumen. \u00c9s una addicci\u00f3, no ho poden deixar, tot i que saben que fumar augmenta el risc de patir certs c\u00e0ncers, infarts, bronquitis, que fumar afecta les persones de l\u2019entorn i, a m\u00e9s, costa diners. Est\u00e0 clar que en el fumar tot s\u00f3n contres, per\u00f2 el cervell i les seves dimensions psicol\u00f2giques no s\u00f3n de f\u00e0cil domini. Investiguem per poder ajudar.<\/p>\n

La Marat\u00f3 de TV3, per exemple, ha demostrat que parlar de salut mental ajuda a tothom.<\/strong><\/p>\n

Jo hi vaig participar i em va agradar que persones molt conegudes sortissin dient que havien fet o que estaven fent tractament, i crec que va ajudar molt veure que \u00e9s un fenomen que s\u2019ha d\u2019estudiar i tractar, i com m\u00e9s investigaci\u00f3 fem, m\u00e9s a prop som de les cures. Es poden donar casualitats per tractar una cosa i pot ajudar, per\u00f2 si no es fa recerca, no es podran tractar algunes malalties. La ind\u00fastria busca desenvolupar tractaments all\u00e0 on hi pugui haver un retorn. Es calcula que entre el 35 i el 40% de la poblaci\u00f3 ha fet o far\u00e0 un tractament farmacol\u00f2gic de salut mental al llarg de la seva vida. Des dels anys 80 i 90 ja comptem amb molt bons medicaments i amb molt d\u2019\u00e8xit. Des de la pand\u00e8mia, la gent parla m\u00e9s f\u00e0cilment del psic\u00f2leg i el psiquiatre, i aix\u00f2 ha d\u2019ajudar que hi hagi encara m\u00e9s recerca, per\u00f2 \u00e9s una recerca que ha de competir amb altres \u00e0rees de la salut, com el c\u00e0ncer i les malalties del cor.<\/p>\n

On \u00e9s ara la investigaci\u00f3 en depressi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit cl\u00ednic s\u2019est\u00e0 avan\u00e7ant en dues l\u00ednies de tractament. Una ja es comercialitza als Estats Units, basada en la modulaci\u00f3 del sistema glutamat\u00e8rgic -el que regula l\u2019excitaci\u00f3 neurol\u00f2gica al sistema nervi\u00f3s-. Igual que els estudiats abans, com el de la dopamina o el de la noradrenalina, regulen d\u2019una manera o altre \u00e0rees que tenen a veure amb l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i les emocions. En el cas del glutamat, ens dona una altra via per aquells casos que no han millorat prou, intentant modular els altres elements. I, a partir d\u2019aquest medicament, s\u2019estudien altres medicaments que actuen sobre aquest sistema per millorar l\u2019efic\u00e0cia. Aquest nou nom\u00e9s es pot administrar en centres de salut, perqu\u00e8 despr\u00e9s de rebre\u2019l s\u2019ha d\u2019estar unes hores en observaci\u00f3 per veure que no hi ha cap efecte secundari, i nom\u00e9s es dona si han fracassat els altres, t\u00e9 un \u00fas m\u00e9s restrictiu. I, d\u2019altra banda, s\u2019estudien els efectes positius de la psilocibina sobre la depressi\u00f3. A l\u2019Hospital del Mar, per exemple, hi ha un grup de recerca que ho investiga.<\/p>\n

El gran problema tamb\u00e9 \u00e9s la dificultat d\u2019accedir al cervell.<\/strong><\/p>\n

Per aix\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019avan\u00e7a en la investigaci\u00f3 en altres \u00e0mbits m\u00e9s b\u00e0sics, com certs aspectes de la neuro-imatge, com per exemple com reacciona el cervell amb els tractaments, o quines zones cerebrals es veuen m\u00e9s implicades. I est\u00e0 igualment en estudi l\u2019aplicaci\u00f3 de t\u00e8cniques de modulaci\u00f3 de l\u2019activitat cerebral no invasius que poden variar l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, com l\u2019estimulaci\u00f3 magn\u00e8tica transcranial.<\/p>\n

En gen\u00e8tica es continua investigant quins gens i variacions gen\u00e8tiques poden estar m\u00e9s implicades en l\u2019aparici\u00f3 de la depressi\u00f3 o la relaci\u00f3 entre factors inflamatoris i immunol\u00f2gics i la depressi\u00f3, si aquesta disminueix o no en funci\u00f3 de l\u2019estat inflamatori o immunol\u00f2gic i de quina manera els factors immunitaris s\u2019associen a depressi\u00f3.<\/p>\n

Quin va ser el detonant que va portar a crear el m\u00e0ster per iniciar-se en la investigaci\u00f3 en salut mental?<\/strong><\/p>\n

Es volia fomentar la recerca dels grups en solitari i en xarxa del CIBERSAM (Centro de Investigaci\u00f3n Biom\u00e9dica en Red del \u00e0rea de Salud Mental), un centre nascut per fer recerca d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia per a la prevenci\u00f3 dels trastorns mentals, i la millora dels tractaments i qualitat de vida de qui els pateixen. El CIBERSAM va ser creat per l\u2019Instituto Carlos III de Madrid. Actualment, hi ha uns 25 grups d\u2019investigaci\u00f3 de tot l\u2019Estat, entre ells el nostre de l\u2019IDIBELL<\/a>. Fem molts projectes cooperatius, i en convocat\u00f2ries europees ens podem presentar diversos grups com un de sol.<\/p>\n

A quins tipus de perfil d\u2019estudiants s\u2019adre\u00e7a?<\/strong><\/p>\n

Est\u00e0 pensat, sobretot, per als graduats de qualsevol de les carreres orientades a la salut, com medicina, odontologia, infermeria, farm\u00e0cia, totes les professions de l\u2019\u00e0mbit sanitari, com la psicologia, la logop\u00e8dia, la biologia, la bioqu\u00edmica o la biologia molecular. S\u00ed que hi ha alg\u00fa entre els alumnes que ha fet ja investigaci\u00f3, per\u00f2 en general no n\u2019han fet. La investigaci\u00f3 \u00e9s tot un m\u00f3n molt rigor\u00f3s, on s\u2019ha de treballar \u00e8ticament i amb molta cura i en estudis que tinguin tra\u00e7abilitat, en el nostre cas, per entendre com arribem a mesurar les emocions de l\u2019\u00e0nima, i com afecten aquestes emocions la immunitat de la persona.<\/p>\n

Ara treballa en algun projecte europeu?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, al juliol en vam iniciar un en l\u2019\u00e0mbit internacional sobre l\u2019\u00fas problem\u00e0tic d\u2019internet entre els adolescents. No \u00e9s sobre l\u2019addicci\u00f3 a internet, que sabem que \u00e9s ja una situaci\u00f3 greu sobre la qual s\u2019investiga i s\u2019actua, sin\u00f3 en el pre\u00e0mbul d\u2019aquesta addicci\u00f3. Ens centrem en l\u2019estudi de tantes hores d\u2019exposici\u00f3 a internet que fan deixar de tenir interacci\u00f3 social. Sabem que un 25% d\u2019adolescents poden tenir un cert nivell de problemes. I fem la detecci\u00f3 a les escoles. Participem 13 pa\u00efsos europeus, amb la implicaci\u00f3 de 22 institucions de recerca i una australiana, centres educatius de nou pa\u00efsos, entre els quals hi ha Su\u00efssa, el Regne Unit, Litu\u00e0nia, Espanya i Portugal. Passem un q\u00fcestionari sobre el control d\u2019impulsos i la regulaci\u00f3 emocional, i se\u2019ls posa una aplicaci\u00f3 al m\u00f2bil que ha de recollir informaci\u00f3 sobre les aplicacions que fa servir, quantes vegades entra a mirar el m\u00f2bil i amb aix\u00f2 es fa el fenotipus, l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia amb les pantalles, el fenotipus digital, quin \u00fas se’n fa. Ens concentrem en el col\u00b7lectiu de 12 a 16 anys, i comen\u00e7arem a recollir dades el proper novembre. No \u00e9s una intervenci\u00f3 cl\u00ednica aquesta investigaci\u00f3, sin\u00f3 sobre el benestar social. Fem una intervenci\u00f3 per intentar modular, no fer tractament cl\u00ednic, sin\u00f3 ajudar amb el m\u00f2bil i recollir les caracter\u00edstiques que s\u2019associen a tenir aquest \u00fas tan freq\u00fcent de les pantalles.<\/p>\n

No \u00e9s, precisament, redundar en el problema aix\u00f2, fer arribar la soluci\u00f3 tamb\u00e9 a trav\u00e9s de l\u2019\u00fas de les pantalles?<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, aquest \u00e9s un debat que est\u00e0 sobre la taula. Sabem que als adolescents els resulta m\u00e9s f\u00e0cil l\u2019\u00fas de les seves eines que unes diferents. El problema no \u00e9s utilitzar internet, sin\u00f3 fer-ho d\u2019una manera descontrolada i prioritzant aquest \u00fas per sobre d\u2019altres activitats. \u00c9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que puguin participar de l\u2019estudi i seguir les pautes que els hi donem des de les pr\u00f2pies pantalles que ja fan servir. En el treball que fem s’inclou un mapeig de les regulacions que hi ha als diferents pa\u00efsos europeus per fer propostes per normativa m\u00e9s homog\u00e8nia amb l\u2019objectiu de protegir els drets dels adolescents.<\/p>\n

Ens hem habituat massa a les pantalles, fins i tot l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica l\u2019ha fet una eina seva tamb\u00e9.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit cl\u00ednic tenim clar que hem de prioritzar les visites i el contacte presencial per sobre de la virtualitat. Durant la pand\u00e8mia, sort en v\u00e0rem tenir d\u2019aquesta virtualitat, per\u00f2 gr\u00e0cies a l\u2019experi\u00e8ncia que hem tingut, ara podem avaluar els pros i els contres de la virtualitat. Quan els pacients s\u00f3n molt lluny, per fer seguiments -sempre i quan no hi hagi descompensacions- la visita virtual ajuda, per\u00f2 si una persona empitjora, la visita \u00e9s millor i ha de fer-se presencialment. El factor hum\u00e0, en la meva especialitat, \u00e9s molt important; amb el contacte directe es transmeten d\u2019una manera m\u00e9s clara emocions i suport, la dimensi\u00f3 personal \u00e9s b\u00e0sica. Per aix\u00f2 amb el treball m\u00e9s aviat volem veure fins a quin nivell la pantalla hi ha de ser.<\/p>\n

En aquest m\u00e0ster hi ha diferents universitats involucrades. Com funciona?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un m\u00e0ster semi-presencial d\u2019un any que es pot fer tamb\u00e9 en dos cursos, en el qual una assignatura la pot donar la Universitat de Cant\u00e0bria o la Complutense de Madrid, per\u00f2 l\u2019alumne pot ser que estigui a Barcelona. Es fan assignatures obligat\u00f2ries te\u00f2riques, com els aspectes generals de la neurobiologia, i dues estades pr\u00e0ctiques, una d\u2019investigaci\u00f3 cl\u00ednica i l\u2019altra b\u00e0sica.<\/p>\n

Investigaci\u00f3 cl\u00ednica i investigaci\u00f3 b\u00e0sica, que s\u00f3n necess\u00e0ries i complement\u00e0ries. Quin exemple podr\u00edem posar si parlem de salut mental per entendre la difer\u00e8ncia entre ambdues?<\/strong><\/p>\n

Posem per cas que investiguem qu\u00e8 fa que en un cas de depressi\u00f3 hi hagi m\u00e9s o menys recaigudes. En la investigaci\u00f3 cl\u00ednica, agafo les caracter\u00edstiques de qui s\u2019ha recuperat de la depressi\u00f3, miro el nombre de recaigudes pr\u00e8vies, el sexe, l\u2019edat, i altres malalties que pugui tenir el pacient, aix\u00ed com els seus antecedents familiars. I recullo dades de tot un any sobre aix\u00f2, on no hi ha res d\u2019investigaci\u00f3 b\u00e0sica, tot \u00e9s cl\u00ednic.<\/p>\n

Aix\u00f2 no em dona tota la informaci\u00f3, perqu\u00e8 hi poden haver variacions del cortisol i aspectes de la neuro-imatge que permetrien veure, per exemple, reaccions del cervell davant d\u2019aspectes emocionals, i moltes m\u00e9s bases gen\u00e8tiques que puc mirar i relacionar. Amb aix\u00f2 puc vincular casos dels que han recaigut i observar quines caracter\u00edstiques biol\u00f2giques i gen\u00e8tiques comunes tenen, i amb neuro-imatge, veure tamb\u00e9 el nivell de cortisol, si s\u2019assemblen o no. La recerca translacional \u00e9s aix\u00f2, combinar biomarcadors que prediuen la recaiguda en depressi\u00f3 que poden tenir m\u00e9s for\u00e7a predictiva que les dades cl\u00edniques. Aix\u00ed s\u2019estudien els mecanismes d\u2019una malaltia o trastorn, per arribar a respondre a la pregunta: per qu\u00e8 li passa aix\u00f2 a una persona?<\/p>\n

De quant de temps s\u00f3n les estades pr\u00e0ctiques?<\/strong><\/p>\n

Una primera \u00e9s de dues setmanes i la segona, de sis setmanes i les dues a diferents llocs. Tant els alumnes del m\u00e0ster que han fet ja investigaci\u00f3 b\u00e0sica com els que han fet cl\u00ednica fan estades pr\u00e0ctiques en cl\u00ednica i en laboratori. Aix\u00ed, els que tenen un background<\/em> m\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 b\u00e0sica, veuen qu\u00e8 preguntem als pacients i qu\u00e8 utilitzem per fer la investigaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit cl\u00ednic.<\/p>\n

Tot el que s\u2019apr\u00e8n obre portes tamb\u00e9 laborals?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 els alumnes aprenen la metodologia de la investigaci\u00f3, com monitorar assajos cl\u00ednics en centres d\u2019investigaci\u00f3 on calen persones per fer-ne la gesti\u00f3. Per exemple, en un centre com l\u2019IDIBELL<\/a> (Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge), que \u00e9s enorme, cal personal de gesti\u00f3 de recursos humans, i tamb\u00e9 en altres llocs com l\u2019estabulari on estan els animals amb qu\u00e8 s\u2019investiga. El nostre m\u00e0ster obre una porta laboral en molts d\u2019aquests llocs, tamb\u00e9 en la ind\u00fastria farmac\u00e8utica i en grups de recerca com els que formem part del CIBERSAM.<\/p>\n

Com a excap del Servei de Psiquiatria de l\u2019Hospital Universitari de Bellvitge, ara ja jubilat, quina valoraci\u00f3 fa de la creaci\u00f3 d\u2019una unitat espec\u00edfica i independent d\u2019atenci\u00f3 psicol\u00f2gica en aquest centre hospitalari?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una aposta per part de la direcci\u00f3, considerant que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil abordar d\u2019inici el benestar emocional, i en aix\u00f2 el primer nivell d\u2019abordatge es fa des de la psicologia. El repte \u00e9s veure com pot funcionar combinadament, saber determinar els tractaments psicol\u00f2gics que poden funcionar nom\u00e9s des de la psicologia i els que nom\u00e9s aix\u00ed es queden curts. El mateix que passa amb casos que, des de l\u2019inici, es veuen clarament com a casos de psiquiatria, per\u00f2 d\u2019altres que requereixen ter\u00e0pia combinada entre psiquiatria i psicologia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mench\u00f3n \u00e9s el Coordinador del M\u00e0ster Oficial d\u2019Iniciaci\u00f3 a la Investigaci\u00f3 en Salut Mental de la Universitat de Barcelona<\/a> (UB).<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":33417,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[53],"class_list":["post-33415","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-mental","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33415","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33415"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33415\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33417"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33415"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33415"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33415"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}