{"id":33483,"date":"2023-10-09T06:30:36","date_gmt":"2023-10-09T04:30:36","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33483"},"modified":"2023-10-09T06:30:36","modified_gmt":"2023-10-09T04:30:36","slug":"mar-serna-cal-posar-les-cures-al-centre-de-la-vida-al-centre-de-leconomia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/10\/09\/mar-serna-cal-posar-les-cures-al-centre-de-la-vida-al-centre-de-leconomia\/","title":{"rendered":"Mar Serna: \u00abCal posar les cures al centre de la vida, al centre de l&#8217;economia\u00bb"},"content":{"rendered":"<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"ENTREVISTA: Mar Serna, magistrada, ex-consejera de Trabajo\" width=\"500\" height=\"281\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/o9XvNmIMXvY?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p><strong>Al jutjat 23 social, quins s\u00f3n els casos que es dirimeixen m\u00e9s habitualment en relaci\u00f3 al treball de les dones?<\/strong><\/p>\n<p>En general, als jutjats de Barcelona el que veiem amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia en el tema de la situaci\u00f3 de la dona a la feina \u00e9s, d&#8217;una banda, les discriminacions salarials -es cobra menys pel fet de ser dona i encara no es plantegen prou demandes tenint en compte la legislaci\u00f3 que tenim- i, de l&#8217;altra, q\u00fcestions relacionades amb la conciliaci\u00f3 de la vida personal i familiar. Normalment les cures, que s\u00f3n molt importants, continuen recaient en les dones, i els problemes d&#8217;adaptaci\u00f3 i de reducci\u00f3 de la jornada plantegen problemes quan ho sol\u00b7liciten a l&#8217;empresa. O els acomiadaments de persones embarassades. S\u00f3n els temes de desigualtat m\u00e9s comuns a l&#8217;\u00e0mbit de la jurisdicci\u00f3 social a Barcelona.<\/p>\n<p><strong>La bretxa laboral de qu\u00e8 parlem sovint es va corregint amb el pas del temps?<\/strong><\/p>\n<p>Es va corregint de mica en mica, per\u00f2 quin \u00e9s el problema? El problema no \u00e9s que en una mateixa empresa es pagui menys a la dona que a l&#8217;home, -que s\u00ed, i per aix\u00f2 hi ha els plans d&#8217;igualtat, per corregir aquestes desigualtats-, el problema \u00e9s la discriminaci\u00f3 que es d\u00f3na per sectors. Si comparem la retribuci\u00f3 que t\u00e9, per exemple, un conveni de la construcci\u00f3, un sector majorit\u00e0riament masculinitzat, amb el conveni de la sanitat, un sector feminitzat, trobes clar\u00edssimament que el salari d\u2019elles, per a la mateixa formaci\u00f3, \u00e9s molt m\u00e9s baix. El problema no nom\u00e9s \u00e9s intern dins de l&#8217;empresa, que ho \u00e9s, per\u00f2 fonamentalment \u00e9s que l&#8217;ocupaci\u00f3 en aquests sectors feminitzats es valora menys a la societat i, per tant, t\u00e9 una retribuci\u00f3 inferior. Aix\u00f2 s&#8217;haur\u00e0 d&#8217;anar corregint. Ja es parla de l&#8217;economia de les cures, posar al centre de la vida, al centre de l&#8217;economia, les cures. Comen\u00e7a a haver-hi instruments per anar reduint aquesta bretxa. Estem en vies de fer-ho, el que passa \u00e9s que la legislaci\u00f3 per ella sola no \u00e9s suficient. S&#8217;han fet aven\u00e7os importants en els darrers anys en mat\u00e8ria de legislaci\u00f3 per a la igualtat, tamb\u00e9 en l&#8217;adaptaci\u00f3 a la normativa comunit\u00e0ria, per\u00f2 el problema \u00e9s que si no posem les cures al centre, si no valorem adequadament la import\u00e0ncia que tenen les cures de la gent gran, dels fills, de les filles, continuarem tenint una economia sostinguda gr\u00e0cies a l&#8217;esfor\u00e7 i a la menor retribuci\u00f3 de les dones al mercat del treball. Aquest \u00e9s un gran repte, no nom\u00e9s a Catalunya, no nom\u00e9s a Espanya, sin\u00f3 a tots els nivells europeus.<\/p>\n<blockquote><p>Si comparem la retribuci\u00f3 que t\u00e9 un conveni com el de la construcci\u00f3, majorit\u00e0riament masculinitzat, amb el de la sanitat, un sector feminitzat, trobes clar\u00edssimament que el salari d\u2019elles \u00e9s molt m\u00e9s baix.<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Hi ha sectors en qu\u00e8 es noti que el treball de la dona est\u00e0 sent cada cop m\u00e9s reconegut?<\/strong><\/p>\n<p>Als sectors m\u00e9s professionalitzats te n&#8217;adones que fins als 30 anys no hi ha tanta difer\u00e8ncia entre la retribuci\u00f3 de dones i homes. El problema \u00e9s entre els 30 i els 44 anys, que coincideix amb l\u2019\u00e8poca de l\u2019edat f\u00e8rtil de la dona, est\u00e0 embarassada, cuidant les criatures&#8230; Aqu\u00ed es comen\u00e7a a incrementar la bretxa. Sorprenentment, en aquestes edats els homes incrementen la retribuci\u00f3. Tenir fills i estar casats suposa tenir un increment de la retribuci\u00f3 per a ells. En canvi, a les dones hi ha una parada important quan coincideix amb la maternitat.<\/p>\n<figure id=\"attachment_33489\" aria-describedby=\"caption-attachment-33489\" style=\"width: 1200px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_8897.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-33489\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_8897.jpeg\" alt=\"\" width=\"1200\" height=\"800\" srcset=\"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8897.jpeg 1200w, https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8897-300x200.jpeg 300w, https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8897-1024x683.jpeg 1024w, https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8897-768x512.jpeg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1200px) 100vw, 1200px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-33489\" class=\"wp-caption-text\">\u00abFins als 30 anys no hi ha tanta difer\u00e8ncia entre la retribuci\u00f3 de dones i homes. El problema \u00e9s entre els 30 i els 44 anys, que coincideix amb l\u2019\u00e8poca de l\u2019edat f\u00e8rtil de la dona&#8230; Aqu\u00ed es comen\u00e7a a incrementar la bretxa\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n<p><strong>Aix\u00f2 t\u00e9 repercussi\u00f3 en la salut de les dones?<\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed. Tenim el tema de l&#8217;estr\u00e8s, els problemes ecosocials que generen a la dona. Si veiem el temps dedicat, per exemple, a la llar, de mitjana la dona suporta el doble de la feina a la casa, a la llar, que els homes. Arriba a tenir fins a 61 hores setmanals de feina remunerada i no remunerada. Aix\u00f2 recau fonamentalment en les dones, i afecta la seva salut. Si veiem les dades, qui est\u00e0 prenent m\u00e9s ansiol\u00edtics en aquest pa\u00eds s\u00f3n les dones. I t\u00e9 molt a veure amb aquestes dobles jornades, amb aquesta necessitat d&#8217;atendre la feina i d&#8217;atendre la fam\u00edlia, d&#8217;atendre les cures.<\/p>\n<p><strong>Sovint veiem queixes, informacions segons les quals la just\u00edcia \u00e9s massa lenta. \u00c9s aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s lenta. Haur\u00edem de ser m\u00e9s r\u00e0pids en la soluci\u00f3 dels problemes. Que per a un acomiadament es trigui nou mesos, un any, \u00e9s molt de temps. Per una reclamaci\u00f3 de quantitat es triga gaireb\u00e9 dos anys. Si crec que tinc una incapacitat permanent i no me l&#8217;han concedida i l&#8217;he de reclamar judicialment, tamb\u00e9 s&#8217;est\u00e0 trigant de mitjana un any i mig o dos anys. L&#8217;esfor\u00e7 no ha de recaure exclusivament sobre les persones titulars dels jutjats, sin\u00f3 que, per una banda, cal potenciar els mecanismes de soluci\u00f3 alternativa als conflictes -\u00e9s a dir, la mediaci\u00f3, la conciliaci\u00f3, que ja hi ha elements al m\u00f3n laboral, per\u00f2 segurament hi ha possibilitats d&#8217;incrementar-ne l&#8217;efic\u00e0cia- i, per altra banda, cal dotar de m\u00e9s mitjans, de m\u00e9s jutgesses i jutges, al capdavant dels jutjats.<\/p>\n<blockquote><p>Les dones arriben a tenir 61 hores setmanals de feina remunerada i no remunerada i aix\u00f2 afecta la seva salut.<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Va ser consellera de Treball entre el 2006 i el 2010. En aquest per\u00edode, qu\u00e8 va aconseguir fer?<\/strong><\/p>\n<p>Al principi, jo era molt optimista en aconseguir reptes i tot en general, per\u00f2 va coincidir amb la crisi del 2008. El 2006 tot anava molt b\u00e9, el 2007 tamb\u00e9, i el 2008 vam comen\u00e7ar a veure l&#8217;hecatombe de la p\u00e8rdua d&#8217;ocupaci\u00f3 majorit\u00e0ria. Cada dia a les oficines de treball de la Generalitat entraven mil persones que havien perdut la feina. Ara b\u00e9, per aix\u00f2 vam deixar de fer actuacions en mat\u00e8ria d\u2019igualtat? No. Vam seguir fent actuacions, vam crear una Direcci\u00f3 General d&#8217;Igualtat d&#8217;Oportunitats en el Treball i es van fer projectes interessants com, per exemple, amb un grup d&#8217;empreses vam comprovar que el nombre m\u00e9s gran de mesures de conciliaci\u00f3, la flexibilitzaci\u00f3 de la jornada, aconseguia una reducci\u00f3 de l\u2019absentisme. Moltes empreses es queixen que l\u2019absentisme \u00e9s molt important. L&#8217;absentisme pot ser important si hi ha aquesta rigidesa pel que fa a l&#8217;entrada i la sortida, poder anar a acompanyar els pares a la sanitat&#8230; Tot aix\u00f2 jo crec que s\u00f3n elements que, si no es flexibilitzen, al final \u00e9s m\u00e9s absentisme. Les persones hem de buscar els mitjans necessaris, no \u00e9s que ho justifiqui per\u00f2 cal cercar-los. S&#8217;estan fent passes. Cada cop m\u00e9s les empreses s\u00f3n conscients de la import\u00e0ncia d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3. I despr\u00e9s tenim una altra figura que, \u201cgr\u00e0cies\u201d a la Covid s&#8217;ha incrementat, s&#8217;ha duplicat al nostre pa\u00eds, que \u00e9s el teletreball. Nom\u00e9s es facilita en un sector d&#8217;activitat, els professionals i similars. El teletreball pot ser un instrument \u00fatil per, en certs sup\u00f2sits, flexibilitzar la jornada per a dones i homes. Quin \u00e9s el problema? Que est\u00e0 limitat a un sector d\u2019activitat. I, en segon lloc, que hi ha m\u00e9s dones que homes fent-lo. Perqu\u00e8, al final, la conciliaci\u00f3 \u00e9s la que obliga i implica la no socialitzaci\u00f3 de les dones. Per tant, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil despr\u00e9s per a la seva carrera professional. Cal tenir en compte que, despr\u00e9s de la Covid, hem duplicat el percentatge de persones que fan teletreball. Aquesta pot ser una via, no teletreballar al 100%, per\u00f2 si un mecanisme particular de flexibilitat per a dones i homes que puguin atendre les responsabilitats personals, familiars, i coordinar-les amb la responsabilitat laboral.<\/p>\n<p><strong>Han passat 13 anys des que va deixar de ser consellera. Qu\u00e8 li sembla la gesti\u00f3 pol\u00edtica del Departament de Treball de la Generalitat durant aquests anys?<\/strong><\/p>\n<p>Quan entres en una responsabilitat pol\u00edtica cal una certa estabilitat, un cert temps, no nom\u00e9s per planificar les accions sin\u00f3 per executar-les. Aquests anys hi ha hagut for\u00e7a canvis, for\u00e7a inestabilitat. S&#8217;han fet aven\u00e7os importants, per\u00f2, per exemple, trobo a faltar coses com la pol\u00edtica de prevenci\u00f3 de riscos laborals. Pel nostre govern va ser molt important posar en evid\u00e8ncia la quantitat de persones que perdien la vida o que perdien la salut fruit dels accidents de treball i de les malalties professionals. Trobo a faltar que la societat en conjunt estigui conscienciada sobre aquests temes, que el Departament de Treball lideri aquestes pol\u00edtiques de lluita contra la sinistralitat. Ara hi ha una Conselleria d&#8217;Igualtat i Feminismes que podria tenir elements per impulsar projectes espec\u00edfics d&#8217;igualtat a la nostra societat.<\/p>\n<blockquote><p>Trobo a faltar que Treball lideri pol\u00edtiques de lluita contra la sinistralitat.<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Aquells anys eren de governs de tripartits d&#8217;esquerres. Despr\u00e9s van venir molts anys de governs de dretes. Es nota la difer\u00e8ncia entre un govern d&#8217;esquerres i un de dretes en l&#8217;\u00e0mbit laboral?<\/strong><\/p>\n<p>Per descomptat. El govern que ara est\u00e0 en funcions a Espanya ha aprovat quantitat de normes importants en mat\u00e8ria laboral: Els plans d\u2019igualtat, la q\u00fcesti\u00f3 d\u2019equiparar els permisos iguals i intransferibles de pares i mares per naixement, els registres de jornada, establir registres de jornada di\u00e0ria per evitar l&#8217;\u00fas abusiu de la realitzaci\u00f3 d&#8217;hores extres, els <em>riders<\/em>, la lluita contra els elements de precaritzaci\u00f3 que hi ha al mercat de treball&#8230; Un govern d&#8217;esquerres \u00e9s molt m\u00e9s sensible al m\u00f3n de la feina que un govern de dretes. Aix\u00f2 sens dubte, i a la hist\u00f2ria dels darrers deu-quinze anys em remeto.<\/p>\n<figure id=\"attachment_33488\" aria-describedby=\"caption-attachment-33488\" style=\"width: 1200px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_8883_1.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-33488\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_8883_1.jpeg\" alt=\"\" width=\"1200\" height=\"800\" srcset=\"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8883_1.jpeg 1200w, https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8883_1-300x200.jpeg 300w, https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8883_1-1024x683.jpeg 1024w, https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8883_1-768x512.jpeg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1200px) 100vw, 1200px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-33488\" class=\"wp-caption-text\">\u00abEl teletreball pot ser un instrument \u00fatil per, en certs sup\u00f2sits, flexibilitzar la jornada per a dones i homes. Quin \u00e9s el problema? Que est\u00e0 limitat a un sector d\u2019activitat. I, en segon lloc, que hi ha m\u00e9s dones que homes fent-lo\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n<p><strong>Per tant, a Yolanda D\u00edaz li posa bona nota<\/strong><\/p>\n<p>Crec que ha fet una bona feina. La hist\u00f2ria legislativa ens demostra que imposar normes de forma unilateral, sense el consens dels agents socials, fa que al final tinguem moltes normes, i \u00e9s el que passa a Espanya i a Am\u00e8rica Llatina, per\u00f2 que hi hagi una bretxa entre llei i realitat . Aprovem normes, per\u00f2 no es compleixen. En canvi, quan aquestes normes les acordes amb els agents econ\u00f2mics i socials, l&#8217;empresariat i els sindicats tenen m\u00e9s possibilitats de fer-se efectives, perqu\u00e8 v\u00e9nen del consens. La ministra de Treball actualment en funcions ha fet una bona feina de di\u00e0leg social i tamb\u00e9 de modificacions normatives.<\/p>\n<blockquote><p>Un govern d&#8217;esquerres \u00e9s molt m\u00e9s sensible al m\u00f3n de la feina que un govern de dretes.<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Va ser consellera adjunta de l&#8217;OIT a Am\u00e8rica Llatina i Carib. Hi ha molta difer\u00e8ncia entre la situaci\u00f3 laboral de les dones all\u00e0 i la que hi ha al nostre pa\u00eds o a Europa?<\/strong><\/p>\n<p>Recentment vaig estar en un congr\u00e9s de jutgesses i jutges a Am\u00e8rica Llatina, i la perspectiva de jutjar tenint en compte la perspectiva de g\u00e8nere ha avan\u00e7at molt a nivell penal. A l&#8217;\u00e0mbit penal s\u00ed que hi ha molta sensibilitat de les viol\u00e8ncies de g\u00e8nere i viol\u00e8ncies contra les dones a Am\u00e8rica Llatina, i s&#8217;estan fent resolucions interessants. En canvi, en l&#8217;\u00e0mbit laboral, manca m\u00e9s conscienciaci\u00f3 de la import\u00e0ncia que t\u00e9 identificar els estereotips que hi ha quan nosaltres jutgem un assumpte, perqu\u00e8 estem a la societat, com qualsevol ciutad\u00e0 o ciutadana, per eliminar-los i aplicar la llei sense aquestes difer\u00e8ncies respecte a les dones i als homes. A Am\u00e8rica Llatina els vam transmetre molta part de la nostra cultura, la part dolenta dir\u00edem, en el sentit d&#8217;aquesta bretxa entre llei i realitat. Tenen aquest problema per\u00f2 tamb\u00e9 tenen normes interessants; hi ha sent\u00e8ncies fant\u00e0stiques. En l&#8217;\u00e0mbit laboral s&#8217;hauria de donar m\u00e9s impuls a tot el tema de discriminacions respecte a la dona. \u00c9s una assignatura pendent que estic conven\u00e7uda que en els propers anys s&#8217;abordar\u00e0.<\/p>\n<blockquote><p>Les jutgesses i els jutges estem per resoldre conflictes jur\u00eddics, no conflictes d&#8217;interessos o econ\u00f2mics; aquests s\u00f3n per a la pol\u00edtica.<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Vost\u00e8 va ser una de les fundadores de l&#8217;<em>Asociaci\u00f3n de Mujeres Juezas de Espa\u00f1a <\/em>(AMJE). La primera jutge espanyola va ser nomenada el 1977. Molt tard. Com ha evolucionat aquesta q\u00fcesti\u00f3?<\/strong><\/p>\n<p>Al nostre pa\u00eds es va entendre que la sensibilitat de les dones podia quedar ferida en determinats assumptes si \u00e9rem jutges. Aix\u00f2 va ser el que va dir un decret que ens va prohibir exercir de jutges. El 1977-1978 va entrar la primera jutgessa que va venir a Barcelona, al jutjat social n\u00famero 2: Josefina Triguero. Des de llavors, la situaci\u00f3 ha canviat radicalment. El 56% de les jutgesses i jutges som dones, i si mires les darreres promocions, estem al voltant del 63-65% de dones que entrem en la carrera judicial. Les dones han portat la igualtat a la just\u00edcia. Anem escalant, anem pujant. Per\u00f2 si anem als c\u00e0rrecs discrecionals, aquells que no s\u00f3n per l&#8217;antiguitat, als quals no s&#8217;hi accedeix per una oposici\u00f3 objectiva o per la mera antiguitat, veiem que les dones no hi estem ben representades. Si jo li pregunto que em digui el nom d&#8217;una dona del Tribunal Suprem segurament no en sabr\u00e0 cap, per\u00f2 si li demano el d&#8217;un home segurament s\u00ed que en sabr\u00e0 algun. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 el percentatge de dones \u00e9s \u00ednfim. Hi ha un 17-18% de dones al Tribunal Suprem. Som gaireb\u00e9 a la cua d&#8217;Europa. Som el tercer pa\u00eds per la cua en nombre de dones a la Cort Suprema, al Tribunal Suprem. \u00c9s aqu\u00ed on veiem aquestes difer\u00e8ncies, aquest sostre de vidre o aquesta llosa de formig\u00f3 que cau sobre nosaltres i ens impedeix l&#8217;acc\u00e9s. Tenim un pla d&#8217;igualtat de la carrera judicial, per\u00f2 costa molt impulsar-lo, que es posi en marxa, que s&#8217;adaptin mesures, hi ha moltes resist\u00e8ncies. Per exemple, a la Sala Civil del Suprem, que \u00e9s la que jutja temes tan importants com el dret de fam\u00edlia, la cust\u00f2dia, el dret d&#8217;aliments, totes aquestes q\u00fcestions, nom\u00e9s hi ha una dona. La societat est\u00e0 composta per un 50% de dones i un 50% d&#8217;homes. S&#8217;han de fer esfor\u00e7os importants per equiparar la pres\u00e8ncia de dones i homes, i potser d&#8217;aqu\u00ed dues d\u00e8cades haurem de fer al rev\u00e9s, promoure que hi hagi m\u00e9s homes, perqu\u00e8 el nombre de dones que entra a la carrera judicial \u00e9s molt important. Per\u00f2, ara com ara, hi ha aquesta bretxa important tamb\u00e9 en la just\u00edcia.<\/p>\n<p><strong>La no-renovaci\u00f3 del Consell General del Poder Judicial \u00e9s el pitjor tap que pateix avui l&#8217;administraci\u00f3 de just\u00edcia a Espanya?<\/strong><\/p>\n<p>Quan representants de determinats partits pol\u00edtics parlen de la necessitat de complir la Constituci\u00f3, cal recordar-los que tenim una Constituci\u00f3 que diu com es trien els vocals del Poder Judicial, i que dos ter\u00e7os dels vots del Congr\u00e9s i del Senat trien els 20 vocals del Consell General del Poder Judicial. El desembre far\u00e0 cinc anys que aquest Consell no s&#8217;ha renovat. Hi ha hagut diversos intents. El primer ja estava tot acordat i hi va haver un fam\u00f3s <em>tweet<\/em>, o un <em>whatsapp<\/em>, no recordo qu\u00e8 era, que deia que a la persona que aniria de president del Consell General del Poder Judicial l\u2019estaven controlant per \u2018la porta del darrera\u2019 per la sent\u00e8ncia del &#8216;proc\u00e9s&#8217;. Aix\u00f2 no es pot permetre. La separaci\u00f3 de poders ha de ser clara, i en aquest moment tenim un col\u00b7lapse de la Just\u00edcia. Hi ha 80 c\u00e0rrecs discrecionals que no s&#8217;han renovat. El Tribunal Suprem est\u00e0 dictant menys sent\u00e8ncies. La Sala Social est\u00e0 dictant molt\u00edssimes menys sent\u00e8ncies. Cal complir la Constituci\u00f3, comen\u00e7ar ja a complir-la, perqu\u00e8 complim algunes coses per\u00f2 fa cinc anys que esperem que es normalitzi aquesta situaci\u00f3. Al final, les persones no entenen, i \u00e9s l\u00f2gic, qu\u00e8 \u00e9s el Consell General del Poder Judicial i qu\u00e8 \u00e9s la Just\u00edcia. Mentrestant hi ha cinc mil jutgesses i jutges dictant just\u00edcia cada dia. Per\u00f2 aquest \u00e9s l&#8217;\u00f2rgan de govern de les jutgesses i jutges, \u00e9s l&#8217;\u00f2rgan, dir\u00edem, pol\u00edtic de la Just\u00edcia, que s&#8217;encarrega dels nomenaments discrecionals a qu\u00e8 jo feia refer\u00e8ncia, i tamb\u00e9 s&#8217;encarrega de la formaci\u00f3 o de la sanci\u00f3 de les persones de la carrera judicial. Les persones confonen una cosa amb una altra i, al final, la conclusi\u00f3 \u00e9s que el poder judicial est\u00e0 polititzat. I no \u00e9s aix\u00f2. Les jutgesses i jutges que cada dia fem la nostra tasca, no estem polititzats, estem complint el mandat constitucional d&#8217;aplicar la llei i la tutela judicial.<\/p>\n<blockquote><p>Hi ha partits pol\u00edtics que es diuen constitucionalistes per\u00f2 fa cinc anys que no permeten la renovaci\u00f3 del Consell General del Poder Judicial que exigeix la Constituci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Quan sent parlar de desjudicialitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica, qu\u00e8 pensa?<\/strong><\/p>\n<p>\u00daltimament estem assistint a conflictes que s\u00f3n pol\u00edtics, que s\u00f3n discordances pol\u00edtiques i es decideix, per exemple, portar-los al Suprem o al Constitucional. L&#8217;\u00faltima norma que es va impugnar per dos partits pol\u00edtics -Vox i Partit Popular- era la dels <em>riders<\/em>, fer que aquestes persones que ens porten el menjar en una bicicleta, en una moto, tinguin una relaci\u00f3 laboral que els reconegui. Dos partits pol\u00edtics no hi estaven d&#8217;acord i qu\u00e8 fan?: acudeixen al Tribunal Constitucional. Cal desjudicialitzar aix\u00f2, i que els conflictes no es resolguin a la sala Penal del Suprem, sin\u00f3 que es resolguin pol\u00edticament. El conflicte pol\u00edtic per a la pol\u00edtica i el conflicte jur\u00eddic per a la just\u00edcia, que per aix\u00f2 estem, per resoldre conflictes jur\u00eddics, no conflictes d&#8217;interessos o econ\u00f2mics; aquests s\u00f3n per a la pol\u00edtica. I aquest \u00e9s el problema, el desprestigi de la just\u00edcia. \u00c9s un altre element m\u00e9s de desprestigi.<\/p>\n<p><strong>Al debat sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya s&#8217;ha parlat molt que es judicialitzava la pol\u00edtica. Aix\u00f2 ha passat?<\/strong><\/p>\n<p>En part s\u00ed que ha passat. No \u00e9s que hi hagi hagut manca d&#8217;objectivaci\u00f3, o que els acusats no tinguessin dret a un proc\u00e9s just. El Tribunal Europeu de Drets Humans dir\u00e0 si van tenir dret a un proc\u00e9s just o no. Per\u00f2 potser les normes no eren justes. Era una normativa antiquada i pensada per a altres situacions. I l&#8217;activisme social, per s\u00ed sol, que hi va haver molt activisme social, no ha de suposar una condemna penal. Si hi ha gent que organitza un conflicte, un piquet, una vaga, s&#8217;enfila a un cotxe amb un altaveu, aix\u00f2 entra dins de la llibertat d&#8217;expressi\u00f3 i no hauria de ser punible. Una altra cosa s\u00f3n les normes que hi havia en aquell moment quan es va fer la sent\u00e8ncia. Judicialitzant la pol\u00edtica anem malament, no avancem. La nostra societat ha d&#8217;avan\u00e7ar ensenyant a nens i nenes que el consens \u00e9s la manera de resoldre els conflictes, de resoldre les situacions que estem en desacord. Aix\u00f2 encara no ha arribat a la pol\u00edtica o se n&#8217;est\u00e0 anant de la pol\u00edtica. I \u00e9s una pena.<\/p>\n<blockquote><p>Si hi ha gent que organitza un conflicte, un piquet, una vaga, s&#8217;enfila a un cotxe amb un altaveu, aix\u00f2 \u00e9s llibertat d&#8217;expressi\u00f3 i no hauria de ser punible.<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Aquest consens, aquesta necessitat de pacificar el debat pol\u00edtic, justificaria una amnistia que tanqui una mica la crisi que hem viscut aquests anys?<\/strong><\/p>\n<p>Des de l&#8217;any 2017 fins ara s&#8217;ha anat pacificant for\u00e7a. Els indults van contribuir a aquesta pacificaci\u00f3. Cal anar per aqu\u00ed. Queden encara elements que s&#8217;han d&#8217;arreglar des del consens. Que se n&#8217;acordi la soluci\u00f3. L&#8217;amnistia \u00e9s una decisi\u00f3 del legislatiu, no \u00e9s una decisi\u00f3 de l&#8217;executiu. Aix\u00ed com l&#8217;indult \u00e9s una decisi\u00f3 del poder executiu, l&#8217;amnistia \u00e9s una decisi\u00f3 de l&#8217;\u00f2rgan legislatiu, de les cambres, del Congr\u00e9s i del Senat. I \u00e9s aqu\u00ed on s&#8217;ha de buscar aquest consens i fer avan\u00e7ar la nostra societat. Catalunya ha perdut aquests anys. Ha perdut des del punt de vista econ\u00f2mic. Ha perdut segurament des de les inversions. Tamb\u00e9 ha perdut des de la fugida de determinats domicilis socials d&#8217;empreses importants de Catalunya. Cal recuperar aquest consens.<\/p>\n<figure id=\"attachment_33490\" aria-describedby=\"caption-attachment-33490\" style=\"width: 1200px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_8879.jpeg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-33490\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_8879.jpeg\" alt=\"\" width=\"1200\" height=\"800\" srcset=\"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8879.jpeg 1200w, https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8879-300x200.jpeg 300w, https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8879-1024x683.jpeg 1024w, https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/IMG_8879-768x512.jpeg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1200px) 100vw, 1200px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-33490\" class=\"wp-caption-text\">\u00abA tu si et fan un pet\u00f3 no volgut, hi estaries d&#8217;acord? Aix\u00f2, la nova llei diu que \u00e9s agressi\u00f3 sexual. Les sent\u00e8ncies del Suprem diuen que un copet a les natges tamb\u00e9 \u00e9s agressi\u00f3 sensual. A moltes empreses acomiaden gent que han tingut aquesta conducta\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n<p><strong>Quina valoraci\u00f3 fa de la llei del S\u00ed \u00e9s S\u00ed i la pol\u00e8mica que ha generat?<\/strong><\/p>\n<p>Aquesta llei \u00e9s una llei estupenda. T\u00e9 molts articles, seixanta o setanta, per\u00f2 nom\u00e9s s&#8217;han fixat en dos articles, que s\u00f3n els de les penes. En canvi, hi ha tot un conjunt de normes de prevenci\u00f3 i de reparaci\u00f3 de la v\u00edctima i de casos de vulneraci\u00f3 de la llibertat sexual de qu\u00e8 no se n&#8217;ha parlat. Pel que fa a violacions, abusos, agressions sexuals, al tema penal segurament els va faltar posar un article, una disposici\u00f3 que totes les reformes penals tenen, dictant normes a aplicar en el tr\u00e0nsit de quan entr\u00e9s en vigor aquesta nova llei. S&#8217;ha donat molt\u00edssima import\u00e0ncia a que unes persones surtin un mes abans de la pres\u00f3, per\u00f2 la pres\u00f3 no soluciona, \u00e9s el penalisme m\u00e0gic. El que passa \u00e9s que nom\u00e9s es parla de les sent\u00e8ncies que rebaixen les penes. No es parla de les sent\u00e8ncies que confirmen les penes amb la nova llei org\u00e0nica de llibertat sexual. Convido a tothom que critica aquesta llei a llegir-la i vegi com hem estat un pa\u00eds pioner a adaptar-nos al conveni d&#8217;Istanbul, un conveni de la viol\u00e8ncia contra les dones. \u00c9s que no val nom\u00e9s reprimir aquestes conductes, cal prevenir-les. I, si es produeixen, cal reparar les v\u00edctimes i sensibilitzar la societat, l&#8217;educaci\u00f3, els mitjans de comunicaci\u00f3, absolutament a tothom per evitar aquestes conductes. El que passa amb l&#8217;agressi\u00f3 de menors en massa a nenes menors \u00e9s una aut\u00e8ntica barbaritat. I aqu\u00ed \u00e9s on hem de posar totes les energies i totes les forces i mai en si hi ha un mes m\u00e9s de pena o un mes menys de pena. \u00c9s important, per\u00f2 no \u00e9s fonamental.<\/p>\n<blockquote><p>La llei del S\u00ed \u00e9s S\u00ed \u00e9s estupenda. Convido a tothom que la critica a llegir-la. \u00c9s pionera en la lluita contra la viol\u00e8ncia contra les dones.<\/p><\/blockquote>\n<p><strong>Quina \u00e9s la seva opini\u00f3 davant de l&#8217;esc\u00e0ndol que ha obert el pet\u00f3 que li va fer el president de la Federaci\u00f3 Espanyola de Futbol a una jugadora de la selecci\u00f3 femenina que s&#8217;acaba de proclamar campiona del m\u00f3n?<\/strong><\/p>\n<p>Crec que aquesta va ser la gota que va fer vessar el got. Fa anys que les futbolistes reivindiquen, primer, tenir un conveni. Ho van aconseguir. Per\u00f2 \u00e9s clar, el salari garantit en conveni col\u00b7lectiu de les dones futbolistes, si no recordo malament, eren 10.000 euros anuals. D\u2019un home futbolista, 100.000 euros anuals. Veiem les grans difer\u00e8ncies. I despr\u00e9s el tracte discriminatori. Hi ha algun reportatge d&#8217;un seleccionador anterior a aquest que parla del seu tractament a les dones futbolistes entre el paternalisme i els maltractaments i les agressions. Les dones futbolistes cada cop han estat m\u00e9s empoderades i han reaccionat, com ha reaccionat tota la societat, en contra d&#8217;aquest gest que sembla que sigui menor. Molts homes diuen que no n&#8217;hi ha per tant. Com que no n&#8217;hi ha per tant? A tu si et fan un pet\u00f3 no volgut, hi estaries d&#8217;acord? Aix\u00f2, la nova llei diu que \u00e9s agressi\u00f3 sexual. Les sent\u00e8ncies del Suprem diuen que un copet a les natges tamb\u00e9 \u00e9s agressi\u00f3 sensual. A moltes empreses acomiaden gent que han tingut aquesta conducta. Per qu\u00e8 la Federaci\u00f3 de Futbol ha d&#8217;estar al marge d&#8217;aquesta norma? Perqu\u00e8 \u00e9s majorit\u00e0riament masculina? Crec que les dones s&#8217;han guanyat el dret que es reconegui la seva v\u00e0lua esportiva, per\u00f2 tamb\u00e9 el dret que es reconegui la igualtat i el respecte total als seus drets fonamentals, igual que qualsevol altra persona.<\/p>\n<p><strong>Si hagu\u00e9s de donar algun consell a l&#8217;actual conseller d&#8217;Empresa i Treball, Roger Torrent, qu\u00e8 li diria?<\/strong><\/p>\n<p>Aix\u00f2 de donar consells \u00e9s complicat, perqu\u00e8 no ets al comandament de la gesti\u00f3, i cadasc\u00fa t\u00e9 les seves circumst\u00e0ncies. L&#8217;empresa \u00e9s molt important perqu\u00e8 d\u00f3na llocs de treball per\u00f2 la feina digna, la feina de qualitat, tamb\u00e9 \u00e9s molt important que es tingui en el mateix nivell. Segurament ho est\u00e0 fent. Que es percebi que els t\u00e9 al mateix nivell i que li importen tant les empreses que donen feina com els treballadors que generen riquesa per a aquestes empreses.<\/p>\n<p><strong>Si hagu\u00e9s de demanar un desig perqu\u00e8 millori la situaci\u00f3 laboral de les dones avui, quina seria?<\/strong><\/p>\n<p>M&#8217;agradaria construir una nova societat, conjuntament amb els homes, i que, en aquesta societat, homes i dones siguem iguals, siguem feli\u00e7os. Que creem una nova societat en qu\u00e8 al m\u00f3n del treball el talent sigui igual el que aportem les dones que el que aporten els homes. Construir conjuntament una nova societat sense discriminacions, igualit\u00e0ria, comportar\u00e0 necess\u00e0riament aquest treball igualitari, aquesta retribuci\u00f3 igualit\u00e0ria, aquesta eliminaci\u00f3 de les desigualtats i altres discriminacions que encara existeixen i persisteixen al m\u00f3n del treball.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s magistrada del Jutjat Social 23 de Barcelona. Despr\u00e9s de treballar com a advocada laboralista entre els anys 1977 i 1982 i inspectora de treball entre els anys 1984 i 2000, va ser directora general de Relacions Laborals, del 2004 al 2006, i consellera de Treball, del 2006 al 2010. Tamb\u00e9 va treballar com a consellera laboral adjunta per a Am\u00e8rica Llatina i el Carib de l&#8217;Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball i consellera laboral de l&#8217;Ambaixada Espanyola a Vene\u00e7uela.<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":33484,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204],"tags":[52,2692,397],"class_list":["post-33483","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-area-de-cures","tag-dones","tag-justicia","tag-sanitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33483","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33483"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33483\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33484"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33483"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33483"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33483"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}