{"id":33554,"date":"2020-10-17T06:30:10","date_gmt":"2020-10-17T04:30:10","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33554"},"modified":"2020-10-17T06:30:10","modified_gmt":"2020-10-17T04:30:10","slug":"beatriz-canalis-nieto-el-dol-per-la-mort-dun-nado-ha-dexistir-pero-hem-devitar-que-sigui-patologic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2020\/10\/17\/beatriz-canalis-nieto-el-dol-per-la-mort-dun-nado-ha-dexistir-pero-hem-devitar-que-sigui-patologic\/","title":{"rendered":"Beatriz Canalis Nieto: \u201cEl dol per la mort d\u2019un nad\u00f3 ha d\u2019existir, per\u00f2 hem d\u2019evitar que sigui patol\u00f2gic\u201d"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n
\n
\n

Quantes vegades li han comentat o preguntat si el dol perinatal \u00e9s un tema tab\u00fa? I si ho \u00e9s, per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s encara tab\u00fa, s\u00ed, per algunes fam\u00edlies, per a la societat, per\u00f2 perqu\u00e8 no se\u2019n parla. Tot i aix\u00f2, Cada vegada es parla m\u00e9s de la p\u00e8rdua d\u2019un fill o filla, i diria que en els \u00faltims 5 anys estem avan\u00e7ant. Encara queda feina, per\u00f2 la gran quantitat d\u2019associacions de dol que proliferen \u00e9s la prova que cada vegada hi ha m\u00e9s dones i fam\u00edlies que volen parlar-ne. Explico una an\u00e8cdota: Em van convidar a l\u2019escola dels meus fills per parlar del part com una activitat de Medi Natural. I van ser els mateixos infants, d\u201911 anys, qui em van preguntar si era possible que un fill es mor\u00eds durant l\u2019embar\u00e0s. I, tot d\u2019una, vam acabar parlant del dol.<\/p>\n

Per\u00f2 encara costa, oi? A mi m\u2019ha costat preparar aquest q\u00fcestionari, perqu\u00e8 fa molt de respecte\u2026<\/strong><\/p>\n

Jo els hi he explicat als meus fills que vaig tenir dos avortaments abans de tenir-los a ells. I les dones, en general, esmentem els fills que s\u00f3n vius i no diem els fills que hem perdut. A la societat tampoc li agrada escoltar experi\u00e8ncies tristes, \u00e9s per aix\u00f2 que s\u00ed que encara es podria considerar un tema tab\u00fa. \u00c9s dif\u00edcil, per\u00f2 s\u00ed que constato que cada vegada se\u2019n parla m\u00e9s.<\/p>\n

Com va ser que va comen\u00e7ar a interessar-se, a formar-se i especialitzar-se en aquest \u00e0mbit?<\/strong><\/p>\n

Em vaig formar com a llevadora al Regne Unit, i all\u00e0 porten tractant el tema del dol des de fa m\u00e9s 40 anys; llavors el tema del dol perinatal ho havia normalitzat. Quan vaig venir a l\u2019Hospital General de l\u2019Hospitalet em vaig adonar que aqu\u00ed encara hi havia molta feina a fer. I, com a primer pas, les llevadores amb les que treballava vam comen\u00e7ar a fer una primera guia per abordar i tractar el dol. Actualment, som dues llevadores les que estem formades de forma m\u00e9s espec\u00edfica, i treballem amb un protocol i amb unes guies d\u2019actuaci\u00f3 establertes amb les fam\u00edlies.<\/p>\n

A d\u2019altres pa\u00efsos, el dol perinatal \u00e9s una especialitat reconeguda; a casa nostra encara no?<\/strong><\/p>\n

Al Regne Unit, treballant com a llevadora, vaig viure unes experi\u00e8ncies amb el dol que em van impressionar tant que vaig pensar que m\u2019havia de formar de manera espec\u00edfica per a poder fer un bon acompanyament. I, en efecte, all\u00e0 hi ha llevadores especialitzades i protocols a nivell nacional on treballen conjuntament amb associacions especialitzades en dol. La llevadora especialista en dol a Espanya no existeix, ja ens agradaria que exist\u00eds. El que fem es formar-nos tant com podem, per arribar a tenir els coneixements i les habilitats que tenen les llevadores especialistes en dol perinatal.<\/p>\n

\n

\"\"
Beatriz Canalis Nieto, coordinadora de l\u2019\u00e0rea d\u2019Embar\u00e0s i Naixement de l\u2019Hospitalet General de l\u2019Hospitalet.<\/figcaption><\/figure>
Ens podries fer cinc c\u00e8ntims del protocol de dol que apliqueu a l\u2019Hospital General de l\u2019Hospitalet?<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n

Un dels punts del protocol tracta sobre\u00a0 la realitzaci\u00f3 d\u2019una entrevista, per part de les llevadores, a aquelles dones que s\u2019han de sotmetre a una interrupci\u00f3 legal de l\u2019embar\u00e0s, posem per cas per alguna malformaci\u00f3 o patologia fetal. El comit\u00e8 d\u2019\u00e8tica ha de donar el vist i plau en un termini d\u2019entre 3 i 5 dies. I, en aquests interval de temps, citem a la dona i al seu acompanyant, els parlem de la import\u00e0ncia de recon\u00e8ixer el seu fill o filla, de la import\u00e0ncia de la creaci\u00f3 de records, de la import\u00e0ncia de donar un nom al fill o filla. Els hi expliquem en qu\u00e8 consisteix la inducci\u00f3 al part, de la gesti\u00f3 del dolor f\u00edsic i emocional i, d\u2019aquesta manera, quan ingressen, al cap de 24 o 48 hores, emocionalment estan m\u00e9s preparades.<\/p>\n

I com es va rebre el seu hospital la proposta que va fer de donar al dol perinatal una atenci\u00f3 espec\u00edfica?<\/strong><\/p>\n

Ha tingut molt bona acollida. Vam comen\u00e7ar oficialment l\u2019any passat, al febrer de 2022. Vam presentar i formalitzar un procediment de treball que tenim registrat. Es va rebre de forma molt positiva perqu\u00e8, al capdavall, \u00e9s una manera de treballar perqu\u00e8 les dones i les seves fam\u00edlies estiguin m\u00e9s ben acompanyades.<\/p>\n

S\u2019acostuma a dir que cadasc\u00fa t\u00e9 un dol particular, tant pel que fa al temps com per la manera d\u2019assimilar-ho, per\u00f2 en un episodi com la mort d\u2019un nad\u00f3, aquesta singularitat es fa encara m\u00e9s palesa?<\/strong><\/p>\n

El dol ha d\u2019existir. Ara b\u00e9, el que no volem \u00e9s que aquest dol es converteixi en un dol patol\u00f2gic. Cada dona viu el dol de manera diferent, i nosaltres mirem cada cas de forma individual. Entre d\u2019altres factors, s\u2019ha de tenir en compte si la dona t\u00e9 un entorn familiar i social adient, cosa que la Psicologia et dir\u00e0 que l\u2019entorn favorable ajuda. Si hi ha antecedents psicol\u00f2gics a la fam\u00edlia, si aquella dona ha patit en algun moment depressi\u00f3 o ansietat, si ha perdut un fill o una filla abans\u2026 No importa si era un filla o una filla m\u00e9s o menys desitjat, no pots jutjar ni saber a priori<\/em> com viur\u00e0 cada dona la p\u00e8rdua d\u2019un fill\/a. Tot aix\u00f2 s\u00f3n factors que hem de tenir en compte per acompanyar el dol de manera individualitzada.<\/p>\n

Ha esmentat el mot \u2018acompanyar\u2019, \u00e9s aquesta la vostra funci\u00f3, m\u00e9s que no pas \u2018tractar\u2019 o \u2018ajudar\u2019?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que el que fem realment \u00e9s acompanyar, perqu\u00e8 ajudar dins de la professi\u00f3 sanit\u00e0ria en general s\u00ed que es podria dir que ajudem, per\u00f2 en el cas particular del dol diria que acompanyem. Perqu\u00e8, com he dit abans, el dol ha de passar, i el que fem \u00e9s acompanyar aquella persona, aquella fam\u00edlia, en aquest proc\u00e9s. Hem d\u2019escoltar molt, tenir molta empatia. Una paraula que m\u2019agrada molt \u00e9s \u2018compassi\u00f3\u2019, perqu\u00e8 crec que \u00e9s un grau m\u00e9s de l\u2019empatia, \u00e9s com si t\u2019endinsessis una mica m\u00e9s a fons encara a la situaci\u00f3 que estan vivint. Aix\u00ed que no diria que ajudem sin\u00f3 que acompanyem, treballem conjuntament amb les fam\u00edlies, amb les paraules, amb la comunicaci\u00f3 no verbal, amb l\u2019empatia i, com et deia, amb la compassi\u00f3.<\/p>\n

Quines t\u00e8cniques, m\u00e8todes o accions recolliu a la guia que comentaves abans\u2026<\/strong><\/p>\n

Hi ha indicacions concretes sobre com establir una conversa amb la dona i la fam\u00edlia. Hi ha frases que acompanyen: \u201cHo sento molt\u201d, \u201cEm sap molt de greu el que ha passat\u201d i \u201cNosaltres reconeixem la vostra maternitat i paternitat\u201d. I frases que no s\u2019han de dir de cap manera: \u201cSi \u00e9s que D\u00e9u ho ha volgut\u2026\u201d, \u201cEncara ets jove\u201d, \u201cTindr\u00e0s m\u00e9s fills\u201d, \u201cNo ploris\u201d, \u201cTens m\u00e9s fills que et necessiten i has de cuidar\u201d. Nosaltres sempre comencem dient \u201cHo sento molt, lamentem molt la vostra p\u00e8rdua\u201d. I jo acostumo a dir despr\u00e9s que ning\u00fa no \u00e9s culpable de res. Deixem una estona per a que expressin sentiments, deixem que plorin, preguntin\u2026 Expliquem tamb\u00e9 en qu\u00e8 consisteix la inducci\u00f3, si han ent\u00e8s b\u00e9 el diagn\u00f2stic. No jutjar ni preguntar per qu\u00e8 han decidit avortar, en el cas d\u2019una interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l\u2019embar\u00e0s. Tot aix\u00f2 ho tenim ben protocol\u00b7litzat en un gui\u00f3, que sempre adaptem a cada cas, per\u00f2 que \u00e9s una guia que ens ajuda per conduir l\u2019entrevista.<\/p>\n

\"\"
Beatriz Canalis Nieto, coordinadora de l\u2019\u00e0rea d\u2019Embar\u00e0s i Naixement de l\u2019Hospitalet General de l\u2019Hospitalet Foto: Bibian Escudero<\/figcaption><\/figure>\n

I a l\u2019entorn familiar o d\u2019amistats qu\u00e8 els recomaneu, parlar de tema obertament, encetar una conversa sobre el tema o esperar i que cada dona o fam\u00edlia esculli quan i com volen parlar-ne?<\/strong><\/p>\n

El factor important \u00e9s el temps, el temps que necessiti cada fam\u00edlia. I el que s\u00ed que \u00e9s clar i convenient \u00e9s donar-se un temps, que pot ser variable, \u00e9s clar. I cal tenir en compte que el temps que calgui ha de ser de tota la fam\u00edlia. Ara b\u00e9, es recomana no amagar-ho, perqu\u00e8 creiem que com m\u00e9s es parli del tema en el seu entorn m\u00e9s aviat seran conscients de la p\u00e8rdua i podran gestionar el dol d\u2019una manera sana.<\/p>\n

En termes generals, hi ha un vector de g\u00e8nere en el dol perinatal? \u00c9s mes dur per a la dona gestant?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una experi\u00e8ncia compartida al 100%. Per\u00f2 \u00e9s cert que, de vegades, cometem l\u2019error de pensar que la dona gestant patir\u00e0 m\u00e9s, i no \u00e9s veritat necess\u00e0riament. L\u2019altre dia parlava amb una parella que havia tingut una p\u00e8rdua espont\u00e0nia i el marit, d\u2019entrada, no va mostrar cap sentiment ni expressi\u00f3, per\u00f2 va ser comen\u00e7ar a parlar i es va enfonsar. De vegades tenim la sensaci\u00f3 que els homes ho viuen d\u2019una altra manera, que no hagin d\u2019expressar aquestes emocions, quan potser el que necessiten \u00e9s l\u2019espai emocional propici. De fet, hi ha associacions que organitzen \u2018espais de paraula\u2019 nom\u00e9s per als pares.<\/p>\n

Ha parlat abans que no \u00e9s culpa de ning\u00fa, per\u00f2, tot i aix\u00ed, hi ha reaccions habituals, com el sentiment de culpa, per posar un exemple, tenint en compte que cada cas \u00e9s un m\u00f3n particular?<\/strong><\/p>\n

Pronunciar la frase \u00abNo hi ha batec<\/em>\u00bb sempre genera tristesa, i el ventall de reaccions \u00e9s ampli. Les fases del dol per la p\u00e8rdua d\u2019un fill o filla s\u00f3n pr\u00e0cticament les mateixes que per la p\u00e8rdua de qualsevol altra persona estimada. Trobem la fase de negaci\u00f3, \u2018Aix\u00f2 no m\u2019ha passat a mi\u2019;\u00a0 la de culpabilitat, la de r\u00e0bia: \u2018Per qu\u00e8 a mi? qu\u00e8 he fet per perdre aquesta criatura quan estava a punt de parir?\u2019, que diria que \u00e9s el primer pensament de moltes dones. Fins i tot, hi ha hagut pares que han tirat la culpa de manera agressiva als professionals i els han retret que no detectessin un possible problema molt abans o b\u00e9 que no es fessin m\u00e9s proves. I despr\u00e9s ja vindria l\u2019acceptaci\u00f3. Els i les professionals hem de gestionar totes aquestes emocions i sentiments i saber actuar en cadascuna d\u2019elles.<\/p>\n

\"\"
Foto: Bibian Escudero<\/figcaption><\/figure>\n

Hi ha estad\u00edstiques de quantes fam\u00edlies tornen a intentar tenir un nad\u00f3 despr\u00e9s del dol? La reacci\u00f3 m\u00e9s comuna seria tornar-ho a intentar o l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s tant forta que s\u2019imposa el desenc\u00eds?<\/strong><\/p>\n

Hi ha una recomanaci\u00f3 molt clara: que es prenguin el temps que necessitin per concebre una altra criatura. I aquest temps, \u00e9s clar, no est\u00e0 quantificat, per\u00f2 mai direm \u00abQueda\u2019t embarassada aix\u00ed que puguis\u00bb. De la mateixa manera, tamb\u00e9 recomanem que, si es tornen a quedar embarassades al cap d\u2019un temps, s\u00f3n nadons que coneixem com a nadons arc de Sant Mart\u00ed, que no li posin el mateix nom que la criatura que havien perdut, perqu\u00e8 \u00e9s una altra filla o fill.<\/p>\n

Aquest nom\u2026<\/strong><\/p>\n

No s\u00e9 ben b\u00e9 d\u2019on ve, suposo que \u00e9s com una mena de s\u00edmbol de recuperar cert optimisme, l\u2019alegria, despr\u00e9s d\u2019haver passat per una experi\u00e8ncia devastadora com \u00e9s la\u00a0 p\u00e8rdua d\u2019un fill\/a, igual que l\u2019arc de Sant Mart\u00ed, que apareix despr\u00e9s d\u2019una tempesta\u2026<\/p>\n

Com es defineix m\u00e8dicament el dol perinatal, presenta un quadre concret, t\u00e9 un terminis marcats\u2026?<\/strong><\/p>\n

El dol perinatal \u00e9s la p\u00e8rdua de la criatura durant el per\u00edode de gestaci\u00f3 a partir de les 22 setmanes i fins els 28 dies de vida, aix\u00ed que, en termes m\u00e8dics, la definici\u00f3 i els terminis s\u00ed que estan ben acotats. S\u2019ha de tenir en compte tamb\u00e9 que existeixen altres definicions, com la mort neonatal, mort fetal, \u00e8xitus fetal, avortament espontani… que comprenen des de l\u2019inici de l\u2019embar\u00e0s fins els 28 dies de vida del nad\u00f3. \u00c9s important que el dol inclogui totes aquests tipus de p\u00e8rdua.<\/p>\n

Per\u00f2 l\u2019any 2009 el Congr\u00e9s va rebutjar una proposta per modificar la Llei del Registre Civil, de l\u2019any 1957, i que es pogu\u00e9s posar nom a un nad\u00f3 mort, qu\u00e8 diu aix\u00f2 de nosaltres com a societat?<\/strong><\/p>\n

Que encara ens queda molta feina per fer\u2026 Fins fa ben poc, un nad\u00f3 mort es considerava \u2018restes avortives\u2019, tal qual.\u00a0 Des de l\u2019agost d\u2019aquest any, el BOE ha publicat que els progenitors estan obligats a registrar als fills nascuts sense vida a partir dels 6 mesos, sense efectes jur\u00eddics, per\u00f2 crec que amb un gran component emocional i sentimental per a les mares i pares que han perdut aquest fill\/a. Aix\u00ed que, sortosament, alguna cosa ha canviat, i la societat est\u00e0 canviant.<\/p>\n

I quin \u00e9s el ventall de modalitats de dol perinatal, ja sigui per avortament espontani, per malformaci\u00f3, per p\u00e8rdua d\u2019un nad\u00f3 en un embar\u00e0s m\u00faltiple\u2026 i quin tractament li doneu a cada cas?<\/strong><\/p>\n

Tant si \u00e9s un avortament espontani com si \u00e9s una dona que estava de 9 mesos, a punt de parir, l\u2019acompanyament ha de ser igual. Potser la resta podem pensar que no \u00e9s el mateix perdre un nad\u00f3 de 8 setmanes que un de 38, \u00e9s el primer que ens vindr\u00e0 al cap, segurament. Per\u00f2 mai no saps qu\u00e8 hi ha al darrere de cada cas, potser aquesta dona embarassada de 8 setmanes era la cinquena vegada que intentava tenir una criatura i aquesta era la seva \u00faltima oportunitat despr\u00e9s d\u2019un tractament llarg per fecundaci\u00f3 in vitro<\/em>\u2026 Es tracta de no fer cap judici de valor sobre la manera de pair el dol de cadasc\u00fa. Perqu\u00e8 la compassi\u00f3, l\u2019empatia, l\u2019escolta activa ha de ser igual per a tothom i que cada fam\u00edlia ho visqui a la seva manera. Recordo el cas d\u2019una mare que, al cap d\u2019un any, va venir a demanar si tindr\u00edem una foto del seu nad\u00f3, que va n\u00e9ixer amb 19 setmanes de gestaci\u00f3, perqu\u00e8 en aquell moment no \u00e9s que no la volgu\u00e9s, \u00e9s que no va poder, no tenia prou forces i no havia pogut tancar el seu proc\u00e9s de dol.<\/p>\n

\n

\"\"
Beatriz Canalis Nieto, coordinadora de l\u2019\u00e0rea d\u2019Embar\u00e0s i Naixement de l\u2019Hospitalet General de l\u2019Hospitalet. Foto: Bibian Escudero<\/figcaption><\/figure>
I quin paper tenen coses com la Capsa de Records<\/em> que lliureu a les fam\u00edlies que han perdut un nad\u00f3?<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n

La creaci\u00f3 de records formen part del reconeixement de la seva maternitat\/paternitat, de visibilitzar que han tingut un fill o filla, que ells tamb\u00e9 s\u00f3n pares i mares. Al Regne Unit ja ho feien diverses associacions de dol perinatal. Nosaltres vam comen\u00e7ar posant les empremtes dels peuets mullats en tinta en una cartolina, guardant la pin\u00e7a del cord\u00f3, la polsera d\u2019identificaci\u00f3, una ecografia\u2026 i despr\u00e9s vam fer una primera capsa de dol amb el Grup M\u00e9mora. Per\u00f2 fa tres anys l\u2019associaci\u00f3 de dol perinatal La Capsa dels Records<\/a> es va posar en contacte amb el nostre centre perqu\u00e8 lliur\u00e9s gratu\u00eftament aquestes capses amb material que elaboren per crear records. En aquestes capses hi ha un potet per a ficar-hi el cord\u00f3 umbilical, una targeta simb\u00f2lica de certificat de naixement, un \u00e0lbum de fotografies, un gorret, una espelma, un amanyac\u2026 I una cosa molt interessant, un potet amb llavors. Jo de vegades els escric un poema. I l\u2019evid\u00e8ncia s\u00ed que ens diu que aquests records serveixen per recon\u00e8ixer que han sigut mares i pares. Nosaltres insistim molt en el fet que conservin un record del fill o filla mort, ja que els ajudar\u00e0 a gestionar el dol.<\/p>\n

Els recursos no s\u00f3n il\u00b7limitats, aix\u00ed que l\u2019acompanyament al dol perinatal quan de temps podeu fer-ho?<\/strong><\/p>\n

Quan la fam\u00edlia marxa de l\u2019hospital, la derivem al servei de Psicologia, all\u00e0 marquen un primer calendari de visites i, depenent de com van veient cada fam\u00edlia, donaran l\u2019alta en un moment o un altre. El que s\u00ed que recomanem \u00e9s que tamb\u00e9 vagin als espais de paraula de les associacions de dol, perqu\u00e8 es trobaran amb altres fam\u00edlies que han tingut la mateixa experi\u00e8ncia o similar i saben pel que han passat. Hi ha fam\u00edlies que continuen anant a aquestes reunions de pares i mares fins i tot anys despr\u00e9s de la p\u00e8rdua.<\/p>\n

En els \u00faltims anys, s\u2019han publicat diverses novel\u00b7les de ficci\u00f3 que aborden directament el tema del dol. Em ve al cap, per posar un exemple, Aprendre a parlar amb les plantes<\/em>, de Marta Orriols. Que el dol hagi traspassat l\u2019\u00e0mbit estrictament m\u00e8dic i sigui un tema literari, ajuda?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed que ens ajuda, perqu\u00e8 forma part de la normalitzaci\u00f3. Les mares i els pares han de viure amb all\u00f2 que els ha passat i qualsevol llibre, article, p\u00f2dcast o document que trobem que parli d\u2019aix\u00f2, que mostri experi\u00e8ncies d\u2019altra gent ajuda, segur. I no nom\u00e9s als professionals, sin\u00f3 tamb\u00e9 a les fam\u00edlies, perqu\u00e8 fan pal\u00e8s que no s\u00f3n els \u00fanics que passen per tot aix\u00f2, i poden compartir experi\u00e8ncies. I tot aix\u00f2 ajuda. I molt\u00edssim. Als professionals tamb\u00e9, perqu\u00e8 sempre podem aprendre o afegir alguna cosa, alguna idea, alguna reflexi\u00f3 a la nostra tasca di\u00e0ria.<\/p>\n

Aquestes novel\u00b7les s\u00f3n font d\u2019informaci\u00f3, de documentaci\u00f3; en treus alguna cosa que no s\u00e0pigues?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, et posar\u00e9 un exemple. Hi ha un conte que \u00e9s un altre projecte de l\u2019associaci\u00f3 de la Capsa dels Records que es titula Bona nit, petit estel<\/em>, de l\u2019Anna Marsal i il\u00b7lustracions d\u2019Elisabet Serra, que em va donar un punt de vista molt interessant, perqu\u00e8 m\u2019havia passat molt poques vegades que el germ\u00e0 o la germana vingu\u00e9s a acomiadar-se de la criatura. I \u00e9s que tamb\u00e9 les germanes i germans, encara que siguin de curta edat, han de normalitzar tamb\u00e9 la p\u00e8rdua, igual que la resta de la fam\u00edlia, perqu\u00e8 en s\u00f3n conscients, han vist la panxa i els han explicat que vindr\u00e0 un germ\u00e0 o una germana. I aquest conte em va ajudar molt a poder explicar que aquell nad\u00f3 ja no ser\u00e0 entre nosaltres. I la met\u00e0fora de l\u2019estel i la resta d\u2019hist\u00f2ries s\u00f3n una bona eina.<\/p>\n

Finalment, qu\u00e8 (coi) \u00e9s \u2018superar\u2019 la mort d\u2019una filla o fill, germana o germ\u00e0, que acaba de n\u00e9ixer?<\/strong><\/p>\n

Jo no diria la paraula \u2018superar\u2019, perqu\u00e8 aix\u00f2 no se supera. Si de cas, vius amb aquella experi\u00e8ncia, aix\u00f2 que se\u2019n diu la resili\u00e8ncia, has d\u2019aprendre a viure\u00a0amb\u00a0<\/em>aquesta experi\u00e8ncia. Perqu\u00e8 qu\u00e8 \u00e9s superar la mort d\u2019alg\u00fa que ni tan sols ha arribat a n\u00e9ixer?\u2026 Jo crec que vius amb aix\u00f2, ho integres a la teva vida di\u00e0ria i mires de tirar endavant. I de ben segur que hi haur\u00e0 fam\u00edlies que diran que ho han superat, per\u00f2 cal preguntar-se si superar \u00e9s com fer veure que all\u00f2 no ha existit, que no ha passat, que has passat p\u00e0gina. I, compte, que no em refereixo a \u2018sobreviure\u2019, sin\u00f3 a viure, assumir el risc que et passin i et tornin a passar coses bones i coses dolentes. I el que acabem fent \u00e9s viure, viure amb aquesta p\u00e8rdua, la p\u00e8rdua d\u2019\u00e9ssers estimats que han compartit moments amb nosaltres o no\u2026 i mirar d\u2019aprendre sempre del que ens ofereix la vida.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

Aquesta entrevista ha sortit publicada a Districte7<\/strong><\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/section>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quantes vegades li han comentat o preguntat si el dol perinatal \u00e9s un tema tab\u00fa? I si ho \u00e9s, per qu\u00e8? \u00c9s encara tab\u00fa, s\u00ed, per algunes fam\u00edlies, per a la societat, per\u00f2 perqu\u00e8 no se\u2019n parla. Tot i aix\u00f2, Cada vegada es parla m\u00e9s de la p\u00e8rdua d\u2019un fill o filla, i diria que […]<\/p>\n","protected":false},"author":342,"featured_media":33564,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[],"class_list":["post-33554","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-factor-huma"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/342"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33554"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33554\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}