Quan la paraula c\u00e0ncer entra en una casa, arriba per quedar-s\u2019hi una bona temporada en el millor dels casos. La nova espiral de proves diagn\u00f2stiques -anal\u00edtiques, radiografies, TACs, etc.- i de tractaments -quimioter\u00e0pia, radioter\u00e0pia, hormonoter\u00e0pia,\u2026- que s\u2019instal\u00b7la en el dia a dia del o la pacient fa que molts afectats de c\u00e0ncer assegurin que aquesta malaltia canvia la perspectiva de la vida, que hi ha un abans i un despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s oncol\u00f2gic.<\/p>\n
El 19 d\u2019octubre se celebra el Dia Mundial contra el c\u00e0ncer de Mama, amb l’objectiu de conscienciar a la poblaci\u00f3 de la import\u00e0ncia del diagn\u00f2stic preco\u00e7 del c\u00e0ncer de mama i poder detectar-lo en les fases inicials, quan \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil tractar-lo i curar-lo. A Catalunya, el c\u00e0ncer de mama \u00e9s el c\u00e0ncer m\u00e9s freq\u00fcent entre les dones, i representa el 28,1 % de tots els nous casos de c\u00e0ncers femenins, segons dades del departament de Salut de la Generalitat. Amb motiu del Dia Mundial del C\u00e0ncer de Mama, la Federaci\u00f3 Catalana d\u2019Entitats contra el C\u00e0ncer<\/a> (FECEC) va organitzar un dels seus Di\u00e0legs sota el t\u00edtol \u201cDespr\u00e9s del c\u00e0ncer de mama: i ara qu\u00e8?<\/em>\u201d a l’Espai L\u00ednia<\/a> de Barcelona, que va comptar amb la participaci\u00f3 de la doctora Meritxell Bellet, onc\u00f2loga de l’Hospital Vall d\u2019Hebron<\/a> i VHIO<\/a> i membre de la junta directiva de SOLTI<\/a>; Eva Frechilla, treballadora social de la Fundaci\u00f3 K\u00e0lida<\/a> i Rosa M\u00aa Fern\u00e1ndez Cerezo, testimoni que va superar un c\u00e0ncer de mama fa ja 14 anys. La periodista Cristina Puig va moderar el di\u00e0leg entre les diferents dones especialistes en aquesta malaltia, on van sorgir dubtes i preguntes sobre quines opcions laborals tenen les dones que es volen reincorporar a la feina despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s oncol\u00f2gic a un ritme menys trepidant, quines seq\u00fceles queden despr\u00e9s de passar la malaltia o quina percepci\u00f3 es t\u00e9 des de les diferents \u00e0rees sobre el dret a l\u2019oblit oncol\u00f2gic.<\/p>\n Rosa M\u00aa Fern\u00e1ndez va explicar que el c\u00e0ncer va arribar a la seva vida molt aviat, quan tenia 36 anys, una feina molt estressant i dos nens bessons de cinc anys. I va destacar que \u201caquell dia -el del diagn\u00f2stic- no s\u2019oblida\u201d. \u201cLa vida et dona un gir de cop i volta i, despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s de negaci\u00f3, entres en un proc\u00e9s molt dur\u201d que deixa seq\u00fceles f\u00edsiques, emocionals i socials. Mentre explicava la seva viv\u00e8ncia, la periodista moderadora li va demanar si coneixia pr\u00e8viament les seq\u00fceles visibles i invisibles que li deixaria aquesta malaltia, i la resposta va ser un \u201cno\u201d contundent.<\/p>\n En aquest sentit, l\u2019onc\u00f2loga Meritxell Bellet va apuntar que \u201cla quimioter\u00e0pia t\u00e9 molts efectes, i intentem explicar aquells m\u00e9s freq\u00fcents en un moment que \u00e9s molt dif\u00edcil per al pacient i que de vegades veus que est\u00e0 com bloquejat\u201d, per\u00f2 va \u00a0recon\u00e8ixer que actualment \u201cencara hi ha aspectes, com la neurotoxicitat o l\u2019anomenat \u2018efecte Chemo Brain\u2019, que estan minimitzats i no s\u2019expliquen massa, per\u00f2 que impacten la qualitat de vida posterior\u201d.<\/p>\n La neurotoxicitat \u00e9s\u00a0una complicaci\u00f3 for\u00e7a freq\u00fcent del tractament de quimioter\u00e0pia\u00a0que produeix un formigueig o adormiment\u00a0de mans i peus que puja gradualment fins a bra\u00e7os i cames i que pot dificultar algunes tasques di\u00e0ries (cordar-se la camisa, separar monedes\u2026).\u00a0L\u2019efecte Chemo Brain o quimiocervell, en canvi, \u00e9s l\u2019alteraci\u00f3 cognitiva causada pel tractament oncol\u00f2gic que es manifesta amb problemes de concentraci\u00f3, sensaci\u00f3 de boirina mental, oblidar noms o cites o no trobar la paraula adequada, entre d\u2019altres.<\/p>\n El c\u00e0ncer de mama en estadi localitzat, \u00e9s a dir quan el tumor est\u00e0 localitzat i no hi ha met\u00e0stasi, t\u00e9 una superviv\u00e8ncia del 85\u00a0% al cap de cinc anys, i a 10 anys el 75% de les pacients estaran lliures de la malaltia, segons dades de l\u2019Hospital Vall d\u2019Hebron, tot i que en alguns subtipus de c\u00e0ncer es poden patir recaigudes fins a 20 anys despr\u00e9s. Per sort, la mortalitat del c\u00e0ncer de mama ha disminu\u00eft significativament en les tres \u00faltimes d\u00e8cades. I \u00e9s precisament aquesta vida posterior al tractament oncol\u00f2gic la que va centrar bona part de la conversa. Bellet va voler destacar que \u201cdespr\u00e9s de tot el tractament hi ha un estat de molt poca energia i de molt cansament, arribes sense benzina al final del proc\u00e9s\u201d i, en canvi, l\u2019entorn del pacient pensa m\u00e9s aviat que \u201cja ha acabat tot i es pot tornar a fer vida normal\u201d. \u00c9s tamb\u00e9 quan probablement el pacient ha de comen\u00e7ar a reincorporar-se a la feina i, despr\u00e9s d\u2019un any o any i mig, hi ha la por afegida de no poder rendir com abans de la malaltia.<\/p>\n En aquest sentit, Eva Frechilla, de la Fundaci\u00f3 K\u00e0lida, va obrir diverses possibilitats a les quals acollir-se; Frechilla va explicar que durant el tractament es pot demanar una incapacitat temporal (que atorga l’Institut Catal\u00e0 de la Salut<\/a> per un m\u00e0xim de 18 mesos) i, despr\u00e9s, una incorporaci\u00f3 de forma paulatina (aquesta f\u00f3rmula, per\u00f2, no es contempla de moment en l\u2019empresa privada) o b\u00e9 sol\u00b7licitar una discapacitat, tr\u00e0mit durant el qual la Generalitat atorga un grau determinat de discapacitat a la persona que li permetr\u00e0 o no realitzar determinades tasques en l\u2019\u00e0mbit laboral.<\/p>\n Rosa Fern\u00e1dez va explicar que, superada la malaltia, ella va tornar a treballar, igual o m\u00e9s que abans del diagn\u00f2stic, per\u00f2 que durant el seu proc\u00e9s oncol\u00f2gic va aprendre \u201ca dir que no, a posar l\u00edmits i a no sentir-se malament per posar-los\u201d, i es va plantar. Actualment \u00e9s coach<\/em> de pacients de c\u00e0ncer i se sent feli\u00e7 de poder ajudar a gent a rec\u00f3rrer aquest cam\u00ed ple de pedres i d\u2019incertesa que comporta la malaltia. La conversa entre les quatre professionals va acabar amb un lema de l\u2019organitzaci\u00f3 Maggie\u2019s, d’origen escoc\u00e8s que treballa al Regne Unit per a oferir suport psicosocial a persones amb c\u00e0ncer, familiars, amics i cuidadors: \u201cQue la por a morir no et tregui les ganes de viure\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La vida despr\u00e9s del c\u00e0ncer<\/h3>\n