{"id":33619,"date":"2023-10-23T06:15:17","date_gmt":"2023-10-23T04:15:17","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33619"},"modified":"2023-10-23T06:15:17","modified_gmt":"2023-10-23T04:15:17","slug":"com-detectar-el-patiment-excessiu-dels-infants-i-joves","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/10\/23\/com-detectar-el-patiment-excessiu-dels-infants-i-joves\/","title":{"rendered":"Com detectar el patiment excessiu dels infants i joves"},"content":{"rendered":"

En totes les aules del m\u00f3n, el llenguatge no verbal dels alumnes diu moltes m\u00e9s coses de les que els alumnes s\u00f3n capa\u00e7os de verbalitzar<\/strong>. Tamb\u00e9 en el seu entorn familiar, l\u2019a\u00efllament al qual s\u2019han abandonat enganxats a petites pantalles, est\u00e0 fent que infants i joves visquin cada cop m\u00e9s lluny de la comunicaci\u00f3 verbal, cara a cara, mirant als ulls, i m\u00e9s lluny de contactes socials amb els seus iguals fora de l\u2019aula.<\/p>\n

Tal com explica el psic\u00f2leg cl\u00ednic Jaume Descarrega, \u201cles xarxes socials estan concentrant l\u2019atenci\u00f3 absoluta del jovent i un percentatge incre\u00efble de temps, i aix\u00f2 fa que les seves relacions del tu a tu s\u2019esvaeixin. I hem d\u2019aconseguir que aix\u00f2 s\u2019inverteixi\u201d. Descarrega, que \u00e9s membre de la Comissi\u00f3 de Cultura del Col\u00b7legi Oficial de Psicologia de Catalunya<\/a> (COPC), puntualitza que \u201cqui demonitza les xarxes est\u00e0 equivocat, per\u00f2 qui sent que no necessita res m\u00e9s acaba arribant a la simptomatologia patol\u00f2gica i als trastorns d\u2019a\u00efllament. Els extrems sempre porten alguna cosa negativa\u201d. L\u2019an\u00e0lisi cl\u00ednica del moment actual que veiem en el jovent \u00e9s que \u201cpreval la immediatesa, i tot all\u00f2 que dura massa fa perdre l\u2019inter\u00e8s\u201d<\/strong>. En aquest sentit, afegeix que \u201cser\u00e0 una veritable pand\u00e8mia si eliminem una part tan important del que som -joves i adults-. Com a \u00e9ssers biopsicosocials, som persones que necessitem el contacte amb l\u2019altre. Som cos, emocions i psiquisme, i relacions, \u00e9s a dir, tenim la nostra part org\u00e0nica, emocional i relacional, tres potes la import\u00e0ncia de les quals hem de fer valer\u201d.<\/p>\n

Detecci\u00f3 i alertes<\/h3>\n

I com sabem si l\u2019equilibri entre aquestes tres parts es dona en infants i joves? El psic\u00f2leg diu: \u201cSi veus que un nen arriba a classe i s\u2019adorm, alguna cosa no funciona. Si no menja, vomita o es mareja, potser \u00e9s perqu\u00e8, com passa moltes vegades, el cos falla, no perqu\u00e8 falli l\u2019\u00f2rgan, sin\u00f3 perqu\u00e8 falla alguna cosa emocional, i el cos pot fer el s\u00edmptoma per avisar\u201d. Segons un estudi realitzat fa alguns anys en metges de fam\u00edlia, el 33% de les consultes sobre malestar que havien rebut tenien a veure amb aspectes psicosocials i no org\u00e0nics<\/strong>.<\/p>\n

Cal fixar-se tamb\u00e9, comenta Jaume Descarrega, \u201csi en l\u2019\u00e0mbit psicol\u00f2gic l\u2019infant o jove \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019expressar-se, sempre es mostra trist, o s\u2019enfada a la m\u00ednima, alguna cosa est\u00e0 passant. La tristesa persistent, ferir-se a si mateix i la irritabilitat extrema s\u00f3n indicadors que poden tenir a veure amb els tres elements. I si un nen no interactua, i al pati no juga t\u2019has de preguntar qu\u00e8 est\u00e0 succeint\u201d. L\u2019especialista adverteix que \u201cla depressi\u00f3 en els nens es mostra moltes vegades amb la irritabilitat i conductes agressives\u201d. Tot i que, tamb\u00e9 afegeix, \u201cun nen molt callat \u00e9s tan preocupant com aquell hiperactiu. Si sembla que no hi \u00e9s, tamb\u00e9 ens hi hem de fixar\u201d.<\/p>\n

Detectar alguna cosa que sembli que no va b\u00e9 com m\u00e9s aviat millor, igual que en les malalties org\u00e0niques, \u00e9s part d\u2019un millor pron\u00f2stic<\/strong>. \u201cSi una problem\u00e0tica no es pot treballar tan aviat com es pugui, si el nen o adult no \u00e9s capa\u00e7 de poder transmetre el que li passa, ho va posant a la motxilla, fins que ja no pot suportar el pes i fa un s\u00edmptoma en l\u2019\u00e0mbit an\u00edmic, o amb dificultats de relaci\u00f3 amb els altres\u201d, adverteix el psic\u00f2leg. Tamb\u00e9 explica que \u201cs\u2019ha de donar el sentit que tenen a les preocupacions, ni maximitzant ni minimitzant, sense interpretar el que ens expliquen, amb llibertat per expressar-se, i cal buscar eines per poder aconseguir aquesta expressi\u00f3, de vegades amb activitats que poden semblar l\u00fadiques, per\u00f2 que van m\u00e9s enll\u00e0\u201d.<\/p>\n

14% de joves amb algun problema<\/h3>\n

La radiografia de la situaci\u00f3 de la salut mental en el jovent catal\u00e0 realitzada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya<\/a> i Federaci\u00f3 Salut Mental Catalunya<\/a> revela que \u201cno nom\u00e9s el jovent \u00e9s un col\u00b7lectiu amb m\u00e9s vulnerabilitat pel que fa a la salut mental o el malestar emocional que la poblaci\u00f3 adulta, sin\u00f3 que el nombre de joves que t\u00e9 algun problema \u00e9s elevat, se situa al voltant del 14%<\/strong>\u201d. Aquesta dada, segons diu l\u2019informe, \u201cs\u2019ha repetit any rere any, amb una tend\u00e8ncia creixent a partir del 2019, despr\u00e9s d\u2019un relaxament passat el 2018\u201d. S\u00f3n dades de Catalunya, per\u00f2 que, segons expliquen, es corresponen bastant amb el que apunta l\u2019OMS<\/a> a escala mundial. En dades publicades l\u2019any 2021, l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut calculava que aproximadament un de cada set joves de 10 a 19 anys pateix un trastorn mental, la qual cosa representa un 13% de la causa de morbiditat d\u2019aquest grup de poblaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

L\u2019OMS recorda que els problemes de salut mental del jovent es poden perpetuar en la vida adulta i en les possibilitats de vida digna del futur. Per tant, desatendre la salut mental juvenil no nom\u00e9s comporta desatendre una problem\u00e0tica actual que afecta un segment significatiu de poblaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 hipoteca el futur del pa\u00eds i de la seva ciutadania<\/strong>. Sobretot, per aquesta afectaci\u00f3 major, en proporci\u00f3, dels trastorns mentals en joves amb relaci\u00f3 a les persones adultes.<\/p>\n

L\u2019informe del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Federaci\u00f3 Salut Mental Catalunya d\u2019aquest any 2023 neix de la investigaci\u00f3 vers la dificultat d\u2019accedir a dades que reflecteixen una problem\u00e0tica que aquestes entitats consideren evident. L\u2019estudi constata \u201cuna situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia juvenil en mat\u00e8ria de salut mental, ja que un de cada set joves pateix un problema de salut mental, i les persones entre els 18 i els 34 anys s\u00f3n les que m\u00e9s visites fan a centres i serveis de salut mental\u201d.<\/p>\n

L\u2019audiovisual, eina per a la prevenci\u00f3<\/h3>\n

La r\u00e0pida detecci\u00f3 de qualsevol indicador de malestar emocional pot marcar un abans i un despr\u00e9s en la salut mental dels infants i joves, i estalviar dificultats en la seva edat adulta<\/strong>. I per a la detecci\u00f3 i comunicaci\u00f3 necess\u00e0ries de les alertes, per a tractar cada cas, ajuda poder contextualitzar les situacions de dificultat dins d\u2019una normalitat social. Patim mentalment, com ho podem fer tamb\u00e9 f\u00edsicament. I tot mereix igual atenci\u00f3 i acceptaci\u00f3, personal, sanit\u00e0ria i social.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el missatge que m\u00e9s b\u00e9 saben difondre els curtmetratges que cada any es presenten al festival de curts Psicurt<\/a>, el Festival de curtmetratges sobre salut mental de Tarragona i Reus. Contribueixen a mostrar situacions quotidianes, viv\u00e8ncies comunes on es conviu amb trastorns que ens poden o ens podrien afectar a qualsevol persona. I tamb\u00e9 ajuden a situar la salut mental en el seu marc global, que inclou no nom\u00e9s la psicopatologia, sin\u00f3 tamb\u00e9 la prevenci\u00f3 i promoci\u00f3 de la salut mental, en paraules de Jaume Descarrega, director del festival Psicurt: \u201centenent salut mental com all\u00f2 que necessitem els \u00e9ssers humans, adults i menors, per a gaudir de la vida sense un patiment excessiu\u201d.<\/p>\n

El Psicurt s\u2019adre\u00e7a a professionals del cinema i els audiovisuals perqu\u00e8 presentin les seves creacions on fan protagonistes els pensaments, sentiments i relacions afectives, a dins de l\u2019ambient familiar, en la parella o en l\u2019entorn social, i les q\u00fcestions que m\u00e9s sovint suposen conflictes, com ara l\u2019eutan\u00e0sia, o que poden derivar en trastorns, com determinats h\u00e0bits o \u2018defectes\u2019 de relaci\u00f3 amb l\u2019alimentaci\u00f3. Els curtmetratges ens mostren la salut mental a nivell m\u00e9s ampli que el que aborda nom\u00e9s la patologia.<\/p>\n

En l\u2019\u00faltima edici\u00f3, celebrada del 5 al 8 d\u2019octubre, es varen presentar al festival 308 curtmetratges de tot l\u2019Estat que es van anar projectant durant els quatre dies. Un dels curts presentats, Perder<\/em>, entra de ple en les mentides, la conciliaci\u00f3 i la vida d\u2019un nen addicte al m\u00f2bil, que ens deixen veure el p\u00e0nic a la fam\u00edlia perfecta. A trav\u00e9s d\u2019aquest treball, explica Descarrega, \u201cpodem reflexionar sobre tot el que es perden els joves si nom\u00e9s posen l\u2019atenci\u00f3 en les pantalles\u201d.<\/p>\n

El festival inclou sempre tallers participatius al voltant dels temes que tracten els curts i enguany es va fer tamb\u00e9 la representaci\u00f3 de l\u2019obra de teatre No m\u2019oblideu mai<\/em>, sobre el su\u00efcidi, primera causa de mort entre el jovent a l\u2019Estat espanyol.<\/strong> Basada en entrevistes a testimonis reals, l\u2019obra la van veure 355 persones al Teatre Bartrina de Reus.<\/p>\n

Un cop celebrat el festival, alguns dels curts presentats esdevenen material de treball a les aules. \u00c9s el cas del curt C\u00f3mplices<\/a><\/em>, projectat fa tres edicions i que es va projectant en centres educatius precedint debats a classe. \u00c9s la recreaci\u00f3 d\u2019una hist\u00f2ria que podria estar succeint en qualsevol institut de Catalunya, en la qual una noia pateix assetjament a l\u2019aula, per part dels seus companys, i ja en patia a l\u2019etapa de Prim\u00e0ria. Se li ajunta tamb\u00e9 aix\u00f2 amb el desnonament que viuen, ella i la seva fam\u00edlia, i amb l\u2019assetjament sexual per part d\u2019un tiet. Tot aix\u00f2 la porta a un intent de su\u00efcidi. \u201cEl que pensem que \u00e9s important \u00e9s fer activitats\u201d, precisa el psic\u00f2leg cl\u00ednic i membre de la Comissi\u00f3 de Cultura del COPC, molt partidari d\u2019utilitzar eines com els audiovisuals i l\u2019art en general per a la did\u00e0ctica, la difusi\u00f3 i prevenci\u00f3 dels problemes de salut mental. Alike<\/a> \u00e9s un dels clars exemples de difusi\u00f3, senzilla i l\u00fadica, dels valors de festivals com Psicurt. Va ser presentat en el seu dia al festival i es pot veure lliurement a Youtube.<\/p>\n

Del Festival Psicurt destaca tamb\u00e9 la proposta Educurt, pensada expressament per als alumnes d\u2019instituts de Catalunya convidats a realitzar curts al llarg de quaranta-vuit hores en diferents localitzacions de Tarragona i Reus, potenciant el treball en grup i la creativitat entorn de conceptes sobre salut mental. Per aix\u00f2, part del festival Psicurt \u00e9s el cam\u00ed que els seus treballs sensibilitzadors i professionals fan durant tot l\u2019any en centres educatius de tot Catalunya que permeten parlar de salut mental a l\u2019aula de la m\u00e0 d\u2019una eina molt atractiva per als joves com \u00e9s l\u2019audiovisual. Perqu\u00e8, com declara Jaume Descarrega, \u201cel que \u00e9s necessari avui dia \u00e9s obrir espais de reflexi\u00f3 que ens permetin compartir, comunicar, compartir inquietuds, desfer tab\u00fas i estigma en tots els temes de salut mental. I els curtmetratges ens permeten parlar de preocupacions en aquest sentit\u201d.<\/p>\n

Conscients del seu malestar<\/h3>\n

L\u2019estudi que la companyia alemanya de productes de salut STADA<\/a> realitza cada any a Europa amb enquestes a la poblaci\u00f3 europea, ha revelat en l\u2019edici\u00f3 d\u2019aquest any, que a Catalunya, el 21% dels joves de 18 a 24 anys considera dolenta o molt dolenta la seva salut mental.\u00a0<\/strong><\/p>\n

La investigaci\u00f3 s\u2019ha fet a partir d\u2019una mostra de m\u00e9s de 32.000 persones de 16 pa\u00efsos d\u2019Europa, interrogades sobre q\u00fcestions relacionades amb la prevenci\u00f3, el son i el descans, la salut mental, els h\u00e0bits nutricionals, la salut digital i els sistemes sanitaris de cada pa\u00eds.<\/p>\n

Els docents tenen al seu abast una bona part del temps entre setmana d\u2019aquests infants i joves, per a la detecci\u00f3 i comunicaci\u00f3 d\u2019indicis o alertes que poden contribuir a reconduir situacions de malestar personal dels menors<\/strong>. \u201cS\u00e9 que \u00e9s dif\u00edcil combinar el curr\u00edculum acad\u00e8mic amb les exig\u00e8ncies emocionals i relacionals que serien principals a l\u2019aula. Per\u00f2 seria molt convenient introduir aprenentatges per al benestar mental a partir de les viv\u00e8ncies en qualsevol activitat, per contribuir a enfortir tamb\u00e9 la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional, que \u00e9s la capacitat que tenim per a gestionar les situacions de la manera m\u00e9s adequada possible, enfrontar-les i solucionar\u201d, apunta el psic\u00f2leg Jaume Descarrega. \u201cSabem que s\u00f3n aquests els aspectes que no estan prou treballats, i tamb\u00e9 que per a poder-ho fer als centres d\u2019ensenyament no s\u00f3n els docents, sin\u00f3 tot el sistema, el que ha de canviar\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Irritabilitat, tristor, silenci o disrupci\u00f3 poden indicar necessitat d\u2019ajuda a temps i marcar un abans i un despr\u00e9s en la salut mental, ara i com a futurs adults.<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":19240,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[2701,53],"class_list":["post-33619","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-mental","tag-joves-i-infants","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33619","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33619"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33619\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19240"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33619"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33619"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33619"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}