{"id":33671,"date":"2023-10-27T09:06:09","date_gmt":"2023-10-27T07:06:09","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33671"},"modified":"2023-10-27T09:06:09","modified_gmt":"2023-10-27T07:06:09","slug":"els-malestars-a-laula-a-debat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/10\/27\/els-malestars-a-laula-a-debat\/","title":{"rendered":"Els malestars a l\u2019aula, a debat"},"content":{"rendered":"<p>En un m\u00f3n cada cop m\u00e9s virtual on tot sembla possible, les dificultats de l\u2019alumnat per assolir els resultats que el sistema demana fan necessari esbrinar qu\u00e8 est\u00e0 passant a l\u2019aula. Per qu\u00e8 els continguts previstos al curr\u00edculum no es consoliden com a aprenentatge, i si aix\u00f2 \u00e9s causa o conseq\u00fc\u00e8ncia del malestar que en diferents formes s\u2019expressa a les aules, ho han portat a debat aquest dijous l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Professionals en Salut Mental-AEN (<a href=\"https:\/\/aencatalunya.cat\/index.php\/associacio\/qui-som\">ACPSM<\/a>), la Fundaci\u00f3 Congr\u00e9s Catal\u00e0 de Salut Mental (<a href=\"https:\/\/www.fccsm.net\/\">FCCSM<\/a>) i el F\u00f2rum Catal\u00e0 d&#8217;Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (<a href=\"https:\/\/focap.wordpress.com\/\">FoCAP<\/a>). I ho han fet donant la paraula als protagonistes d\u2019aquests malestars a l\u2019aula: alumnes d\u2019ESO -de l\u2019<a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/institutsants\/\">Institut Sants<\/a>-, que en primera persona han exposat la seva viv\u00e8ncia d\u2019aquest malestar. Han parlat sense cap mena de por de qui i com els han pogut ajudar a relativitzar, superar o angoixar-se davant de tot el que se\u2019ls hi demana.<\/p>\n<p>Com arriba a marcar en positiu, il\u00b7luminant camins a favor de certes mat\u00e8ries, i com -al contrari- alguns altres deixen ferides curriculars que, fins i tot, poden portar a avortar algun itinerari professional \u00e9s una viv\u00e8ncia que tothom ha tingut en la seva escolaritzaci\u00f3. I \u00e9s una realitat que, malgrat que la societat ha viscut molts canvis i, amb ella, els interessos i situacions familiars i tot el context m\u00e9s proper als adolescents d\u2019avui, aix\u00f2 continua existint. Espantar o desmotivar amb afirmacions a l\u2019inici d\u2019un curs com ara \u201c<em>qui no tingui m\u00e9s d\u2019un set l\u2019any passat en aquesta assignatura, no l\u2019aprovar\u00e0 aquest any<\/em>\u201d, tal com va exposar una alumna de secund\u00e0ria, explica moltes de les angoixes que poden donar-se a l\u2019aula. La sent\u00e8ncia d\u2019exemple, segons va explicar l\u2019estudiant que la va mencionar, li va provocar -diu- \u201c<em>una angoixa que no li desitjo a ning\u00fa, que em feia plorar cada dia en arribar a casa<\/em>\u201d.<\/p>\n<figure id=\"attachment_33679\" aria-describedby=\"caption-attachment-33679\" style=\"width: 2560px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_20231026_174745-1-scaled.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-33679\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_20231026_174745-1-scaled.jpg\" alt=\"\" width=\"2560\" height=\"1916\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-33679\" class=\"wp-caption-text\">Imatge de l'\u00bb\u00c0gora de Debat\u00bb. | Carme Escales<\/figcaption><\/figure>\n<p>Aquests professors que marquen deixant ferida conviuen, afortunadament, amb d\u2019altres que, com tamb\u00e9 es va deixar const\u00e0ncia, fan estimar la mat\u00e8ria que imparteixen. Ho aconsegueixen primerament perqu\u00e8 senten passi\u00f3 pel que ensenyen. Per\u00f2 tamb\u00e9 en gran mesura pel tracte als alumnes, no com a receptors de continguts, sin\u00f3 com a persones humanes amb tot el seu context m\u00e9s \u00edntim de malestars personals, preocupacions, dubtes, r\u00e0bies i tot aquell desconfort de la vida personal, quan l\u2019alumne entra a l\u2019aula, no s\u2019esborra.<\/p>\n<h3>Solitud d\u2019alumnes i docents<\/h3>\n<p>Amb argumentaris com aquest, les intervencions personals durant el debat van anar aportant llum a all\u00f2 que succeeix als centres educatius, la no connexi\u00f3 entre alumnes, que els duu a viure a cadasc\u00fa els seus problemes en solitari, i la solitud tamb\u00e9 dels docents. Aquests darrers, si b\u00e9 s\u00f3n part d\u2019un claustre, d\u2019una petita comunitat, viuen -tal com es va expressar en el debat- cadasc\u00fa en la seva mat\u00e8ria i organitzant, portes endins de l\u2019aula, la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica docent.<\/p>\n<p>Aquestes solituds, d\u2019alumnes i docents, van deixar clara la necessitat d\u2019acompanyament emocional, sense el qual, la missi\u00f3 d\u2019adquirir coneixements nous en les ments de l\u2019alumne esdev\u00e9, si no impossible, molt m\u00e9s dif\u00edcil. Parlem d\u2019humanitzar l\u2019ensenyament, inclosa tota la comunitat educativa, i parlem d\u2019atenci\u00f3 a la salut mental per a prevenir el patiment excessiu que pot donar lloc a malalties de la psique.<\/p>\n<p>Crear espais per a expressar els malestars -tinguin o no un origen fora o dins del centre-, i procurar temps per aquest compartir emocional van ser exposats com a camins necessaris per a elevar la qualitat i el valor de l\u2019ensenyament, que ha d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019adquisici\u00f3 de coneixements.<\/p>\n<p>\u201c<em>Treballem amb persones, i no \u00e9s igual que fabricar cadires<\/em>\u201d, precisava des del p\u00fablic un professor ara jubilat que feia la seva particular radiografia: \u201c<em>A Secund\u00e0ria estem preparats en la mat\u00e8ria que s\u2019imparteix, no tant sobre com ensenyar-la i molt poc per a com relacionar-se amb trenta o m\u00e9s adolescents<\/em>\u201d. I afegia encara: \u201c<em>Aix\u00f2 afecta els professors. O b\u00e9 perden la paci\u00e8ncia, o pensen que entendre el comportament i l\u2019estat emocional dels alumnes no \u00e9s el seu tema<\/em>\u201d. Aquest professor plantejava, en conseq\u00fc\u00e8ncia, que \u201c<em>seria interessar canviar la formaci\u00f3 i l\u2019acc\u00e9s a la doc\u00e8ncia, perqu\u00e8 -afegia- poc tenen a veure les oposicions amb el que despr\u00e9s trobem a l\u2019aula\u201d<\/em>.<\/p>\n<h3>Darrere del patiment<\/h3>\n<p>Educadors, metges d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, professionals de la salut mental i de l\u2019\u00e0mbit del treball social varen escoltar els estudiants de secund\u00e0ria, establint junts un di\u00e0leg necessari, per\u00f2 que es dona poques vegades. Les entitats de professionals de la salut mental i de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria han organitzat la posada en com\u00fa, batejada com <em>\u00c0gora de Debat<\/em>, per promoure una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria de qualitat i amb voluntat de servei a la ciutadania.<\/p>\n<p>Des del p\u00fablic s\u2019anaven aportant idees per a la reflexi\u00f3. Una d\u2019elles l\u2019aportava l\u2019Elena, educadora social i terapeuta que treballa al servei de suport emocional en un centre d\u2019alta complexitat. \u201c<em>El meu treball<\/em> -deia- <em>\u00e9s amb alumnes, fam\u00edlies i el claustre<\/em>\u201d. Ella constata que \u201c<em>el malestar est\u00e0 present tots els dies<\/em>\u201d, i que cal \u201c<em>una nova mirada<\/em>\u201d. I s\u2019explicava: \u201c<em>Quan un alumne fa una conducta disruptiva \u00e9s que t\u00e9 un patiment i una necessitat no coberta al darrere. Per\u00f2 molt sovint la reacci\u00f3 del docent \u00e9s la r\u00e0bia, la por, la frustraci\u00f3, la sensaci\u00f3 d\u2019agressi\u00f3 per part dels alumnes. Ens deixem arrossegar<\/em>\u201d.<\/p>\n<figure id=\"attachment_33680\" aria-describedby=\"caption-attachment-33680\" style=\"width: 2560px\" class=\"wp-caption alignnone\"><a href=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_20231026_174605-1-scaled.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-33680\" src=\"https:\/\/diarisanitat.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/29\/2023\/10\/IMG_20231026_174605-1-scaled.jpg\" alt=\"\" width=\"2560\" height=\"1916\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-33680\" class=\"wp-caption-text\">Part dels participants en el debat sobre malestars a les aules. | Carme Escales<\/figcaption><\/figure>\n<p>Aquest argument va donar peu a l\u2019altra gran evid\u00e8ncia ineludible: el malestar emocional est\u00e0 en l\u2019alumne i tamb\u00e9 en el docent. \u201c<em>El nostre patiment \u00e9s la nostra responsabilitat, l\u2019alumne el que fa \u00e9s posar la llaga en un malestar que tinc jo<\/em>\u201d, s\u2019aportava tamb\u00e9 des de la participaci\u00f3 del p\u00fablic.<\/p>\n<p>Conscients que l\u2019educaci\u00f3 emocional \u201c<em>l\u2019hem hagut d\u2019aprendre cadasc\u00fa pel nostre compte<\/em>\u201d, com deia un altre membre del p\u00fablic, afegia, \u201c<em>si no aconseguim un bon clima d\u2019aula, no hi haur\u00e0 un bon aprenentatge. L\u2019aula ha de ser un espai de confian\u00e7a, on alumnes i docents sentin que s\u00f3n en un espai segur<\/em>\u201d.<\/p>\n<h3>Ensenyar, per\u00f2 tamb\u00e9 acollir<\/h3>\n<p>Per aix\u00f2 es va parlar durant el debat del centre educatiu com a espai d\u2019acollida, i no \u00fanicament com a lloc on s&#8217;hi va per aprendre. Nom\u00e9s aix\u00ed es podran evitar sensacions d\u2019exclusi\u00f3 i d\u2019incomprensi\u00f3 com les viscudes i compartides en el debat per alguns dels alumnes participants. I quan es parla d\u2019acollida es parla d\u2019obrir aquests espais i temps d\u2019expressi\u00f3 d\u2019inquietuds, pors, dubtes, malestars que, o b\u00e9 entren ja a classe des de fora o sorgeixen a dins, esdevenen obstacles per a l\u2019harmonia necess\u00e0ria per assolir b\u00e9 els aprenentatges. Com deia \u00c0frica, psic\u00f2loga del CSMIJ Sants-Montju\u00efc, \u201c<em>quan alg\u00fa est\u00e0 b\u00e9 ho transmet i fa m\u00e9s b\u00e9 la seva feina<\/em>\u201d. I apel\u00b7lava a la responsabilitat comuna en els claustres de posar l\u00edmits i no fer com qui no veu petits i grans abusos per part d\u2019alguns docents, en al\u00b7lusi\u00f3 a les humiliacions que poden arribar a fer cap a certs alumnes i que els estudiants assistents al debat varen exposar tan clarament amb exemples reals viscuts per ells.<\/p>\n<p>Amb la trobada es va voler abordar els impasos i dificultats dels i les docents a l\u2019hora d\u2019exercir les seves funcions de transmissi\u00f3 cultural i formaci\u00f3, dins d&#8217;un context socialitzador i de conviv\u00e8ncia com \u00e9s l\u2019escola. Per dur a terme el seu enc\u00e0rrec, diuen des de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019acte, \u201c<em>caldr\u00e0 que comptin amb una comunitat educativa \u00e0mplia, amb el suport de les fam\u00edlies, de l\u2019administraci\u00f3 i dels serveis de salut i benestar i fam\u00edlia, fent-los corresponsables en el proc\u00e9s<\/em>\u201d. I, com va quedar evidenciat en la trobada, cal parlar-ne posant l&#8217;atenci\u00f3 en els alumnes. Aix\u00ed es manifestava la professora de psicologia i orientadora de l\u2019IES Sants, Trini Mar\u00edn, que acompanyava el grup d\u2019estudiants al debat: \u201c<em>Sempre parlem de vosaltres, per\u00f2 mai amb vosaltres. I a mi la meva experi\u00e8ncia compartint hores amb els alumnes m\u2019ha fet ser conscient que els adults us sentim, per\u00f2 no us escoltem, us mirem, per\u00f2 no us veiem, i fer-me\u2019n conscient ha estat per a mi una gran lli\u00e7\u00f3 com a professional<\/em>\u201d. Per aix\u00f2, afegia com a docent, que conv\u00e9 \u201c<em>replantejar-nos els nostres rols i compartir m\u00e9s amb els alumnes, perqu\u00e8 les mat\u00e8ries s\u00f3n importants, per\u00f2 \u00e9s una part molt petita de la vida adulta i no estem dedicant, en canvi, ni espais f\u00edsics ni temporals a parlar amb ells<\/em>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Alumnes d\u2019ESO, docents i professionals de la salut mental fan una radiografia dels malestars dels adolescents en el marc escolar.<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":33683,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[2702,249,53],"class_list":["post-33671","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-mental","tag-aules","tag-joves-i-adolescents","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33671","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33671"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33671\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33683"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33671"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33671"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33671"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}