{"id":33975,"date":"2023-12-01T06:10:57","date_gmt":"2023-12-01T05:10:57","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=33975"},"modified":"2023-12-01T06:10:57","modified_gmt":"2023-12-01T05:10:57","slug":"memoria-de-quan-no-es-podia-sortir-de-larmari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/12\/01\/memoria-de-quan-no-es-podia-sortir-de-larmari\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ria de quan no es podia sortir de l’armari"},"content":{"rendered":"

El 29 d’abril del 2020 s’estrenava a la plataforma Netflix el documental Un amor secret (A Secret Love, 2020)<\/em><\/a>, dirigida per Chris Bolan, nebot n\u00e9t de Terry Donahue, protagonista absoluta del mateix amb la seva parella Pat Henschel, amb qui portava m\u00e9s de sis d\u00e8cades com a parella, ocultant aquesta relaci\u00f3 l\u00e8sbica a la societat en general i a la seva fam\u00edlia en particular, que les identificava com a dues bones amigues vivint juntes. Donahue, amb m\u00e9s de noranta anys, va ser diagnosticada de Parkinson, i va decidir que ja havia arribat el moment de revelar la veritat. I ho va fer de manera sublim en una producci\u00f3 commovedora, un al\u00b7legat cr\u00edtic amb la injust\u00edcia soferta durant tota una vida, convertint el documental en una palanca de representaci\u00f3 prodigiosa avui dia. Perqu\u00e8 la representaci\u00f3 importa.<\/p>\n

\u00c9s evident la invisibilitat del col\u00b7lectiu LGTBIQ+ a la ficci\u00f3 audiovisual durant d\u00e8cades al llarg del segle XX. La representaci\u00f3 \u00e9s important perqu\u00e8 normalitza la diversitat i dota de representativitat el col\u00b7lectiu, generant de forma impl\u00edcita una genealogia als que busquen refer\u00e8ncies, tan importants en la formaci\u00f3 del car\u00e0cter, especialment en la joventut. L’evoluci\u00f3 natural de la ficci\u00f3 d’acord amb l’evoluci\u00f3 de l’entorn va provocar l’aparici\u00f3 de personatges del col\u00b7lectiu, la majoria com a secundaris, malgrat que moltes vegades amb la llosa de representar-los de forma estereotipada o esbiaixada, amb comportaments que fregaven la representaci\u00f3, en realitat, de malalties mentals. Per\u00f2, podia ser pitjor, prevalen encara m\u00e9s les produccions on la representaci\u00f3 del col\u00b7lectiu apareix al subtext de la trama, no directament per les evid\u00e8ncies i els di\u00e0legs, sin\u00f3 a trav\u00e9s del comportament o pistes que puguem percebre. El subtext, gaireb\u00e9 sempre, \u00e9s percebut m\u00e9s clarament per aquelles persones sensibilitzades pel tema en q\u00fcesti\u00f3, que identifiquen m\u00e9s f\u00e0cilment els patrons mostrats pels personatges.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

B\u00e9, en realitat, hi ha una cosa pitjor que tenir almenys el subtext\u2026 que \u00e9s no tenir res. Terry Donahue va jugar durant la seva joventut en la posici\u00f3 de receptora a l’All-American Girls Professional Baseball League, organitzaci\u00f3 esportiva que va inspirar la pel\u00b7l\u00edcula Elles donen el cop (A League of They Own, 1992)<\/em><\/strong><\/a>, dirigida per Penny Marshall, i protagonitzada, entre altres, per Geena Davis, Dottie Hinson, Lori Petty i Madonna. La pel\u00b7l\u00edcula s’inspirava en els successos reals succe\u00efts l’any 1943, quan es va impulsar una lliga de beisbol femenina en plena Segona Guerra Mundial, quan molts dels jugadors masculins estaven mobilitzats a l’ex\u00e8rcit. A la pel\u00b7l\u00edcula ni s’intu\u00efa ni s’entreveia que hi pogu\u00e9s haver alguna jugadora lesbiana. Per cert, el protagonista de la pel\u00b7l\u00edcula era, en realitat, un singular entrenador interpretat per Tom Hanks.<\/p>\n

El documental Un amor secret<\/em> es va estrenar directament a la plataforma Netflix, sense poder fer un programat recorregut previ per festivals. El motiu va ser per un problema imprevist i inesperat: el confinament mundial provocat per la pand\u00e8mia de la Covid-19. Aquesta circumst\u00e0ncia no va ser un obstacle perqu\u00e8 finalment tingu\u00e9s una gran acceptaci\u00f3 per part del p\u00fablic a nivell internacional. La vida en parella de Terry Donahue i Pat Henschel va deixar de ser un secret. Al documental no nom\u00e9s les vam con\u00e8ixer a trav\u00e9s de les seves entrevistes o de mostrar v\u00eddeos i imatges familiars del seu passat, sin\u00f3 tamb\u00e9 per posar en evid\u00e8ncia les barreres socioculturals que les van portar a amagar la seva relaci\u00f3 durant tota la vida. De cop, van deixar de ser les dues amigues que vivien juntes per convertir-se en parella a ulls de tot el m\u00f3n.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El visionat del documental va emocionar Marina Velasco Marta, que va identificar r\u00e0pidament una hist\u00f2ria similar a la seva fam\u00edlia, en concret de la seva tieta \u00e0via, que havia mort recentment, sense que haver tingut una oportunitat com van tenir Donahue i Henschel. Velasco es va proposar contribuir a donar veu a persones de la tercera edat que poguessin convertir-se en protagonistes del seu propi relat, en un treball de visibilitat de la mem\u00f2ria d’una generaci\u00f3 que no ho van tenir f\u00e0cil. El resultat arriba a les llibreries com la seva \u00f2pera prima: la novel\u00b7la gr\u00e0fica Que no se olvide (2023)<\/em><\/strong><\/a>, publicat pel segell Salamandra Gaphic del Grup Editorial Penguin Random House. L’obra va guanyar el XVI Premi Internacional de Novel\u00b7la Gr\u00e0fica Fnac-Salamandra Graphic, que li va permetre disposar d’una quantia econ\u00f2mica que la va ajudar a portar endavant el projecte el darrer any. En el veredicte, el jurat va destacar Que no se olvide<\/em> \u00a0per ser \u00abuna hist\u00f2ria que visibilitza un passat ocult i perseguit, usant un grafisme personal i expressiu per narrar el testimoni \u00edntim d’aquells i aquelles que van viure la seva identitat sexual des de l’abs\u00e8ncia de referents i la por de ser assenyalats en una societat que els rebutjava i relegava al secret<\/em><\/strong>\u00bb. En aquesta edici\u00f3 es van presentar 57 projectes, tant d’autors nacionals com d’internacionals.<\/p>\n

L’obra de Velasco s’estructura en forma d’entrevistes entrella\u00e7ades, com si es tract\u00e9s d’un documental (narrant el proc\u00e9s en qu\u00e8 es van concebre i desenvolupar), realitzades de forma virtual durant aquell primer any de la pand\u00e8mia. Recull sis testimonis de sis persones molt diferents entre s\u00ed, amb experi\u00e8ncies vitals tamb\u00e9 molt diferents, per\u00f2 alhora amb moltes coses en com\u00fa. La novel\u00b7la gr\u00e0fica est\u00e0 estructurada en sis parts que ens permetr\u00e0 acompanyar els veritables protagonistes al llarg de les diferents etapes de les seves respectives vides, mostrant-les de forma cronol\u00f2gica: trobar-se<\/strong>, on mostra la dificultat de trobar refer\u00e8ncies amb qu\u00e8 es puguin identificar o, simplement, comprendre el que els estava passant en la seva inf\u00e0ncia i joventut; sortir<\/strong>, all\u00f2 que suposa o suposaria \u00absortir de l’armari\u00bb, de manera volunt\u00e0ria o involunt\u00e0ria; conseq\u00fc\u00e8ncies<\/strong>, mostrant algunes de les atrocitats sofertes explicades en primera persona; evasi\u00f3 i llibertat<\/strong>, o les dr\u00e0stiques solucions per fugir de les situacions indesitjades o la por perenne del dia a dia (impressionants els testimonis dels que van haver de fugir a una gran ciutat per guanyar anonimat i respecte); amors<\/strong>, per narrar com van ser els seus amors i\/o la seva vida en parella; i, finalment, el present<\/strong>, per reflexionar sobre com hem arribat on som, els progressos aconseguits i el que encara falta per rec\u00f3rrer. Tamb\u00e9 per denunciar que alguns dels comportaments reprotxables i atacs injustificats, tant verbals com f\u00edsics, es continuen produint a la nostra societat actualment. Com a exemple, una de les entrevistades, llevadora de professi\u00f3 actualment, reconeix que a l’hospital ning\u00fa no sap que la seva parella \u00e9s una dona, i reprodueix en una vinyeta una conversa escoltada entre un infermer i una infermera a la planta: \u00ab\u2014Ja \u00e9s aqu\u00ed el nen de la 302?\u00bb. \u00ab\u2014S\u00ed. \u00c9s el de les dues mares, \u00bfoi?\u00bb. \u00ab\u2014Si\u2026 Pobre\u2026\u00bb. \u00ab\u2014Doncs s\u00ed, perqu\u00e8 un nen necessita una figura paterna\u00bb.<\/em><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Al bloc de l\u2019autora<\/a>, en articles escrits just acabada la novel\u00b7la gr\u00e0fica abans de la seva publicaci\u00f3, Velasco reconeix que la gestaci\u00f3 de l’obra \u00abva n\u00e9ixer de l’educaci\u00f3 p\u00fablica<\/em><\/strong>\u00bb. Amb estudis de Biologia, va continuar fent estudis a l’escola d’art i va ser a segon curs d’il\u00b7lustraci\u00f3 quan va proposar com a projecte final una novel\u00b7la gr\u00e0fica que serviria d’exercici acad\u00e8mic i, tamb\u00e9, de concepci\u00f3 de la idea i d’avantprojecte molt elaborat per presentar al Premi. Aquest treball previ segur que va ajudar a conv\u00e8ncer el jurat que ja es va trobar amb idees molt clares del que seria l’obra final.<\/p>\n

En aquest mateix article, l’autora insisteix en el lema que \u00abla bellesa recau en la imperfecci\u00f3<\/em><\/strong>\u00bb que es tradueix en un estil personal caracteritzat per la simplicitat en el tra\u00e7 fugint del realisme per fomentar l’expressivitat dels personatges, amb primers plans de les cares i les mans i emplenant les vinyetes d’una escenografia d’objectes quotidians que ens situen en un context temporal determinat i en una localitzaci\u00f3 concreta. El ritme i la composici\u00f3 de la p\u00e0gina fa comprensible el discurs malgrat els canvis temporals i els canvis d’entrevistat, demostrant una gran maduresa i experi\u00e8ncia en la planificaci\u00f3 del gui\u00f3, tant textual com gr\u00e0fic. El resultat \u00e9s extremadament respectu\u00f3s amb els entrevistats, convertint-los en aquells protagonistes que ells mateixos no van tenir per als que llegim la novel\u00b7la gr\u00e0fica. Els temps han canviat, afortunadament, per\u00f2 encara queden molts passos a fer. Com a exemple, els protagonistes de la novel\u00b7la gr\u00e0fica tenen canviat el nom i la fisonomia per no ser reconeguts per familiars i\/o companys de feina\u2026 al novembre de 2023.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 29 d’abril del 2020 s’estrenava a la plataforma Netflix el documental Un amor secret (A Secret Love, 2020), dirigida per Chris Bolan, nebot n\u00e9t de Terry Donahue, protagonista absoluta del mateix amb la seva parella Pat Henschel, amb qui portava m\u00e9s de sis d\u00e8cades com a parella, ocultant aquesta relaci\u00f3 l\u00e8sbica a la societat […]<\/p>\n","protected":false},"author":335,"featured_media":33976,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[217],"tags":[2547,2548],"class_list":["post-33975","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lgtbi","tag-homosexualitat","tag-novella-grafica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33975","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/335"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33975"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33975\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}