{"id":34013,"date":"2023-12-07T06:15:54","date_gmt":"2023-12-07T05:15:54","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=34013"},"modified":"2023-12-07T06:15:54","modified_gmt":"2023-12-07T05:15:54","slug":"la-investigacio-apunta-un-nou-cami-per-tractar-la-depressio-major","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2023\/12\/07\/la-investigacio-apunta-un-nou-cami-per-tractar-la-depressio-major\/","title":{"rendered":"La investigaci\u00f3 apunta un nou cam\u00ed per tractar la depressi\u00f3 major"},"content":{"rendered":"

La depressi\u00f3 \u00e9s una malaltia que est\u00e0 entre les principals causes m\u00e8diques de discapacitat. L\u2019OMS la presenta com un trastorn de salut mental com\u00fa que pateix un 5% de la poblaci\u00f3 adulta. S\u2019estima que pot afectar quasi 300 milions de persones a tot el m\u00f3n. Es caracteritza per la tristor, la irritabilitat i la sensaci\u00f3 de buidor, la p\u00e8rdua de l\u2019inter\u00e8s per les activitats i del plaer. Els episodis depressius poden ser lleus, moderats i greus, segons el temps que es perllonguin i la intensitat dels s\u00edmptomes, aix\u00ed com l\u2019afectaci\u00f3 d\u2019aquests en la vida di\u00e0ria de la persona.<\/p>\n

Segons expliquen els especialistes, en aquest trastorn mental, actualment, els tractaments convencionals donen bons resultats en general, per\u00f2 es calcula que entre un 15 i un 20% dels malalts no responen de manera adequada, i la seva situaci\u00f3 de malestar tendeix a fer-se cr\u00f2nica. Aquestes formes de depressi\u00f3 resistent, a banda de suposar un major impacte en la qualitat de vida dels pacients, presenten un risc molt m\u00e9s elevat de discapacitat funcional i tenen taxes m\u00e9s elevades de complicacions i fins i tot de mortalitat.<\/p>\n

Pensant especialment en aquests casos de m\u00e9s dif\u00edcil pron\u00f2stic, investigadors de l\u2019Institut de Recerca de l\u2019Hospital de la Santa Creu i Sant Pau \u2013 IIB Sant Pau<\/a> han demostrat que hi ha una t\u00e8cnica que aconsegueix millores en aquest tipus de pacient. Mitjan\u00e7ant l’aplicaci\u00f3 d\u2019un tipus d\u2019estimulaci\u00f3 cerebral -profunda del gir subcall\u00f3s cingulat (SCG-DBS, per les sigles en angl\u00e8s)- han vist que s\u2019obtenen beneficis significatius i duradors per tractar la depressi\u00f3. Els resultats d’aquesta investigaci\u00f3 donen suport a la idea que aquesta intervenci\u00f3 quir\u00fargica podria ser una alternativa efica\u00e7 per als pacients que pateixen formes de depressi\u00f3 major greu i que han deixat de respondre als altres tractaments convencionals.<\/p>\n

L\u2019estudi ha estat publicat a la revista The Journal of Clinical Psychiatry<\/em>, i \u00e9s el seguiment m\u00e9s llarg de pacients dut a terme mai a Europa en qu\u00e8 s\u2019han analitzat factors cl\u00ednics relacionats amb els beneficis a llarg termini i la seguretat de l’estimulaci\u00f3 cerebral profunda del gir subcall\u00f3s cingulat a la depressi\u00f3 resistent al tractament, segons expliquen el Dr. Javier de Diego i la Dra. Dolors Puigdemont, investigadors del grup de Recerca de Salut Mental a l\u2019IIB Sant Pau i psiquiatres del mateix hospital.<\/p>\n

\"\"<\/a>
La Dra. Dolors Puigdemont i el Dr. Javier de Diego a l’Hospital de Sant Pau.<\/figcaption><\/figure>\n

L’estimulaci\u00f3 cerebral profunda consisteix en implantar uns el\u00e8ctrodes ultrafins en el cervell que van connectats a uns petits cables que van per sota la pell i arriben fins a un neuro-estimulador -semblant a un marcapassos- i que normalment s\u2019allotja a la regi\u00f3 pectoral o abdominal. Aquest neuro-estimulador genera uns impulsos el\u00e8ctrics, els par\u00e0metres del qual poden ser modificats mitjan\u00e7ant un comandament extern fins a observar la resposta desitjada. Segons detalla el Dr. Javier de Diego, \u201cl\u2019escor\u00e7a sub-callosa cingulada \u00e9s una regi\u00f3 cerebral clau en la depressi\u00f3. Les evid\u00e8ncies suggereixen que la modulaci\u00f3 de l\u2019activitat el\u00e8ctrica en aquesta regi\u00f3 mitjan\u00e7ant l\u2019estimulaci\u00f3 profunda, pot restablir el funcionament de circuits cerebrals que s\u00f3n claus en la persist\u00e8ncia d\u2019aquests quadres depressius m\u00e9s greus i refractaris\u201d, puntualitza<\/p>\n

Habitualment, segons explica el Dr. de Diego, \u201cen casos de depressi\u00f3 major, a m\u00e9s d’associar el tractament farmacol\u00f2gic amb el psicoterap\u00e8utic, tenim l\u2019opci\u00f3 de realitzar estrat\u00e8gies de combinaci\u00f3 o de potenciaci\u00f3 amb f\u00e0rmacs i mol\u00e8cules que actuen amb\u00a0 mecanismes d’acci\u00f3 diferents. Fins i tot podem optar per intervencions com la ter\u00e0pia electr\u00f3-convulsiva, que est\u00e0 adre\u00e7ada als casos m\u00e9s greus. Per\u00f2 hi ha un petit subgrup de pacients m\u00e9s greus que no les toleren o deixen de respondre a aquestes estrat\u00e8gies, presentant recurr\u00e8ncies i freq\u00fcents hospitalitzacions, o b\u00e9 un curs cr\u00f2nic persistent\u201d. I \u00e9s aleshores quan l’estimulaci\u00f3 cerebral profunda\u201d pot ser una alternativa molt esperan\u00e7adora\u201d, diu l\u2019especialista.<\/p>\n

Seguiment a setze pacients<\/h3>\n

L\u2019estudi fet a Barcelona analitza dades de setze pacients amb depressi\u00f3 major resistent, diagnosticats segons els criteris del Manual Diagn\u00f2stic i Estad\u00edstic dels Trastorns Mentals (DSM-IV o DSM-5), que van rebre estimulaci\u00f3 cerebral profunda del gir subcall\u00f3s cingulat de manera cr\u00f2nica durant un per\u00edode de fins a 11 anys, des del gener del 2008 fins al juny del 2019. Es van recopilar dades demogr\u00e0fiques, cl\u00edniques i del funcionament general abans de la cirurgia i durant el seguiment.<\/p>\n

Un dels aspectes m\u00e9s destacats, segons indica el psiquiatre de Sant Pau, \u00e9s que els pacients van mostrar millores cl\u00edniques sostingudes despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, mesurades mitjan\u00e7ant l’Escala de Depressi\u00f3 de Hamilton de 17 \u00edtems (HAM-D17) i la Impressi\u00f3 Cl\u00ednica Global, aix\u00ed com l’Avaluaci\u00f3 Global del Funcionament.<\/p>\n

Els resultats mostren una disminuci\u00f3 significativa dels s\u00edmptomes depressius al llarg del temps. Segons explica el Dr. de Diego, fins a un 75% dels pacients van respondre al tractament i un 50% van poder assolir finalment la remissi\u00f3, \u00e9s a dir, una reducci\u00f3 dels s\u00edmptomes per sota del llindar considerat patol\u00f2gic, tot i que no tothom podia aconseguir una recuperaci\u00f3 funcional completa. \u201cLes repercussions d\u2019un quadre depressiu cr\u00f2nic greu s\u00f3n molt acusades des del punt de vista personal, social i laboral, i els condemna en molts casos a una vida limitada i d\u2019a\u00efllament durant anys\u201d, explica la Dra. Puigdemont.<\/p>\n

\u201cLa disminuci\u00f3 de la freq\u00fc\u00e8ncia de les recurr\u00e8ncies depressives o l\u2019atenuaci\u00f3 de la intensitat dels s\u00edmptomes ja s\u00f3n fites molt rellevants per aquestes persones. De fet, en la nostra mostra, el 40% dels pacients intervinguts, van assolir nivells de recuperaci\u00f3 funcional satisfactoris, poden tornar a gaudir del seu temps d\u2019oci o de la seva vida social i familiar, en alguns casos com abans de l\u2019inici de la malaltia\u201d, detalla aquesta experta.<\/p>\n

Els efectes no s\u00f3n immediats, per\u00f2 acostumen a ser percebuts al llarg dels primers mesos, en concret el 55% dels pacients van assolir la remissi\u00f3 en una mitjana de 139 dies despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 quir\u00fargica, expliquen els experts de Sant Pau.<\/p>\n

En conclusi\u00f3, l’estimulaci\u00f3 cerebral profunda del gir subcall\u00f3s cingulat va produir una millora significativa i duradora en la majoria dels pacients estudiats, cosa que refor\u00e7a la possibilitat que aquesta t\u00e8cnica pugui ser una alternativa per a aquells que pateixen depressi\u00f3 major resistent al tractament convencional, quan s\u2019han esgotat totes les altres alternatives. \u201cUn dels reptes actuals consisteix a identificar predictors cl\u00ednics i neurobiol\u00f2gics de resposta per poder anticipar quins s\u00f3n els casos de depressi\u00f3 que m\u00e9s es podrien beneficiar i determinar de forma m\u00e9s preco\u00e7 i precisa els par\u00e0metres d\u2019estimulaci\u00f3 cerebral profunda m\u00e9s adients\u201d, en paraules del Dr. de Diego.<\/p>\n

\u201cLa col\u00b7locaci\u00f3 dels el\u00e8ctrodes requereix un estudi previ de neuroimatge minuci\u00f3s i una intervenci\u00f3 quir\u00fargica d\u2019elevada precisi\u00f3 i complexitat, i per aix\u00f2 \u00e9s fonamental el treball multidisciplinari entre psiquiatres i neurocirurgians. Posteriorment, i especialment durant la primera etapa post-intervenci\u00f3, cal continuar fent un estret seguiment d\u2019aquests pacients, que requereixen un pla d\u2019intervenci\u00f3 farmacol\u00f2gic, psicoterap\u00e8utic i rehabilitador integral\u201d, recorda la Dra. Puigdemont.<\/p>\n

En aquest estudi, els investigadors del grup de Recerca en Salut Mental a l\u2019IIB Sant Pau, que lidera la Dra. Maria Portella, i diversos professionals del Servei de Psiquiatria del mateix hospital, que dirigeix el Dr. Narc\u00eds Cardoner, han treballat en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb els neurocirurgians Rodrigo Rodr\u00edguez-Rodr\u00edguez i Juan A. Aibar-Dur\u00e1n per oferir aquesta alternativa terap\u00e8utica dirigida als pacients amb trastorns afectius m\u00e9s greus.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La depressi\u00f3 \u00e9s una malaltia que est\u00e0 entre les principals causes m\u00e8diques de discapacitat. L\u2019OMS la presenta com un trastorn de salut mental com\u00fa que pateix un 5% de la poblaci\u00f3 adulta. S\u2019estima que pot afectar quasi 300 milions de persones a tot el m\u00f3n. Es caracteritza per la tristor, la irritabilitat i la sensaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":34019,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8,245],"tags":[51,2551,53],"class_list":["post-34013","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","category-recerca-en-salut","tag-depressio","tag-estimulacio-cerebral","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34013","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34013"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34013\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34013"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34013"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34013"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}