{"id":34298,"date":"2024-01-11T06:30:41","date_gmt":"2024-01-11T05:30:41","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=34298"},"modified":"2024-01-11T06:30:41","modified_gmt":"2024-01-11T05:30:41","slug":"jose-ramon-ubieto-la-prohibicio-radical-no-es-pot-aplicar-a-un-mon-digital","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/01\/11\/jose-ramon-ubieto-la-prohibicio-radical-no-es-pot-aplicar-a-un-mon-digital\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto: \u00abLa prohibici\u00f3 radical no es pot aplicar a un m\u00f3n digital\u00bb"},"content":{"rendered":"

Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto Pardo (Sabi\u00f1ago, Osca) \u00e9s psic\u00f2leg cl\u00ednic i psicoanalista, aix\u00ed com membre de l’Escola Lacaniana de Psicoan\u00e0lisi<\/a> i de l’Associaci\u00f3 Mundial de Psicoan\u00e0lisi<\/a>. Tamb\u00e9 \u00e9s professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC<\/a>) i Consultor dels Programes AEU (Alts Estudis Universitaris) de l’Institut de Neuroci\u00e8ncies i Salut Mental de Barcelona<\/a>, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat de Le\u00f3n. \u00c9s col\u00b7laborador habitual en mitjans com La Vanguardia<\/em>, El Peri\u00f3dico<\/em> i CatalunyaPlural<\/em>. Ha publicat diferents llibres, entre els quals hi ha Ni\u00f1os hiper: infancias hiperactivas, hipersexualizadas, hiperconectadas<\/em> (NED Editores), Del padre al iPad: Familias y redes en la era digital<\/em> (NED Editores) i el seu darrer, \u00bfAdictos o amantes? Claves para la salud mental digital en infancias y adolescencias (<\/em>Editorial Octaedro)<\/em>. Parlem de tecnologia, salut mental i educaci\u00f3 en el context de l’ampli debat a la societat catalana sobre l’\u00fas dels tel\u00e8fons m\u00f2bils a les escoles.<\/p>\n

A l’era digital moltes de les preguntes semblen tenir respostes immediates, ja sigui a trav\u00e9s de la veu d’Alexa, d’una cerca a Google o del <\/strong>ChatGPT<\/strong>, per\u00f2 un dels seus missatges principals \u00e9s que ens hem de conscienciar que alguns dels principals problemes que afronten les nostres societats no tenen solucions clares ni immediates.<\/strong><\/p>\n

Estem enfrontant reptes complexos, com ara la immigraci\u00f3, el canvi clim\u00e0tic i l’evoluci\u00f3 de la sexualitat, entre d’altres. Aquests problemes no tenen solucions universals, cosa que genera una sensaci\u00f3 d’impot\u00e8ncia. La dificultat per acceptar que all\u00f2 impossible contribueix a la viol\u00e8ncia i al sorgiment de postures extremes. Tot i que la ci\u00e8ncia prometia respostes l\u00f2giques, tamb\u00e9 es troba l\u00edmits i paradoxes. Aix\u00f2 ha comportat un ressorgiment de discursos religiosos i fonamentalistes, com una reacci\u00f3 davant de la incertesa. Vivim en un m\u00f3n on la ci\u00e8ncia i la religi\u00f3 coexisteixen de manera complexa, generant tensions addicionals. Crec que \u00e9s crucial recon\u00e8ixer la complexitat dels desafiaments actuals i evitar solucions simplistes. La polaritzaci\u00f3 nom\u00e9s afavoreix la confrontaci\u00f3, i cal cercar enfocaments m\u00e9s equilibrats i sostenibles per abordar aquests problemes.<\/p>\n

Alhora aquesta entrada a la contemporane\u00eftat est\u00e0 mediada per la interf\u00edcie de la pantalla \u2013sigui el m\u00f2bil, l’ordinador o la tauleta\u2013, tecnologia que ens acompanya a tot arreu i que genera tot un cercle d’h\u00e0bits, noves formes de relacionar-se amb el m\u00f3n, i, tamb\u00e9, noves addiccions. Per\u00f2 apunta que no hem de dir-ne addictes, sin\u00f3 amants.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s clar. Si no s\u00f3n addictes, la pregunta \u00e9s quina relaci\u00f3 tenen amb els casos, ja que no es tracta exclusivament d’una q\u00fcesti\u00f3 d’h\u00e0bit. Com ens ensenya la psicoan\u00e0lisi, tu no fas res sino hi ha una pulsi\u00f3 darrera. I un exemple d’aquesta pulsi\u00f3, en relaci\u00f3 amb els dispositius digitals, \u00e9s mirar i ser mirats. Aquest desig de ser mirat, aquesta pulsi\u00f3 esc\u00f2pica, s’enlla\u00e7a, diguem-ne, amb un desig tamb\u00e9 de vincular-se a l’altre. I \u00e9s aqu\u00ed on apareix l’amor. Els registres i les dimensions d’aquesta articulaci\u00f3 s\u00f3n molt variables.<\/p>\n

\"\"
\u00abFa quinze anys, la cosa digital era un complement a les nostres vides. Ara \u00e9s un m\u00f3n en si mateix\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Com es manifesten aquests registres i dimensions en\u00a0l’\u00fas\u00a0de dispositius digitals?<\/strong><\/p>\n

Et pots trobar des de l’amant narcisista, que \u00e9s aquell que t\u00e9 el desig exhibicionista i que est\u00e0 tot el dia penjant fotos i els post. Tamb\u00e9 \u00e9s una dimensi\u00f3 de l’amor, perqu\u00e8 \u00e9s una dimensi\u00f3 que apunta a l’altre, encara que des d’una perspectiva molt narcisista. Per\u00f2 l’amor t\u00e9 un costat narcisista. Despr\u00e9s hi ha un altre tipus de versi\u00f3 de l’amor, m\u00e9s anacl\u00edtica, que \u00e9s la segona opci\u00f3 que oferia Freud, que \u00e9s l’amor com a suport. Aquest seria un altre \u00fas, m\u00e9s de compartir, m\u00e9s d’ajudar l’altre, m\u00e9s d’escoltar all\u00f2 que l’altre ha de dir. En un r\u00e8gim on podr\u00edem dir que la teva imatge compta menys i explica m\u00e9s la conversa, el xateig, etc. \u00c9s un altre registre. I, despr\u00e9s, hi ha un altre registre de l’amor, que tamb\u00e9 forma part de la casu\u00edstica que trobem als usos digitals, que \u00e9s l’amor possessiu. \u00c9s l’amor m\u00e9s exclusiu. L’amor que requereix a l’altre moltes exig\u00e8ncies. Aleshores, et trobes amb nois o noies que t’expliquen que han agafat un cabreig, que han fet alguna cosa monumental amb el seu xicot o amb la seva xicota perqu\u00e8 no li va contestar de seguida o el va deixar en vist<\/em> durant cert temps. Aleshores t’adones que cadasc\u00fa t\u00e9 un \u00fas diferent.<\/p>\n

Qu\u00e8 implica reconsiderar aquests actes a trav\u00e9s del concepte de l’amor en comptes del de l’addicci\u00f3? Quins efectes t\u00e9 en les conseq\u00fc\u00e8ncies dels actes esmentats?<\/strong><\/p>\n

De llegir les conseq\u00fc\u00e8ncies des de la perspectiva d’addictes a llegir-les des d’amants hi ha molta difer\u00e8ncia. Si les llegeixes des de la perspectiva d’addictes ja est\u00e0s pensant com les conseq\u00fc\u00e8ncies d’un malalt mental. I, per tant, arribar\u00e0s probablement a conclusions radicals del tipus \u00abtraiem-li la droga. Cal treure el m\u00f2bil de les classes. Cal treure-li el m\u00f2bil, cal prohibir-lo de la seva vida, o, com diuen alguns, cal erradicar el m\u00f2bil, perqu\u00e8 aix\u00ed aconseguirem que no es produeixin les conseq\u00fc\u00e8ncies\u00bb. Si les llegeixes com a amants, del qu\u00e8 te n’adones \u00e9s que probablement el que has de fer \u00e9s ajudar-lo a fer que aquest enlla\u00e7 d’amor amb la m\u00e0quina sigui un enlla\u00e7 menys alienant. Per\u00f2 no ho el\u00b7liminar\u00e0s, perqu\u00e8 entens que hi ha una necessitat d’amor en aquest enlla\u00e7. Aleshores les conseq\u00fc\u00e8ncies les llegir\u00e0s de manera diferent.<\/p>\n

Aquesta relaci\u00f3 \u2014amorosa\u2014 amb l’aparell m\u00f2bil ha estat l’epicentre d’un moviment educatiu per part de pares i mares, reivindicant un debat que orbita al voltant dels seus efectes perjudicials. Segons la seva opini\u00f3, cap on ens haur\u00edem d’encaminar?<\/strong><\/p>\n

Crec que cal parlar de regulaci\u00f3 en comptes de parlar de prohibici\u00f3. La tecnologia, especialment la ind\u00fastria tecnol\u00f2gica, ha tingut un impacte hostil a la fam\u00edlia, i necessitem recuperar aspectes educatius importants.<\/p>\n

La regulaci\u00f3 implica ajustar i posar en ordre una cosa que s’ha decontrolat. \u00c9s una manera de revertir la invasi\u00f3 tecnol\u00f2gica a la fam\u00edlia<\/p><\/blockquote>\n

Com definiria la regulaci\u00f3 en aquest context?<\/strong><\/p>\n

La regulaci\u00f3 implica ajustar i posar en ordre una cosa que s’ha descontrolat. \u00c9s una manera de revertir la invasi\u00f3 tecnol\u00f2gica a la fam\u00edlia. Podem incloure restriccions d’\u00fas, com ara el son, \u00e0pats familiars, l’hora del pati a l’escola i aules. La prohibici\u00f3 radical pot ser problem\u00e0tica. Fa quinze anys, la cosa digital era un complement a les nostres vides. Ara \u00e9s un m\u00f3n en si mateix, i la prohibici\u00f3 no es pot aplicar a un m\u00f3n digital. Necessitem estrat\u00e8gies m\u00e9s \u00e0mplies.<\/p>\n

En el seu darrer llibre, \u00bfAdictos o amantes? Claves para la salud mental digital en infancias y adolescencias\u00a0 <\/em>(Editorial\u00a0Octaedro) desenvolupa aquestes estrat\u00e8gies.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, proposo tres estrat\u00e8gies claus. Primer, la desconnexi\u00f3, reduint les hores de pantalla per recuperar l’atenci\u00f3. Segon, un \u00fas millorat mitjan\u00e7ant l’alfabetitzaci\u00f3 digital. I tercer, promoure la pres\u00e8ncia mitjan\u00e7ant alternatives presencials per compensar l’\u00fas excessiu de pantalles. \u00c9s crucial, per\u00f2, realitzar aquestes tres estrat\u00e8gies tenint en compte la ja existent bretxa<\/em> digital<\/em> que es genera i creix en els contextos desafavorits. Cal implementar pol\u00edtiques socials p\u00fabliques correctores, com ara centres de lleure, activitats gratu\u00eftes i alternatives presencials, per a les fam\u00edlies desafavorides. Sense aquestes pol\u00edtiques, la bretxa digital<\/em> s’ampliar\u00e0 entre classes socials.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto Pardo (Sabi\u00f1ago, Osca) \u00e9s psic\u00f2leg cl\u00ednic i psicoanalista, aix\u00ed com membre de l’Escola Lacaniana de Psicoan\u00e0lisi i de l’Associaci\u00f3 Mundial de Psicoan\u00e0lisi. Tamb\u00e9 \u00e9s professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Consultor dels Programes AEU (Alts Estudis Universitaris) de l’Institut de Neuroci\u00e8ncies i Salut Mental de Barcelona, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":320,"featured_media":34300,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2222,213,2253],"tags":[2564,2565,19],"class_list":["post-34298","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bretxa-digital","category-infancia-i-salut","category-tecnologia","tag-digitalitzacio","tag-mobils-i-adolescents","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/320"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34298"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34298\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}