{"id":34479,"date":"2024-01-31T06:30:18","date_gmt":"2024-01-31T05:30:18","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=34479"},"modified":"2024-01-31T06:30:18","modified_gmt":"2024-01-31T05:30:18","slug":"latencio-primaria-de-salut-a-la-infancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/01\/31\/latencio-primaria-de-salut-a-la-infancia\/","title":{"rendered":"L\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut a la inf\u00e0ncia"},"content":{"rendered":"

Davant la iniciativa de concentraci\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 pedi\u00e0trica recentment presentada, analitzem els riscos que comporta i exposem els principis en qu\u00e8 s\u2019hauria de basar l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria de primer nivell a la poblaci\u00f3 infantil en el marc del sistema p\u00fablic de salut.<\/p>\n

1. D\u2019on venim?<\/h3>\n

La reforma de l\u2019APS empresa a partir de la promulgaci\u00f3 del\u00a0Real Decreto 137\/1984, de 11 de enero, sobre estructuras b\u00e1sicas de salud<\/a>\u00a0<\/em>va suposar un punt d\u2019inflexi\u00f3 en l\u2019atenci\u00f3 a la inf\u00e0ncia a nivell estatal. Fins aleshores, els metges pediatres atenien els infants fins als 7 anys, moment en qu\u00e8 passaven a ser atesos pels metges generalistes com la resta de la fam\u00edlia. En pobles petits, per\u00f2, no hi havia pediatres i els infants eren atesos des del naixement pel metge de la fam\u00edlia. Catalunya va fer la seva versi\u00f3 de la reforma l\u2019any seg\u00fcent, amb el\u00a0Decret 84\/1985, de 21 de mar\u00e7, de mesures per a la reforma de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de salut a Catalunya<\/a>, la major part del qual continua vigent. Segons la nova legislaci\u00f3, el personal m\u00e8dic dels equips d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria (EAP) est\u00e0 integrat per: Metges generals d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, Odont\u00f2legs-estomat\u00f2legs i Pediatres puericultors d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que assumeixen l\u2019atenci\u00f3 dels infants fins als 14 anys. En complir-ne 15, passen al metge de fam\u00edlia.<\/p>\n

En aquell moment, a l\u2019entorn europeu es donaven, i encara es donen,\u00a0altres models<\/a>. En una minoria de pa\u00efsos (Tx\u00e8quia, Eslov\u00e0quia, Gr\u00e8cia, Bulg\u00e0ria i R\u00fassia) els menors s\u00f3n atesos majorit\u00e0riament per pediatres a l\u2019APS. A gaireb\u00e9 la meitat dels pa\u00efsos, en canvi, s\u00f3n els metges de fam\u00edlia qui es fan c\u00e0rrec d\u2019aquest grup de poblaci\u00f3. En aquesta categoria se situen el Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, els Pa\u00efsos Baixos, Noruega i Finl\u00e0ndia, entre d\u2019altres. A la resta de pa\u00efsos europeus (Fran\u00e7a, Portugal, \u00c0ustria, B\u00e8lgica, Su\u00e8cia, It\u00e0lia, Alemanya, Hongria, Turquia i Su\u00efssa) funciona un sistema combinat en qu\u00e8 la proporci\u00f3 de nens menors de 15 anys tractats per un metge de fam\u00edlia o per un pediatre \u00e9s similar. A tot arreu,\u00a0les \u00e0rees rurals<\/a>\u00a0s\u00f3n les que tenen una major pres\u00e8ncia de metges generalistes i les \u00e0rees urbanes, de pediatres.<\/p>\n

La configuraci\u00f3 dels EAP es va fer en una \u00e8poca en qu\u00e8 es donava m\u00e9s valor al coneixement i la pr\u00e0ctica especialitzats que als generalistes, en un entorn d\u2019expansi\u00f3 dels sistemes sanitaris. La incorporaci\u00f3 de pediatres als EAP va condicionar la concepci\u00f3 assistencial dels infants, que s\u2019ha equiparat a l\u2019atenci\u00f3 especialitzada. Fins i tot, la denominaci\u00f3 \u201cpoblaci\u00f3 pedi\u00e0trica\u201d ha substitu\u00eft la de \u201cpoblaci\u00f3 infantil\u201d en una subtil maniobra medicalitzadora. Ha condicionat, tamb\u00e9, la pr\u00e0ctica cl\u00ednica dels metges especialistes en medicina familiar i comunit\u00e0ria, que sovint no han vist com a tasca pr\u00f2pia l\u2019atenci\u00f3 als infants, malgrat que els estudis de l\u2019especialitat inclouen compet\u00e8ncies en les malalties m\u00e9s freq\u00fcents i en els programes preventius en l\u2019edat infantil.<\/p>\n

El que va ser considerat un model d\u2019\u00e8xit, aviat va mostrar les seves debilitats. Potser la m\u00e9s important ha estat la manca de pediatres interessats en l\u2019APS, en part, motivada per una formaci\u00f3 eminentment hospital\u00e0ria. L\u2019enfocament de les activitats preventives va tenir el seu moment \u00e0lgid amb el document del Departament de Salut anomenat \u201cProtocols de medicina preventiva a l\u2019edat pedi\u00e0trica. Programa de seguiment del nen sa<\/em>\u201d, publicat el 1995 i dut a terme per pediatres i infermeres. El programa, que ha estat revisat posteriorment, contemplava m\u00faltiples visites per a criatures sanes, fet que va contribuir a la p\u00e8rdua de la capacitat d\u2019autocura de les fam\u00edlies, a la depend\u00e8ncia del sistema sanitari i a la sanitaritzaci\u00f3 del desenvolupament i la crian\u00e7a dels infants. De manera paradoxal, als serveis d\u2019atenci\u00f3 continuada i d\u2019urg\u00e8ncies, els nens i les nenes malalts reben atenci\u00f3 per professionals generalistes m\u00e9s que no pas per especialistes en pediatria, de manera que hi ha nens sans visitats per pediatres i nens malalts visitats per metges i metgesses generalistes.<\/p>\n

De mica en mica es van anar despoblant els EAP de pediatres, m\u00e9s en zones rurals, cosa que no va ser aprofitada per fer una discussi\u00f3 a fons del model. Es va optar per substituir-los per metges de fam\u00edlia amb una formaci\u00f3 complement\u00e0ria en pediatria, tot mantenint les consultes dels infants separades de les de la resta de fam\u00edlia.<\/p>\n

El d\u00e8ficit de pediatres s\u2019ha manifestat a totes les\u00a0comunitats aut\u00f2nomes<\/a>, per\u00f2 no a tot arreu s\u2019ha resolt de la mateixa manera. A Arag\u00f3, Castella-La Manxa, Extremadura, Castella i Lle\u00f3, Andalusia, La Rioja i Pa\u00eds Valenci\u00e0 els nens no atesos en places de pediatria s\u2019adscriuen als contingents de metges de fam\u00edlia. En canvi, a Catalunya, Navarra, Ast\u00faries, Balears, Pa\u00eds Basc i Can\u00e0ries es mantenen els contingents de pediatria, malgrat que en part ja siguin assumits per metges de fam\u00edlia. En altres comunitats s\u2019adopten postures interm\u00e8dies i els menors de set anys s\u2019adscriuen a contingents d\u2019altres centres de salut on s\u00ed hi ha pediatres.<\/p>\n

Al 2007, el Departament de Salut, dirigit per Marina Geli, intenta posar remei a la situaci\u00f3 amb el\u00a0Pla Estrat\u00e8gic d\u2019ordenaci\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 de pediatria a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria<\/a>. La mesura m\u00e9s destacada \u00e9s la creaci\u00f3 dels equips pedi\u00e0trics territorials (EPT), m\u00e9s coneguts com a l\u00ednies pedi\u00e0triques, que consisteixen en la concentraci\u00f3 de pediatres en uns centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria (CAP) determinats. El que se\u2019n diu un nou model, en realitat \u00e9s una nova organitzaci\u00f3 en funci\u00f3 de la disponibilitat decreixent de pediatres. Aix\u00ed, alguns pobles i alguns barris de ciutat es veuen obligats a despla\u00e7ar-se per rebre atenci\u00f3 per als seus fills, perdent accessibilitat a uns serveis que es distancien tant de l\u2019entorn social com de l\u2019equip que at\u00e9n els adults de la fam\u00edlia. A nivell conceptual se segueix insistint en la centralitat de la pediatria en l\u2019atenci\u00f3 infantil i en el paper del generalista com a suport, no al rev\u00e9s.<\/p>\n

Els EPT es reconeixen com una unitat productiva pr\u00f2pia amb autonomia de gesti\u00f3 i diferenciada dels EAP. Alguns EPT s\u00f3n conjunts amb l\u2019atenci\u00f3 hospital\u00e0ria amb un equip directiu com\u00fa als dos \u00e0mbits assistencials.<\/p>\n

2. On som? El model d\u2019atenci\u00f3 pedi\u00e0trica en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria i comunit\u00e0ria<\/h3>\n

L\u2019APS no ha estat mai una prioritat en les pol\u00edtiques sanit\u00e0ries a casa nostra, que no han compr\u00e8s ni la seva import\u00e0ncia ni els atributs que la fan efectiva. Aix\u00ed, quan van arribar les retallades pressupost\u00e0ries, a partir del 2011, amb el conseller Boi Ruiz, la part m\u00e9s damnificada del sistema va ser l\u2019APS. M\u00e9s endavant, la recuperaci\u00f3 dels pressupostos es va destinar a l\u2019atenci\u00f3 hospital\u00e0ria en la seva major part, deixant una APS descapitalitzada en personal i equipaments. Per tant, els problemes amb la pediatria, i de manera m\u00e9s \u00e0mplia amb l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria infantil, s\u2019han d\u2019emmarcar en la crisi global de l\u2019APS, que en els \u00faltims anys est\u00e0 deixant pel cam\u00ed dos dels seus atributs m\u00e9s determinants: l\u2019accessibilitat i la longitudinalitat.<\/p>\n

La COVID-19 ha suposat una nova estocada per a tot el sistema, per\u00f2 de manera especial per a l\u2019APS, de la qual tampoc s\u2019ha recuperat. Ha estat una bona excusa per tancar consultes de pediatria en \u00e0rees rurals i alguns barris, cosa que ha originat nombroses protestes ve\u00efnals pels despla\u00e7aments obligats fora del CAP de refer\u00e8ncia, on, en abs\u00e8ncia de \u201cconsulta de pediatria\u201d, sovint es nega l\u2019atenci\u00f3 als infants. D\u2019altra banda, les l\u00ednies pedi\u00e0triques no sempre garanteixen la longitudinalitat perqu\u00e8 es programen les visites segons la disponibilitat de les diferents agendes.<\/p>\n

La manca de planificaci\u00f3 i la pol\u00edtica d\u2019apagar focs han portat a una situaci\u00f3 complexa en qu\u00e8 conviuen diverses f\u00f3rmules assistencials. A part dels EPT centralitzats i dels CAP amb contingents de pediatria a c\u00e0rrec de pediatres o de metges de fam\u00edlia, trobem CAP on aquests \u00faltims atenen nens en les franges hor\u00e0ries en qu\u00e8 no hi ha pediatre o en per\u00edodes de vacances. A m\u00e9s, l\u2019atenci\u00f3 continuada i urgent compta amb escassos pediatres. Tenim, a la pr\u00e0ctica, un model mixt de provisi\u00f3 professional, en qu\u00e8 hi participen un nombre gens menyspreable de metges de fam\u00edlia capacitats per fer atenci\u00f3 als infants, els coneixements i habilitats dels quals no s\u2019haurien de malbaratar.<\/p>\n

Les\u00a0dades facilitades<\/a>\u00a0pel Departament de Salut corresponents a l\u2019any 2022 revelen que el 25% dels CAP tenen EPT i que 729 pediatres (el 63%) i 426 metges de medicina de fam\u00edlia i comunit\u00e0ria o d\u2019altres especialitats (37%) presten atenci\u00f3 pedi\u00e0trica a l\u2019APS. Tamb\u00e9, que un total de 1.172 infermeres treballen a l\u2019atenci\u00f3 pedi\u00e0trica a l\u2019APS.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3, i sense tenir en compte les conclusions dels\u00a0estudis d\u2019\u00e0mbit europeu<\/a>\u00a0que avaluen els diferents models, el Departament de Salut, ara dirigit per Manel Balcells, fa un pas m\u00e9s i elabora el\u00a0Model d\u2019atenci\u00f3 Pedi\u00e0trica en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019<\/a>APiC amb el qual consolida els EPT, que ara anomena equips territorials d\u2019atenci\u00f3 pedi\u00e0trica (ETAP), concentrats en nom\u00e9s 79 CAP. El nou pla, que es presenta com una actualitzaci\u00f3 del pla del 2007, no es basa en cap avaluaci\u00f3 global de l\u2019anterior, si b\u00e9 afirma que \u201cCatalunya disposa d\u2019una atenci\u00f3 pedi\u00e0trica de gran qualitat\u201d. A quins aspectes de la qualitat es refereix?<\/p>\n

El document exposa alguns reptes de salut als quals han de fer front els ETAP, com la prevalen\u00e7a de sobrep\u00e8s i obesitat que, segons l\u2019ESCA 2022<\/a>, afecta quatre de cada deu nens i nenes entre 6 i 12 anys, amb una tend\u00e8ncia creixent des del 2015 i que \u00e9s m\u00e9s elevada en fam\u00edlies de la classe social menys afavorida i en les que tenen estudis secundaris. Un altre repte s\u00f3n els problemes de salut mental (el 7,4% de la poblaci\u00f3 de 4 a 14 anys t\u00e9 una probabilitat elevada de patir-ne), amb una tend\u00e8ncia creixent des del 2014 i que tamb\u00e9 afecta m\u00e9s els nens i nenes de fam\u00edlies de la classe social menys afavorida i sense estudis universitaris.\u00a0Com s\u2019abordaran aquests problemes treballant lluny de la comunitat i dels equips que intervenen en el grup familiar? Amb uns serveis menys assequibles per a les fam\u00edlies amb menys recursos i m\u00e9s dificultats de despla\u00e7ament?<\/strong>\u00a0Ens podem trobar davant d\u2019una nova expressi\u00f3 de la\u00a0llei de cures inverses<\/a>\u00a0que deixa de banda les persones que tenen m\u00e9s necessitats, al mateix temps que les fam\u00edlies amb m\u00e9s recursos acudiran als serveis privats.<\/p>\n

Els ETAP segueixen formats per personal propi, \u00e9s a dir, desvinculats organitzativament i funcionalment dels EAP. Inclouen pediatres, infermeres especialistes en pediatria, aix\u00ed com tamb\u00e9 infermeres especialistes en fam\u00edlia i comunit\u00e0ria amb expertesa en pediatria, treballadors socials sanitaris, odont\u00f2legs, t\u00e8cnics de cures auxiliars d\u2019infermeria i administratius sanitaris. Davant de la perspectiva de la poca incorporaci\u00f3 de pediatres als ETAP, contempla que \u201csi la situaci\u00f3 ho requereix, metges de fam\u00edlia i infermeres amb expertesa en pediatria poden formar part dels ETAP d\u2019acord amb el marc normatiu i competencial\u201d. S\u2019inclouen els \u201cnous perfils professionals de l\u2019APiC que donen suport als professionals dels EAP i ETAP\u2013referents de benestar emocional i comunitari (RBEC), dietistes-nutricionistes (D-N) i fisioterapeutes, entre d\u2019altres\u201d. Els ETAP seran ubicats en els centres existents i alguns en centres nous, es volen centrar en patologies greus, formar equips especialitzats que donin \u201catenci\u00f3 de qualitat\u201d i tindran una gesti\u00f3 pr\u00f2pia, cosa que sempre s\u2019ha negat als EAP.<\/p>\n

Amb aquest \u201cmodel\u201d, definitivament, la pediatria se segrega dels EAP i s\u2019apropa a una atenci\u00f3 especialitzada de segon nivell. On queden l\u2019accessibilitat, la proximitat, la longitudinalitat i la visi\u00f3 global de la salut en l\u2019entorn familiar i comunitari? D\u2019aquesta manera es perd la visi\u00f3 generalista i hi perden els infants, les fam\u00edlies i l\u2019APS en conjunt.\u00a0<\/strong>Ens hem de preguntar tamb\u00e9 si la creaci\u00f3 d\u2019ETAP representar\u00e0 una p\u00e8rdua de recursos per a l\u2019APS.<\/p>\n

Seguint amb la incomprensi\u00f3 de la import\u00e0ncia de les funcions de l\u2019APS,\u00a0es refor\u00e7ar\u00e0 el 061<\/a>\u00a0amb una l\u00ednia pr\u00f2pia que contractar\u00e0 pediatres i que estar\u00e0 en marxa a partir del mes de juny. Diu el conseller que des del 061 no s\u2019atendran nom\u00e9s urg\u00e8ncies, sin\u00f3 tamb\u00e9 les consultes m\u00e9s habituals, que es valoraran i resoldran telef\u00f2nicament, fet que pot posar en risc la qualitat i la seguretat de l\u2019atenci\u00f3.\u00a0El 061 ordenar\u00e0 els fluxos de pacients, \u00e9s a dir, actuar\u00e0 com a porta d\u2019entrada al sistema i despla\u00e7ar\u00e0 encara m\u00e9s l\u2019APS d\u2019aquest rol<\/strong>. D\u2019aquesta manera, esdevindr\u00e0 cada cop m\u00e9s l\u2019eix vertebrador del sistema, com n\u2019hem parlat en diverses entrades d\u2019aquest blog:\u00a0El 061 i la fragmentaci\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3<\/a>,\u00a0El 061 no pot ser l\u2019entrada al sistema<\/a>,\u00a0El SEM es menja l\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria<\/a>.<\/p>\n

La resposta de la poblaci\u00f3 no s\u2019ha fet esperar. El dia despr\u00e9s que el conseller present\u00e9s el seu pla, entitats ve\u00efnals, pol\u00edtiques, sindicals i de defensa de la sanitat p\u00fablica, com el FoCAP, feien p\u00fablic en roda de premsa un\u00a0comunicat<\/a>\u00a0que el critica durament. L\u2019assumpte tamb\u00e9 ha arribat al Parlament (aqu\u00ed<\/a>\u00a0i\u00a0aqu\u00ed<\/a>).\u00a0 Davant l\u2019allau de cr\u00edtiques, el mateix conseller va declarar uns dies m\u00e9s tard que: \u201cels pediatres seguiran visitant als CAP i demana a les fam\u00edlies \u201cconfian\u00e7a\u201d en el nou model<\/a>\u201d. Ll\u00e0stima que la confian\u00e7a en aquests moments estigui en nivells molt baixos.<\/p>\n

3.\u00a0L\u2019atenci\u00f3 a la salut infantil: problema o oportunitat?<\/h3>\n

Entenem que la resposta del sistema sanitari a les necessitats de salut dels infants no es pot basar principalment en la disponibilitat de pediatres. Ha de tenir en compte el tipus de necessitats, els estudis sobre els determinants socials i sanitaris de la salut i el marc conceptual en qu\u00e8 s\u2019inscriuen les pol\u00edtiques sanit\u00e0ries. Davant l\u2019evid\u00e8ncia de la inviabilitat de mantenir l\u2019especialitat de pediatria en els EAP, seria el moment d\u2019analitzar i planificar des d\u2019una perspectiva m\u00e9s general.<\/p>\n

Els motius de visita que fan els nens i nenes als centres d\u2019APS es poden distribuir, a grans trets, en tres grups: els que no tenen cap patologia biom\u00e8dica, els que presenten una patologia lleu, en general de vies respirat\u00f2ries, aparell digestiu o locomotor i els que pateixen una patologia de certa complexitat. Els motius del primer grup, que majorit\u00e0riament s\u00f3n temes de puericultura, vacunacions i consultes d\u2019orientaci\u00f3 sanit\u00e0ria, temes relacionals familiars o escolars, els pot abordar un professional amb el nivell de formaci\u00f3 d\u2019infermeria especialitzada en atenci\u00f3 als infants; els del segon grup es poden resoldre amb la compet\u00e8ncia d\u2019infermeria i de medicina de fam\u00edlia i els tercers s\u00f3n els que necessitarien i es beneficiarien realment d\u2019una atenci\u00f3 feta per un especialista en pediatria.<\/p>\n

Est\u00e0 demostrat que els sistemes sanitaris que basen la seva atenci\u00f3 en pr\u00e0ctiques primaristes i generalistes proveeixen una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria de major valor i obtenen millors resultats en salut, tant en cada persona com a nivell de la salut de les poblacions, tot i que poden proporcionar una atenci\u00f3 suposadament de menor qualitat quan es considera malaltia per malaltia. \u00c9s el que es coneix com la\u00a0paradoxa de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria<\/a>. I aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 s\u2019exerceix una pr\u00e0ctica generalista que se centra en el tot i no nom\u00e9s en les parts, perqu\u00e8 compr\u00e8n la persona com un conjunt. Perqu\u00e8 singularitza les actuacions en cada persona i fa una atenci\u00f3 individualitzada de cada una d\u2019elles, i perqu\u00e8 per fer aix\u00f2 t\u00e9 un coneixement de la comunitat i del context familiar i social que li permet fer un vestit a mida.<\/p>\n

La paradoxa de l\u2019APS est\u00e0 molt demostrada en poblaci\u00f3 gran amb comorbiditats, per\u00f2 tamb\u00e9 en la poblaci\u00f3 infantil (1<\/a>\u00a0i\u00a02<\/a>) que en general \u00e9s una poblaci\u00f3 sana des del punt de vista biom\u00e8dic i que t\u00e9 els seus principals problemes en els determinants socials de la salut i en els contextos comunitaris en qu\u00e8 viu, es relaciona i es socialitza (la fam\u00edlia, els centres educatius, els amics, les xarxes socials\u2026).<\/p>\n

Les mesures que s\u2019adoptin per resoldre la baixa disponibilitat de pediatres han de respondre a les q\u00fcestions:Com hauria de ser una atenci\u00f3 de qualitat a la poblaci\u00f3 menor a nivell primari?\u00a0 Quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques que es relacionen amb millors resultats?<\/p>\n

L\u2019estudi europeu\u00a0Model of Child Health Appraised<\/em><\/a>\u00a0<\/a>(MOCHA), que ha dut a terme una an\u00e0lisi de l\u2018atenci\u00f3 a la poblaci\u00f3 infantil en el nivell primari i ha comparat els pa\u00efsos segons el professional responsable (metge\/sa de fam\u00edlia, pediatra o mixt), el tipus de sistema sanitari i el seu finan\u00e7ament i organitzaci\u00f3, conclou que no hi ha evid\u00e8ncia de difer\u00e8ncies rellevants en l\u2019atenci\u00f3 als problemes de salut en funci\u00f3 del tipus de provisi\u00f3 professional (metge\/sa de fam\u00edlia, pediatre o mixt). En canvi, s\u00ed que hi ha evid\u00e8ncia que els condicionants socials i el tipus de sistema sanitari impacten en la salut dels infants i en la implementaci\u00f3 d\u2019algunes vacunacions. La\u00a0fortalesa de l\u2019APS<\/a>\u00a0\u00e9s, probablement, el factor sanitari m\u00e9s determinant de la salut infantil. Aix\u00ed doncs, no hauria de preocupar tant el fet que no hi hagi suficients pediatres com que no es garanteixi la visi\u00f3 generalista i la qualitat de les dimensions de l\u2019APS que estan relacionades amb la seva efectivitat com s\u00f3n l\u2019accessibilitat, la longitudinalitat, la globalitat i la capacitat de coordinaci\u00f3 de l\u2019assist\u00e8ncia. Tal com estan concebuts, els ETAP no poden garantir aquests requisits a tota la poblaci\u00f3 infantil.<\/p>\n

Els danys i les amenaces que comporten les actuals pol\u00edtiques sanit\u00e0ries, i en concret el Model d\u2019atenci\u00f3 pedi\u00e0trica, ens reafirmen en la defensa d\u2019uns principis en qu\u00e8 s\u2019hauria de basar l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria de primer nivell a la poblaci\u00f3 infantil:<\/p>\n