{"id":34639,"date":"2024-02-15T06:15:25","date_gmt":"2024-02-15T05:15:25","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=34639"},"modified":"2024-02-15T06:15:25","modified_gmt":"2024-02-15T05:15:25","slug":"sandra-acosta-verdugo-el-cervell-no-apren-del-no-res-cal-que-continuament-adquireixi-qualitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/02\/15\/sandra-acosta-verdugo-el-cervell-no-apren-del-no-res-cal-que-continuament-adquireixi-qualitats\/","title":{"rendered":"Sandra Acosta Verdugo: \u201cEl cervell no apr\u00e8n del no-res, cal que cont\u00ednuament adquireixi qualitats\u201d"},"content":{"rendered":"

Hi havia una vegada una noia del barri del Centre que quan va con\u00e8ixer la hist\u00f2ria de la Marie Curie va pensar que tamb\u00e9 volia ser cient\u00edfica i, qui sap, guanyar tamb\u00e9 un premi Nobel. La segona part de la proposici\u00f3, de moment, no s\u2019ha produ\u00eft, per\u00f2 la\u00a0Sandra Acosta Verdugo<\/a>\u00a0s\u00ed que ha complert el seu somni vocacional de ser cient\u00edfica. Com tanta altra gent de ci\u00e8ncia, va haver de marxar als Estats Units, per\u00f2 ja fa uns anys que va tornar a casa per ser investigadora de la\u00a0Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut de la UB<\/a>\u00a0i de l\u2019IDIBELL<\/a>, l\u2019institut de biomedicina de Bellvitge, on estudia com con\u00e8ixer a fons l\u2019entrellat del cervell pot ajudar a frenar malalties com l\u2019Alzheimer.<\/p>\n

Estudieu els organoides cerebrals; qu\u00e8 son, concretament, els organoides?<\/strong><\/p>\n

El nostre objectiu \u00e9s analitzar i modelar patologies del sistema nervi\u00f3s central, tant infantils, com les epil\u00e8psies infantils. I tamb\u00e9 malalties que tenen a veure amb la neurodegeneraci\u00f3. Actualment, tenim projectes per mirar d\u2019entendre com progressa, per exemple, l\u2019Alzheimer. I per poder estudiar aix\u00f2 necessitem una eina que sigui capa\u00e7 de reproduir all\u00f2 que est\u00e0 passant al cervell hum\u00e0. Normalment, tradicionalment, la recerca s\u2019ha fet amb animals i altres tipus de model, per\u00f2 tenen la limitaci\u00f3 que aquelles c\u00e8l\u00b7lules no s\u00f3n humanes i, si volem apujar el grau d\u2019especificitat, necessitem un model m\u00e9s proper. I aix\u00f2 s\u00f3n els organoides, uns conjunts de c\u00e8l\u00b7lules que nosaltres fem cr\u00e9ixer a partir de c\u00e8l\u00b7lules que provenen de pacients i les modifiquem perqu\u00e8 puguin convertir-se en tots els tipus de c\u00e8l\u00b7lules que t\u00e9 el cervell hum\u00e0.<\/p>\n

I a partir d\u2019aqu\u00ed?\u2026<\/strong><\/p>\n

Doncs, d\u2019aquesta manera, amb aquests organoides, som capa\u00e7os de veure les interaccions per exemple entre les neurones i la glia, les neurones entre elles\u2026 i aix\u00ed podem resseguir qu\u00e8 passar\u00e0, quins seran els seg\u00fcents passos d\u2019una malaltia com l\u2019Alzheimer o les epil\u00e8psies, que son malalties que progressen en el temps, \u00e9s a dir, no son malalties agudes, s\u00f3n malalties cr\u00f2niques.<\/p>\n

Feu servir, doncs, mostres humanes\u2026<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, les traiem de pacients voluntaris que accedeixen a cedir c\u00e8l\u00b7lules de la seva sang i llavors nosaltres purifiquem un cert tipus de c\u00e8l\u00b7lules de gl\u00f2buls blancs i les tornem a un estat immadur, \u00e9s a dir, que aquestes c\u00e8l\u00b7lules llavors ja tenen la capacitat de generar qualsevol altre tipus de c\u00e8l\u00b7lula del cos, com si fossin d\u2019un embri\u00f3, tot i que, evidentment, no s\u00f3n un embri\u00f3, s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules separades. A partir d\u2019aqu\u00ed, nosaltres hi afegim uns c\u00f2ctels espec\u00edfics de productes qu\u00edmics als cultius cel\u00b7lulars i li podem dir<\/em> a aquestes c\u00e8l\u00b7lules que es converteixin en neurona, en glia, en pulm\u00f3 o converteix-te en p\u00e0ncrees\u2026 I en el nostre cas, doncs ho fem amb el cervell hum\u00e0.<\/p>\n

I en aquesta mena de projecci\u00f3 de l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019una malaltia, per qu\u00e8 s\u00f3n tan importants i \u00fatils aquests mini \u00f2rgans, els organoides? I quins aspectes, pistes o senyals teniu en compte per saber-ho?<\/strong><\/p>\n

Nosaltres, en el nostre argot, parlem de biomarcadors. I ens basem en els mateixos que fa servir el diagn\u00f2stic cl\u00ednic. Segur que alg\u00fa ha sentit a parlar d\u2019una prote\u00efna, l\u2019amiloide, que es recargola malament en un cervell que pateix Alzheimer i no pot ser alliberada cap al torrent sanguini i llavors es torna t\u00f2xica i pot ser l\u2019inici de la patologia. Doncs nosaltres busquem justament aquesta conformaci\u00f3 de l\u2019amiloide. O en el cas de les epil\u00e8psies, busquem la seva activitat el\u00e8ctrica an\u00f2mala. I al meu laboratori ens interessa molt quins s\u00f3n els canvis gen\u00e8tics que tenen lloc quan progressa la malaltia per veure com podem incidir-hi. I ho fem mirant de trobar noves dianes terap\u00e8utiques que ajudin a frenar la malaltia. I en aquesta direcci\u00f3 fem tot un seguit d\u2019an\u00e0lisis experimentals per veure com ha canviat el genoma de conformaci\u00f3 i d\u2019expressi\u00f3.<\/p>\n

\n
Al meu laboratori interessa molt quins s\u00f3n els canvis gen\u00e8tics que tenen lloc quan progressa la malaltia per veure com podem incidir-hi. I ho fem mirant de trobar noves dianes terap\u00e8utiques que ajudin a frenar la malaltia<\/figcaption><\/figure>\n<\/blockquote>\n

El cervell \u00e9s clau nom\u00e9s en malalties neurodegeneratives o tamb\u00e9 en malalties que afecten altres \u00f2rgans?<\/strong><\/p>\n

Entenc que vols dir s\u00ed podem predir tamb\u00e9 com ser\u00e0 la relaci\u00f3 entre el cervell i els altres \u00f2rgans, no?<\/p>\n

Justa la fusta\u2026<\/strong><\/p>\n

Amb aquest model que tenim al laboratori, no. Perqu\u00e8 nosaltres, els organoides que fem, aquestes boles, s\u00f3n purament neuronals, neurals, m\u00e9s aviat, perqu\u00e8 tenen neurona i glia, llavors aquesta interacci\u00f3 amb el sistema d\u2019un cos no la tenim. Per estudiar aix\u00f2 hi ha altres equips d\u2019investigaci\u00f3 arreu del m\u00f3n que posen en relaci\u00f3 diversos tipus d\u2019organoides. En un estudi de Covid que ens van finan\u00e7ar tot just a l\u2019inici de la pand\u00e8mia vam fer organoides de pulm\u00f3, i all\u00e0 ten\u00edem un sistema que ens hagu\u00e9s pogut permetre saber con era aquella interacci\u00f3, per\u00f2 llavors la pregunta que ens interessava respondre amb el model era provar els f\u00e0rmacs antivirals, ja que est\u00e0vem en la fase aguda de la pand\u00e8mia, on la prioritat era curar els pacients. Per\u00f2 s\u00ed que hi ha grups que ho fan, li diuen sistemes organ-on-chip<\/em>. I en el nostre cas, el que busquem no \u00e9s tant la interacci\u00f3 amb<\/em>\u00a0el sistema, sin\u00f3 la interacci\u00f3 del sistema\u00a0al\u00a0<\/em>cervell.<\/p>\n

Com ara..?<\/strong><\/p>\n

Per exemple, se sap que la diabetis \u00e9s un dels factors de risc de l\u2019Alzheimer, llavors si nosaltres sabem que tenim una mala gesti\u00f3 de tot el metabolisme de la glucosa i sabem quins gens han estat modificats per donar un risc de diabetis, llavors podem incidir gen\u00e8ticament sobre l\u2019expressi\u00f3 d\u2019aquests gens a dins de les neurones, aquest \u00e9s el tipus d\u2019interacci\u00f3 que nosaltres busquem, \u00e9s on anem a buscar possibles noves dianes terap\u00e8utiques. Tots aquells factors de risc que nosaltres trobem al nostre cos que poden fer que la malaltia avanci m\u00e9s r\u00e0pid o que el propi cos es protegeixi contra aquesta malaltia. I el mateix plantejament serveix per les epil\u00e8psies.<\/p>\n

\"\"<\/figure>\n

 <\/p>\n

I en quin moment us trobeu en aquestes investigacions?<\/strong><\/p>\n

Nosaltres som un laboratori d\u2019an\u00e0lisi precl\u00ednic i ens centrem en tota aquella part que genera coneixement. Si b\u00e9 \u00e9s cert que hem desenvolupat tecnologia que estem intentant de transferir a la societat per a que pugui ser emprada en assajos de nous medicaments. Per\u00f2 sovint aquest tipus de recerca pre cl\u00ednica acaba propiciant unes tecnologies que permeten transferir aquests coneixements. Per\u00f2 nosaltres no treballem directament amb pacients, m\u00e9s enll\u00e0 de les persones volunt\u00e0ries que ens faciliten mostres. Els assajos cl\u00ednics d\u2019aplicaci\u00f3 directa sobre pacients els fan altres grups, altres companys i companyes d\u2019altres institucions, com l\u2019ICO<\/a>\u00a0i l\u2019IDIBELL<\/a>.<\/p>\n

La Covid creus que ha servit per prestigiar socialment la recerca cient\u00edfica? O ja ens n\u2019hem oblidat?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que, en gran mesura, tothom ens hem oblidat una mica de com de dram\u00e0tics van ser els primers mesos de la Covid. Per\u00f2 s\u00ed que crec que ha quedat un petit romanent pel que fa a la necessitat de poder disposar d\u2019un gran coneixement de base per a poder desenvolupar vacunes en poc m\u00e9s d\u2019un any, com ha passat amb la Covid. Jo crec que aix\u00f2 s\u2019ha fet pal\u00e8s i ha arribat a la societat. Jo s\u00f3c cient\u00edfica i hi estic predisposada, perqu\u00e8 s\u00e9 com \u00e9s la vida del cient\u00edfic i el seu entorn proper, per\u00f2 crec, igualment que, tret de la poca gent que et trobes que \u00e9s antivacuna, posem per cas, la majoria de la gent cada vegada \u00e9s m\u00e9s conscient de la necessitat de la recerca.<\/p>\n

\u00c9s cert que fem servir un percentatge redu\u00eft de tot el potencial de pensament i raonament del nostre cervell? Sabrem mai com \u00e9s l\u2019estructura total i tot l\u2019entrellat de funcionament del cervell?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 que fem servir un percentatge petit del cervell \u00e9s un mite. S\u00ed que \u00e9s cert que el nostre cervell t\u00e9 un potencial molt m\u00e9s gran, per\u00f2 no pas perqu\u00e8 no el fem servir tot, fem servir tot el cervell, el 100%. Si de cas, el que passa \u00e9s que no es fa servir de forma sincronitzada en tot moment. Per exemple, quan dormim s\u2019activen unes zones del cervell diferents a quan estem estressats. \u00c9s a dir, el cervell est\u00e0 dividit en regions i cadascuna d\u2019aquestes regions s\u2019activa en els moments que calen. Aix\u00ed que es fa servir tot el cervell, no hi la possibilitat d\u2019apagar una part del cervell. Aix\u00ed que el cervell funciona i funciona com un tot, una altra cosa \u00e9s que funcioni prou b\u00e9 (riu).<\/p>\n

\"\"<\/figure>\n

Vas marxar a l\u2019estranger per completar la formaci\u00f3 i trobar nous horitzons. Sovint es diu que a Espanya malbaratem talent cient\u00edfic perqu\u00e8 no trobeu prou expectatives aqu\u00ed, hi est\u00e0s d\u2019acord?<\/strong><\/p>\n

Vaig acabar la tesi doctoral l\u2019any 2009 i est\u00e0 clar que l\u2019estat de la ci\u00e8ncia llavors a casa nostra no era, ni de lluny, el que tenim ara, que hem esdevingut un referent fort de recerca biom\u00e8dica, que \u00e9s de la que puc parlar espec\u00edficament. I fa 15 anys, no era el cas. Per\u00f2 una de les coses que els cient\u00edfics tenim clara \u00e9s que no fem ci\u00e8ncia amb el ve\u00ed, fem ci\u00e8ncia amb tot el m\u00f3n, per tant, la possibilitat de marxar fora \u00e9s gaireb\u00e9 una necessitat. El problema de malbaratament del coneixement cient\u00edfic no \u00e9s tant que marxis, ja que marxar no \u00e9s imprescindible, per\u00f2 \u00e9s un avantatge perqu\u00e8 amplies molt la teva xarxa de coneixements i t\u2019amplia el camp de mires; el problema, i crec que \u00e9s on es d\u00f3na el malbaratament, \u00e9s que les condicions que s\u2019ofereixen perqu\u00e8 els investigadors que s\u2019han format fora puguin retornar no son equiparables, ni de bon tros.<\/p>\n

I com va ser que vas tornar?<\/strong><\/p>\n

Doncs fins i tot m\u2019havien ofert una pla\u00e7a de professora, per\u00f2 en aquell moment Donald Trump havia guanyat les eleccions, i la meva parella i jo vam decidir que no era un entorn en el qual vol\u00edem que creix\u00e9s el nostre fill, i vam tornar a Catalunya, per\u00f2 assumint un cost en molts sentits, tan vitals com econ\u00f2mics, molt gran. Estem molt feli\u00e7os aqu\u00ed, per\u00f2 de ben segur que la nostra guardiola seria molt m\u00e9s \u00e0mplia, per dir-ho amb eleg\u00e0ncia (riu), si estigu\u00e9ssim als Estats Units, com era el pla inicial. S\u00ed b\u00e9, tamb\u00e9 \u00e9s cert que a Barcelona es pot fer recerca d\u2019una qualitat molt alta, i l\u2019evid\u00e8ncia s\u00f3n les coses que passen al meu laboratori i a d\u2019altres laboratoris de l\u2019IDIBELL.<\/p>\n

Una de les coses que els cient\u00edfics tenim clares \u00e9s que no fem ci\u00e8ncia amb el ve\u00ed, fem ci\u00e8ncia amb tot el m\u00f3n; per tant, la possibilitat de marxar fora \u00e9s gaireb\u00e9 una necessitat.<\/p><\/blockquote>\n

Per cert, en termes neuronals o cerebrals, qu\u00e8 \u00e9s el talent, en quina \u00e0rea del cervell es localitza?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que el talent \u00e9s una qualitat que s\u2019atorga a les persones, per\u00f2 a nivell neurocient\u00edfic \u00e9s la integraci\u00f3 de moltes capacitats diferents. I \u00e9s una cosa que es d\u00f3na en tot el nostre proc\u00e9s d\u2019aprenentatge, no nom\u00e9s escolar, sin\u00f3 que durant el nostre desenvolupament es generen xarxes entre totes les nostres neurones\u2026, les nostres neurones de base, pel motiu que sigui, s\u2019han format en una xarxa concreta, i aix\u00f2 fa que tinguem uns determinats interessos. El cervell no apr\u00e8n del no-res, el talent el guanyes cont\u00ednuament amb l\u2019adquisici\u00f3 de qualitats que et permeten desenvolupar aquell talent i per aix\u00f2 cal const\u00e0ncia. I llavors la plasticitat de les \u00e0rees de cervell que hi intervenen afavoreixen que all\u00f2 que fas de bon gust es desenvolupi com un talent.<\/p>\n

Va ser aix\u00ed en el teu cas?<\/strong><\/p>\n

Jo quan era petita ja feia experiments i coses rares a casa meva, barrejava potingues i sempre estava emmerdant, i suposo que aquesta necessitat de barrejar cosetes fa que els pares et portin un llibre d\u2019all\u00f2 que t\u2019interessa i aix\u00ed\u2026 I aquesta \u00e9s la funci\u00f3 dels pares, dels educadors, de l\u2019escola, afavorir aquests talents. Per\u00f2 en realitat el talent \u00e9s una qualitat guanyada, en gran mesura.<\/p>\n

Creus que arribar\u00e0 el dia que la IA podr\u00e0 reproduir el talent espec\u00edfic d\u2019una persona? I la IA, creus que podr\u00e0 reproduir el talent, o el talent \u00e9s all\u00f2 tan singular de cada persona que no es pot imitar?<\/strong><\/p>\n

Al 100%, no, el talent de cadasc\u00fa de nosaltres \u00e9s all\u00f2 que ens far\u00e0 singulars per sempre. La IA, fins i tot la creativa, \u00e9s un m\u00e8tode predictiu i no deixa de ser una base estad\u00edstica, per tant, no son neurones.<\/p>\n

El talent \u00e9s una qualitat que s\u2019atorga a les persones, per\u00f2 a nivell neurocient\u00edfic \u00e9s la integraci\u00f3 de moltes capacitats diferents.<\/p><\/blockquote>\n

Quines han estat les teves refer\u00e8ncies en el camp de la ci\u00e8ncia, homes o tamb\u00e9 hi va haver dones?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s cert que calen referents. Ho explico des de la meva experi\u00e8ncia concreta: el dia que vaig decidir ser cient\u00edfica estava a 5\u00e8 d\u2019EGB i vam fer un dictat que ens explicava la vida de la Marie Curie, la gran cient\u00edfica de refer\u00e8ncia, i vaig dir \u201cOstres, tamb\u00e9 les dones s\u00f3n cient\u00edfiques\u201d. I quan vaig arribar a casa li vaig dir a la meva mare que jo tamb\u00e9 volia guanyar el premi Nobel, com la Marie Curie. El fet \u00e9s que la descoberta que una dona cient\u00edfica havia que estat capa\u00e7 de trobar la soluci\u00f3 a un problema tan dif\u00edcil \u00e9s una cosa que t\u2019anima a seguir. I all\u00f2 va ser el que se\u2019n diu un punt d\u2019inflexi\u00f3, tot i que la llavor ja pogu\u00e9s ser-hi en mi. Despr\u00e9s, evidentment, els meus referents han estat masculins, perqu\u00e8 fins ara el coneixement cient\u00edfic ha estat aportat de forma m\u00e9s not\u00f2ria per homes. I aix\u00f2 vol dir que s\u00ed, que els referents femenins a la ci\u00e8ncia s\u00f3n necessaris, i cal que les dones cient\u00edfiques surtin a la tele i que els mitjans de comunicaci\u00f3 facin parlar les dones per impulsar i esperonar totes aquelles nenes que voldrien ser cient\u00edfiques.<\/p>\n

Sempre el biaix de g\u00e8nere\u2026<\/strong><\/p>\n

Tot i aix\u00f2, crec que tot ha canviat molt, veig les generacions actuals i copso que les nenes tenen referents femenins en qualsevol \u00e0mbit, i que tamb\u00e9 estan acostumades a dir \u201cper aqu\u00ed no hi passo\u201d. I aquest context, quan jo comen\u00e7ava, no te\u2019l trobaves tan f\u00e0cilment. I ja no tan sols la meva generaci\u00f3, sin\u00f3 sobretot les generacions anteriors, que van haver de lluitar molt\u00edssim per anar trencant aquest sostre de vidre, que encara hi \u00e9s per\u00f2 que cada vegada est\u00e0 m\u00e9s amunt, o potser apareix m\u00e9s tard. Per\u00f2 crec que sobretot en etapes m\u00e9s primerenques de les carreres professionals hi ha moltes m\u00e9s dones i homes que ja no tolerem certes actituds o comentaris esbiaixats.<\/p>\n

I tu, et consideres referent d\u2019alg\u00fa? A banda de celebritats, calen referents m\u00e9s quotidians, com puguis ser tu per a joves de l\u2019institut de Bellvitge, amb qui a l\u2019IDIBELL feu un programa T\u00e0ndem\u2026<\/strong><\/p>\n

Jo crec que s\u00f3n necess\u00e0ries totes dues modalitats. Dirigeixo un equip, faig de mentora dels meus estudiants de la Facultat de Medicina de la UB<\/a>, faig tasques de divulgaci\u00f3, faig participar canalla de diferents edats\u2026 I, evidentment, veure que una persona t\u2019explica coses, doncs s\u00ed que ajuda a normalitzar la situaci\u00f3. Per\u00f2 no em considero un referent, com jo considero la Marie Curie o l\u2019Ada Lovelace o tantes dones que han trencat motllos, perqu\u00e8, en el fons, jo no he trencat motllos. Crec que les persones, no nom\u00e9s les dones, sin\u00f3 les persones que trenquen motllos s\u00f3n necess\u00e0ries, i entre aquestes persones hi ha d\u2019haver segur una quota m\u00ednima de dones, perqu\u00e8 les dones tamb\u00e9 trenquen motllos i les mentores del dia a dia hi hem de ser, perqu\u00e8 \u00e9s en el dia a dia on es fa el cam\u00ed. Jo vaig dir que volia un premi Nobel quan vaig con\u00e8ixer la hist\u00f2ria de la Marie Curie, per\u00f2, evidentment, sense l\u2019acompanyament de la meva profe<\/em> de Ci\u00e8ncies Naturals, dels meus profes<\/em> de l\u2019institut Merc\u00e8 Rodoreda segur que no hagu\u00e9s arribat enlloc.<\/p>\n

Tenir registrades al cervell des d\u2019edats primerenques referents relatius a la ci\u00e8ncia, afavoreix la vocaci\u00f3 posterior o aix\u00f2 es va desenvolupant durant el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge? Alexia Putellas i Aitana Bonmat\u00ed, que ja s\u00f3n icones mundials, impulsaran m\u00e9s futures dones futbolistes?<\/strong><\/p>\n

Est\u00e0 clar que les dones que trenquen motllos, com aquest any les futbolistes, o la doctora Katalin Karik\u00f3, l\u2019autora de la vacuna contra la Covid, s\u00f3n necess\u00e0ries, perqu\u00e8 tu pots tenir una vocaci\u00f3, per\u00f2 aquell foc necessita brasa perqu\u00e8 continu\u00ef bullint. I si tenim bons referents atraurem persones que potser no haguessin vingut a la ci\u00e8ncia. Per\u00f2, tot i que el talent i la curiositat s\u00f3n inherents de cada persona, cal desenvolupar-los. Hi ha qui cuina perqu\u00e8 no li queda m\u00e9s remei, i hi ha qui cuina perqu\u00e8 en gaudeix i se li d\u00f3na b\u00e9 i fa uns \u00e0pats que s\u00f3n la repera, per\u00f2 tamb\u00e9 li caldr\u00e0 consultar coses als llibres de cuina. Aix\u00ed que, al final, cal una mica de tot.<\/p>\n

\"\"<\/figure>\n

Quin tret diries que defineix m\u00e9s b\u00e9 una cient\u00edfica, la curiositat de les preguntes o trobar respostes?<\/strong><\/p>\n

No pot haver-hi un cient\u00edfic que no es faci preguntes ni un cient\u00edfic que no sigui perseverant. Hi ha qui podr\u00e0 acceptar fer-se preguntes i no trobar respostes, per\u00f2 si et fa nosa no tenir una resposta insistir\u00e0s fins al final. I aix\u00f2 \u00e9s la perseveran\u00e7a, no hi ha un cient\u00edfic sense les dues qualitats.<\/p>\n

Una cosa que em fascina de vosaltres \u00e9s la capacitat per a fer-vos preguntes intu\u00eftives, que poden semblar estramb\u00f2tiques, per\u00f2 que investigant i raonant us poden portar a descobrir alguna cosa\u2026<\/strong><\/p>\n

El cervell hum\u00e0 \u00e9s curi\u00f3s, i l\u2019esp\u00e8cie humana \u00e9s curiosa per natura. De fet, els primats superiors ja ho som tots, som curiosos. Llavors et fas una pregunta i de vegades trobes una resposta r\u00e0pida i ja ho tens. Per\u00f2, de vegades, aquesta resposta no apareix i et piques perqu\u00e8 no trobes la resposta. Llavors et fas una altra pregunta, del tipus \u201cPer qu\u00e8 aix\u00f2, que jo esperava que fos aix\u00ed, resulta que \u00e9s d\u2019una altra manera?\u201d. Llavors, com que et quedes a quadres i no ho entens, estudies i llegeixes m\u00e9s, apliques les passes del m\u00e8tode cient\u00edfic i hi tornes amb una altra pregunta. I t\u2019hi capfiques molt. A tall d\u2019exemple, l\u2019altra dia estava aparcant el cotxe a la pla\u00e7a de l’Ajuntament i, en sortir, em va saludar una ve\u00efna, per\u00f2 no la vaig recon\u00e8ixer perqu\u00e8 jo estava al meu m\u00f3n\u2026 Per\u00f2 \u00e9s que jo crec que una de les qualitats que tenim els cient\u00edfics \u00e9s que ens capfiquem f\u00e0cilment. I aix\u00f2 pot ser bo o dolent, segons com t\u2019ho miris perqu\u00e8, ja dic, entres en bucle.<\/p>\n

Has participat en\u00a0<\/strong>Slam<\/strong><\/a> de Ci\u00e8ncia que es fa a la ciutat ja fa uns quants anys; t\u00b4ho prens com una diversi\u00f3 o com una oportunitat per a continuar fent divulgaci\u00f3 per\u00f2 en un to m\u00e9s informal, m\u00e9s l\u00fadic? Fer divulgaci\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s part essencial de la teva, la vostra feina o t\u2019ho prens<\/strong>\u00a0com un complement?<\/strong><\/p>\n

Una de les gran qualitats que pot tenir un cient\u00edfic \u00e9s transmetre coneixement, perqu\u00e8 si te\u2019l quedes nom\u00e9s per a tu, aquest coneixement morir\u00e0 amb tu. I el coneixement ho \u00e9s perqu\u00e8 s\u2019amplia i s\u2019expandeix. Les teories i les tecnologies que ens han fet arribar fins aqu\u00ed no haurien estat possibles si els cient\u00edfics, al llarg de la hist\u00f2ria, no haguessin transm\u00e8s aquesta informaci\u00f3. I quan la transmetem, nosaltres ja tenim codis i estrat\u00e8gies per fer-ho. Tamb\u00e9 ens motiva el suport de la societat, que la gent es pugui beneficiar de tot aquest flux d\u2019informaci\u00f3 i coneixement. I, en el meu cas, a m\u00e9s, com que s\u00f3c professora, transmetre coneixement \u00e9s el s\u00fammum, aix\u00ed que dona\u2019m corda (riu).<\/p>\n

Doncs, per la meva experi\u00e8ncia a les activitats de Pessics de Ci\u00e8ncia, la gent que us dediqueu a la ci\u00e8ncia teniu una gran capacitat de comunicaci\u00f3 i de transmetre la informaci\u00f3 de forma amena\u2026<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, no m\u2019ho havia plantejat mai en aquests termes, per\u00f2 est\u00e0 b\u00e9 saber-ho\u2026 No hi havia reflexionat, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert que la nostra mat\u00e8ria potser pateix el prejudici social de ser avorrida. I potser per aix\u00f2 acostumem a tenir aquest vessant\u00a0teatrer,<\/em> perqu\u00e8 suposo que el que vols \u00e9s que el missatge arribi, i som ben conscients que si expliques alguna cosa per a la qual necessites una coneixement espec\u00edfic i ho expliques de forma avorrida, doncs no arribar\u00e0 a ning\u00fa, perqu\u00e8 als dos minuts la gent ja haur\u00e0 desconnectat i avui tothom estar\u00e0 pendent del m\u00f2bil\u2026<\/p>\n

\"\"<\/figure>\n

Per cert, en termes de divulgaci\u00f3, com va ser que un dels vostres organoides es va exposar a l\u2019exposici\u00f3 del CCCB sobre el cervell? I, sobretot, qu\u00e8 ha representat aix\u00f2 per a t\u00fa i el teu equip?<\/strong><\/p>\n

Fa Just un any i escaig, al CCCB van fer l\u2019exposici\u00f3 Brains<\/em>, sobre els cervells i els diferents tipus d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncies, la natural, l\u2019artificial, la rob\u00f2tica, i els organoides no deixen de ser un model sint\u00e8tic de cervell. Sense ser un cervell, tenen funcions b\u00e0siques que cobreixen les neurones, per\u00f2 sent unes boletes de la mida d\u2019una llentia, a tot estirar. Poder posar en perspectiva la nostra feina del laboratori, acompanyant llibres de grans neurocoient\u00edfics, com Ram\u00f3n y Cajal i Willis, \u00e9s un orgull per al nostre equip. I crec que \u00e9s important que la t\u00e8cnica dels organoides derivats de pacients guanyi visibilitat, perqu\u00e8 en els propers anys de ben segur que sentirem a parlar d\u2019un canvi de paradigma en la generaci\u00f3 de noves ter\u00e0pies, en part, gr\u00e0cies a l\u2019\u00fas d\u2019organoides.<\/p>\n

Aplicant el m\u00e8tode cient\u00edfic ens podries esmentar les 5 grans qualitats del cient\u00edfic i la cient\u00edfica?<\/strong><\/p>\n

Les primeres, la perseveran\u00e7a i la paci\u00e8ncia, que van juntes, perqu\u00e8 les preguntes sorgeixen de forma innata i calen per acabar trobant respostes. Despr\u00e9s diria que la cura, el rigor, en la feina. Tamb\u00e9 la passi\u00f3 per la feina que fas, perqu\u00e8 hi ha dies dolents i bons, per\u00f2 si tens molts dies dolents, voldr\u00e0 dir que no estar\u00e0s fent all\u00f2 que t\u2019agrada, i aix\u00f2 crema molt, i aqu\u00ed la passi\u00f3 \u00e9s vital. I tamb\u00e9 cal una miqueta d\u2019ego, d\u2019ego ben ent\u00e8s, perqu\u00e8 has de ser capa\u00e7 de defensar la recerca que estiguis fent i, per tant, hem de ser bons comunicadors, i aix\u00f2 requereix d\u2019una bona dosi d\u2019autoconfian\u00e7a, de creure en un mateix. I quan ets capa\u00e7 d\u2019explicar un projecte a molt\u00edssimes persones i aconsegueixes que et parin atenci\u00f3, siguin de l\u2019entorn que siguin, ostres, te\u2019n vas a casa amb un subid\u00f3n,\u00a0<\/em>com si fossis Bruce Springsteen, i aquesta sensaci\u00f3 \u00e9s molt xula, a aix\u00f2 em refereixo quan parlo de la dosi d\u2019ego\u2026, perqu\u00e8 si no se\u2019t mengen (riu).<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquesta entrevista ha estat publicada originalment a Districte 7<\/strong><\/a><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi havia una vegada una noia del barri del Centre que quan va con\u00e8ixer la hist\u00f2ria de la Marie Curie va pensar que tamb\u00e9 volia ser cient\u00edfica i, qui sap, guanyar tamb\u00e9 un premi Nobel. La segona part de la proposici\u00f3, de moment, no s\u2019ha produ\u00eft, per\u00f2 la\u00a0Sandra Acosta Verdugo\u00a0s\u00ed que ha complert el seu […]<\/p>\n","protected":false},"author":342,"featured_media":34646,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[10,194],"class_list":["post-34639","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-ciencia","tag-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34639","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/342"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34639"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34639\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34639"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34639"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34639"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}