{"id":34672,"date":"2024-02-23T06:15:59","date_gmt":"2024-02-23T05:15:59","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=34672"},"modified":"2024-02-23T06:15:59","modified_gmt":"2024-02-23T05:15:59","slug":"ladolescencia-dun-immigrant-alteritat-integracio-i-salut-mental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/02\/23\/ladolescencia-dun-immigrant-alteritat-integracio-i-salut-mental\/","title":{"rendered":"L’adolesc\u00e8ncia d’un immigrant: alteritat, integraci\u00f3 i salut mental"},"content":{"rendered":"

\u00abAlteritat\u00bb prov\u00e9 del llat\u00ed alter\u012dtas<\/em>, alterit\u0101tis<\/em>, que alhora deriva del llat\u00ed alter<\/em>, que significa \u00abun altre\u00bb. Per a la filosofia, l\u2019alteritat \u00e9s el contrari a la identitat. L\u2019alteritat s\u2019ha d\u2019entendre a partir d\u2019una divisi\u00f3 entre un jo i un altre, que pot induir a crear desigualtats, de vegades imperceptibles per a l\u2019entorn, perqu\u00e8 estan normalitzades sobre estereotips que es perpetuen des de l\u2019etapa escolar. Explicar qu\u00e8 \u00e9s el que sents pot resultar complicat o, encara pitjor, dif\u00edcil d\u2019entendre. Poder veure l\u2019escena completa del que ha passat i con\u00e8ixer els sentiments del protagonista en q\u00fcesti\u00f3 t\u00e9 un gran valor pedag\u00f2gic. En aquest sentit, la novel\u00b7la gr\u00e0fica t\u00e9 una capacitat de comunicaci\u00f3 immensa. I si l\u2019autor \u00e9s el protagonista de la hist\u00f2ria, encara m\u00e9s.<\/p>\n

Jung Jin Lee tenia tres anys quan tota la fam\u00edlia sud-coreana va decidir emigrar als Estats Units. En arribar a l\u2019institut, en plena adolesc\u00e8ncia, es troba que al seu entorn \u00e9s \u00abl\u2019oriental\u00bb, \u00abla coreana\u00bb o \u00abla sud-coreana\u00bb o, el que \u00e9s pitjor, \u00abla xinesa\u00bb, pels seus trets facials, gaireb\u00e9 sempre expressat de forma despectiva. El seu nom sembla que \u00e9s dif\u00edcil de pronunciar pels professors, en una rutina denigrant (passar llista a cada classe) a qu\u00e8 t\u2019acostumes, per la qual cosa decideix adoptar el nom de Deborah per simplificar la vida als altres, siguin professors o amics. A tots. Parla amb dificultat el core\u00e0 malgrat les classes extraescolars a qu\u00e8 assisteix (se sent molt diferent a la resta de joves coreans que assisteixen, com ella, a les classes els dissabtes al mat\u00ed), i malgrat que amb els pares i els seus familiars parla una barreja d\u2019angl\u00e8s i core\u00e0. A Am\u00e8rica \u00e9s la coreana (l\u2019\u00fanica a l\u2019escola), i a Corea \u00e9s l\u2019americana\u2026 i ella se sent que est\u00e0 als \u00abllimbs\u00bb, un lloc abstracte a mig cam\u00ed entre els dos llocs.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La dificultat d\u2019expressar-se correctament en angl\u00e8s converteix en un suplici les classes, especialment quan hi ha la possibilitat que et pregunti el professor i hagis de respondre davant de tothom, amb el risc de les burles i l\u2019assetjament conseq\u00fcent. Per\u00f2 hi ha una mat\u00e8ria alliberadora: la de m\u00fasica, no cal parlar. Tot i que tocar el viol\u00ed resulta que no li agrada, i que les classes particulars que paga la fam\u00edlia per avan\u00e7ar amb l\u2019instrument s\u00f3n una tortura, quan la teva vocaci\u00f3, en realitat, \u00e9s el dibuix. La c\u00e0rrega mental de l\u2019adolescent \u00e9s significativa i el pitjor \u00e9s que es produeix en un entorn familiar singular. La mateixa autora reconeix que \u00ables relacions s\u00f3n distants a les fam\u00edlies asi\u00e0tiques, amb una relaci\u00f3 freda basada en la superviv\u00e8ncia en un context molt estressant a causa del rol de l\u2019emigrant, en aquest cas, sols amb dos petits de nom\u00e9s un i tres anys quan van arribar<\/em><\/strong>\u00bb.<\/p>\n

Ediciones La C\u00fapula publica al gener de 2024 la novel\u00b7la gr\u00e0fica En el limbo (Il limbo, 2023)<\/em><\/strong><\/a> de Deb Jj Lee, amb traducci\u00f3 al castell\u00e0 de Marina Borr\u00e1s. Deb Jj Lee \u00e9s el nom art\u00edstic amb qu\u00e8 ha decidit signar la seva obra, i a la seva p\u00e0gina web personal<\/a> avisa: \u00abHola, s\u00f3c Deb (per\u00f2 no \u201cDeborah\u201d, o pitjor encara, \u201cDebbie\u201d!!), i el meu pronom \u00e9s \u201celle\u201d (they\/them en angl\u00e8s)<\/em><\/strong>\u00bb, aclarint que, actualment, des que va acabar aquesta obra, no s\u2019identifica amb el g\u00e8nere binari, encara que al relat apareixen alguns indicis en la seva adolesc\u00e8ncia, col\u00b7locats de forma premeditada. \u00c9s la seva primera novel\u00b7la gr\u00e0fica com a tal (la seva segona publicaci\u00f3, en realitat, despr\u00e9s d\u2019altres treballs d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3), realitzada al llarg de cinc anys en paral\u00b7lel amb diversos treballs d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3, sorgida com a proposta del seu agent despr\u00e9s que l’any 2018 escriv\u00eds un breu c\u00f2mic de quatre p\u00e0gines a la xarxa social Twitter i es fes viral, just quan s\u2019acabava de graduar a la universitat. La concisa hist\u00f2ria es basava en les barreres ling\u00fc\u00edstiques transgeneracionals. Nascuda el 1996, Deb reconeix a l\u2019ep\u00edleg que ha dedicat gaireb\u00e9 una cinquena part de la seva vida a narrar-ne una part essencial, la que transcorre a l\u2019institut, des de la seva arribada fins just con\u00e8ixer el nom del centre universitari on faria els seus estudis en art.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Deb tenia clar l\u2019inici i el final de la hist\u00f2ria, el m\u00e9s complicat era quines experi\u00e8ncies escollir al mig, perqu\u00e8 s\u2019entengu\u00e9s el proc\u00e9s que estava vivint i com explicar-ho. No \u00e9s una hist\u00f2ria associada a la identitat de g\u00e8nere, sin\u00f3 una hist\u00f2ria fruit de la seva crisi d\u2019identitat en un context social en constant conflicte core\u00e0-nord-americ\u00e0, amb problemes habituals de relaci\u00f3 amb les seves amistats i, pitjor encara, en una fam\u00edlia abusiva, amb maltractament f\u00edsic i psicol\u00f2gic per part de la seva mare, en un enfrontament perenne que va comportar un intent de su\u00efcidi per part de l\u2019adolescent i un tractament posterior. Reconeix que dibuixar tot aquest drama no ha estat traum\u00e0tic despr\u00e9s d\u2019haver-lo explicat moltes vegades en les sessions de ter\u00e0pia, malgrat que \u00abfer una novel\u00b7la gr\u00e0fica resulta emocionalment esgotador, sense importar el tema. Si un llibre t\u00e9, diguem-ne, 350 p\u00e0gines, i cada p\u00e0gina t\u00e9 de 3 a 6 vinyetes, serien fins a 2100 dibuixos aproximadament. Vaig treballar en aquest llibre gaireb\u00e9 cada dia durant tres anys, escrivint una p\u00e0gina per dia, i va ser esgotador, dedicant entre 8 i 12 hores a cada jornada. Tot i aix\u00f2, tenir-lo impr\u00e8s i a les teves mans, \u00e9s una de les experi\u00e8ncies m\u00e9s gratificants, i tamb\u00e9 \u00fanica, sobretot per a nosaltres, els artistes digitals<\/em><\/strong>\u00bb.<\/p>\n

El discurs resilient del relat \u00e9s esperan\u00e7ador. Potser la creaci\u00f3 de l\u2019obra en si ha estat una ter\u00e0pia reconfortant, aparentment ho sembla. Curiosament, una part important de l\u2019obra es va fer durant la pand\u00e8mia, amb tot el que va suposar el confinament a nivell emocional. Reconeix que el resultat final ha servit perqu\u00e8 el seu entorn comprengui millor tot el que ha passat, tant la fam\u00edlia com els amics protagonistes de la novel\u00b7la gr\u00e0fica. No tant per aconseguir el seu perd\u00f3, perqu\u00e8 no era l\u2019objectiu (especialment, per a les persones que acusava de ser les detonants de l\u2019intent de su\u00efcidi, per exemple). El lector compr\u00e8n les decisions que va adoptant, les ren\u00fancies i les oportunitats treballades, en tots els sentits, a nivell personal i social.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s pedag\u00f2gic comprendre els efectes sobre la salut mental associats a les situacions singulars dels immigrants. Una ansietat provocada pels conflictes familiars, la viol\u00e8ncia explosiva de la mare exigent (decebuda amb un notable, mentre treballen perqu\u00e8 no els falti de res als seus fills), la competitivitat i pressi\u00f3 a l\u2019institut, i els conflictes quotidians amb les amigues m\u00e9s properes que, alhora, han de gestionar els seus propis conflictes personals. L\u2019estil escollit a l\u2019art, amb tonalitats de grisos i gran expressivitat corporal, transmeten perfectament la desesperaci\u00f3 creixent i la soledat de l\u2019adolescent, agreujat per la pressi\u00f3 social, acceptada per la seva mare i la seva fam\u00edlia a Corea, de fer-se una operaci\u00f3 de cirurgia est\u00e8tica: una blefaropl\u00e0stia.<\/p>\n

La cirurgia de doble parpella s\u2019ha convertit, pr\u00e0cticament, en una acci\u00f3 obligat\u00f2ria per als joves coreans. Molts neixen amb parpelles mon\u00f2lides (\u00e9s a dir, sense plecs), i, socialment, es pot atribuir com una cosa poc atractiva, per aix\u00f2 l\u2019inter\u00e8s en qu\u00e8 l\u2019expressi\u00f3 dels ulls sembli el m\u00e9s \u00aboccidental\u00bb possible. Corea del Sud \u00e9s el lloc del m\u00f3n on m\u00e9s es fa aquesta intervenci\u00f3 per c\u00e0pita, amb m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 d\u2019intervencions a l\u2019any. I all\u00e0 \u00e9s on es va realitzar la intervenci\u00f3 la jove Deb, aprofitant unes vacances amb la fam\u00edlia coreana, en una mena de ritual i suplici per la qual passen gaireb\u00e9 de forma obligat\u00f2ria just en arribar a la majoria d\u2019edat. La pressi\u00f3 est\u00e8tica, una m\u00e9s a la c\u00e0rrega mental de la protagonista.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En un discurs similar, cal destacar la novel\u00b7la gr\u00e0fica El pez m\u00e1gico (The magic fish, 2020)<\/em><\/strong><\/a>, de Trung Le Nguyen, publicat l\u2019octubre del 2023 pel segell Astronave de Norma Editorial, amb traducci\u00f3 al castell\u00e0 de Juan Naranjo. El mateix autor a la seva p\u00e0gina web<\/a> es defineix com a vietnamita-estatunidenc (va n\u00e9ixer en un camp de refugiats). The magic fish<\/em> va ser la seva primera novel\u00b7la gr\u00e0fica, nominada a un Premi Eisner i amb nombrosos reconeixements, un \u00e8xit que l\u2019ha portat a publicar a posteriori<\/em> amb editorials tan conegudes com DC Comics, Image Comics o Marvel, en hist\u00f2ries de superherois on la identitat de g\u00e8nere \u00e9s important a la trama.<\/p>\n

El pez m\u00e1gico<\/em> \u00e9s una hist\u00f2ria autobiogr\u00e0fica sobre la seva inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia, amb els problemes ja comentats de l\u2019idioma de les fam\u00edlies immigrants, quan els seus pares no acaben de dominar l\u2019angl\u00e8s i ell no acaba de fer-ho amb el vietnamita, i la comunicaci\u00f3 \u00e9s important quan mires d\u2019explicar-los que vols sortir de l\u2019armari (ni tan sols sap quina paraula \u00e9s l\u2019adequada en vietnamita). El joc did\u00e0ctic proposat per la mare, que el fill llegeixi contes infantils per aprendre l\u2019idioma, \u00e9s utilitzat per l\u2019artista per emprar aquest univers fant\u00e0stic i on\u00edric per fer comprendre al seu entorn el que intenta dir-los. A la novel\u00b7la gr\u00e0fica albirem la import\u00e0ncia de les visites a la biblioteca per escollir les futures lectures, i de com es fonen les hist\u00f2ries llegides en veu alta amb les hist\u00f2ries adaptades a la seva realitat del dia a dia.<\/p>\n

A difer\u00e8ncia de En el limbo<\/em>, aqu\u00ed la relaci\u00f3 amb la fam\u00edlia \u00e9s positiva i gratificant, encara que tamb\u00e9 ser\u00e0 important el discurs de l\u2019her\u00e8ncia cultural del pa\u00eds d\u2019origen, mostrat, especialment, a trav\u00e9s d\u2019un dels viatges que ha de fer la seva mare, provocat per la mort de l\u2019\u00e0via materna. Per identificar clarament el present amb el passat, i amb el m\u00f3n fant\u00e0stic, l\u2019autor utilitza el color com a recurs diferenciador, creant una atmosfera que ajuda el lector a avan\u00e7ar en les diferents trames presentades, acompanyant en el seu periple cap a l\u2019objectiu final, utilitzant els colors primaris: blau per als segments de contes de fades, groc per als records de la mare i vermell per a les experi\u00e8ncies actuals del jove. El tercer conte que apareix a la novel\u00b7la gr\u00e0fica, i que l\u2019autor reconeix que el va influir i va ajudar en la seva relaci\u00f3 amb la seva progenitora, va ser el de La sireneta (Den lille Havfrue, 1837)<\/em>, un conte de l\u2019escriptor dan\u00e8s Hans Christian Andersen (1805-1875), protagonitzat per una jove sirena que est\u00e0 disposada a renunciar a la seva vida al mar com a sirena per guanyar una \u00e0nima humana, una hist\u00f2ria dram\u00e0tica amb final feli\u00e7.<\/p>\n

Les dues lectures recomanades s\u00f3n molt interessants per diferents aspectes, en especial per comprendre la dificultat dels pares immigrants per entendre els seus fills i donar-los suport quan creixen en una cultura diferent. Al final, tots estem als llimbs.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abAlteritat\u00bb prov\u00e9 del llat\u00ed alter\u012dtas, alterit\u0101tis, que alhora deriva del llat\u00ed alter, que significa \u00abun altre\u00bb. Per a la filosofia, l\u2019alteritat \u00e9s el contrari a la identitat. L\u2019alteritat s\u2019ha d\u2019entendre a partir d\u2019una divisi\u00f3 entre un jo i un altre, que pot induir a crear desigualtats, de vegades imperceptibles per a l\u2019entorn, perqu\u00e8 estan normalitzades […]<\/p>\n","protected":false},"author":335,"featured_media":34676,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[2260,2241,2261],"class_list":["post-34672","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-mental","tag-carrega-mental","tag-comic-i-educacio","tag-identitat-de-genere"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34672","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/335"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34672"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34672\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34672"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34672"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34672"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}