La glucosa \u00e9s una font necess\u00e0ria d\u2019energia per fer que les c\u00e8l\u00b7lules del cos desenvolupin les seves funcions. Tots els processos vitals, com s\u00f3n el moviment dels m\u00fasculs, la digesti\u00f3, el funcionament dels nervis, la reparaci\u00f3 de teixits els podem dur a terme gr\u00e0cies a ella i a la intervenci\u00f3 tamb\u00e9 de la insulina, que \u00e9s la subst\u00e0ncia que allibera el p\u00e0ncrees davant de la pres\u00e8ncia de glucosa a la sang i ajuda a aquesta a entrar en les c\u00e8l\u00b7lules i a transformar-se en l\u2019energia precisa.<\/p>\n
El descontrol de la glucosa i la seva incapacitat per a esdevenir l\u2019energia cel\u00b7lular, en el cas dels malalts diab\u00e8tics \u00e9s perqu\u00e8 els seus cossos no produeixen la insulina que regula el contingut de glucosa en la sang.<\/p>\n
Ara un estudi liderat per la Universitat de Barcelona i el Centre de Recerca Biom\u00e8dica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metab\u00f2liques Associades (CIBERDEM<\/a>) ha mostrat que un nou mecanisme podria millorar l\u2019efici\u00e8ncia dels tractaments disponibles contra la diabetis. L\u2019estudi, dut a terme amb ratolins i cultius cel\u00b7lulars, pot obrir noves vies d\u2019abordatge de malalties metab\u00f2liques, que s\u00f3n un problema de salut global.<\/p>\n