{"id":34856,"date":"2024-03-08T06:00:18","date_gmt":"2024-03-08T05:00:18","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=34856"},"modified":"2024-03-08T06:00:18","modified_gmt":"2024-03-08T05:00:18","slug":"tocava-ser-felic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/03\/08\/tocava-ser-felic\/","title":{"rendered":"Tocava ser feli\u00e7"},"content":{"rendered":"

Fa un parell de setmanes vaig publicar a Catalunya Plural un article<\/a> que parlava de l’estudi de les mesures de benestar subjectiu dins del camp de l’economia. En aquest, explicava per qu\u00e8 \u00e9s important acompanyar les an\u00e0lisis de les pol\u00edtiques p\u00fabliques amb mesures de benestar subjectiu, no sols perqu\u00e8 ens garanteixen tenir unes dades m\u00e9s completes i rigoroses, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 ens permet estudiar diverg\u00e8ncies en l’impacte de qualsevol mesura aplicada des de les institucions. Aquest article va estar motivat per la creaci\u00f3 del nou \u00edndex de benestar subjectiu de la Generalitat de Catalunya. Tot seguint la l\u00ednia argumental i tenint en compte que aquestes setmanes ens bombardegen amb articles, actes, presentacions i intervencions sobre g\u00e8nere i desigualtat, m’agradaria parlar sobre les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere en mat\u00e8ria de benestar subjectiu. En resum, i des d\u2019un punt de vista m\u00e9s sensacionalista, qui s\u00f3n m\u00e9s feli\u00e7os els homes o les dones?<\/p>\n

Quan parlem de desigualtat<\/a>, i especialment quan parlem de desigualtat de g\u00e8nere, existeixen discrep\u00e0ncies estad\u00edstiques<\/a> dins l’acad\u00e8mia sobre la import\u00e0ncia dels resultats trobats, \u00e9s a dir, sobre si s\u00f3n prou rellevants per a ser teoritzats o estudiats. En qualsevol cas, existeixen informes i articles cient\u00edfics<\/a> que assenyalen com hist\u00f2ricament les dones mostren nivells de benestar subjectiu m\u00e9s alts que els homes. Aix\u00f2 \u00e9s, a l’hora de fer enquestes sobre felicitat i satisfacci\u00f3 de vida, dues mesures que s\u2019utilitzen gaireb\u00e9 com sin\u00f2nimes en el camp de l’economia de la felicitat, les dones responen, de mitja, amb nivells m\u00e9s alts que els homes. Aquest resultat es coneix com la bretxa de g\u00e8nere en la felicitat.<\/a> F\u00e0cilment, ens pot sorprendre aquest resultat, ja que en una societat que legitima i empara les desigualtats entre homes i dones, i beneficia els primers amb un sistema fonamentat en la dominaci\u00f3, siguin les dones les que mostren taxes de felicitat m\u00e9s altes. En aquest sentit, existeixen diferents hip\u00f2tesis que expliquen el perqu\u00e8 de la disparitat d\u2019aquestes dades, tot i que en aquest article em centrar\u00e9 en dos punts rellevants que permeten comen\u00e7ar a desxifrar qu\u00e8 passa amb la felicitat d’homes i dones.<\/p>\n

El primer punt a tenir en compte s\u00f3n els biaixos potencials en qu\u00e8 cauen les persones que responen les enquestes, un dels m\u00e9s habituals dels quals \u00e9s el biaix de desitjabilitat social<\/a>. Aquestes quatre paraules fan refer\u00e8ncia a la necessitat dels subjectes de respondre a les preguntes amb all\u00f2 que es considera socialment<\/a> millor o desitjable, en comptes de fer-ho amb total honestedat, de manera que embruten les dades i les conclusions que es poden extreure despr\u00e9s. Aquest biaix podria fer que els resultats de nivells alts<\/a> de felicitat estiguin sobrerepresentats.<\/a> Les persones que socialitzen com a dones poden interioritzar una cerca constant de l’aprovaci\u00f3 aliena, que en aquest marc concret es traduiria a respondre amb nivells m\u00e9s alts de felicitat que els homes, no sols perqu\u00e8 \u201chagin de\u201d, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u201cno volen molestar\u201d. Entrella\u00e7ant aquesta idea amb el concepte de socialitzaci\u00f3 femenina i expressi\u00f3 de les emocions<\/a>, podem extreure algunes intu\u00efcions interessants. Si b\u00e9 \u00e9s cert que pot ser que les dones es trobin en aquesta barreja de \u201cno vull molestar i alhora vull agradar\u201d, tamb\u00e9 s\u00f3n les que estan m\u00e9s habituades a parlar i expressar les seves emocions. Aix\u00ed doncs, fins a quin punt la pressi\u00f3 d’agradar i no molestar interv\u00e9 quan tenen m\u00e9s facilitat a l’hora d’identificar les seves emocions i potencialment respondre amb m\u00e9s sinceritat a aquest tipus de preguntes?<\/p>\n

Com a segon punt cal destacar que la bretxa de felicitat per raons de g\u00e8nere no \u00e9s un fenomen est\u00e0tic. El m\u00e9s rellevant d\u2019aquest resultat \u00e9s que, des de fa uns anys, ha anat decreixent en un conjunt de pa\u00efsos<\/a>. Diferents estudis apunten a una reducci\u00f3 de la bretxa pel fet que els homes mostren nivells de satisfacci\u00f3 m\u00e9s alts, i les dones m\u00e9s baixos. Aquest fet fa que en termes absoluts i relatius la bretxa es redueixi<\/a>. Una de les claus<\/a> que explica aquest resultat \u00e9s la relaci\u00f3 que existeix entre el canvi d’expectatives socials per a les dones, la persist\u00e8ncia de les desigualtats per ra\u00f3 de g\u00e8nere i les taxes de felicitat.<\/p>\n

No nom\u00e9s s’han doblat les expectatives socials imposades sobre les dones, en passar de cuidadores de la llar a tamb\u00e9 treballadores, sin\u00f3 que alhora aquestes expectatives es troben amb un entorn social ple de reptes i dificultats. Les respostes que es donen a les preguntes tipus \u201c\u00edndica de l’1 al 10 quant de feli\u00e7 ets\u201d no capten \u00fanicament la felicitat individual, sin\u00f3 tamb\u00e9 la comparada. Com responem dep\u00e8n de l’entorn amb el qual ens comparem<\/a>. \u00c9s per aix\u00f2 que si les dones es comparen no sols amb altres dones, sin\u00f3 amb el seu entorn mascul\u00ed a l’hora de respondre a aquestes preguntes, \u00e9s normal que trobem respostes m\u00e9s baixes en els nivells de felicitat, per una simple q\u00fcesti\u00f3 de desigualtat. Si com a treballadora trobo moltes m\u00e9s traves que el meu company per q\u00fcestions de desigualtat de g\u00e8nere, donat que sabem que l’estatus laboral i el tipus d’ocupaci\u00f3<\/a> tenen relaci\u00f3 amb els nivells individuals de benestar subjectiu, \u00e9s d’esperar que la meva felicitat mostrada no sigui necess\u00e0riament molt elevada. De fet, \u00e9s interessant tenir en compte quin grau de consci\u00e8ncia o ideologia<\/a> sobre desigualtat de g\u00e8nere tenen els individus que responen a aquestes preguntes per a veure com es correlaciona<\/a> amb la seva felicitat i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, si explica la disparitat de resultats esmentada.<\/p>\n

Quan es parla de desigualtat i grups discriminats, les dades solen indicar unes pitjors condicions, en gaireb\u00e9 qualsevol mat\u00e8ria, per a aquells individus que no pertanyen al col\u00b7lectiu normatiu o privilegiat. Un camp d’estudi on es replica aquest resultat \u00e9s el de la salut mental de les persones que pertanyen a la comunitat LGBT+<\/a>. \u00c9s habitual que els resultats d’informes indiquin uns nivells m\u00e9s alts de malestar per a aquelles persones que surten de la norma. Doncs b\u00e9, trobem el mateix en el cas de les dones; s\u00ed, mostren (o mostraven) nivells de felicitat m\u00e9s alts que els homes, per\u00f2 a quin preu.<\/a> Estem parlant d’un resultat esbiaixat per naturalesa o que ara es veu molt m\u00e9s influenciat per les expectatives laborals i, per tant, per la discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 de g\u00e8nere en aquest \u00e0mbit?<\/p>\n

El m\u00e9s rellevant a l’hora de parlar de difer\u00e8ncies de g\u00e8nere, especialment en el camp de l’economia, \u00e9s ser conscient des d’on s\u2019est\u00e0 enunciant un judici sobre un resultat estad\u00edstic. Durant anys es va creure, dins del m\u00f3n de l’economia laboral, que els membres d’una fam\u00edlia, tradicional i heterosexual, negociaven quin dels dos<\/a> assumia les tasques dom\u00e8stiques i quin entraria en el m\u00f3n laboral. D’aquesta frase \u00e9s molt senzill derivar que, si el treball de l’home est\u00e0 m\u00e9s ben remunerat que el de la dona, \u00e9s l\u00f2gic i eficient que es divideixin aix\u00ed les tasques.<\/p>\n

Sota una capa d’efici\u00e8ncia matem\u00e0tica s’encobreixen dues suposicions ideol\u00f2giques extremadament fortes. Primerament, si el salari de l’home en el mercat laboral \u00e9s superior al de la dona es tracta d\u2019un tema casual i, en segon lloc, que existeix una prefer\u00e8ncia natural i un avantatge comparatiu de les dones per assumir les tasques de cures<\/a>, com si les prefer\u00e8ncies no estiguessin modelades socialment. Si ara sabem qu\u00e8 impliquen per l’estudi de l’economia laboral aquest tipus de suposicions, \u00e9s el moment de comen\u00e7ar a fer-se les mateixes preguntes en estudiar les mesures de benestar subjectiu i felicitat: quines difer\u00e8ncies existeixen en els resultats de felicitat entre homes i dones, per\u00f2 sobretot per qu\u00e8<\/a>. Si assumim una vegada m\u00e9s la norma social com a neutral i no identifiquem l’impacte que poden tenir els patrons de socialitzaci\u00f3 de g\u00e8nere o els canvis institucionals<\/a> a l’hora de respondre a les preguntes de benestar subjectiu, les nostres an\u00e0lisis no nom\u00e9s estaran esbiaixades, sin\u00f3 que a m\u00e9s serviran de poc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa un parell de setmanes vaig publicar a Catalunya Plural un article que parlava de l’estudi de les mesures de benestar subjectiu dins del camp de l’economia. En aquest, explicava per qu\u00e8 \u00e9s important acompanyar les an\u00e0lisis de les pol\u00edtiques p\u00fabliques amb mesures de benestar subjectiu, no sols perqu\u00e8 ens garanteixen tenir unes dades m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":349,"featured_media":34857,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[216],"tags":[1212,1483,2288,2289],"class_list":["post-34856","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-genere","tag-8m","tag-benestar","tag-desigualtat-de-genere","tag-dia-internacional-de-les-dones"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34856","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/349"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34856"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34856\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34856"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34856"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34856"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}