{"id":34931,"date":"2024-03-20T06:00:35","date_gmt":"2024-03-20T05:00:35","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=34931"},"modified":"2024-03-20T06:00:35","modified_gmt":"2024-03-20T05:00:35","slug":"migrar-sense-cobertura-medica-lacces-a-la-salut-publica-per-a-estrangers-a-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/03\/20\/migrar-sense-cobertura-medica-lacces-a-la-salut-publica-per-a-estrangers-a-espanya\/","title":{"rendered":"Migrar sense cobertura m\u00e8dica: l’acc\u00e9s a la salut p\u00fablica per a estrangers a Espanya"},"content":{"rendered":"

L’acc\u00e9s a la salut \u00e9s un dret essencial de totes les persones, sense importar-ne la condici\u00f3 social, origen, ra\u00e7a, creences o orientaci\u00f3 sexual. Molts governs tenen programes d’atenci\u00f3 m\u00e8dica per a persones econ\u00f2micament menys afavorides, encara que de vegades aquests estan orientats majorit\u00e0riament als seus ciutadans. Per\u00f2, qu\u00e8 passa quan arriba un estranger, sense documentaci\u00f3 local, i necessita atenci\u00f3 m\u00e8dica? Ha d’estar en una condici\u00f3 visiblement malament per a poder ser at\u00e8s?<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 passa, per exemple, si es tracta d’una persona que nom\u00e9s necessita medicaments per tractar o continuar el tractament d’alguna malaltia que requereix un tractament continuat o de per vida (diabetis, hipertensi\u00f3, VIH, entre d’altres), per\u00f2 encara est\u00e0 o es veu aparentment estable ? No mereix una atenci\u00f3 perqu\u00e8 \u00abencara est\u00e0 b\u00e9\u00bb o perqu\u00e8 \u00absense papers\u00bb no se’l pot atendre?<\/strong><\/p>\n

En el cas particular d’Espanya, per accedir a la sanitat p\u00fablica de manera ordin\u00e0ria, primer s’ha d’estar empadronat \u2014i aix\u00f2 moltes vegades \u00e9s un primer obstacle que s’ha de superar, ja que de vegades hi ha traves, tant des de l’ajuntament com des dels mateixos llogaters\u2014, i aix\u00f2 allarga tamb\u00e9 el temps per a sol\u00b7licitar una targeta sanit\u00e0ria i poder ser at\u00e8s. Tot i que el proc\u00e9s sembli senzill, moltes vegades no ho \u00e9s. Moltes persones passen mesos \u2013o fins i tot anys\u2013 esperant tenir acc\u00e9s a la sanitat p\u00fablica<\/strong>, perqu\u00e8 o b\u00e9 encara no es poden empadronar o b\u00e9 perqu\u00e8 no tenen la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per a poder agilitzar aquest proc\u00e9s i poder ser at\u00e8s.<\/p>\n

David Orozco, representant del Centre Cultural Comunitari Ateneu del Raval, instituci\u00f3 que d\u00f3na suport i guia immigrants en la seva regularitzaci\u00f3 de documentaci\u00f3 a Barcelona, indica que el motiu de fons per a la manca d’acc\u00e9s a la sanitat \u00e9s no estar empadronat: \u201cNo pots accedir absolutament a res si no est\u00e0s empadronat. Ni a la sanitat, ni a l’educaci\u00f3, ni a sostre, ni a res\u201d<\/strong>. Aix\u00ed mateix, assevera que \u201csense padr\u00f3 i sense targeta sanit\u00e0ria, la gent no t\u00e9 acc\u00e9s a la sanitat. Nom\u00e9s en cas d’urg\u00e8ncia poden ser atesos de manera particular, \u00e9s a dir, pagant pel servei de salut\u201d. Tanmateix, indica que hi ha maneres d’evitar l’obligaci\u00f3 de pagar per alguna atenci\u00f3 m\u00e8dica: \u201cUna persona pot indicar que \u00e9s vulnerable i pot ser exonerat aix\u00ed del pagament; per\u00f2 hi ha gent que no ho sap i ha de pagar entre 500 i 1000 euros per ser at\u00e8s\u201d<\/strong>. En aquest sentit, Judith Belmonte Rivera, t\u00e8cnica de l’Oficina de Comunicaci\u00f3 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, indica que segons la llei 9\/2017, del 27 de juny, d’universalitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria amb c\u00e0rrec a fons p\u00fablics per mitj\u00e0 del Servei Catal\u00e0 de la Salut, tota persona que estigui a Catalunya, Espanya, t\u00e9 dret a ser at\u00e8s d’urg\u00e8ncia, tingui o no la condici\u00f3 de resident, sense perjudici que aquesta persona o, si escau, els tercers obligats legalment o contractualment a assumir les despeses s’hagi de fer c\u00e0rrec del cost de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria rebuda. \u00c9s a dir, les persones que requereixin atenci\u00f3 m\u00e8dica han de ser ateses de tota manera, sense tenir en compte si elles o els seus responsables tenen la possibilitat de pagar pel servei de salut rebut.<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 l’esmentat en el par\u00e0graf anterior serveix en casos d’atenci\u00f3 per urg\u00e8ncia; per\u00f2 qu\u00e8 passa quan una persona necessita tenir acc\u00e9s a atenci\u00f3 o medicaci\u00f3 continuada, per\u00f2 no \u00e9s considerat ni vist com una \u201curg\u00e8ncia\u00bb?<\/strong>. Doncs, en aquest cas, Orozco apunta que, de tota manera, sense haver de trobar-se malament per ser at\u00e8s, una persona pot accedir a trav\u00e9s d’urg\u00e8ncies. \u201cUna persona pot anar a urg\u00e8ncies i dir-li al metge, per exemple: necessito la droga<\/em> [el medicament] per a la pressi\u00f3, perqu\u00e8 vost\u00e8 me la recepti. No tinc papers. Qu\u00e8 faig? No en tinc\u201d. Aleshores el metge us podr\u00e0 donar la f\u00f3rmula m\u00e8dica [la prescripci\u00f3]\u201d. A m\u00e9s, Orozco assegura que hi ha medicaments que no poden ser expedits al p\u00fablic si no es compta amb prescripci\u00f3 m\u00e8dica: \u201cHi ha coses que no venen a les farm\u00e0cies si no \u00e9s amb recepta m\u00e8dica [la prescripci\u00f3], almenys els antibi\u00f2tics sin\u00f3 \u00e9s amb recepta m\u00e8dica, a ning\u00fa no se’ls venen\u201d. Aix\u00ed, ja amb la recepta m\u00e8dica, el pacient pot accedir als medicaments; no obstant aix\u00f2, haur\u00e0 de pagar el preu regular, el preu real del medicament, sense cap subvenci\u00f3 \u2014a Espanya quan un pacient compta amb una targeta sanit\u00e0ria i s’at\u00e9n en hospitals p\u00fablics, tota prescripci\u00f3 que rebi t\u00e9 una subvenci\u00f3 d’entre un 60% i un 50%, \u00e9s dir el pacient nom\u00e9s pagar\u00e0 el 40% o 50% del preu real del producte\u2014. Per tant, es pot accedir als medicaments, per\u00f2 pagant un preu regular de venda al p\u00fablic, sense subvencions<\/strong>\u201d.<\/p>\n

\"\"
Acc\u00e9s als medicaments. | Unsplash<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00f2 \u00e9s en el cas d’atenci\u00f3 m\u00e8dica per obtenir prescripcions de medicaments que es poden aconseguir en farm\u00e0cies; per\u00f2, qu\u00e8 passa quan els medicaments no es troben en aquests establiments, sin\u00f3 que nom\u00e9s poden ser lliurats als hospitals o en centres m\u00e8dics estatals? com \u00e9s el cas de les pastilles antiretrovirals per al tractament cr\u00f2nic del VIH o SIDA. Aqu\u00ed no nom\u00e9s es tracta de la salut de l’afectat, sin\u00f3 que \u00e9s un tema de salut p\u00fablica, \u00e9s a dir, que pot afectar m\u00e9s persones<\/strong>.<\/p>\n

En aquest aspecte, Lissa Fuentes, t\u00e8cnica d’ACATHI<\/a>, ONG que es dedica a la inclusi\u00f3 i al suport de persones LGBTIQ+ refugiades i immigrants a Espanya, afirma que li arriben molts casos de persones que no tenen acc\u00e9s a la salut per estar en situaci\u00f3 irregular: \u201cAquestes persones tenen dret a ser ateses, encara que estiguin en situaci\u00f3 irregular, sigui quin sigui el seu malestar, i estant sense targeta sanit\u00e0ria, tenen el dret a anar a urg\u00e8ncies i ser ateses<\/strong>\u201d. Aix\u00ed, en el cas de persones amb malalties cr\u00f2niques que requereixen tractaments continus de llarga durada o de per vida, i que visiblement es veuen estables \u2014per la qual cosa de vegades no s\u00f3n considerades persones que requereixin atenci\u00f3 urgent\u2014, Fuentes assegura que hi ha dos conductes per accedir a l’atenci\u00f3 m\u00e8dica<\/strong>:<\/p>\n

El primer: per urg\u00e8ncies, a trav\u00e9s de la treballadora social de l’hospital o del CAP (centre d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria): \u201c\u00c9s un dret que tenen totes les persones, siguin espanyoles o no. Aqu\u00ed se’ls ha d’atendre i de prescriure de totes maneres tamb\u00e9. Les treballadores socials avaluen els casos de cada persona i busquen solucions; encara que aquesta no \u00e9s immediata, per\u00f2 potser en tres dies aproximadament li han de donar una resposta. Seguint els protocols, les treballadores socials han de buscar una soluci\u00f3, i segons el cas, donar una targeta sanit\u00e0ria d’urg\u00e8ncia perqu\u00e8 el pacient sigui at\u00e8s, estigui empadronat o no, i encara que estigui en condici\u00f3 irregular<\/strong>\u201d.<\/p>\n

El segon: a trav\u00e9s d’associacions de suport i orientaci\u00f3 al migrant, com ara ACATHI, STOP, Gaispositius, entre d’altres: \u201cAqu\u00ed rebem totes les persones, les orientem i les derivem a la treballadora social; i segons la seva avaluaci\u00f3 sobre la malaltia, l’estat o el tractament que requereixin aquestes persones, els gestionem una targeta sanit\u00e0ria d’urg\u00e8ncia. Aquesta pot trigar m\u00e0xim una setmana de mitjana a arribar \u20133 o 4 dies en el millor dels casos\u2013, per\u00f2 ja amb la targeta sanit\u00e0ria d’urg\u00e8ncia les persones es poden atendre, sigui quin sigui el seu estat migratori i si figuren o no al padr\u00f3<\/strong>\u201d.<\/p>\n

Finalment, Fuentes assevera que les persones que arriben a Espanya amb alguna condici\u00f3 m\u00e8dica han d’insistir i persistir, no quedar-se amb la negativa: \u201cHi ha opcions per accedir a l’atenci\u00f3 m\u00e8dica. Perqu\u00e8 est\u00e0 en joc la teva salut, tu est\u00e0s en joc<\/strong>\u201d.<\/p>\n

S’ha esmentat constantment la paraula urg\u00e8ncia, que moltes vegades es pot tergiversar segons el criteri del treballador de la salut; que, d’acord amb la seva visi\u00f3 i perspectiva, pot considerar les persones que arriben a les seves instal\u00b7lacions com a casos d’urg\u00e8ncia o no. Segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), una urg\u00e8ncia \u00e9s \u201cquan la problem\u00e0tica s’ha de resoldre immediatament<\/strong>, cosa que implica una acci\u00f3 de resoluci\u00f3 sense cap mena de retards davant la dificultat presentada. En altres paraules, les urg\u00e8ncies m\u00e8diques fan refer\u00e8ncia a una situaci\u00f3 on es requereix assist\u00e8ncia m\u00e8dica en un lapse redu\u00eft de temps<\/strong>, per\u00f2 aquest no implica risc en la vida dels que la involucra, ni genera perill en l’evoluci\u00f3 de la seva afecci\u00f3\u201d. Per tant, i responent les preguntes inicials d’aquest reportatge, no cal veure’s o estar en condicions visiblement malament per ser at\u00e8s, n’hi ha prou amb qu\u00e8 una persona indiqui que necessita atenci\u00f3 m\u00e8dica urgent \u2014en el cas que el vostre estat de salut us ho permeti\u2014, perqu\u00e8 sigui orientada i atesa per un metge o una treballadora social, que tot hospital i CAP d’Espanya ha de tenir. Si una persona, a m\u00e9s de l’atenci\u00f3 m\u00e8dica, necessita medicaments, aquests han de ser degudament receptats per un doctor, i aix\u00ed el pacient pot obtenir aquests medicaments en alguna farm\u00e0cia local. En el cas de pastilles que nom\u00e9s poden ser prove\u00efdes per hospitals p\u00fablics, \u00e9s un dret poder-hi accedir, mitjan\u00e7ant una targeta sanit\u00e0ria d’urg\u00e8ncia. I, s\u00ed, totes les persones mereixen una atenci\u00f3 i els tractaments m\u00e8dics oportuns, sigui quin sigui el seu estat f\u00edsic, migratori o de padr\u00f3. Finalment, estem parlant de salut, cosa que podr\u00edem posar en joc per no considerar una \u201curg\u00e8ncia\u201d<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’acc\u00e9s a la salut \u00e9s un dret essencial de totes les persones, sense importar-ne la condici\u00f3 social, origen, ra\u00e7a, creences o orientaci\u00f3 sexual. Molts governs tenen programes d’atenci\u00f3 m\u00e8dica per a persones econ\u00f2micament menys afavorides, encara que de vegades aquests estan orientats majorit\u00e0riament als seus ciutadans. Per\u00f2, qu\u00e8 passa quan arriba un estranger, sense documentaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":350,"featured_media":34933,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,47,229],"tags":[242,2308,395],"class_list":["post-34931","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-factor-huma","category-salut","tag-dret-a-la-salut","tag-empadronaments","tag-migracions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34931","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/350"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34931"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34931\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34931"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34931"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34931"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}