La relaci\u00f3 entre la vulnerabilitat i la salut mental pot formar un cicle en qu\u00e8 la vulnerabilitat augmenta el risc de problemes de salut mental, i alhora, els problemes de salut mental poden augmentar la vulnerabilitat. Pren-te les coses d\u2019una altra manera! No n\u2019hi ha per tant! Passa p\u00e0gina! Aquestes i altres s\u00f3n les odioses recomanacions que acostumes a rebre quan passes per un proc\u00e9s de depressi\u00f3, ansietat o ets v\u00edctima d\u2019algun tipus d\u2019ab\u00fas o assetjament. Nom\u00e9s les persones que han passat per un proc\u00e9s de vulnerabilitat derivat de problemes de salut mental poden entendre la inutilitat d\u2019aquests missatges.<\/p>\n
Segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Internacional del Treball (OIT), almenys una de cada cinc persones pateix mobbing<\/em> al lloc de treball.<\/strong> Una realitat contra la qual la persona es pot protegir denunciant els fets dels quals \u00e9s v\u00edctima. Per a aix\u00f2, cal primer de tot adonar-se que s\u2019est\u00e0 davant d\u2019un cas d\u2019assetjament a la feina, el que la Carta Social Europea defineix com a \u201cactes censurables o expl\u00edcitament hostils i ofensius dirigits de manera reiterada contra qualsevol treballador en el lloc de treball o en relaci\u00f3 amb la feina\u201d.<\/p>\n Ara fa dos anys, en plena Setmana Santa, tancat en un despatx, feia una desena de trucades a les col\u00b7laboradores m\u00e9s pr\u00f2ximes per comunicar la meva voluntat de renunciar durant els seg\u00fcents dies de tots els c\u00e0rrecs que exercia en aquell moment. Aquella decisi\u00f3 era la culminaci\u00f3 d\u2019un llarg per\u00edode de conflictes i tensions viscuts en el marc dels espais federatius del cooperativisme.<\/strong> Despr\u00e9s de dues baixes laborals en divuit mesos per estr\u00e8s i ansietat, havia decidit llen\u00e7ar la tovallola, esgotat i fastiguejat pel proc\u00e9s d\u2019assetjament patit durant mesos. Em volien fora i ho havien aconseguit.<\/p>\n En la majoria dels casos, el proc\u00e9s d\u2019assetjament \u00e9s de manual, complint tots i cadascun dels passos i les caracter\u00edstiques descrites pels diferents estudis dedicats al mobbing<\/em>. Una agressi\u00f3 psicol\u00f2gica continuada, de degoteig, contra la dignitat de la persona, generant per acci\u00f3 o omissi\u00f3 un entorn hostil, humiliat i degradant. El xoc que provoca ser v\u00edctima d\u2019assetjament en qualsevol tipus d\u2019empresa es va veure agreujat, en el meu cas, pel fet que s\u2019hagu\u00e9s produ\u00eft en un entorn que te\u00f2ricament vetlla pel benestar de les persones<\/strong>. El cooperativisme es defineix i guia per uns valors que s\u00f3n tot el contrari de les pr\u00e0ctiques que caracteritzen el mobbing<\/em>. Les inseguretats d\u2019un grup de persones acomplexades i malaltes d\u2019ambici\u00f3, amena\u00e7ades en el seu ego<\/em>, em van convertir en objecte d\u2019una obsessi\u00f3 malaltissa.<\/p>\n Aquell dia de Setmana Santa va ser dur. Era una derrota per esgotament. Tot i que passat el temps he ent\u00e8s que aquella sortida va ser una vict\u00f2ria, en aquell moment la sensaci\u00f3 era de frac\u00e0s era total<\/strong>. Poc imaginava, per\u00f2, que els dies m\u00e9s dif\u00edcils encara havien d\u2019arribar. En els mesos posteriors les cal\u00famnies i la difamaci\u00f3 va continuar. Lluitar contra l\u2019intent dels mascles i femelles alfa (s\u00ed, tamb\u00e9 existeixen, moltes m\u00e9s del que sembla) de soscavar la meva reputaci\u00f3 personal i professional va ser devastador per a la meva salut.<\/p>\n