{"id":35337,"date":"2024-05-15T06:15:03","date_gmt":"2024-05-15T04:15:03","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35337"},"modified":"2024-05-15T06:15:03","modified_gmt":"2024-05-15T04:15:03","slug":"mique-misse-i-noemi-parra-lexperiencia-trans-es-un-lloc-dexploracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/05\/15\/mique-misse-i-noemi-parra-lexperiencia-trans-es-un-lloc-dexploracio\/","title":{"rendered":"Miquel Miss\u00e9 i Noemi Parra: \u00abL’experi\u00e8ncia trans \u00e9s un lloc d’exploraci\u00f3\u00bb"},"content":{"rendered":"

Com entenem i com acompanyem els adolescents trans? Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 que es plantegen Miquel Miss\u00e9 i Noemi Parra al llibre Adolescentes en transici\u00f3n<\/em> <\/a>(Bellaterra Edicions). Les transicions de g\u00e8nere dels adolescents han augmentat molt en els darrers temps. El debat social \u2013sovint excessivament crispat\u2013 sobre aquest tema requereix una honestedat i un esfor\u00e7 d’an\u00e0lisi i comprensi\u00f3 que Miss\u00e9 i Parra aporten en aquest llibre.<\/p>\n

Per qu\u00e8 tants adolescents trans? Per qu\u00e8 ocupa avui aquest tema un lloc molt m\u00e9s destacat als mitjans de comunicaci\u00f3 i al debat pol\u00edtic i social que fa uns anys?<\/strong><\/p>\n

M.M. Hi ha una primera ra\u00f3 que \u00e9s de sentit com\u00fa, que \u00e9s que el nostre pa\u00eds en els darrers anys ha fet un enorme esfor\u00e7 per conquerir m\u00e9s drets per a gais, lesbianes i persones trans, i aix\u00f2 ha anat sempre de la m\u00e0 d’una forta onada de visibilitat. Hi ha una generaci\u00f3 d’adolescents que neix en una societat espanyola on en molt poc temps la visibilitat ha augmentat molt respecte a les generacions anteriors, i ja es troben en un context en qu\u00e8 hi ha no nom\u00e9s referents gais i lesbianes, sin\u00f3 tamb\u00e9 referents trans sobretot a les s\u00e8ries, al cinema i a les xarxes socials on pugen contingut propi. Per a les generacions anteriors \u00e9s una transformaci\u00f3 molt sorprenent perqu\u00e8 tot ha anat molt r\u00e0pid, per\u00f2 la realitat \u00e9s que per als adolescents d’avui la q\u00fcesti\u00f3 trans \u00e9s una possibilitat que existeix al seu imaginari d’una manera m\u00e9s normalitzada. Aix\u00f2 fa que m\u00e9s adolescents es preguntin sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 o l’explorin.<\/p>\n

N.P. L’experi\u00e8ncia trans es planteja com un itinerari possible, i en l’adolesc\u00e8ncia s’obren preguntes importants sobre qui som. No \u00e9s estrany que sigui en aquesta \u00e8poca vital quan aquesta pregunta pren una import\u00e0ncia rellevant.<\/p>\n

En aquesta generaci\u00f3 l’exploraci\u00f3 del g\u00e8nere \u00e9s una cosa que veiem i veurem molt m\u00e9s en els propers anys<\/p><\/blockquote>\n

Afirmen que no hi ha una forma n\u00edtida i clara d\u2019\u201chabitar una transici\u00f3 de g\u00e8nere\u201d. Quina \u00e9s la definici\u00f3 de transici\u00f3 de g\u00e8nere en qu\u00e8 basen la investigaci\u00f3 que han fet?<\/strong><\/p>\n

M.M. Jo diria dues coses. La primera, per evitar el relativisme, diria que una transici\u00f3 de g\u00e8nere t\u00e9 a veure amb alg\u00fa que es mou de la categoria de g\u00e8nere a la que va ser assignada; quan alg\u00fa deixa de nomenar-se en la identitat \u201cnoi\u201d o \u201cnoia\u201d amb qu\u00e8 ha crescut. I la segona \u00e9s que, m\u00e9s enll\u00e0 d’aquesta definici\u00f3 que farem servir com a punt de partida, una de les coses que passen amb aquest fenomen \u00e9s que nosaltres pensem que all\u00f2 que entenem per transici\u00f3 es modifica en funci\u00f3 del seu context hist\u00f2ric i cultural. El que a la nostra societat \u00e9s avui una transici\u00f3 de g\u00e8nere no significa el mateix que fa 20 anys o que en fa 50. Com que la societat es mou, el marc per interpretar-lo o les possibilitats de viure-ho tamb\u00e9 es pluralitzen. Per posar un exemple concret, fa 20 o 30 anys quan alg\u00fa pensava en una transici\u00f3 \u2013que en aquella \u00e8poca es diria un canvi de sexe\u2013 la gent pensava sempre en cirurgies, sobretot genital. Avui dia, en aquesta generaci\u00f3 d’adolescents, la cirurgia \u00e9s molt m\u00e9s secund\u00e0ria. T\u00e9 m\u00e9s a veure amb altres exploracions. En funci\u00f3 del context, adquireix nous significats. I nosaltres diem que hem d’interpretar millor all\u00f2 que aquesta generaci\u00f3 d’adolescents est\u00e0 experimentant sota la idea de transici\u00f3 de g\u00e8nere, que no necess\u00e0riament concorda amb el relat d’altres generacions.<\/p>\n

N.P. Una de les aportacions que fem al llibre t\u00e9 a veure precisament amb aquesta idea de la transici\u00f3 no com una cosa ja predeterminada o fixa. Els significats de la q\u00fcesti\u00f3 trans en 20 anys han canviat d’una idea fixa de passar d’un sexe a un altre, directament associat a la cirurgia, a una experi\u00e8ncia m\u00e9s complexa. La resposta a qu\u00e8 \u00e9s una transici\u00f3 avui no \u00e9s tan evident. S’obren noves preguntes i ens plantegen un repte molt important sobre com acompanyar aquests processos. El que sembla contradictori des del meu punt de vista \u00e9s que es mou la manera de viure les transicions, per\u00f2 sembla que els qui estem cridats a fer aquests acompanyaments continuem treballant amb models o maneres d’entendre la transici\u00f3 for\u00e7a r\u00edgids que no ens permeten veure la complexitat d’aquests processos de transici\u00f3 actualment.<\/p>\n

Per als adolescents all\u00f2 trans \u00e9s una possibilitat que existeix de forma normalitzada<\/p><\/blockquote>\n

Detecten que hi ha una proporci\u00f3 m\u00e9s gran de transicions a noi, a identitats masculines. Quina explicaci\u00f3 en donen?<\/strong><\/p>\n

M.M. No tenim la resposta de per qu\u00e8 passa aix\u00f2, per\u00f2 s\u00ed que pensem que haur\u00edem de pensar sobre aquest fenomen. La majoria de la literatura m\u00e8dica sobre transsexualitat hist\u00f2ricament ha dit que hi havia el doble de dones trans que d’homes trans. I, efectivament, les dades que nosaltres presentem en aquest treball, a partir dels serveis d’acompanyament, diuen que en aquesta franja d’edat est\u00e0 passant el contrari. No sabem per qu\u00e8 i hi pot haver moltes hip\u00f2tesis. Ens agradaria que altres investigadors i investigadores aportessin les seves reflexions, s’analitz\u00e9s si passa de la mateixa manera en tots els contextos i veure quins elements comuns tenen aquests recorreguts. Hi podria haver dos recorreguts d\u2019hip\u00f2tesis. El primer t\u00e9 a veure amb que potser no \u00e9s que hi hagi m\u00e9s transicions a l’adolesc\u00e8ncia, sin\u00f3 que probablement en altres franges d’edat \u00e9s al rev\u00e9s, i llavors s’acaben compensant i l’\u00fanic que passa \u00e9s que les transaccions a nois es donen m\u00e9s en l’adolesc\u00e8ncia per una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques d’aquesta etapa de la vida per\u00f2 que en termes globals m\u00e9s o menys tothom transita per igual. La segona hip\u00f2tesi t\u00e9 a veure amb el context d’aquesta generaci\u00f3, que ha assistit a un debat molt fort que ha sacsejat les normes de g\u00e8nere, b\u00e0sicament amb la popularitzaci\u00f3 del feminisme. Hi ha hagut fortes reivindicacions, sobretot pel que fa a la rigidesa de la categoria dona i feminitat. I ens preguntem si aix\u00f2 podria explicar que li passi a m\u00e9s noies que a nois el fet de voler explorar i sortir de la seva categoria assignada. Hi ha altres veus que interpreten aquesta dada dient que hi ha una generaci\u00f3 de noies que estan sent sedu\u00efdes per discursos molt perillosos i que cal impedir aquests recorreguts. Nosaltres pensem que no es tracta d’impedir, es tracta d’escoltar quin malestar intenten plantejar aquestes persones. Aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important. Si les persones s\u2019identifiquen amb aquestes categories \u00e9s perqu\u00e8 tenen algun tipus de malestar. I la pregunta \u00e9s: Quin \u00e9s aquest malestar? Quin n’\u00e9s l’origen? I com ho acompanyem?<\/p>\n

\"\"
Miquel Miss\u00e9 i Noem\u00ed Parra.<\/figcaption><\/figure>\n

N.P. Hi ha un altre aspecte que es relaciona amb aquest, que ens semblava rellevant als itineraris de transici\u00f3 que veiem, i \u00e9s que el moviment de la categoria noia de vegades no \u00e9s cap a noi sin\u00f3 cap a una desidentificaci\u00f3 de g\u00e8nere. De vegades se simplifica tamb\u00e9 l’an\u00e0lisi d’aquesta dada, no complexitzant aquest element que ens sembla rellevant. No \u00e9s que exactament es vulgui ser noi, sin\u00f3 que potser el que hi ha \u00e9s una impugnaci\u00f3 al g\u00e8nere, a la identitat de g\u00e8nere en termes tradicionals. Les transicions no se’ns presenten com una cosa lineal, com una cosa que tingui un principi i un final, ni tampoc \u00e9s evident que hi hagi d’haver determinats processos en el cam\u00ed, i el que ens obren s\u00f3n preguntes importants respecte a l’experi\u00e8ncia de g\u00e8nere a l’adolesc\u00e8ncia actual.<\/p>\n

Un primer criteri que cal aplicar en l’acompanyament a la transici\u00f3 dels adolescents \u00e9s que no es consideri la seva decisi\u00f3 com una cosa patol\u00f2gica. Se segueix veient la transici\u00f3 com una patologia, com una malaltia?<\/strong><\/p>\n

M.M. Jo diria que hem superat el marc de la patologia en termes d’entendre que la transici\u00f3 ens diu d’aquesta persona que t\u00e9 un tipus de trastorn mental, per\u00f2 el que probablement no hem superat \u00e9s all\u00f2 que nosaltres anomenem l’essencialisme, que \u00e9s considerar que l’experi\u00e8ncia trans \u00e9s innata, \u00e9s una ess\u00e8ncia, \u00e9s un fenomen biol\u00f2gic, i que hi ha gent que \u00e9s clarament trans i una altra gent que no ho \u00e9s, que \u00e9s una cosa amb qu\u00e8 neix i que en algun moment es dona a con\u00e8ixer. En la nostra aproximaci\u00f3 ens basem en una altra interpretaci\u00f3, que pensa all\u00f2 trans com un fenomen cultural, no per aix\u00f2 menys leg\u00edtim, per\u00f2 que compr\u00e8n que la transici\u00f3 t\u00e9 principalment a veure amb la rigidesa de les normes de g\u00e8nere. Jo diria que avui dia ning\u00fa no ho pensa com una patologia per\u00f2 que el discurs dominant a la nostra societat \u00e9s que la q\u00fcesti\u00f3 trans t\u00e9 a veure amb alguna cosa amb qu\u00e8 un neix. Nosaltres pensem que no t\u00e9 a veure amb aix\u00f2, t\u00e9 a veure amb que aquesta persona necessita explorar aquesta experi\u00e8ncia i veure on el porta. I de vegades \u00e9s una experi\u00e8ncia productiva que serveix per comprendre coses i agafa un itinerari i d’altres no. Cal acompanyar tothom en aquesta exploraci\u00f3.<\/p>\n

N.P. A aix\u00f2 s’afegeix que la q\u00fcesti\u00f3 trans s’ent\u00e9n com una cosa que requereix solucions m\u00e8diques. El nostre plantejament \u00e9s que no sempre els o les adolescents requeriran solucions m\u00e8diques. Els processos d’acompanyament haurien d’estar als espais comunitaris, no estar exclusivament als centres m\u00e8dics. Als centres m\u00e8dics han d’estar nom\u00e9s els processos que requereixin atenci\u00f3 m\u00e8dica, per\u00f2 all\u00f2 trans tal com s’expressa actualment no \u00e9s una realitat directament associada a la medicina.<\/p>\n

El llibre t\u00e9 el subt\u00edtol \u201cPensar l’experi\u00e8ncia de g\u00e8nere en temps d’incertesa\u201d. Que visquem en temps d’incertesa \u00e9s un progr\u00e9s o \u00e9s un problema afegit per als adolescents?<\/strong><\/p>\n

N.P. Fa temps que vivim en la incertesa. \u00c9s molt important contextualitzar qu\u00e8 \u00e9s el que est\u00e0 passant actualment, com impacta en la nostra subjectivitat la p\u00e8rdua de grans relats que ordenen l’exist\u00e8ncia o la manca d’expectatives sobre el futur. Aquesta incertesa la vivim com a societat, per\u00f2 impacta especialment les persones adolescents en la dificultat de projectar el futur. Al final la vida \u00e9s incertesa i apareixen possibilitats de pensar o experimentar la pr\u00f2pia viv\u00e8ncia relacionada amb el g\u00e8nere, s’obren nous marcs, noves possibilitats\u2026 Les certeses s\u00f3n ideals, \u00e9s dif\u00edcil viure amb certeses constantment, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que per a molta gent la p\u00e8rdua de certeses ha suposat molta desorientaci\u00f3, i en l’adolesc\u00e8ncia particularment, que \u00e9s un moment clau en la construcci\u00f3 de la pr\u00f2pia identitat i cal tenir certes idees a les quals agafar-se, aquesta desorientaci\u00f3 de vegades reafirma posicions identit\u00e0ries molt fixes. Aquesta necessitat de tenir certeses pot col\u00b7locar-nos en posicions molt r\u00edgides sobre qu\u00e8 significa ser home, qu\u00e8 significa ser dona, o fins i tot posicions molt polaritzades, com estem veient actualment.<\/p>\n

Se segueix pensant que quan alg\u00fa \u00e9s trans ha d’anar al metge<\/p><\/blockquote>\n

Assenyalen tres protagonistes en l’acompanyament: adolescents, familiars i professionals. Hi ha consells adequats per a qu\u00e8 els pares acompanyin de la millor manera els fills adolescents en transici\u00f3?<\/strong><\/p>\n

M.M. Les fam\u00edlies han d’acompanyar un proc\u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2 tamb\u00e9 s’estan fent molt\u00edssimes preguntes. El primer que veiem \u00e9s que les fam\u00edlies no tenen moltes vegades llocs on agafar-se per poder tenir la calma i serenitat per acompanyar. Per exemple, hi ha un relat molt fort sobre el su\u00efcidi d\u2019aquests adolescents si no s’atenen molt r\u00e0pid. \u00c9s clar, les fam\u00edlies s’espanten i com que no volen que passi cap desgr\u00e0cia intenten trobar solucions molt r\u00e0pid. En aquest llibre algunes diuen que perden la capacitat de pensar perqu\u00e8 necessiten trobar una soluci\u00f3 que atenu\u00ef el malestar dels seus fills r\u00e0pidament. La primera cosa \u00e9s, doncs, com s’acompanya les fam\u00edlies que acompanyen. Les idees que els podem aportar tenen a veure amb que escoltin, que no s’espantin i que no es precipitin perqu\u00e8 no passar\u00e0 res dolent, ni greu, ni terrible. Una transici\u00f3 de g\u00e8nere \u00e9s una experi\u00e8ncia que una persona fa, no \u00e9s una cosa perillosa. Bona part de les recomanacions se centren en el tema dels tractaments m\u00e8dics, per\u00f2 la majoria d’aquests processos no comencen amb un tractament m\u00e8dic, sin\u00f3 amb alg\u00fa que es fa preguntes i que necessita parlar-ne i moltes vegades aqu\u00ed ja hi ha moltes fam\u00edlies que senten molta inquietud. La primera q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s rebaixar aquesta ansietat. En aquesta generaci\u00f3 l’exploraci\u00f3 del g\u00e8nere \u00e9s una cosa que veiem i veurem molt m\u00e9s els propers anys. Alguns adolescents seguiran aquesta traject\u00f2ria, d’altres l’exploraran i tornaran a la categoria anterior. Cal poder acompanyar-lo amb calma. \u00c9s el fonamental ara mateix.<\/p>\n

N.P. En algun moment a les entrevistes a fam\u00edlies deien com tot el discurs de la por portava a invalidar els seus propis recursos. Una mare en particular deia que \u201cla por no et permet aplicar tot all\u00f2 que tu ja saps amb la teva criatura\u201d. Tu has tingut una vida amb la teva criatura, l’has acompanyat, t\u00e9 una vida que tu coneixes, que no sap el psic\u00f2leg, la psic\u00f2loga, la treballadora social\u2026 Aix\u00f2 em sembla que \u00e9s clau. Quan entrem ens topem amb una realitat que no coneixem, les nostres pistes s\u00f3n grans relats socials sobre el que caldria fer. Al final moltes vegades esperem de les i els professionals que ens responguin a \u201cqu\u00e8 faig\u201d. El m\u00e9s important \u00e9s obrir l’espai de la conversa, no buscar alg\u00fa que em digui qu\u00e8 he de fer, sin\u00f3 poder obrir la conversa i poder acompanyar aquest proc\u00e9s cap a on ens vagi portant. Ja tenim eines per a aix\u00f2 com a fam\u00edlia, tenim recursos que hem de posar en joc. Les fam\u00edlies es pregunten: Qui ens acompanya? Necessitem que tamb\u00e9 ens escoltin, formar part d’aquesta tria d’acompanyament on moltes vegades estem fora. Necessitem entendre qu\u00e8 \u00e9s el que est\u00e0 passant i necessitem tenir eines per obrir aquesta conversa amb la nostra criatura, perqu\u00e8 al final som els qui ens quedem amb ella la resta del temps.<\/p>\n

Els professionals estan preparats? Cal aconsellar-los tamb\u00e9?<\/strong><\/p>\n

N.P. La nostra feina t\u00e9 una mirada molt localitzada a la ciutat de Barcelona, on hi ha diferents recursos que permeten, en certa manera, triar la traject\u00f2ria que es vol seguir. Aix\u00f2 no passa de manera similar a totes les comunitats aut\u00f2nomes. Hi ha for\u00e7a inequitat pel que fa a aix\u00f2. Catalunya ha estat pionera en l’atenci\u00f3 a les persones trans i en la reivindicaci\u00f3 per la despatologitzaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 trans. A mesura que hi ha diferents itineraris, veiem que hi ha diferents criteris i diferents models d’atenci\u00f3. \u00c9s important obrir converses amb diferents professionals. Els professionals que hi ha als serveis estan molt formats, per\u00f2 \u00e9s important que obrim preguntes. I una de les coses que apareixen al treball que hem fet \u00e9s la necessitat que els que acompanyen aquests processos tinguin espais de supervisi\u00f3, d’intercanvi. Aquests espais s\u00f3n fonamentals per veure com est\u00e0 canviant la realitat i quines necessitats noves van apareixent.<\/p>\n

Una transici\u00f3 de g\u00e8nere \u00e9s una experi\u00e8ncia que una persona fa, no \u00e9s una cosa perillosa<\/p><\/blockquote>\n

M.M. Part del recorregut que hem de fer com a societats \u00e9s despla\u00e7ar de l’\u00e0mbit m\u00e8dic com pensem all\u00f2 trans i l’acompanyament a les persones trans. Tot i que ens hem mogut d’un paradigma patologitzant, se segueix pensant que, quan alg\u00fa \u00e9s trans, ha d’anar al metge. I aqu\u00ed hi ha una cosa que no encaixa. Es va al metge per fer un tractament concret. Per\u00f2 que aquesta sigui la principal porta d’entrada per a alg\u00fa que s’est\u00e0 preguntant si vol ser un noi o una noia en aquest m\u00f3n, que t\u00e9 dubtes, que hi ha coses que li generen incomoditat, no t\u00e9 gaire sentit. Probablement hem d’inventar altres llocs que no siguin els circuits m\u00e8dics. Ens estem movent, perqu\u00e8 part\u00edem del fet que aix\u00f2 era una malaltia i es tractava en psiquiatria. Tot i aix\u00f2 ara tenim professionals m\u00e8dics amb una mirada molt despatologitzant, molt ben formats. Segurament haurem de fer algun pas m\u00e9s enll\u00e0 i dir que acompanyar les persones que es pregunten sobre el g\u00e8nere probablement no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e8dica, sin\u00f3 que t\u00e9 a veure amb com s’ordena la nostra societat i ha de ser escoltada des d’un context no medicalitzat, perqu\u00e8 si no no deixem d’estar en un espai simb\u00f2lic on hi ha una taula des de la qual s’aborden problemes de salut i on, al final, la q\u00fcesti\u00f3 anir\u00e0 moltes vegades al voltant de la modificaci\u00f3 corporal. Nosaltres pensem que cal obrir un camp perqu\u00e8 la gent pugui parlar del malestar que sent sense que aix\u00f2 comporti necess\u00e0riament una modificaci\u00f3 corporal o una transici\u00f3 de g\u00e8nere. Aquesta \u00e9s una de les hip\u00f2tesis m\u00e9s importants del llibre. Ens interessa comprendre com aquesta generaci\u00f3 d’adolescents elabora els seus malestars. Especialment volem pensar com conviuen amb els malestars respecte a les normes de g\u00e8nere o com expressen malestars que tenen altres or\u00edgens i que troben la via d’escapament a trav\u00e9s del g\u00e8nere. I aquestes preguntes interpel\u00b7len tota la societat, no nom\u00e9s les persones que van fer transicions. Hi ha molts adolescents que tenen molt malestar amb el g\u00e8nere i ho expressen d’altres maneres. El que passa \u00e9s que la nostra societat es fixa en all\u00f2 trans perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s espectacular, per\u00f2 hi ha molts altres moviments que estan succeint amb els que aquests nois i noies tracten d’identificar-se o distanciar-se de les normes de g\u00e8nere. Hi ha molta gent experimentant coses i per alguna ra\u00f3 nom\u00e9s mirem all\u00f2 trans, i des d’una perspectiva m\u00e8dica. Cal ampliar el focus. I en aquest canvi de perspectiva hem de sumar a la reflexi\u00f3 molts altres professionals que tamb\u00e9 estan acompanyant adolescents en relaci\u00f3 amb diferents malestars.<\/p>\n

N.P. Aquest \u00e9s el desafiament que tenim la propera d\u00e8cada.<\/p>\n

Conclouen al llibre que cada grup protagonista de les transicions considera que els altres dos volen anar massa de pressa. Tots tenen ra\u00f3? Sembla que no pot ser…<\/strong><\/p>\n

N.P. Un dels professionals que vam entrevistar va dir que hi ha \u201capressament\u201d per concloure, per arribar a un punt, a un lloc. Aix\u00f2 est\u00e0 relacionat amb la idea tradicional de la transici\u00f3, que se surt d’una categoria i s’ha d’arribar a l’altra amb tots els requisits complerts del que suposa estar a l’altra part del tauler. El que ens semblava m\u00e9s cridaner era la retrospectiva de les persones adolescents. Tant professionals com fam\u00edlies tenen clar\u00edssim que els adolescents tenen molt\u00edssima pressa, per\u00f2 quan les persones adolescents pensen en retrospectiva sobre aquells moments, el que demanen \u00e9s haver tingut m\u00e9s temps per experimentar, per pensar. Tots els agents es van sorprendre quan l’altre diu: \u201cper\u00f2 \u00e9s que tothom corria! Per qu\u00e8 no van donar una mica m\u00e9s de temps per explorar el que estava passant?\u201d. El que veiem \u00e9s que s\u00f3n processos for\u00e7a m\u00e9s oberts, que les necessitats de vegades s\u00f3n unes altres i els malestars s\u00f3n uns altres.<\/p>\n

\"\"
\u00abA la majoria d’instituts hi ha xavals que han fet una transici\u00f3 o que ho han plantejat\u00bb.<\/figcaption><\/figure>\n

Als centres educatius, als instituts, s’ha normalitzat el tema trans? O els adolescents i joves trans segueixen essent objecte de bullying<\/em>?<\/strong><\/p>\n

M.M. El nostre treball no \u00e9s una investigaci\u00f3 centrada en el context educatiu, per\u00f2 tenim la sensaci\u00f3 que aquest context, l’ESO, els claustres dels instituts, s’han hagut de familiaritzar amb aquest fenomen a una velocitat de creuer, perqu\u00e8 a la majoria d’instituts hi ha xavals que han fet una transici\u00f3 o que ho han plantejat. Tots els adolescents que vam entrevistar ens van explicar que al seu institut ja hi havia gent trans abans que ells, que havia fet la transici\u00f3 en anys anteriors. Aix\u00f2 vol dir que \u00e9s un fenomen molt present als instituts. D’altra banda, ens fa la sensaci\u00f3 que, tret d’excepcions, la majoria dels claustres tenen una l\u00f2gica de com donar un cop de m\u00e0 a aquests xavals, a aquestes noies, com acompanyar-los b\u00e9 i seguir els protocols que s’estableixen. Si hi ha una transici\u00f3, es canvia el nom. Tothom est\u00e0 intentant fer-ho b\u00e9. Per\u00f2 alhora, tot va molt r\u00e0pid i molts professionals s’adonen que aix\u00f2 \u00e9s for\u00e7a m\u00e9s complex. No nom\u00e9s \u00e9s canviar el nom, sin\u00f3 que hi ha m\u00e9s coses de fons que passen a l’entorn d’aquests adolescents que els han mogut a fer-se aquesta pregunta. La comunitat educativa, en els darrers anys, ha estat dels \u00e0mbits professionals m\u00e9s sensibles a la diversitat sexual i de g\u00e8nere, amb difer\u00e8ncia, segurament perqu\u00e8 treballen amb material sensible, amb persones que estan creixent i explorant qui s\u00f3n. Des de fa cert temps veiem molts claustres que volen parlar d’aquestes q\u00fcestions, lluiten per tenir educaci\u00f3 sexual a l’escola, necessiten parlar de LGTB. Ens adonem que falta una conversa molt m\u00e9s complexa com a societat. Crec que aquest \u00e9s un dels efectes m\u00e9s negatius de la polaritzaci\u00f3: si aquesta q\u00fcesti\u00f3 s’ha de pensar en termes de \u201ca favor o en contra\u201d, aleshores hi ha molt pocs matisos possibles. A m\u00e9s de que estiguem d’acord que les persones explorin el g\u00e8nere, evidentment hi ha milions de matisos sobre com es pot acompanyar. I simplement aix\u00f2 s’ha simplificat a \u201cper\u00f2 hi est\u00e0s a favor o hi est\u00e0s en contra?\u201d. A part de no estar-hi en contra, que evidentment no \u00e9s el nostre cas i salta a la vista, pensem que despr\u00e9s hi ha mil converses pendents que tenim com a societat, de per qu\u00e8 aix\u00f2 passa, qu\u00e8 ho origina, com s’acompanya, i aqu\u00ed ens falta molt m\u00fascul, valentia, no tenir por de pensar aquest fenomen amb complexitat.<\/p>\n

N.P. I fer-nos preguntes, no centrar-ho tot a aplicar un protocol, moltes vegades redu\u00eft a \u201cdigues-me qu\u00e8 \u00e9s el que he de fer en aquest cas\u201d. Hi ha molta gent que es pregunta coses en els processos d’acompanyament que ens obliga a pensar, a fer-nos preguntes i fer m\u00e9s complex all\u00f2 que significa acompanyar, que no \u00e9s un protocol, ni una recepta que puguem aplicar en tots els casos de la mateixa manera.<\/p>\n

Hem entrat en una din\u00e0mica de pensar en termes de \u201ca favor o en contra\u201d d\u2019all\u00f2 trans per\u00f2 hi ha molts matisos possibles<\/p><\/blockquote>\n

Al llibre expliquen que el contacte amb adolescents trans a l’institut, a la vida quotidiana, provoca de vegades inseguretat en els seus companys sobre la seva pr\u00f2pia identitat de g\u00e8nere<\/strong><\/p>\n

M.M. Com a m\u00ednim fa que et facis la pregunta. Si de sobte ve alg\u00fa a la teva classe que t\u00e9 una religi\u00f3 que tu no coneixies, et preguntes \u201cah! per\u00f2 \u00e9s que existeix aquesta religi\u00f3? i de qu\u00e8 va? i com la vas aprendre?\u201d. I t’interesses. El mateix amb aix\u00f2. Si de sobte al teu voltant la gent comen\u00e7a a dir \u201cjo no vull ser una noia\u201d, potser et planteges: \u201c\u00e9s que jo no sabia que es podia no ser una noia\u201d. \u00c9s una cosa de sentit com\u00fa, que de vegades es caricaturitza o s’estigmatitza, es parla d’efecte contagi, de moda, per\u00f2 nosaltres simplement pensem que \u00e9s all\u00f2 que t\u00e9 viure en societats diverses. T’envoltes de gent amb experi\u00e8ncies diferents que tenen un impacte en tu i et fan pensar sobre la teva traject\u00f2ria. I aix\u00f2 en si no \u00e9s dolent. L’adolesc\u00e8ncia \u00e9s aquesta etapa de la vida on \u00e9s molt important la comunitat, la pertinen\u00e7a, la identitat, saber qui s\u2019\u00e9s, separar-se de la fam\u00edlia, trobar un altre grup que et representa, \u00e9s un moment de descobriment de moltes coses. Aleshores, clar, la popularitzaci\u00f3 del trans \u00e9s una cosa que ha interessat molts adolescents. S’han fet moltes preguntes, i de vegades som els adults els qui vivim aix\u00f2 amb dramatisme, quan en el fons \u00e9s una experi\u00e8ncia de la vida. All\u00f2 trans ent\u00e8s com una experi\u00e8ncia de g\u00e8nere, una exploraci\u00f3 del g\u00e8nere, \u00e9s una de les moltes exploracions que es realitzen a l’adolesc\u00e8ncia. Aquestes persones estan explorant els seus jos del futur. El g\u00e8nere \u00e9s un lloc m\u00e9s on el busquen. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia d’altres exploracions, la nostra societat situa l’exploraci\u00f3 amb el g\u00e8nere en una mena d’excepcionalitat i s\u2019enduu les mans al cap. En el fons \u00e9s perqu\u00e8 el g\u00e8nere es pensa com una ess\u00e8ncia, una veritat absoluta de l’individu, una cosa que se sap i t\u00e9 un recorregut clar. Amb qualsevol altra experi\u00e8ncia de l’adolesc\u00e8ncia, entenem que estan explorant, que no ho han de decidir tot avui. Per aix\u00f2 pensem que ens queda molta feina per fer assenyalant que el g\u00e8nere t\u00e9 a veure amb normes socials i que valdria la pena relaxar-nos una mica davant les transicions a l’adolesc\u00e8ncia i entendre que estan explorant el g\u00e8nere en una societat on fer transicions \u00e9s una possibilitat que existeix. Es tracta d’acompanyar-los a trobar el seu lloc, aquell on se sentin m\u00e9s a gust.<\/p>\n

Tamb\u00e9 afirmen que la transici\u00f3 no necess\u00e0riament resol els problemes que pateixen els adolescents. Despr\u00e9s d’una transici\u00f3, el noi o la noia poden continuar tenint problemes<\/strong><\/p>\n

N.P. T\u00e9 a veure amb un relat que interpreta els malestars com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la identitat de g\u00e8nere i de la necessitat de transicionar. Nosaltres ho complexitzem. No sempre apareix l’equaci\u00f3 aix\u00ed, no sempre que tinguis un malestar est\u00e0 vinculat amb que no has pogut fer la transici\u00f3 i quan facis la transici\u00f3 t’alliberar\u00e0s d’aquest malestar. Hi ha vegades que s\u00ed, per\u00f2 pensar sempre en aquests termes el que fa \u00e9s col\u00b7locar-nos en una visi\u00f3 tamb\u00e9 una mica idealitzada del que significa transicionar, que no t\u00e9 en compte que hi ha altres elements que s\u00f3n presents a la vida de les persones adolescents i altres malestars que es creuen amb el g\u00e8nere, per\u00f2 que no sempre hi tenen a veure. Aix\u00f2 ho diuen clarament persones adolescents a qui entrevistem; diuen \u201cjo estava malament, per\u00f2 no estava malament perqu\u00e8 fos trans, sin\u00f3 perqu\u00e8 estava malament amb altres coses\u201d. De fet, fins i tot pot ser que obrir la pregunta a l’experi\u00e8ncia de g\u00e8nere i buscar llocs on col\u00b7locar-s’hi, per a moltes persones ha estat tamb\u00e9 un alleugeriment d’aquest malestar, els han perm\u00e8s una manera de gestionar aquests altres malestars que tenen, per\u00f2 que no s\u00f3n malestars que tinguin un focus en ser trans ni que se solucionen quan fas la transici\u00f3 o respecten la teva identitat. Aquests malestars que es creuen, com ara la salut mental, ens porten a complexitzar com fem aquests acompanyaments sense tenir grans consignes o grans receptes. No es tracta de tancar el proc\u00e9s amb la soluci\u00f3 en la transici\u00f3, sin\u00f3 veure com es creuen de manera complexa tots aquests elements en una experi\u00e8ncia de g\u00e8nere concreta i, per tant, com acompanyem el proc\u00e9s.<\/p>\n

\"\"
\u201cLa popularitzaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 trans ha interessat molts adolescents\u201d.<\/figcaption><\/figure>\n

I tamb\u00e9 asseguren que la detransici\u00f3, el reenfocament de la transici\u00f3, no s’ha d’interpretar necess\u00e0riament com un frac\u00e0s<\/strong><\/p>\n

M.M. Aquest \u00e9s un dels casos paradigm\u00e0tics on es pot comprendre millor la perspectiva que estem proposant. En lloc de pensar que al m\u00f3n hi ha gent que \u00e9s trans i una altra que no i que es tracta d’identificar b\u00e9 qui \u00e9s trans per acompanyar-lo i descartar els qui s’han equivocat, nosaltres pensem que l’experi\u00e8ncia trans \u00e9s un lloc de exploraci\u00f3 per a qualsevol persona. \u00c9s a dir, hi ha gent que sent molt de malestar amb les normes de g\u00e8nere, amb els mandats del que vol dir ser un noi o una noia, i aix\u00f2 els aclapara molt. I explorant viure en una altra categoria els serveix per pensar coses. Si els serveix per pensar coses, ja \u00e9s un proc\u00e9s productiu. Nosaltres no pensem que hi hagi ning\u00fa que de s\u00e8rie poguem saber si finalment far\u00e0 una transici\u00f3 en aquesta direcci\u00f3 o no. \u00c9s un proc\u00e9s subjectiu, en molts sentits inconscient, que dep\u00e8n de molt\u00edssimes estructures de cada individu, del context familiar, el context cultural, el car\u00e0cter, la personalitat. I hi ha gent que en aquesta experi\u00e8ncia, en aquesta exploraci\u00f3 troba una cosa que l’ajuda per poder viure millor i des d’all\u00e0 fer altres processos. I hi ha gent que fa aquest recorregut i li serveix per pensar que no \u00e9s aix\u00f2 el que els fa sentir millor, i que segueix explorant per altres vies. Aix\u00f2 \u00e9s igual de v\u00e0lid, igual de productiu, igual de leg\u00edtim. Val la pena ser viscut, encara que tingui aquest resultat. Avui dia moltes vegades es parla d’aquesta q\u00fcesti\u00f3 com a argument per avaluar de formes m\u00e9s r\u00edgides qui pot accedir a la transici\u00f3, amb all\u00f2 de \u201cho veieu com cal filtrar millor, perqu\u00e8 despr\u00e9s hi ha gent que s’equivoca?\u201d. Per aix\u00f2 no hem d’autoritzar la transici\u00f3 de tothom perqu\u00e8 hi ha gent que estava equivocada\u201d. Nosaltres pensem que aquest paradigma sigui improductiu. Perqu\u00e8 la gent s\u00e0piga que finalment no era aquest el lloc, de vegades hi ha d’anar, passa amb el g\u00e8nere i amb tot. Hem de tenir l’experi\u00e8ncia per comprendre que aquesta hip\u00f2tesi que tu tenies , vivint-la t’ha servit per comprendre coses. Alhora ens sembla que el propi concepte de \u201cdetransici\u00f3\u201d \u00e9s problem\u00e0tic, perqu\u00e8 d\u00f3na la idea que poguessis anar enrere, quan en el fons sempre vas endavant en aquestes experi\u00e8ncies i creixes. No \u00e9s nom\u00e9s que no ens sembli una cosa problem\u00e0tica, sin\u00f3 que pensem que com a societat ens hem d’acostumar que aix\u00f2 \u00e9s possible i deixar de posar pressi\u00f3 a la gent que inicia la transici\u00f3 que aix\u00f2 sigui la veritat del que li passa, perqu\u00e8 aix\u00f2 tamb\u00e9 implica que la gent quan fa transicions ha de fer narratives on tot quadra, tot \u00e9s perfecte, tot \u00e9s veritat. A ning\u00fa li demanen, quan comen\u00e7a a estudiar primer de Medicina, que demostri que \u00e9s un metge innat i que aquesta ser\u00e0 la seva traject\u00f2ria professional de per vida.<\/p>\n

La detransici\u00f3 no \u00e9s anar enrere perqu\u00e8 en el fons sempre creixes, vas endavant en aquestes experi\u00e8ncies<\/p><\/blockquote>\n

Molta gent comen\u00e7a la carrera i despr\u00e9s s’adona que no el fa realment feli\u00e7 aquest cam\u00ed i de vegades en tria un altre. Aquest paral\u00b7lelisme no pret\u00e9n relativitzar l’experi\u00e8ncia trans sin\u00f3 demostrar que tenim la capacitat de pensar de manera flexible molts processos que s’experimenten a la vida, i que seria valu\u00f3s si pogu\u00e9ssim traslladar aquest marc a les exploracions en el g\u00e8nere. En tants altres processos de la vida, la gent s’embarca en processos de parella, de crian\u00e7a, projectes migratoris, professionals, i despr\u00e9s diu que \u201cm’ha servit, he apr\u00e8s coses, vaig pensar que aquest era el meu cam\u00ed, per\u00f2 no vull seguir aqu\u00ed o no de la mateixa manera\u201d. La vida \u00e9s tamb\u00e9 aix\u00f2, agafar camins sense la certesa d’on et poden portar. I no nom\u00e9s li passa a la gent trans, li passa a tothom. Tota la gent que llegeixi aquesta entrevista, si pensa en el seu jo quan tenia 14 anys, s’adonar\u00e0 que s’ha mogut de lloc respecte al g\u00e8nere. La manera com vivia ser un noi i la masculinitat o una noia i la feminitat fa uns anys i com ho viu ara han canviat. I no entenem aix\u00f2 com una detransici\u00f3 de res, sin\u00f3 com un proc\u00e9s vital. Aqu\u00ed \u00e9s on hi ha un altre dels grans desafiaments. Deixar d’esperar que les transicions siguin un lloc de la veritat del g\u00e8nere d’alg\u00fa i entendre que \u00e9s una experi\u00e8ncia que fa la gent, que t\u00e9 resultats diferents. No hi ha uns pitjors que els altres. No, \u00e9s una experi\u00e8ncia que es t\u00e9 a la vida i \u00e9s normal que es tingui, perqu\u00e8 les normes de g\u00e8nere no s\u00f3n naturals, i moltes vegades s\u00f3n contraintu\u00eftives. A la gent aquest sistema de normes li genera moltes angoixes i alguns les resolen explorant transicions de g\u00e8nere. Aix\u00f2 \u00e9s el que hem d’acompanyar, i no estar pensant que n’hi ha uns que ho s\u00f3n de veritat i d’altres que no.<\/p>\n

Sembla que els joves aix\u00f2 ho tenen for\u00e7a clar i en canvi costa m\u00e9s que ho entengui i accepti gent m\u00e9s gran. Ho acabaran assumint aquests darrers?<\/strong><\/p>\n

M.M. Aquesta \u00e9s la conversa que hem de tenir com a societat, i per comen\u00e7ar l’hem de poder tenir. \u00c9s obvi que persones que es van socialitzar en una altra generaci\u00f3, ambas altres referents i una altra educaci\u00f3, tenen dificultat per comprendre aix\u00f2, i el m\u00e9s important \u00e9s que cal trobar llocs on tenir aquesta conversa, on alg\u00fa digui \u201c\u00e9s que no comprenc, \u00e9s que a mi aix\u00f2 em sona rar\u00edssim, \u00e9s que em costa molt\u201d. Perqu\u00e8 que a alg\u00fa li costi molt comprendre no vol dir que li generi rebuig o odi i ho discrimini. Estem en un moment en qu\u00e8 hi ha molt poc espai per tenir converses entre generacions, o fins i tot entre gent que t\u00e9 paradigmes diferents de per qu\u00e8 est\u00e0 passant aix\u00f2. I s’estigmatitza molt les persones que no ho comprenen. La gent m\u00e9s gran t\u00e9 la sensaci\u00f3 de \u201cui, ui, ui, a aquesta generaci\u00f3 m\u00e9s jove no els podem seguir la pista\u201d. B\u00e9, doncs ens haurem de seguir la pista m\u00fatuament, perqu\u00e8 el que passa a aquesta gent jove no \u00e9s tan diferent al que li va passar a aquesta generaci\u00f3 quan era jove. Hi havia altres maneres de fer i gestionar aquest malestar, per\u00f2 el malestar amb les normes de g\u00e8nere, l\u2019ha tingut aquesta generaci\u00f3 i la generaci\u00f3 anterior i els seus avis i \u00e0vies. L’\u00fanic que ha canviat \u00e9s com la nostra societat ha habilitat llocs per explorar-ho. Per\u00f2 a la pregunta de si \u00e9s possible, jo crec que no nom\u00e9s \u00e9s possible sin\u00f3 que \u00e9s urgent i necessari que la nostra societat abandoni una l\u00f2gica polaritzada i vulgui asseure a taula a persones que no acaben de veure-ho exactament igual per\u00f2 que tenen la voluntat de entendre’s. Hi ha molta gent que vol entendre-ho per\u00f2 li fa vergonya preguntar, sent que est\u00e0 fora de lloc per\u00f2 no vol que l’altre s\u2019ho prengui malament. Nosaltres fem llibres per convidar tothom a la conversa. \u00c9s clar que la q\u00fcesti\u00f3 trans \u00e9s extremadament complexa i contradict\u00f2ria. Caldr\u00e0 fer molta pedagogia i donar molts exemples, explicar-ho m\u00e9s vegades i escoltar quines s\u00f3n les preguntes que es fan. No totes les preguntes tenen darrera la voluntat de danyar o de discriminar. \u00c9s s\u00faper important que donem espai a aquestes preguntes.<\/p>\n

No sempre fer la transici\u00f3 vol dir alliberar-se del malestar<\/p><\/blockquote>\n

N.P. Aquesta generaci\u00f3 d’adolescents i joves s\u00f3n a les nostres aules de secund\u00e0ria i de la Universitat, als nostres ve\u00efnats, a les nostres associacions. El que abans era una realitat minorit\u00e0ria, que era dif\u00edcil que form\u00e9s part de la teva vida, cada cop forma m\u00e9s part de la vida de moltes persones. I jo confio que aix\u00f2 obrir\u00e0 converses des d’un altre lloc, el lloc de l’afecte. El que ens interessa \u00e9s poder construir una vida en com\u00fa on la diversitat sigui un valor. I que en aquesta vida en com\u00fa ens puguem fer preguntes perqu\u00e8 ens involucra a totes. Les persones trans formen part de la nostra vida i no \u00e9s una opci\u00f3 plantejar-ho en termes de \u201ca favor o en contra\u201d. A partir d’aqu\u00ed, com acompanyem perqu\u00e8 les vostres vides millorin? Estic conven\u00e7uda que si la vida de les persones adolescents trans millora, obtenen millors condicions de qualitat de vida, tamb\u00e9 millora la vida en com\u00fa, millora la societat en qu\u00e8 vivim. El que cal \u00e9s sortir dels llocs de la polaritzaci\u00f3 i entrar al lloc de la trobada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com entenem i com acompanyem els adolescents trans? Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 que es plantegen Miquel Miss\u00e9 i Noemi Parra al llibre Adolescentes en transici\u00f3n (Bellaterra Edicions). Les transicions de g\u00e8nere dels adolescents han augmentat molt en els darrers temps. El debat social \u2013sovint excessivament crispat\u2013 sobre aquest tema requereix una honestedat i un esfor\u00e7 […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":35341,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[216,217],"tags":[215,31,218,219],"class_list":["post-35337","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-genere","category-lgtbi","tag-adolescents","tag-genere","tag-trans","tag-transicio-de-genere"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35337","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35337"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35337\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35337"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35337"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35337"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}