{"id":35352,"date":"2024-05-17T06:15:26","date_gmt":"2024-05-17T04:15:26","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35352"},"modified":"2024-05-17T06:15:26","modified_gmt":"2024-05-17T04:15:26","slug":"renda-basica-una-solucio-contra-lespiral-de-psicopatologitzacio-medicalitzacio-i-cronificacio-dels-malestars","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/05\/17\/renda-basica-una-solucio-contra-lespiral-de-psicopatologitzacio-medicalitzacio-i-cronificacio-dels-malestars\/","title":{"rendered":"Renda B\u00e0sica: una soluci\u00f3 contra l’espiral de psicopatologitzaci\u00f3, medicalitzaci\u00f3 i cronificaci\u00f3 dels malestars"},"content":{"rendered":"

Actualment, vivim en una \u00e8poca sense precedents pel que fa al deteriorament progressiu i accelerat d\u2019aix\u00f2 que anomenem \u201csalut mental\u201d de la poblaci\u00f3. D\u2019acord amb el Ministeri de Sanitat (2017), la prevalen\u00e7a de problemes de salut mental a Espanya l\u2019any 2017 era del 27,4%. En nom\u00e9s cinc anys, aquestes xifres van augmentar fins arribar al 37% de la poblaci\u00f3 (Ministeri de Sanitat, 2022), essent l\u2019ansietat, la depressi\u00f3 i els trastorns del son els m\u00e9s prevalents. No nom\u00e9s ens haurien de preocupar els nombres absoluts, sin\u00f3 tamb\u00e9 el fet que es tracta d\u2019una tend\u00e8ncia creixent. I tot i que la pand\u00e8mia de COVID-19 pugui haver accelerat aquest proc\u00e9s, no es pot reduir la situaci\u00f3 a aquesta \u00fanica causa, perqu\u00e8 el deteriorament progressiu va comen\u00e7ar molt abans i continua despr\u00e9s de superada la crisi sanit\u00e0ria del 2020. En aquest sentit, un informe publicat l\u2019any 2015 per l\u2019Ag\u00e8ncia Espanyola de Medicaments ja ens alertava, fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada, que en el per\u00edode 2003-2013 el consum d\u2019antidepressius s\u2019havia duplicat a Espanya<\/strong>. Lamentablement, a la d\u00e8cada seg\u00fcent hem tornat a doblar les xifres de consum d\u2019aquests psicof\u00e0rmacs.<\/span><\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s especialment alarmant quan ens fixem en les persones joves. Sobre aix\u00f2, l\u2019octubre del 2023 es va publicar un estudi titulat <\/span>Bar\u00f3metro Juventud, Salud y Bienestar<\/span><\/i> (Kuric et al., 2023), en el qual es posava de manifest que, a Espanya, el 59,3% de les persones d\u2019entre 15 i 29 anys consideraven haver tingut problemes de salut mental durant el darrer any<\/strong>. A m\u00e9s, un 17,4% d\u2019aquesta poblaci\u00f3 afirmava haver patit aquests problemes de manera cont\u00ednua o molt freq\u00fcentment, \u00e9s a dir, complien criteris diagn\u00f2stics d\u2019un trastorn mental. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019alt\u00edssima incid\u00e8ncia, el m\u00e9s cridaner \u00e9s que, una vegada m\u00e9s, els resultats d\u2019aquest mateix estudi, per\u00f2 de l\u2019any 2017, ens deien que la incid\u00e8ncia de problemes de salut mental en aquest segment de la poblaci\u00f3 era del 28,4 %. \u00c9s a dir, en nom\u00e9s sis anys les persones joves que s\u2019autoperceben amb una mala salut mental s\u2019han duplicat<\/strong> (amb un increment del 104%) a Espanya. En el mateix sentit, un estudi recent d\u2019UNICEF (2022) ressaltava que, a Espanya, una de cada cinc persones (el 20,9%) d\u2019entre 10 i 19 anys ja estava diagnosticada psiqui\u00e0tricament<\/strong> (i, majorit\u00e0riament, tamb\u00e9 estaven medicades). M\u00e9s greu encara, un comunicat recent del Grup de Treball Multidisciplinar sobre Salut Mental en la Inf\u00e0ncia i Adolesc\u00e8ncia (GTM-SMIA, 2022), al qual pertanyen, entre d\u2019altres, l\u2019Associaci\u00f3 Espanyola de Pediatria d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, la Societat de Psiquiatria Infantil i la Societat Espanyola d\u2019Urg\u00e8ncies Pedi\u00e0triques, alertava que el su\u00efcidi \u00e9s la segona causa de mort entre les persones d\u2019entre 15 i 29 anys a Espanya<\/strong>, nom\u00e9s superada pels tumors malignes.<\/span><\/p>\n

Les xifres actuals de malestars emocionals s\u00f3n alarmants, i tamb\u00e9 ho \u00e9s la tend\u00e8ncia progressiva d\u2019empitjorament de la situaci\u00f3, per\u00f2 encara ho \u00e9s m\u00e9s la resposta que es dona al nostre entorn als problemes de salut mental. Des de la instituci\u00f3 psiqui\u00e0trica, la perspectiva hegem\u00f2nica que impera en l\u2019abordatge d\u2019aquests problemes \u00e9s el reduccionisme biologicista segons el qual all\u00f2 que no funciona, all\u00f2 que cal arreglar, no s\u00f3n l\u2019entorn o les condicions de vida de la persona que pateix, sin\u00f3 el seu cervell, els seus neurotransmissors. D\u2019aquesta manera, com que es considera que el problema no \u00e9s psicosocial, sin\u00f3 bioqu\u00edmic, la resposta es redueix a la medicalitzaci\u00f3 de la vida. En aquest aspecte, en un informe de la Junta Internacional de Fiscalitzaci\u00f3 d\u2019Estupefaents de les Nacions Unides (2020), es remarcava que Espanya \u00e9s el segon pa\u00eds del m\u00f3n pel que fa al consum de psicof\u00e0rmacs per habitant, i el primer en consum de benzodiazepin<\/strong><\/span>an<\/span><\/strong>es<\/strong>. Si no fos per l\u2019actual crisi del fentanil i el consum d\u2019opiacis que es viu als Estats Units, Espanya seria campiona del m\u00f3n en el consum de drogues psiqui\u00e0triques. D\u2019acord amb aquest informe, l\u2019any 2020 es van consumir a Espanya gaireb\u00e9 110 dosis di\u00e0ries de benzodiazepines per cada 1.000 habitants. Si sum\u00e9ssim tamb\u00e9 els antidepressius, els estabilitzadors de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, els neurol\u00e8ptics, etc., aquesta xifra de dosis di\u00e0ries es m\u00e9s que doblaria. En el mateix sentit, un informe recent de l\u2019Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, del Ministeri de Sanitat (2023), ressaltava que el 9,7% de la poblaci\u00f3 espanyola havia consumit hipnosedants, amb o sense recepta, en els \u00faltims 30 dies. Sobre aquesta situaci\u00f3, en un article de premsa recent, Eduardo Costas, catedr\u00e0tic de Farm\u00e0cia a la Universitat Complutense de Madrid, afirmava que el consum de drogues psiqui\u00e0triques est\u00e0 disparat a Espanya, per\u00f2 que es tracta d\u2019un \u00fas amb un clar biaix de classe: les persones amb les rendes m\u00e9s baixes consumeixen gaireb\u00e9 vuit vegades m\u00e9s psicof\u00e0rmacs que les persones amb les rendes m\u00e9s altes<\/strong>. En paraules de Costas: \u201cen comptes de combatre la desigualtat<\/span>, droguem amb psicof\u00e0rmacs els m\u00e9s desafavorits\u201d<\/i> (Costas, 2024). \u00c9s clar que aquesta resposta a les conseq\u00fc\u00e8ncies emocionals de les condicions prec\u00e0ries d\u2019exist\u00e8ncia no \u00e9s innocent, sin\u00f3 ideol\u00f2gica, i tampoc no \u00e9s inn\u00f2cua. Medicalitzar el malestar no en resol les causes<\/strong> i, a m\u00e9s, moltes vegades suma un problema d\u2019addicci\u00f3 als psicof\u00e0rmacs i els efectes adversos del consum agut o prolongat.<\/span><\/p>\n

Potser en comptes de \u201csalut mental\u201d haur\u00edem de comen\u00e7ar a parlar de benestar (o malestar) psicosocial, per ampliar la mirada a les condicions materials i socials d\u2019exist\u00e8ncia que s\u00f3n font de patiment. Precisament, per promoure un canvi de paradigma i superar el model biom\u00e8dic, l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut impulsa, des de l\u2019any 2013, la seva iniciativa QualityRights, proposant un abordatge de base comunit\u00e0ria, orientat a la recuperaci\u00f3, centrat en la persona i basat en drets (Funk i Drew, 2020).<\/span><\/p>\n

M\u00e9s que pensar que hi ha una epid\u00e8mia de cervells defectuosos, potser hem de comen\u00e7ar a assumir que el projecte neoliberal \u00e9s incompatible amb el benestar emocional de la poblaci\u00f3, si m\u00e9s no de la classe treballadora<\/strong>. Si la joventut pateix especialment les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta situaci\u00f3 \u00e9s tant per les dificultats materials que travessen les persones joves com per la seva progressiva expulsi\u00f3 d\u2019un projecte de vida. Sobre aix\u00f2, en un informe del Govern d\u2019Espanya (2023) sobre la relaci\u00f3 entre precarietat laboral i salut mental, Joan Benach afirmava que viure una situaci\u00f3 material prec\u00e0ria <\/span>\u201cpenetra als cossos i a les ments de les persones, generant danys en la salut, patiment ps\u00edquic i trastorns mentals\u201d<\/span><\/i> (Govern d\u2019Espanya, 2023). Al <\/span>background<\/span><\/i> d\u2019aquest informe s\u2019explicita que la investigaci\u00f3 epidemiol\u00f2gica estableix una clara relaci\u00f3 entre precarietat i mala salut mental, i no nom\u00e9s perqu\u00e8 promogui una prevalen\u00e7a m\u00e9s gran de trastorns d\u2019ansietat i depressi\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 de trastorns psic\u00f2tics.<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, \u00e9s una situaci\u00f3 que es retroalimenta: d\u2019una banda, les condicions prec\u00e0ries d\u2019exist\u00e8ncia i l\u2019exclusi\u00f3 social s\u00f3n factors etiol\u00f2gics de problemes de salut mental. I, de l\u2019altra, les persones diagnosticades amb un trastorn mental es troben amb m\u00e9s precaritzaci\u00f3 material de la vida i m\u00e9s exclusi\u00f3 social. Aix\u00ed, per exemple, en un informe de la Fundaci\u00f3 Foessa s\u2019explicava que, a Catalunya, el 14,2% de la poblaci\u00f3 general es troba en una situaci\u00f3 d\u2019exclusi\u00f3 severa, xifra que es dobla fins arribar al 27,6% quan parlem de persones diagnosticades amb un trastorn mental (Fundaci\u00f3 Foessa, 2022).<\/span><\/p>\n

I aix\u00f2 passa tant per l\u2019exclusi\u00f3 del mercat de treball com per la indignitat del sistema de prestacions condicionades que anomenem \u201cpensions no contributives\u201d. En aquest sentit, l\u2019informe m\u00e9s recent de l\u2019Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball de la Fundaci\u00f3 ONCE (2023) ressaltava que, l\u2019any 2022, nom\u00e9s el 18,9 % de les persones amb discapacitat psicosocial (per motius de salut mental) tenia una feina<\/strong>. Encara m\u00e9s, en aquesta franja de poblaci\u00f3 nom\u00e9s el 29,2% \u00e9s poblaci\u00f3 activa. En resum, al nostre pa\u00eds la psiquiatritzaci\u00f3 dels malestars psicosocials funciona com una perfecta maquin\u00e0ria d\u2019expulsi\u00f3 a la redund\u00e0ncia, de manera que set de cada deu persones psiquiatritzades ni estan, ni se les espera, al mercat de treball.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed mateix, d\u2019acord amb les dades oficials del Departament de Salut (2018), el 75% dels anomenats trastorns mentals severs comencen abans dels 25 anys<\/strong>. \u00c9s a dir, la gran majoria de persones que acaben excloses del mercat de treball pel proc\u00e9s de psiquiatritzaci\u00f3 han estat expulsades abans d\u2019haver pogut fer les aportacions suficients per accedir a una pensi\u00f3 contributiva. I si b\u00e9 el desembre del 2023 el Consell de Ministres va aprovar una pujada del 6,9% de les pensions no contributives, fins a arribar als 517,90\u20ac mensuals, continua essent una quantitat que est\u00e0 molt per sota del llindar de la pobresa. A ciutats com Madrid o Barcelona \u00e9s possible que ni tan sols es pugui pagar una habitaci\u00f3 amb aquest pressupost, ja no diguem fer un projecte de vida. En definitiva, si les condicions prec\u00e0ries d\u2019exist\u00e8ncia, l\u2019exclusi\u00f3 social i la manca d\u2019un projecte de vida afecten greument el benestar emocional de la poblaci\u00f3, les respostes que estem donant a aquests malestars deixa les persones en una situaci\u00f3 de vulnerabilitat maximitzada i amb m\u00e9s risc de precarietat, exclusi\u00f3 i desemparament vital.<\/span><\/p>\n

Tots aquests problemes esmentats desapareixerien si compt\u00e9ssim amb una Renda B\u00e0sica Universal (RBU). Per comen\u00e7ar, disposar de les condicions materials necess\u00e0ries per cobrir els costos d\u2019una vida digna permetria prevenir tots els malestars derivats directament i indirecta de la pobresa i la precarietat<\/strong>. Aix\u00ed mateix, una RBU afavoriria que les persones comptessin amb els recursos necessaris per crear i desenvolupar un projecte de vida (la qual cosa \u00e9s un factor de prevenci\u00f3) o per refer o reconstruir el seu projecte vital despr\u00e9s d\u2019una crisi de salut mental (la qual cosa \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per a la recuperaci\u00f3).<\/span><\/p>\n

En segon lloc, i m\u00e9s enll\u00e0 de les condicions materials, hi ha els problemes directament o indirectament derivats de les condicions laborals que una RBU permetria afrontar. Per exemple, moltes persones deixarien de veure\u2019s obligades a seguir en feines que no tenen res de dignes o dignificants<\/strong>. No dependre de l\u2019ocupaci\u00f3 per mantenir-se amb vida donaria la possibilitat a moltes persones d\u2019abandonar els ambients laborals que els van minant de mica en mica el benestar emocional. O, simplement, permetria a les persones prendre\u2019s el temps necessari per recuperar-se d\u2019un moment emocionalment dif\u00edcil o d\u2019una crisi sense haver de vendre la seva for\u00e7a de treball fins i tot quan aix\u00f2 els perjudica clarament la salut mental. Encara m\u00e9s, una RBU obriria les portes al retorn o la incorporaci\u00f3 al mercat de treball de les persones que actualment perceben una pensi\u00f3 no contributiva o una prestaci\u00f3 condicionada, sense por de perdre la seva \u00fanica (i miserable) font d\u2019ingressos. En ser universal, si l\u2019experi\u00e8ncia laboral no an\u00e9s b\u00e9 i haguessin de sortir novament del mercat de treball, continuarien tenint coberts els costos b\u00e0sics de la vida.<\/span><\/p>\n

En tercer lloc, \u00e9s esperable que, si en comptes de medicalitzar i cronificar els problemes derivats de les condicions prec\u00e0ries d\u2019exist\u00e8ncia i l\u2019exclusi\u00f3 social n\u2019abord\u00e9ssim les causes, una RBU reduiria dr\u00e0sticament la despesa farmac\u00e8utica, les visites a urg\u00e8ncies i els ingressos psiqui\u00e0trics,<\/strong> les pensions no contributives i totes les despeses relacionades amb els actuals circuits de depend\u00e8ncia en qu\u00e8 acaben les persones psiquiatritzades i empobrides.<\/span><\/p>\n

I, finalment, un valor afegit de la implementaci\u00f3 d\u2019una RBU seria la possibilitat d\u2019abandonar definitivament l\u2019enfocament hegem\u00f2nic actual en les ci\u00e8ncies \u201cPsi\u201d des del qual es (mal)interpreten els problemes psicosocials des d\u2019un reduccionisme biom\u00e8dic culpabilitzador i estigmatitzant, individualista i despolititzador, que ens arrossega a un creixement exponencial de la cronificaci\u00f3 dels malestars emocionals. Posar al centre les condicions materials d\u2019exist\u00e8ncia \u00e9s l\u2019\u00fanica manera de promoure un canvi de paradigma en salut mental.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Refer\u00e8ncies:<\/span><\/h4>\n