Diego Serrano, Mikaela Serrano, Triana Mart\u00ednez i Eneko Ayanz han pogut tractar assumptes relacionats amb la salut mental, des de la prevenci\u00f3, detecci\u00f3 i actuaci\u00f3 davant situacions complicades fins als problemes que a vegades tenen amb fam\u00edlies i professorat per aquestes q\u00fcestions passant per la ter\u00e0pia, la medicaci\u00f3 o les xerrades d\u2019institut.<\/p>\n
Hora i mitja en la qual, amb molta sinceritat i confian\u00e7a, han donat el seu punt de vista per mirar d\u2019aconseguir que el m\u00f3n adult comprengui quines s\u00f3n les seves inquietuds. Un temps en el qual el psic\u00f2leg \u00c1ngel Peralbo dona algunes pinzellades perqu\u00e8 aquests quatre joves, i tots aquells que s\u2019acostin al\u00a0podcast<\/a>\u00a0o a l\u2019emissi\u00f3 de\u00a0YouTube<\/a>, puguin accedir a informaci\u00f3 valuosa. Tot aix\u00f2, condu\u00eft per Ver\u00f3nica Gay\u00e1, directora general de MIL , empresa impulsora del projecte\u00a0No te calles<\/em>.<\/p>\n Durant hora i mitja, han tractat de donar claus per a la prevenci\u00f3 de problemes de salut mental que, com explicava Peralbo, apareixen quan ja \u00e9s tard per a la prevenci\u00f3 i cal prendre altres mesures. \u201cQuan dieu que tinc un problema, \u00e9s que estem asfixiats, atabalats\u2026 Hem de fer un treball previ\u201d, deia.<\/p>\n \u201cSom una generaci\u00f3 que t\u00e9 m\u00e9s facilitat per parlar\u201d, comentava Triana. Encara que, precisament, \u201cper expressar les nostres idees i sentiments ens hem guanyat que generacions m\u00e9s grans, adults, ens diguin generaci\u00f3 de vidre\u201d.<\/p>\n Per a Peralbo, la situaci\u00f3 \u00e9s que ara noies i nois \u201cairegen\u201d les seves situacions, naturalitzen les seves emocions i sentiments, \u201cun dels grans passos de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional\u201d. \u201cDir-ho no \u00e9s l\u2019\u00fanic pas, despr\u00e9s han de venir els recursos i tal vegada aqu\u00ed, els adults, no estem sent capa\u00e7os d\u2019encertar\u201d.<\/p>\n En aquest sentit, ent\u00e9n el psic\u00f2leg que davant un jove que expressa el seu malestar o les seves emocions, s\u2019obre un gran moment \u00abper ajudar, per intervenir\u00bb, encara que \u201ccal saber com\u201d. De fet, davant l\u2019expressi\u00f3 generaci\u00f3 de vidre, Peralbo explica que \u201csi hi ha tantes estad\u00edstiques de noies i nois que s\u2019autolesionen o que arriben al su\u00efcidi, \u00e9s un frac\u00e0s del sistema\u201d.<\/p>\n Eneko Ayanz mostrava el seu desacord amb l\u2019apel\u00b7latiu, encara que assegurava que, efectivament, la seva generaci\u00f3 \u00e9s diferent d\u2019altres pr\u00e8vies i assenyalava que el fet de viure en una societat \u201cen la qual ens encanta posar noms\u201d el que passa \u00e9s que \u201cfins que no hi ha una patologia, un nom a all\u00f2 que et passa, no et prenen seriosament\u201d.<\/p>\n \u201c\u00c9s possible que generacions anteriors fossin m\u00e9s estrictes a l\u2019hora d\u2019expressar emocions, deia Triana, per\u00f2 no cal imitar aquest comportament, no necessites tallar-me la paraula quan et dic com em sento. No soc de vidre, \u00e9s que no callar\u00e9 fins a explotar\u201d, resolia.<\/p>\n Noies i nois van comentar en diferents moments el fet de no sentir-se escoltats. Ho explicava Diego: \u201cPel que he vist en els meus pares, fins que no s\u2019han emportat un esglai no han estat capa\u00e7os d\u2019escoltar, de parlar, de quedar-se amb tu. Arribem a un punt en qu\u00e8 o els teus pares senten una por terrible al fet que et passi alguna cosa o no estan disposats a escoltar-te\u201d.<\/p>\n Triana va explicar, al seu torn, el seu cas a l\u2019institut. En un moment de la seva adolesc\u00e8ncia quan sentia que no podia m\u00e9s, quan anava al centre gaireb\u00e9 sense arreglar-se ni pentinar-se i no tenia inter\u00e8s. Com va llan\u00e7ar la veu d\u2019alarma i va comentar amb un docent que \u201cno podia m\u00e9s\u201d. \u201cVaig intentar dir que no podia m\u00e9s, que necessitava parar\u2026 I no em van escoltar en cap moment\u201d.<\/p>\n La jove recordava que nom\u00e9s un docent, despr\u00e9s de veure els seus ex\u00e0mens, es va acostar a preguntar-li com es trobava, estranyat pel seu rendiment. \u201cAmb aix\u00f2 em quedo, per\u00f2 em sembla una vergonya que veient una noia que et diu que est\u00e0 malament, tanquis l\u2019orella\u201d, criticava Triana per afegir: \u201cNo cal que t\u2019impliquis emocionalment, per\u00f2 s\u00ed proposar, per exemple, anar a orientaci\u00f3\u2026 Escolta\u2019m, almenys; no facis com si no ho veiessis. Existeix, ho veus i no fas cas\u201d.<\/p>\n Per a Peralbo, m\u00e9s enll\u00e0 de les culpabilitats, situacions com les que comptava Triana, \u201centronca amb la dificultat de l\u2019adult de reconduir, d\u2019escoltar, empatitzar o ajudar. Pressuposem que \u00e9s la persona que ens ha de secundar, per\u00f2 penseu que ning\u00fa els ha ensenyat a fer-ho\u201d.<\/p>\n Peralbo insisteix que en molts casos s\u2019arriba tard a les conseq\u00fc\u00e8ncies, quan esdev\u00e9 el que \u00e9s tr\u00e0gic, i posa el focus en la necessitat d\u2019ensenyar, \u201cdes que sou petits a veure el que passa dins de vosaltres, els sentiments. Qu\u00e8 \u00e9s per a tu la por, l\u2019angoixa, la protecci\u00f3 o la desprotecci\u00f3, l\u2019ansietat?\u201d.<\/p>\n Per a aquest psic\u00f2leg, l\u2019autoconeixement ajuda a entendre les angoixes internes per poder demanar ajuda si \u00e9s necessari o, fins i tot, no arribar a aquest punt. En aquest sentit, veu en les xarxes un cert perill perqu\u00e8 en elles s\u2019estableixen comparacions amb altres persones, poden generar inseguretats i poden generar dubtes o judicis en relaci\u00f3 al que un sent.<\/p>\n En aquest moment d\u2019autoconeixement, Peralbo explicava a noies i nois que, si detecten pensaments en qu\u00e8 sempre estan rumiant, si estan centrats sempre en el mateix, sense veure sortides, moments en els quals \u201cpenso en el meu problema per\u00f2 no hi ha cap punt de fugida\u201d o quan vegin que es preocupen massa per coses del passat i deixen d\u2019estar en el present, \u201cquan les emocions no avancen\u201d poden utilitzar aquesta informaci\u00f3 com a \u201cgrans indicadors perqu\u00e8 alg\u00fa hagi d\u2019ensenyar-me\u201d.<\/p>\n Tamb\u00e9 comentava la import\u00e0ncia de, quan alg\u00fa detecti aquestes situacions i \u201cabans d\u2019arribar a la psicologia sanit\u00e0ria\u201d, \u00e9s important compartir amb altres persones de confian\u00e7a. Aquestes poden ser un educador especialment sensible amb el qual es pugui parlar o amics que siguin realment de confian\u00e7a, \u201cel nostre cercle m\u00e9s \u00edntim\u201d.<\/p>\n Per descomptat, en un tema com la salut mental, la influ\u00e8ncia de les xarxes socials havia de ser present. Noies i nois van parlar de la seva experi\u00e8ncia amb l\u2019\u00fas d\u2019aquestes plataformes i com intentaven a vegades evitar-les o regular-les.<\/p>\n \u201cLes xarxes s\u00f3n una bomba enorme i m\u00e9s amb la salut mental\u201d, deia Diego, qui va eliminar el seu compte d\u2019Instagram per les publicacions de persones que \u201cintenten cridar l\u2019atenci\u00f3\u201d amb assumptes com les autolesions. \u201cPer qu\u00e8 vols xarxes socials si estic veient gent feta pols?\u201d, es pregunta el jove.<\/p>\n Triana, per part seva, parla de com creu que poden afectar a cada persona a l\u2019hora de minimitzar els seus problemes o viv\u00e8ncies quan veu que unes altres \u201cels exageren\u201d. At\u00e8s que creu que tenen molta influ\u00e8ncia, ella les autoregula evitant segons quins continguts. A aix\u00f2 se suma, comentava, la pressi\u00f3 a l\u2019hora de publicar pels comentaris que puguin donar-se.<\/p>\n Mikaela, comenta el perill d\u2019Internet i les xarxes en relaci\u00f3 al fet que es t\u00e9 acc\u00e9s a contingut que pot ser rellevant al mateix temps que hi ha un altre que pot \u201cfomentar trastorns alimentosos o exposici\u00f3 a rutines d\u2019exercici extremes\u201d.<\/p>\n A m\u00e9s d\u2019aquestes q\u00fcestions, aquests quatre nois i noies tamb\u00e9 han tingut temps per a assenyalar la prec\u00e0ria situaci\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 a la salut mental des de les administracions p\u00fabliques, amb una mitjana de nou psic\u00f2legs per cada 100.000 habitants; o l\u2019escassa influ\u00e8ncia que tenen les xerrades puntuals en els centres per a parlar de temes que a vegades estan molt trillats<\/em> i altres no els interessen massa.<\/p>\n Han assenyalat la necessitat de buscar nous formats i de qu\u00e8 es parli de q\u00fcestions relacionades amb la salut mental que preocupen molt les i els joves. \u201cSi s\u2019enfoqu\u00e9s d\u2019una altra forma, amb m\u00e9s temes m\u00e9s enll\u00e0 del cond\u00f3 o no fumar porros, podr\u00edem arribar m\u00e9s lluny\u201d, explicava Triana, qui insistia en la possibilitat que la informaci\u00f3 sigui m\u00e9s pr\u00f2xima, \u201cque et donin exemples\u201d, per saber que si no ho deixes anar, arriba el dia en qu\u00e8 explotes, \u201cque donin m\u00e8todes, f\u00f3rmules\u201d per poder evitar aquestes situacions.<\/p>\n Eneko\u00a0donava la clau en assenyalar que aquest tipus d\u2019activitats s\u00f3n puntuals, un dia cada cert temps. Per a ell, forma part d\u2019un \u201cproblema de car\u00e0cter estructural\u201d, deia, en el qual si \u201ctens depressi\u00f3, pastilla; insomni, pastilla; sents solitud, electr\u00f2nica. Tota l\u2019estona s\u00f3n m\u00e8todes ipso facto sense educar sobre els problemes\u201d. \u201cDonem una xerrada d\u2019una hora un dia i pretenem que tot estigui solucionat\u201d.<\/p>\n Amb aquest primer espai, MIL comen\u00e7a la s\u00e8rie\u00a0No te calles<\/em>\u00a0amb la qual vol organitzar podcast de diferents temes en els quals noies i nois parlin amb una persona experta i puguin debatre, intercanviar idees i llan\u00e7ar preguntes per a anar desgranant les q\u00fcestions que m\u00e9s els interessen.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/37\/2024\/05\/portada-salud-mental-YT-copy-1024x527-1.jpg\")
<\/a>Generaci\u00f3 de vidre<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/37\/2024\/05\/Captura-de-pantalla-2024-03-01-a-las-12.17.21.jpg\")
<\/a>Escolta<\/h3>\n
(Auto)coneixement<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/wp-content\/uploads\/sites\/37\/2024\/05\/fotograma-eneko-1-1024x685-1.jpg\")
<\/a>Xarxes socials<\/h3>\n