{"id":37344,"date":"2024-04-16T06:15:51","date_gmt":"2024-04-16T04:15:51","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35102"},"modified":"2024-04-16T06:15:51","modified_gmt":"2024-04-16T04:15:51","slug":"jordi-nomen-la-victima-et-sol-dir-que-no-ho-diguis-perque-li-fa-vergonya-pensar-que-sho-ha-deixat-fer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/04\/16\/jordi-nomen-la-victima-et-sol-dir-que-no-ho-diguis-perque-li-fa-vergonya-pensar-que-sho-ha-deixat-fer\/","title":{"rendered":"Jordi Nomen: \u201cLa v\u00edctima et sol dir que no ho diguis, perqu\u00e8 li fa vergonya pensar que s\u2019ho ha deixat fer\u201d"},"content":{"rendered":"

Nomen destaca que la vocaci\u00f3 del docent \u00e9s la de canviar el m\u00f3n per fer-lo millor, la qual cosa porta intr\u00ednsecament despertar la curiositat de l\u2019alumnat per crear una ciutadania cr\u00edtica: \u201cL\u2019escola est\u00e0 construint tamb\u00e9 democr\u00e0cia\u201d, sost\u00e9 l\u2019autor de llibres com El nen fil\u00f2sof<\/em>, El ni\u00f1o fil\u00f3sofo y el arte<\/em>, El ni\u00f1o fil\u00f3sofo y la \u00e9tica<\/em> y C\u00f3mo hablar con un adolescente y que te escuche<\/em> (Arpa). El vincle entre docent i alumnat, el valor del c\u00e0stig com a factor reparador o l\u2019actuaci\u00f3 del professorat davant casos d\u2019assetjament s\u00f3n altres dels aspectes dels quals tamb\u00e9 tracta en aquesta entrevista.<\/p>\n

Educar en temps dif\u00edcils<\/em> \u00e9s un llibre pensat per a docents que parla de les relacions humanes que es donen a l\u2019aula i, per tant, a la vida. Estaria dirigit, tamb\u00e9, al m\u00f3n adult en general? <\/strong><\/p>\n

Jo tinc una formaci\u00f3 no reglada filos\u00f2fica, des de molt jovenet he llegit i m\u2019ha encantat la filosofia; en canvi, vaig estudiar hist\u00f2ria, i la hist\u00f2ria m\u2019apassiona molt\u00edssim, per\u00f2 crec que la filosofia dona aquest vessant d\u2019\u2019anem a interrogar-nos\u2019, segurament pensant en un determinat p\u00fablic. El vaig escriure amb la idea de respondre \u2018per a qu\u00e8 hem d\u2019educar?\u2019 \u00c9s clar que el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3 est\u00e0 molt centralitzat en les escoles per\u00f2, \u00f2bviament, tamb\u00e9 en qualsevol persona que tingui fills o gent jove al seu c\u00e0rrec, que tamb\u00e9 ha d\u2019educar. Per tant, d\u2019alguna manera, aquest Educar en temps dif\u00edcils<\/em> va adre\u00e7at sobretot a docents, per\u00f2 ens atent a tots els que tenim contacte amb la gent jove, amb nens i nenes.<\/p>\n

Vaig posar el punt de mira en qu\u00e8 m\u2019agradaria que m\u2019expliquessin si jo torn\u00e9s a comen\u00e7ar, si jo fos un mestre jove com tants que tinc al meu voltant. Ja fa 35 anys que faig classe; a vegades, se m\u2019acosten i em pregunten alguna cosa. Vaig escriure el llibre amb aquesta idea. I, a part, jo crec que educar \u00e9s ensenyar a pensar, a sentir, a conviure i a decidir. Aquests termes s\u00f3n molt importants. Ja havia fet tres llibres, que s\u00f3n els del nen fil\u00f2sof, sobre ensenyar a pensar, el nen fil\u00f2sof i l\u2019art, i el nen fil\u00f2sof i l\u2019\u00e8tica, per ensenyar a pensar cr\u00edticament, creativament i curiosament. Tamb\u00e9 vaig treure un sobre adolescents i em quedava aquest apartat, el de \u2018si an\u00e9ssim al professorat, que li dir\u00edem?\u2019 Hem acabat oferint el que per mi serien les claus, des de la humilitat de pensar que els consells que dones per uns seran v\u00e0lids i per altres no, perqu\u00e8 sempre els consells han d\u2019anar contextualitzats.<\/p>\n

Aix\u00f2 queda reflectit al llibre. <\/strong><\/p>\n

Generalitzar \u00e9s un error, no pots aprofundir. Parteixo de la idea del que a mi m\u2019ha funcionat en la meva traject\u00f2ria professional, potser tu tens un altre context, sospesa-ho. Crec molt en qu\u00e8 les persones reflexionin per si mateixes, ho explico molt a la classe amb els nens i nenes. I crec molt en qu\u00e8 no ens hem d\u2019avan\u00e7ar en el que pensa l\u2019altre; deixem-lo pensar i, segurament, pot arribar a conclusions interessants, oferint-li eines de reflexi\u00f3, no consells tancats.<\/p>\n

Una de les coses que expliques \u00e9s que, des de la doc\u00e8ncia, \u00e9s important donar llibertat a l\u2019alumnat perqu\u00e8 resolgui les seves dificultats i, alhora, estar present si est\u00e0 a punt de llen\u00e7ar la tovallola. \u00c9s una l\u00ednia molt fina plena de detalls. \u00c9s complicat trobar l\u2019equilibri?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil. El mestre o la mestra s\u2019ha de moure molt per l\u2019aula. Aquest \u00e9s un canvi bastant substancial respecte a \u00e8poques anteriors en qu\u00e8 estava est\u00e0tic, feia la seva explicaci\u00f3 i marxava. Hi havia una s\u00e8rie de nens i nenes que havien connectat i que havien apr\u00e8s moltes coses perqu\u00e8 si l\u2019explicaci\u00f3 magistral \u00e9s bona ensenyar\u00e0 molt i si \u00e9s interactiva amb els alumnes pot ensenyar molt, per\u00f2 el mestre estava molt est\u00e0tic.<\/p>\n

El mestre o la mestra s\u2019ha de moure molt per l\u2019aula<\/p><\/blockquote>\n

Jo crec que avui en dia el mestre ha d\u2019estar din\u00e0mic, i aix\u00f2 no vol dir que no es pugui fer una classe magistral un dia, per\u00f2 un altre dia ells i elles han d\u2019anar treballant, i en aquest anar treballant \u00e9s quan el mestre ha de moure\u2019s i pot anar veient aquesta diversitat de contextos: aquell nano o aquella nena a qui li costa, aquell altre que t\u00e9 aquella dificultat, aquell altre a qui li costa concentrar-se. I, aleshores, anar treballant la diversitat. A l\u2019escola Sadako fem les classes amb m\u00e9s d\u2019un mestre a l\u2019aula perqu\u00e8 si no aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil de fer.<\/p>\n

Poses \u00e8mfasi en la necessitat de crear alumnes que se s\u00e0piguen moure en l\u2019adversitat. Com d\u2019important \u00e9s aix\u00f2 per no crear persones autorit\u00e0ries o que no se s\u00e0piguen defensar?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s fonamental. Afrontar l\u2019adversitat \u00e9s afrontar una part de la vida. La vida t\u00e9 adversitat i t\u00e9 molta alegria. Defenso que el mestre ha de ser un optimista l\u00facid i ha de creure que la vida val molt la pena. Per\u00f2 l\u00facid. No es pot enganyar. Ha de pensar que hi ha adversitat, i que l\u2019adversitat apareixer\u00e0 i que el patiment apareixer\u00e0. I, per tant, hem de fer el possible perqu\u00e8 aquesta persona s\u00e0piga gestionar i afrontar aquest patiment. I aix\u00f2 com es fa?<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la pregunta del mili\u00f3\u2026<\/strong><\/p>\n

Traient-li els obstacles del davant, segur que no. No deixant que s\u2019equivoqui, segur que no. Hem de permetre que s\u2019equivoqui, encara que ho vegis i que diguis \u2018s\u2019equivocar\u00e0, s\u2019equivocar\u00e0, s\u2019equivocar\u00e0\u2019. Potser si hi ha un risc molt greu has d\u2019intervenir per evitar-ho, per\u00f2 si no hi ha un risc tan greu, si \u00e9s frustraci\u00f3, de vegades cal deixar que s\u2019equivoqui. Fins i tot pot servir per canviar la mirada, per dir, \u2018escolta, t\u2019has equivocat, est\u00e0 malament, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tan dolent, perqu\u00e8 ens obre portes a pensar que hi ha un altre cam\u00ed. Busquem quina alternativa hi pot haver\u2019. No els podem tancar en una bombolla de vidres, ni quan s\u00f3n criatures ni menys encara quan s\u00f3n adolescents.<\/p>\n

Afrontar l\u2019adversitat \u00e9s afrontar una part de la vida<\/p><\/blockquote>\n

Hem d\u2019anar donant responsabilitat. Ho deia un alumne meu. Un dia li vaig preguntar: \u2018Quan siguis pare, com ho far\u00e0s per donar m\u00e9s responsabilitat als teus fills?\u2019 Em va dir que faltava molt i que no sabia si seria pare, per\u00f2 em va dir: \u2018No ho s\u00e9, per\u00f2 ara mateix tinc una cosa clara: el que no far\u00e9 ser\u00e0 no posar-los cap pes o posar-los massa pes\u2019. Ell em parlava del gimn\u00e0s i explicava que el primer dia va mirar d\u2019aixecar molt de pes perqu\u00e8 era molt fort i al dia seg\u00fcent va ser molt dolor\u00f3s. Em va dir: \u2018Aix\u00f2 ha de ser cosa d\u2019anar a poc a poc. Un dia un pes, un altre dia un altre pes, i quan ja domines aquest pes, li poses un altre. La responsabilitat funciona igual\u2019. Estic completament d\u2019acord. Nom\u00e9s donant-los responsabilitat els farem responsables, per\u00f2 a poc a poc i sense passar-se.<\/p>\n

En aquest dif\u00edcil equilibri est\u00e0 l\u2019art d\u2019educar. Jo crec que la feina d\u2019educar t\u00e9 molt de cient\u00edfic, perqu\u00e8 movem moltes dades i perqu\u00e8 la pedagogia ens aporta reflexions, per\u00f2 tamb\u00e9 hem de ser artistes en el sentit que s\u2019ha de saber combinar molt b\u00e9 tot el que forma aquest brou que \u00e9s l\u2019educaci\u00f3 perqu\u00e8 puguis arribar a gent molt diversa, si vols arribar a tots i a totes, o a la majoria com a m\u00ednim. I aix\u00f2 \u00e9s art\u00edstic, al meu entendre, no \u00e9s nom\u00e9s cient\u00edfic.<\/p>\n

Parles de l\u2019assetjament, que \u00e9s un mal de les aules, i tamb\u00e9 del m\u00f3n laboral i de molts mons. T\u2019has trobat amb algun cas d\u2019assetjament en qu\u00e8 hagis hagut de ser molt proactiu?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Casos d\u2019assetjament hi ha hagut sempre. No podem pensar que \u00e9s un fenomen absolutament nou. S\u00ed que \u00e9s veritat que l\u2019assetjament actual t\u00e9 una difer\u00e8ncia derivada de les xarxes socials, i \u00e9s que ara dura les 24 hores. L\u2019assetjament de fa un temps era un assetjament puntual: s\u2019acabava l\u2019escola i s\u2019havia acabat l\u2019assetjament, que no el patiment. Ara l\u2019assetjament continua m\u00e9s enll\u00e0 de la barrera escolar. Al llibre explico que, moltes vegades, el docent o la docent \u00e9s l\u2019\u00faltim en saber que hi ha assetjament. Aqu\u00ed tenim una part del problema. I \u00e9s l\u2019\u00faltim perqu\u00e8 la persona que fa l\u2019assetjament o el grup de persones que assetgen, intenten que no es noti. I, per tant, quan ho fan? Al pati, a la sortida\u2026<\/p>\n

En espais fora de l\u2019aula.<\/strong><\/p>\n

Clar, fora de l\u2019aula, perqu\u00e8, evidentment, si es dona dins de l\u2019aula, els docents ja tenim protocols des de fa molts anys i, si veus un maltractament, actuar\u00e0s. El problema \u00e9s quan ve aquell nen o aquella nena que diu \u2018m\u2019est\u00e0 passant aix\u00f2\u2019 i ning\u00fa ho est\u00e0 notant. Hi ha la vergonya i la culpa de la v\u00edctima, que es pregunta com ha cedit tant, com s\u2019ha deixat humiliar tant, i et diu \u2018aix\u00f2 no vull explicar-ho perqu\u00e8 em fa molt de mal\u2019. Aleshores, la pregunta \u00e9s \u2018Tindr\u00e9 alguna cosa dolenta? Em mereixer\u00e9 aix\u00f2 de veritat? Potser no soc prou normal o tinc alguna cosa\u2026\u2019 S\u2019ha de treballar molt amb aquesta idea que t\u00e9 la v\u00edctima i explicar-li que no t\u00e9 cap culpa.<\/p>\n

T\u2019has trobat amb alumnes que han patit assetjament i han verbalitzat que potser era culpa seva?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, s\u00ed. \u2018Potser jo tinc part de culpa. Jo entenc que, per la meva forma de vestir, per la meva difer\u00e8ncia, potser no quadro en aquest grup, jo entenc que aix\u00f2 pugui provocar\u2026\u2019 El que s\u2019ha de fer entendre \u00e9s que el respecte \u00e9s fonamental. Has d\u2019intervenir, tenint en compte que no podem ser innocents, que amb una xerrada amb l\u2019assetjador o assetjadora i una altra amb la v\u00edctima no necess\u00e0riament s\u2019haur\u00e0 acabat el problema. L\u2019assetjador t\u00e9 un poder i aquest poder genera adrenalina. Aquest poder no el cedir\u00e0 perqu\u00e8 s\u00ed, perqu\u00e8 tu li diguis. Ha d\u2019haver-hi un treball amb aquest assetjador o assetjadora i amb el grup d\u2019indiferents que hi ha al voltant. \u00c9s un fenomen molt complex perqu\u00e8 hi entra tothom, no nom\u00e9s v\u00edctima i assetjador.<\/p>\n

Educar \u00e9s ensenyar a pensar, a sentir, a conviure i a decidir<\/p><\/blockquote>\n

\u00c9s molt important treballar aix\u00f2 a l\u2019aula i mantenir el tarann\u00e0 obert perqu\u00e8 vinguin a parlar amb tu si tenen algun problema. Aquesta \u00e9s la confian\u00e7a que has d\u2019anar edificant cada dia, com un pont, anar aixecant-la, perqu\u00e8 si algun dia hi ha algun problema puguin venir i explicar-t\u2019ho. I llavors, s\u00ed, s\u2019ha de ser molt honest, perqu\u00e8 la v\u00edctima et sol dir que no li diguis a ning\u00fa, perqu\u00e8 li fa vergonya pensar que s\u2019ho ha deixat fer i li angoixa molt. No es pot ser deshonest i dir quedar\u00e0 entre tu i jo, sin\u00f3 que l\u2019\u00fanica manera de resoldre-ho \u00e9s precisament que convoquem a la fam\u00edlia\u2026 S\u2019ha de dir jo t\u2019acompanyar\u00e9, t\u2019ajudar\u00e9, estar\u00e9 present. T\u2019acompanyar\u00e9 a parlar amb la teva fam\u00edlia si et fa vergonya, la citarem aqu\u00ed i en parlarem. T\u2019ajudar\u00e9 que puguis dir-ho, et protegirem, evidentment, perqu\u00e8 no hi hagi repres\u00e0lies, perqu\u00e8 aix\u00f2 tamb\u00e9 els fa molta por, la repres\u00e0lia, un cop surti i es destapi.<\/p>\n

De fet, menciones una frase de Charles Chaplin, \u201cel meu riure no ha de ser mai la ra\u00f3 del dolor d\u2019alg\u00fa\u201d i ho relaciones amb la conviv\u00e8ncia. Aix\u00f2 s\u2019hauria de conrear des de la inf\u00e0ncia per no convertir-se en l\u2019adolesc\u00e8ncia i el m\u00f3n adult en persones conflictives i que ridiculitzen els altres a nivell laboral, familiar, social\u2026?<\/strong><\/p>\n

Clar\u00edssimament. Crec que \u00e9s un gran missatge. El respecte i el consentiment s\u00f3n principals, i el que sol donar-se quan hi ha un cert maltractament o una falta de respecte \u00e9s l\u2019excusa d\u2019\u2019\u00e9s una broma\u2019. Jo el que els dic \u00e9s \u2018tu no pots decidir com s\u2019ha de sentir l\u2019altre\u2019. No pots perqu\u00e8 \u00e9s un dret de l\u2019altre. Si l\u2019altra persona et diu que aix\u00f2 no li senta b\u00e9, de cap manera pots continuar per aquest cam\u00ed. Perqu\u00e8 l\u2019est\u00e0s ferint. Que no era la teva intenci\u00f3? No hi entrem, no jutjarem la teva intenci\u00f3. El que estem jutjant \u00e9s com se sent l\u2019altre, que \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia certa i constatable. Si no hi ha consentiment, no estem rient els dos, no \u00e9s una broma, per mi no ho \u00e9s i, com que l\u2019estic rebent, jo tinc tot el dret a dir-te que per aqu\u00ed no pots seguir, perqu\u00e8 m\u2019est\u00e0s ferint. Aix\u00f2 crec que \u00e9s fonamental en tots els \u00e0mbits.<\/p>\n

Un altre tema que es dona des de fa molt de temps, per\u00f2 del qual ara se\u2019n parla m\u00e9s i se li posa paraules, \u00e9s el curr\u00edculum amagat, aquell que t\u00e9 forma de missatges amb un rerefons que perpetua desigualtats, biaix de g\u00e8nere i prejudicis, per exemple. El curr\u00edculum amagat ha d\u2019estar sempre en revisi\u00f3 permanent?<\/strong><\/p>\n

Sempre. Tal com dic al llibre, el curr\u00edculum amagat \u00e9s precisament el m\u00e9s perill\u00f3s perqu\u00e8 \u00e9s subtil, va calant i no te n\u2019adones. \u00c9s quelcom que haur\u00edem de revisar sempre, sobretot en el sentir de les persones que convivim en una escola, des de la persona que fa la neteja a la persona que est\u00e0 a secretaria, als nens i nenes, i nois i noies, naturalment, al professorat\u2026 Tu et sents b\u00e9? No. Per qu\u00e8 no? Ha d\u2019haver-hi alguna cosa, que \u00e9s aquest curr\u00edculum ocult, que s\u2019ha de revisar.<\/p>\n

El curr\u00edculum amagat \u00e9s precisament el m\u00e9s perill\u00f3s perqu\u00e8 \u00e9s subtil, va calant i no te n\u2019adones<\/p><\/blockquote>\n

El curr\u00edculum ocult est\u00e0 a la vida, tamb\u00e9. S\u00f3n aquests impl\u00edcits que no es diuen, per\u00f2 que es tenen molt en consideraci\u00f3 i que es viuen molt. Precisament, \u00e9s una de les q\u00fcestions que m\u00e9s impacta i m\u00e9s et diuen que impacta. Quan tornen els exalumnes i tu els preguntes com t\u2019ha anat, qu\u00e8 has fet de la teva vida, qu\u00e8 has estudiat, i els preguntes qu\u00e8 recordes de l\u2019escola, qu\u00e8 recordes dels mestres, qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s et va impactar, el que et diuen \u00e9s aix\u00f2, l\u2019ambient. No et parlen de que vam fer un treball, no. \u2018L\u2019ambient que jo notava que realment era una mica com a casa\u2019.<\/p>\n

Un ambient sa?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i si hi havia algun moment que no hi havia aquesta salut, en parl\u00e0vem, no ho deix\u00e0vem passar. I quan et diuen que aix\u00f2 \u00e9s el que s\u2019han endut de l\u2019escola, \u00e9s el m\u00e9s bonic que poden dir de tu perqu\u00e8 els coneixements estan a tot arreu i pots aprendre a pensar per tu mateix, per\u00f2 quan et diuen \u2018aqu\u00ed vaig saber trobar un lloc, vaig estar-hi a gust i vaig poder ser jo\u2026\u2019 El pitjor que et pot passar \u00e9s que un estudiant et digui \u2018jo no he pogut ser jo en aquesta escola perqu\u00e8 l\u2019escola m\u2019ho ha impedit\u2019.<\/p>\n

Com t\u2019agrada que et recordi l\u2019alumnat?<\/strong><\/p>\n

M\u2019agrada que em recordin amb aix\u00f2, \u2018ens vas ajudar a pensar`\u2019. Una cosa que em diuen i que crec que \u00e9s molt important \u00e9s \u2018el que ens sobta de tu \u00e9s que no perds el control\u2019, la qual cosa \u00e9s molt significativa perqu\u00e8 vol dir que estan molt habituats a qu\u00e8 les persones adultes del seu voltant el perdin. \u2018Per\u00f2 jo castigo igual\u2019, els dic. \u2018S\u00ed, per\u00f2 em castigues quan m\u2019has de castigar i de bon rotllo\u2019. \u2018Et castigo perqu\u00e8 hi ha un l\u00edmit i tu te l\u2019has saltat, i com que jo espero molt m\u00e9s de tu, per aix\u00f2 et castigo, perqu\u00e8 vull que la propera vegada ho facis millor\u2019. I amb aquest discurs t\u2019ho entenen a la perfecci\u00f3 i, amb el temps, venen, i t\u2019ho diuen, tu em vas fer pensar.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Jordi Nomen, autor d\u201dEducar en temps dif\u00edcils\u2019 (Octaedro) | A.B.<\/figcaption><\/figure>\n

Normalment, em recorden molt per xerrades que vam tenir i que jo no recordo. Sovint ni ells recorden qu\u00e8 havia passat, per\u00f2 s\u00ed que vam seure i vam xerrar. Em diuen em vas dir aix\u00f2 i em va anar b\u00e9 parlar amb tu. En 35 anys, potser m\u2019ha passat tres o quatre vegades, tampoc no \u00e9s cada dia, per\u00f2 aquell dia estic fant\u00e0stic, com en un n\u00favol, perqu\u00e8 aix\u00f2 vol dir canviar la vida de la gent. I, clar, un es fa mestre per qu\u00e8? Per canviar la vida de la gent i per canviar el m\u00f3n, a millor.<\/p>\n

En aquest sentit, jo crec que hem de canviar molt. Hi ha un missatge que es diu molt, que \u00e9s surt all\u00e0 fora i fes realitat els teus somnis. Compte amb el missatge perqu\u00e8 a vegades fer realitat els teus somnis vol dir trepitjar-li el cap al ve\u00ed. Jo els dic, surt all\u00e0 fora i millora la vida de les persones que tens al teu voltant, des d\u2019on estiguis, des de com siguis. D\u2019aquesta manera, si ho fem tots, aix\u00f2 funcionar\u00e0 millor.<\/p>\n

Parlaves de c\u00e0stigs i del fet que l\u2019antic alumnat no recordava els teus c\u00e0stigs com una cosa negativa. Al llibre remarques que \u00e9s una oportunitat de millora i de rectificaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Una oportunitat de reparaci\u00f3, que \u00e9s el que ha de ser el c\u00e0stig. \u00c9s l\u2019enfocament que s\u2019ha de fer. El pitjor que poden rebre els infants i els adolescents a l\u2019escola \u00e9s la humiliaci\u00f3, per una banda, i dir les coses amb r\u00e0bia, per una altra. Em sembla l\u00f2gic que aix\u00f2 ho visquin malament. Aleshores, hem d\u2019intentar que, si se\u2019ls ha de castigar, que, com dic, a vegades \u00e9s necessari perqu\u00e8 ha d\u2019haver-hi una br\u00faixola i ha d\u2019haver-hi l\u00edmits, no cal que hi hagi r\u00e0bia i, per descomptat, no ha d\u2019haver-hi de cap manera humiliaci\u00f3. \u00c9s molt diferent el missatge de \u2018no ho has fet b\u00e9\u2019 al de \u2018no vals\u2019. El missatge de \u2018tu no vals\u2019 \u00e9s una etiqueta i a aquella persona l\u2019acabes d\u2019apunyalar. \u2018Tu no vals\u2019 vol dir que ja no hi ha possibilitat d\u2019avan\u00e7ar, mentre que \u00e9s m\u00e9s reparador \u2018ho has fet molt malament, espero molt m\u00e9s de tu i crec que pots fer-ho molt millor i, per tant, reparem aix\u00f2 en la mesura que sigui possible perqu\u00e8 vull veure una millor versi\u00f3 de tu i crec que ho podem treballar junts\u2019.<\/p>\n

Segons la teva experi\u00e8ncia, i sabent que no es pot generalitzar perqu\u00e8 cal con\u00e8ixer cada context, creus que actualment el c\u00e0stig t\u00e9 un punt de vista m\u00e9s punitiu que reparador?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s molt dif\u00edcil generalitzar, per\u00f2 jo diria que si apareix la humiliaci\u00f3 i la r\u00e0bia \u00e9s dif\u00edcil que el c\u00e0stig sigui constructiu. En canvi, si apareix la voluntat de millorar i es transmet el missatge que t\u2019estic demanant que facis aix\u00f2 per aquest motiu, \u00e9s una oportunitat de millora.<\/p>\n

Aquest oferiment d\u2019oportunitat de millora, seria el que enforteix tamb\u00e9 el vincle entre docent i alumnat?<\/strong><\/p>\n

Clarament. Nom\u00e9s aprenem all\u00f2 que estimem. I nom\u00e9s aprenem amb qui estimem. Les neurones mirall, ens diuen els estudiosos, funcionen per imitaci\u00f3 de l\u2019altre, per\u00f2 sempre hi ha aquest viatge d\u2019estimaci\u00f3. Si un profe fa una cosa amb passi\u00f3, els nanos aprenen perqu\u00e8 la passi\u00f3 \u00e9s la que comporta l\u2019aprenentatge, no all\u00f2 que estigui explicant o fent. I, de la mateixa manera, si hi ha un vincle poder\u00f3s entre aquest docent i l\u2019alumnat, els alumnes aprenen perqu\u00e8 aquest vincle \u00e9s el que li dona a l\u2019aprenentatge una solidesa i una for\u00e7a que no t\u00e9 el desafiament intel\u00b7lectual, que tamb\u00e9 fa aprendre molt, per\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s fred. L\u2019ideal, per a mi, s\u00f3n les dues coses: desafiament intel\u00b7lectual i vincle personal.<\/p>\n

Si un profe fa una cosa amb passi\u00f3, els nanos aprenen<\/p><\/blockquote>\n

El desafiament \u00e9s molt interessant per fer hip\u00f2tesis i despertar la curiositat humana i, per tant, ensenya molt\u00edssim. Si a aix\u00f2, que ja \u00e9s prou fort, li afegim el vincle personal, d\u2019estimaci\u00f3, l\u2019efecte Pigmali\u00f3 positiu, \u00e9s a dir, de dir jo espero molt de tu i espero que ho far\u00e0s, aix\u00f2 \u00e9s potent\u00edssim en l\u2019aprenentatge. Si, a m\u00e9s, els recordes el paper social, poses molta for\u00e7a en el b\u00e9 com\u00fa, en construir ciutadania, en construir democr\u00e0cia, perqu\u00e8 no nom\u00e9s estem preparant persones sin\u00f3 que tamb\u00e9 estem preparant ciutadans i ciutadanes i, per tant, aquests ciutadans i ciutadanes han d\u2019enfortir aquest b\u00e9 com\u00fa i aquesta democr\u00e0cia. Hi ha un paper social rellevant de l\u2019escola que no nom\u00e9s es limita a l\u2019equitat, que tamb\u00e9, \u00e9s a dir, aconseguir que les difer\u00e8ncies s\u2019escurcin en la mesura que sigui possible. Hi ha difer\u00e8ncies socials i econ\u00f2miques i, a m\u00e9s, estem construint ciutadania, i aquest vector no el podem obviar perqu\u00e8, si no, se\u2019ns poden transformar en petits egoistes. L\u2019escola est\u00e0 construint tamb\u00e9 democr\u00e0cia.<\/p>\n

Com es crea pensament cr\u00edtic des de l\u2019escola?<\/strong><\/p>\n

El pensament cr\u00edtic es basa en aquesta disson\u00e0ncia cognitiva. Estimular la curiositat generant problemes i, aleshores, tot el que ve darrere: argumentar, fer hip\u00f2tesis\u2026 Qui ens ha ensenyat a treballar cr\u00edticament quan est\u00e0vem estudiant? \u00c9s que tampoc ens ho han ensenyat als adults, \u00e9s quelcom que hem anat agafant amb els anys, per\u00f2 tampoc no hem fet una reflexi\u00f3 sobre com es transmet. Tenim clar que \u00e9s un objectiu fonamental, per\u00f2 si et pregunten com es fa\u2026 Si tu ho tens clar, per\u00f2 no saps com es fa, \u00e9s in\u00fatil aquest coneixement.<\/p>\n

Si f\u00e9ssim una enquesta, la majoria de mestres clar\u00edssimament dirien que volen treballar el pensament cr\u00edtic, que \u00e9s l\u2019objectiu b\u00e0sic d\u2019aquesta feina. Perfecte, i com ho fas? Et trobaries un munt de gent que diria \u2018fent qu\u00e8 pensin\u2019. Per\u00f2, com fas que pensin? Si tenim el qu\u00e8 per\u00f2 no tenim el com, el problema est\u00e0 aqu\u00ed. Com que no ens ho han ensenyat, als docents, i jo ho entenc perfectament, els fa molta por posar-se en risc. Tinc uns coneixements, no en dubto, els he apr\u00e8s al llarg de molts anys, aqu\u00ed no pateixo; per\u00f2 quan m\u2019obro a fer un di\u00e0leg filos\u00f2fic, aix\u00f2 no ho s\u00e9 fer. I si em pregunta una cosa que no s\u00e9? Aqu\u00ed apareixen les pors. O, jo no s\u00e9 fer-ho aix\u00f2, \u00e9s molt dif\u00edcil fer una disson\u00e0ncia cognitiva\u2026<\/p>\n

D\u2019alguna manera, el pensament cr\u00edtic ajuda a q\u00fcestionar el que sempre s\u2019ha dit.<\/strong><\/p>\n

El pensament cr\u00edtic \u00e9s q\u00fcestionar la tradici\u00f3. \u00c9s a dir, la pobresa en el m\u00f3n no la podem solucionar. Aix\u00f2 \u00e9s el que diu la tradici\u00f3. Sempre hi ha hagut pobres, no hi podem fer res. Mentida, clar que podem fer, perqu\u00e8 la pobresa no \u00e9s una llei de la natura, la pobresa \u00e9s una creaci\u00f3 humana, per tant, la podem canviar, la podem millorar, com a m\u00ednim.<\/p>\n

Entenc que en aquests 35 anys de traject\u00f2ria com a docent, encara t\u2019apassiona. Per\u00f2, en aquest temps, quants companys i companyes has vist que han llan\u00e7at la tovallola?<\/strong><\/p>\n

Alguns, i tamb\u00e9 ho entenc. \u00c9s veritat que tu has apr\u00e8s a fer les coses d\u2019una determinada manera i despr\u00e9s t\u2019ho canvien tot. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha passat una mica amb la doc\u00e8ncia. Per\u00f2, clar, \u00e9s l\u2019ess\u00e8ncia, perqu\u00e8 la doc\u00e8ncia \u00e9s aixecar persones, \u00e9s ensenyar a persones, i les persones i el m\u00f3n van canviant, va canviant l\u2019economia i va canviant tot. S\u2019ha d\u2019entendre que per a alguns docents aix\u00f2 \u00e9s un sotrac. Diuen, \u00e9s que aix\u00f2 \u00e9s el que jo vaig aprendre, vaig tirar-me cinc anys per aprendre a fer aix\u00f2, i ara m\u2019estan demanant que no faci aix\u00f2 i no m\u2019estan oferint com ho he de fer. I jo, a m\u00e9s, no vull sortir d\u2019aqu\u00ed, perqu\u00e8 aqu\u00ed \u00e9s on em sento segur o segura, \u00e9s on jo veig que tinc el control, que no m\u2019equivocar\u00e9.<\/p>\n

No s\u2019ha de pressuposar una mala intenci\u00f3. Tota persona que es fa docent, jo li pressuposo molt bona intenci\u00f3. Si s\u2019ha fet docent \u00e9s que t\u00e9 ganes de canviar les coses, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s veritat que es demana que facin coses molt diferents, amb gent al voltant molt diferent, sense prou mitjans\u2026 S\u2019ha d\u2019entendre aquest desenc\u00eds.<\/p>\n

De fet, parles del desgast de la feina, amb un salari que no dona per luxes i una vocaci\u00f3 que no est\u00e0 reconeguda socialment, com que tothom sap el que ha de fer el docent\u2026<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n capes que vas portant i que costen de portar. Crec que has de ser una persona l\u00facidament optimista.<\/p>\n

Educar en temps dif\u00edcils<\/em> toca molts aspectes, per\u00f2 podr\u00edem resumir que defensa el necessari triomf de l\u2019optimisme davant el des\u00e0nim?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, el que es defensa \u00e9s que el docent ha de ser un artista reflexiu i, per sobre de tot, que estimi la vida, la professi\u00f3 i els alumnes que li han estat confiats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jordi Nomen \u00e9s professor de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019escola Sadako de Barcelona. \u00c9s llicenciat en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia per la Universitat de Barcelona i t\u00e9 un postgrau de Ciutadania Activa per la mateixa universitat. Recentment, ha publicat Educar en temps dif\u00edcils<\/em> (Octaedro).<\/p>\n","protected":false},"author":329,"featured_media":37302,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2722,234,2685],"tags":[2418,1460,166],"class_list":["post-37344","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bullying","category-educacio","category-entrevista","tag-assetjament","tag-bullying","tag-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/329"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37344"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37344\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37302"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}