{"id":37346,"date":"2024-04-17T06:15:46","date_gmt":"2024-04-17T04:15:46","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35115"},"modified":"2024-04-17T06:15:46","modified_gmt":"2024-04-17T04:15:46","slug":"la-generacio-dels-vuit-segons","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/04\/17\/la-generacio-dels-vuit-segons\/","title":{"rendered":"La generaci\u00f3 dels vuit segons"},"content":{"rendered":"<p><strong>Una web t\u00e9 10 segons per carregar-se. Si no ho fa dins d\u2019aquest l\u00edmit de temps, hi ha <a href=\"https:\/\/www.thinkwithgoogle.com\/marketing-strategies\/app-and-mobile\/mobile-page-speed-new-industry-benchmarks-load-time-vs-bounce\/\">un 123% m\u00e9s de probabilitats<\/a><\/strong><strong> que l\u2019usuari abandoni la p\u00e0gina<\/strong>. Tik Tok, el gegant que compta amb 1218 milions d\u2019usuaris actius cada mes, <a href=\"https:\/\/es.statista.com\/temas\/7541\/tiktok\/#topicOverview\">segons Statista<\/a>, en el seu origen permetia penjar v\u00eddeos de tan sols 15 segons. No anaven errats: per assolir la viralitat, la mitjana indica que el m\u00e9s adequat \u00e9s publicar contingut que vagi entre els 7 i els 15 segons, com explicita un <a href=\"https:\/\/wearesocial.com\/es\/blog\/2024\/01\/digital-2024-5-billiones-de-usuarios-en-social-media\/\">informe de We Are Social<\/a>.<\/p>\n<p>\u201cL\u2019abund\u00e0ncia de la informaci\u00f3 dona lloc a la pobresa de l\u2019atenci\u00f3\u201d, teoritz\u00e0 als setanta el premi Nobel Herbert Simon. <strong>L\u2019economia de l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s un concepte que, en clau econ\u00f2mica, analitza l\u2019atenci\u00f3 com a recurs esc\u00e0s i valu\u00f3s.<\/strong> Al segle XXI, amb l\u2019acceleraci\u00f3 social de l\u2019era digital, les q\u00fcestions al voltant de l\u2019atenci\u00f3 \u2015i la paci\u00e8ncia\u2015 prenen una rellev\u00e0ncia especial, i m\u00e9s encara per a la generaci\u00f3 dels nadius digitals.<\/p>\n<h3>Entre la <i>multipantalla<\/i> i el <i>multitasking<\/i><\/h3>\n<p>L\u2019<a href=\"https:\/\/www.injuve.es\/sites\/default\/files\/2017\/28\/publicaciones\/documentos_5._los_consumidores_de_la_generacion_z.pdf\">Institut de la Joventut (Injuve) indica<\/a> que \u201cels per\u00edodes d\u2019atenci\u00f3 dels Z s\u00f3n m\u00e9s curts; vuit segons \u00e9s el temps mitj\u00e0 que els joves paren atenci\u00f3 plena a alguna cosa concreta\u201d. Un exc\u00e9s d\u2019est\u00edmuls al m\u00f3n del <i>scroll<\/i> infinit, barrejat amb la <i>infoxicaci\u00f3<\/i> \u2015sobrec\u00e0rrega informativa\u2015, fa que <strong>els <\/strong><strong><i>centennials<\/i> visquin sotmesos a un col\u00b7lapse d\u2019<i>inputs<\/i><\/strong><strong>, i que aix\u00f2 hagi modificat certs patrons neurol\u00f2gics<\/strong>: \u201cEls seus cervells han evolucionat per processar informaci\u00f3 a velocitats m\u00e9s r\u00e0pides i s\u00f3n cognitivament m\u00e9s \u00e0gils per gestionar desafiaments mentals\u201d, afegeix l\u2019estudi d\u2019Injuve.<\/p>\n<p><strong><i>Multipantalla<\/i> i <i>multitasking<\/i><\/strong><strong>, la gen Z \u00e9s la de les acrob\u00e0cies mentals<\/strong>; tendeixen a tenir oberts diversos dispositius alhora i a fer-hi activitats diferents \u2015per exemple, veure una pel\u00b7l\u00edcula a l\u2019ordinador mentre xategen amb el tel\u00e8fon intel\u00b7ligent, cosa que els fa tenir l\u2019atenci\u00f3 dispersa en diversos elements\u2015. Alhora, han hagut de desenvolupar un filtre capa\u00e7 de discernir a simple vista, entre l\u2019allau d\u2019informaci\u00f3, all\u00f2 que els interessa i all\u00f2 que no. \u201cEl cervell nom\u00e9s pot produir un o dos pensaments\u201d, <a href=\"https:\/\/www.theguardian.com\/science\/2022\/jan\/02\/attention-span-focus-screens-apps-smartphones-social-media\">explica a <i>The Guardian<\/i><\/a> Earl Miller, neurocient\u00edfic de l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT). Puntualitza que, no obstant, els adolescents creuen poder-ne manejar sis alhora, cosa que \u00e9s en realitat \u201cposar el cervell a fer malabarismes\u201d.<\/p>\n<h3><i>Speedwatching<\/i>: s\u00edmptoma, causa i conseq\u00fc\u00e8ncia alhora<\/h3>\n<p>La roda de l\u2019acceleraci\u00f3 es retroalimenta, i <strong>a la societat de les presses, qualsevol cosa esdev\u00e9 susceptible de ser devorada com m\u00e9s aviat millor.<\/strong> Una ansietat social generalitzada, una sensaci\u00f3 permanent d\u2019estar-se perdent alguna cosa, els seus conseq\u00fcents afartaments d\u2019informaci\u00f3. El 2010 YouTube, plataforma on va proliferar el fenomen <i>youtuber<\/i> \u2015precursor dels actuals <i>influencers<\/i> i creadors de contingut\u2015 va introduir l\u2019opci\u00f3 d\u2019accelerar el visionat dels seus v\u00eddeos. \u00c9s a dir, pots veure en 5 minuts una cosa que en dura 10. Posteriorment, altres com Netflix o Amazon Prime van incorporar aquesta funci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 no es limita nom\u00e9s al consum de contingut, va tamb\u00e9 a la vida personal: fins i tot WhatsApp s\u2019ha unit a la tend\u00e8ncia i pots escoltar de manera accelerada els \u00e0udios que reps.<\/p>\n<p><strong>L\u2019<i>speedwatching<\/i><\/strong><strong> \u00e9s, a m\u00e9s a m\u00e9s de conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una atenci\u00f3 divagant col\u00b7lectiva i l\u2019obsessi\u00f3 per la productivitat del temps, el fruit m\u00e9s visible del FOMO (fear of missing out)<\/strong>. \u201cEl fenomen FOMO, per les sigles en angl\u00e8s, s\u2019ent\u00e9n com la por d\u2019estar absent\u201d, <a href=\"https:\/\/orbiumadicciones.com\/nuevas-tecnologias\/fenomeno-fomo-fear-of-missing-out\/\">esmenta<\/a> el centre de tractament d\u2019addiccions Orbium. Sobre aix\u00f2, expliquen que \u201cactua de tal manera en la persona, que comencen a fer servir excessivament les plataformes digitals impulsats per la por de ser excl\u00f2s i perdre\u2019s experi\u00e8ncies\u201d.<\/p>\n<h3>El circuit de recompensa a ritme de F\u00f3rmula 1<\/h3>\n<p><strong>Veure el contingut accelerat permet veure m\u00e9s contingut en menys temps, per\u00f2 que entri un torrent d\u2019informaci\u00f3 no vol dir que es retingui.<\/strong> Si b\u00e9 seria l\u00f2gic pensar que consumir alguna cosa en velocitat accelerada requereix m\u00e9s atenci\u00f3, el que passa en realitat \u00e9s que<strong> el cervell es torna m\u00e9s gandul.<\/strong> Per alterar el ritme narratiu d\u2019all\u00f2 que es consumeix es requereix pr\u00e0ctica. Alhora, estar sotm\u00e8s a l\u2019<i>speedwatching<\/i> fa girar la roda cada vegada m\u00e9s r\u00e0pid: \u201cla recerca constant de nous est\u00edmuls activa el neurotransmissor anomenat dopamina, creant circuits de recompensa i generant un cercle vici\u00f3s\u201d, cita <a href=\"https:\/\/incom.uab.cat\/portalcom\/que-es-el-speedwatching-y-cuales-son-sus-efectos\/\">un article d\u2019InCom UAB<\/a>.<\/p>\n<p><strong>La cultura de la immediatesa afecta tota la societat, i tant adults com joves es poden veure temptats de veure un v\u00eddeo accelerat, o de sortir d\u2019una p\u00e0gina web si no ha carregat en 10 segons<\/strong>. Ara b\u00e9, l\u2019\u00e8mfasi d\u2019aquesta din\u00e0mica en joves \u2015i especialment adolescents\u2015 rau tamb\u00e9 en la seva etapa d\u2019aprenentatge. Retenir a la mem\u00f2ria la caracter\u00edstica d\u2019un est\u00edmul durant un lapse de diversos segons, per despr\u00e9s contrastar-la amb la d\u2019un altre est\u00edmul, constitueix una tasca cognitiva que demana esfor\u00e7. La dopamina t\u00e9 un paper essencial en aquest proc\u00e9s, assenyala <a href=\"https:\/\/www.pnas.org\/doi\/10.1073\/pnas.2113311119\">un estudi de la UAM<\/a>. Per tant, <i>hackejar<\/i> el proc\u00e9s a trav\u00e9s d\u2019una gratificaci\u00f3 accelerada, instant\u00e0nia i que requereix una recompensa cada cop m\u00e9s gran t\u00e9 relaci\u00f3 directa amb la retenci\u00f3 (i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, amb l\u2019atenci\u00f3).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sumits en la cultura de la immediatesa, els nadius digitals han hagut d\u2019adaptar els seus patrons neurol\u00f2gics i h\u00e0bits de consum davant la vor\u00e0gine d\u2019informaci\u00f3 amb qu\u00e8 breguen di\u00e0riament.<\/p>\n","protected":false},"author":338,"featured_media":37305,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2682,222,2253],"tags":[2724,2725,2726,2727],"class_list":["post-37346","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-analisi","category-salut-mental","category-tecnologia","tag-generacio-z","tag-multipantalla","tag-multitasking","tag-speedwatching"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37346","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/338"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=37346"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/37346\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37305"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=37346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=37346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=37346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}