{"id":39819,"date":"2024-06-07T05:50:38","date_gmt":"2024-06-07T03:50:38","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35499"},"modified":"2024-06-07T05:50:38","modified_gmt":"2024-06-07T03:50:38","slug":"la-pressio-per-les-notes-a-ladolescencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/06\/07\/la-pressio-per-les-notes-a-ladolescencia\/","title":{"rendered":"La pressi\u00f3 per les notes a l\u2019adolesc\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

L\u2019agost del 2023, es publicava als Estats Units el llibre\u00a0Never Enough. When Achievement Culture Becomes Toxic-and What We Can Do About It ([Mai no n\u2019hi ha prou. Quan la cultura de l\u2019\u00e8xit es torna t\u00f2xica i qu\u00e8 podem fer sobre aix\u00f2], 2023)<\/em><\/strong><\/a>, escrit per la reconeguda periodista Jennifer Breheny Wallace. L\u2019assaig inclou entrevistes a pares, psic\u00f2legs i estudiants, i cont\u00e9 els resultats d\u2019una enquesta a m\u00e9s de 6.000 pares, tots amb una mateixa inquietud: identificar els motius que generen conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes en la salut f\u00edsica, ps\u00edquica, emocional i social dels joves, i con\u00e8ixer quines podrien ser les solucions per evitar-les.<\/p>\n

En la seva investigaci\u00f3, Wallace se centra en la toxicitat que suposa l\u2019actual \u00abcultura de l\u2019\u00e8xit<\/em><\/strong>\u00bb, entesa aquesta com la necessitat for\u00e7osa d\u2019aconseguir \u00e8xits socials, que s\u2019acarnissa especialment en els joves pel que fa a les notes acad\u00e8miques, als resultats esportius i\/o a les activitats extracurriculars. La premissa inicial apunta que els adolescents estan corrent una carrera marcada per a ells, sense descans i sense ni tan sols decidir si \u00e9s una competici\u00f3 en la qual vulguin participar. Podria semblar absurd preocupar-se pel benestar dels millors estudiants, per\u00f2 cal tenir en compte que l\u2019estr\u00e8s que provoca la cultura de l\u2019\u00e8xit abra\u00e7a tots els joves igual, independentment de la seva classe social o poder adquisitiu. De totes maneres, no es tracta de fer cap competici\u00f3, qualsevol jove amb problemes de salut mental provocat per aquestes circumst\u00e0ncies, es mereix que es tingui en compte.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Una de les conclusions principals publicades d\u2019aquest estudi, amb una mostra significativa d\u2019estudiants de secund\u00e0ria i universitaris, \u00e9s que els joves s\u2019estan allunyant dels valors socials, com ara preocupar-se per la comunitat, i avancen cap a altres de m\u00e9s focalitzats en l\u2019individu, com perseguir els diners, la fama i la imatge, en un context hipercompetitiu, que est\u00e0 generant una preocupant epid\u00e8mia de problemes de salut mental, especialment en aquells que no aconsegueixen aquestes metes o aquest reconeixement, que s\u00f3n la gran majoria. Un trauma provocat per les altes expectatives que tenen els pares, els professors, els entrenadors o, fins i tot, els mateixos joves, que han assumit, de manera natural, que la seva v\u00e0lua dep\u00e8n dels seus resultats. Tot aix\u00f2, estimulat per una desigualtat creixent d\u2019ingressos i una constataci\u00f3 de la disminuci\u00f3 de les oportunitats.<\/p>\n

Aquest grau d\u2019exig\u00e8ncia desmesurada est\u00e0 propiciant una plaga de solitud, en considerar els adolescents com si fossin adults, sotmetent-los a una pressi\u00f3 considerable, una pressi\u00f3 que pot resultar t\u00f2xica quan prov\u00e9 dels mateixos pares, tal com indica Wallace en el seu estudi: \u00abla pressi\u00f3 acad\u00e8mica que, de vegades, com a pares exercim sobre els nostres fills, pot ser, en contra del que pensem, m\u00e9s contraproduent que beneficiosa<\/em><\/strong>\u00bb. De fet, les enquestes indiquen que la pressi\u00f3 acad\u00e8mica pot impactar en la salut mental dels adolescents de manera m\u00e9s negativa fins i tot que la interacci\u00f3 en xarxes socials, malgrat l\u2019ansietat provocada per buscar de manera insistent l\u2019aprovaci\u00f3 cont\u00ednua a les xarxes socials. Hi ha evid\u00e8ncies que aquesta pressi\u00f3 ha provocat un augment considerable de casos d\u2019ansietat, depressi\u00f3 i autolesions.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A\u00a0Never Enough<\/em>, Wallace no analitza el paper que juguen les escoles en la creaci\u00f3, promoci\u00f3 i manteniment d\u2019una cultura d\u2019\u00e8xit t\u00f2xic, encara que la mateixa autora indica que la seva omissi\u00f3 \u00e9s intencionada, per continuar amb la investigaci\u00f3 en aquesta l\u00ednia. Un dels aspectes nocius del propi sistema educatiu el constitueixen les puntuacions que et permeten estudiar la carrera desitjada, cosa que indueix impl\u00edcitament en la creaci\u00f3 d\u2019un r\u00e0nquing de notes, que comporta en la seva concepci\u00f3 una certa perversitat: que l\u2019\u00e8xit d\u2019un company, en realitat, \u00e9s una amena\u00e7a per a mi, cosa que, en ess\u00e8ncia, \u00e9s molt pitjor que la compet\u00e8ncia del mercat, on l\u2019important \u00e9s l\u2019\u00e8xit propi, independentment del dels altres.<\/p>\n

El professor de la Universitat de Xile, Fernando Atria, feia la seg\u00fcent afirmaci\u00f3 a l\u2019article\u00a0Els perills de crear un sistema de r\u00e0nquing per seleccionar els qui ingressen a la universitat<\/em>, 2012)<\/strong><\/a>: \u00abSi en un curs cada estudiant sap que la seva posici\u00f3 al r\u00e0nquing afectar\u00e0 considerablement les seves possibilitats d\u2019admissi\u00f3 a la universitat, per a cadascun l\u2019\u00e8xit dels altres no seria indiferent, sin\u00f3 positivament negatiu. Un sistema que transmet a estudiants d\u2019ensenyament mitj\u00e0 el missatge que les seves possibilitats de vida s\u00f3n perjudicades per l\u2019\u00e8xit dels companys de curs \u00e9s un sistema pervers. La generalitzaci\u00f3 d\u2019un aut\u00e8ntic r\u00e0nquing d\u2019ingr\u00e9s per a l\u2019admissi\u00f3 universit\u00e0ria t\u00e9 aptitud per destruir la idea mateixa de \u201ccomunitat educativa\u201d i acabar amb, almenys fer m\u00e9s dif\u00edcil, relacions de companyonia o de camaraderia entre companys de curs<\/em><\/strong>\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquesta circumst\u00e0ncia, la del r\u00e0nquing a l\u2019escola, \u00e9s el detonant de la hist\u00f2ria de la primera novel\u00b7la gr\u00e0fica de Clara Cort\u00e9s,\u00a0EnamorAda<\/em><\/strong>\u00a0(2024)<\/strong><\/a>, protagonitzada per una jove estudiant a l\u2019institut, Ada Mart\u00edn, a qui les seves amigues m\u00e9s \u00edntimes han batejat com a \u00abDonya Perfecta\u00bb, que veu com \u00e9s despla\u00e7ada del seu segon lloc al r\u00e0nquing de l\u2019escola per dos companys de classe. La planificaci\u00f3 del gui\u00f3 i les situacions versemblants ajuden a potenciar el factor pedag\u00f2gic dels c\u00f2mics, amb unes vinyetes que mostren de manera molt did\u00e0ctica les inquietuds que provoquen en la jove perdre aquesta posici\u00f3 destacada davant la pressi\u00f3 dels seus pares i l\u2019exig\u00e8ncia que ella s\u2019autoimposa, i els problemes que sorgeixen amb el seu grup d\u2019amigues, m\u00e9s preocupades per divertir-se o, almenys, per no estudiar amb la mateixa intensitat.<\/p>\n

La soluci\u00f3 ideada de crear un grup d\u2019estudi juntament amb les dues persones que l\u2019han despla\u00e7at del r\u00e0nquing desencadenar\u00e0 una atracci\u00f3 sentimental per la seva nova amiga, una atracci\u00f3 que ser\u00e0 m\u00fatua i li provocar\u00e0 a l\u2019Ada un rebuig davant d\u2019una situaci\u00f3 inesperada al seu normatiu m\u00f3n, per la por, un cop m\u00e9s, de no complir les expectatives dels pares (qu\u00e8 passar\u00e0 si descobreixen que la seva filla \u00e9s lesbiana, es pregunta). El desassossec que pateix el personatge davant del seu primer amor, i la posterior reacci\u00f3 i reflexi\u00f3, pot ajudar a joves lectors que puguin sentir-se identificats amb els sentiments amb qu\u00e8 est\u00e0 bregant el personatge, sentint-se identificats en visualitzar els prejudicis que l\u2019entorn inculca sobre all\u00f2 que \u00e9s correcte i el que no ho \u00e9s, com si aquest entorn abstracte tingu\u00e9s les respostes correctes a aquesta pregunta.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L\u2019obra de Cort\u00e9s \u00e9s el primer c\u00f2mic de l\u2019editorial\u00a0Fandom Books<\/a>\u00a0del Grupo Anaya, un segell especialitzat en publicar novel\u00b7les del g\u00e8nere\u00a0Young Adult<\/em>, un terme que es podria traduir com a \u00abliteratura per a joves adults\u00bb que, malgrat que est\u00e0 dirigit a tota mena de lectors, es caracteritza especialment pel fet que les novel\u00b7les estan protagonitzades per joves d\u2019entre 13 i 17 anys, i les situacions que descriuen s\u00f3n properes a les realitats d\u2019aquest col\u00b7lectiu, encara que tamb\u00e9 poden ser, alhora, hist\u00f2ries de fantasia o dist\u00f2piques. Tamb\u00e9 s\u00f3n un instrument ideal per donar visibilitat a les inquietuds relacionades amb les persones\u00a0queer<\/em>.<\/p>\n

Clara Cort\u00e9s \u00e9s graduada en psicologia el 2018 per la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid, i aquests coneixements han estat fonamentals en el desenvolupament i contingut de la seva prol\u00edfica carrera (va comen\u00e7ar a publicar novel\u00b7les als divuit anys, tant\u00a0infantils<\/a>\u00a0com\u00a0juvenils<\/a>). Les seves obres es caracteritzen per tractar aspectes associats a la salut mental i a la diversitat sexual, fent un perfil dels seus personatges ben definit i versemblant, com \u00e9s el cas d\u2019EnamorAda<\/em>, i introduint un toc de fantasia en alguna de les seves novel\u00b7les. Explorar la sexualitat dels joves protagonistes, en qu\u00e8 per a la majoria s\u00f3n les seves primeres experi\u00e8ncies, resulta un element fonamental en el cas de col\u00b7lectius poc representats a la ficci\u00f3, i el treball de Cort\u00e9s posa el focus en aquest aspecte.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La novel\u00b7la gr\u00e0fica\u00a0EnamorAda<\/em>, realitzada al llarg d\u2019un any i mig de treball, est\u00e0 concebuda molt abans de l\u2019arribada a les llibreries del llibre\u00a0Never Enough<\/em>\u00a0i, tot i aix\u00f2, ja incorpora algunes de les recomanacions proposades com a conclusi\u00f3 de l\u2019estudi, per evitar caure en la toxicitat de la cultura de l\u2019\u00e8xit descrit. El primer resultat destacat de Wallace \u00e9s la constataci\u00f3 que la necessitat insatisfeta d\u2019importar \u00e9s l\u2019arrel de tant patiment, i alerta del missatge que la societat transmet de manera sist\u00e8mica que \u00abpot erosionar un sentit de l\u2019autoestima dels joves que no s\u00f3n prou bons o populars, o prou intel\u00b7ligents o rics<\/em><\/strong>\u00bb.<\/p>\n

La segona conclusi\u00f3 \u00e9s que \u00abper a importar, hem d\u2019ajudar els adolescents a desenredar la seva autoestima dels seus \u00e8xits. No n\u2019hi ha prou amb estimar els nostres fills incondicionalment. Han de sentir que aquest amor \u00e9s incondicional<\/em><\/strong>\u00bb. La investigaci\u00f3 conclou, entre altres aspectes, com d\u2019important \u00e9s que els pares estiguin \u00abpsicol\u00f2gicament sans i que tinguin fonts de suport fortes i fiables<\/em><\/strong>\u00bb, destacant la import\u00e0ncia per a pares i fills de les relacions socials i els avantatges de la interdepend\u00e8ncia de la xarxa familiar i d\u2019amistat. \u00c9s a dir, aconsegueixes ser independent a trav\u00e9s de la teva capacitat de compartir amb la teva comunitat, la capacitat d\u2019ajudar i de rebre l\u2019ajuda dels altres. I tot aix\u00f2, en un context de diversitat. Per aix\u00f2 \u00e9s important la representaci\u00f3 a la ficci\u00f3, en totes les seves manifestacions. Llegeixin Clara Cort\u00e9s i ho entendran.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n
<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019agost del 2023, es publicava als Estats Units el llibre\u00a0Never Enough. When Achievement Culture Becomes Toxic-and What We Can Do About It ([Mai no n\u2019hi ha prou. Quan la cultura de l\u2019\u00e8xit es torna t\u00f2xica i qu\u00e8 podem fer sobre aix\u00f2], 2023), escrit per la reconeguda periodista Jennifer Breheny Wallace. L\u2019assaig inclou entrevistes a pares, […]<\/p>\n","protected":false},"author":335,"featured_media":39765,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[234,213],"tags":[2241],"class_list":["post-39819","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-educacio","category-infancia-i-salut","tag-comic-i-educacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39819","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/335"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39819"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39819\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/39765"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39819"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39819"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39819"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}