{"id":39821,"date":"2024-06-11T06:00:51","date_gmt":"2024-06-11T04:00:51","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35513"},"modified":"2024-06-11T06:00:51","modified_gmt":"2024-06-11T04:00:51","slug":"jaume-padros-ningu-ens-prepara-psicologicament-per-a-la-professio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/06\/11\/jaume-padros-ningu-ens-prepara-psicologicament-per-a-la-professio\/","title":{"rendered":"Jaume Padr\u00f3s: \u201cNing\u00fa ens prepara psicol\u00f2gicament per a la professi\u00f3\u201d"},"content":{"rendered":"

Fa uns dies, al Diari de la Sanitat<\/em> <\/a>anunci\u00e0vem la creaci\u00f3 d\u2019una nova c\u00e0tedra a la UAB per a la salut dels professionals de la salut. Neix com a fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB<\/a>), la Fundaci\u00f3 Galatea<\/a>, Mutual M\u00e8dica<\/a> i el Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB<\/a>).<\/p>\n

Qu\u00e8 ens diu l\u2019avaluaci\u00f3 m\u00e8dica de la salut dels metges?<\/strong><\/p>\n

Sabem que un 12% dels metges, al llarg dels 40 anys de carrera professional, poden tenir un problema de salut ps\u00edquic o psicoemocional que afecti la seva praxi. \u00c9s una dada suficient per a prestar-hi atenci\u00f3. Als anys 70, els nord-americans ja ho feien, despr\u00e9s van comen\u00e7ar els canadencs, per\u00f2 a Europa no ho feia ning\u00fa, fins que nosaltres vam posar en marxa, l\u2019any 1998, el Programa d’atenci\u00f3 integral al metge malalt (PAIMM<\/a>). I l\u2019any 2001, li vam donar el paraigua de la Fundaci\u00f3 Galatea, per donar cabuda tamb\u00e9 a la resta de professions sanit\u00e0ries. I des d\u2019aquesta fundaci\u00f3, que \u00e9s un model \u00fanic a Europa, es tracta i tutela addiccions i patologia mental de metges i altres professionals de la salut.<\/p>\n

Quines actuacions destaca fins ara d\u2019aquest suport de la Fundaci\u00f3 Galatea?<\/strong><\/p>\n

En 25 anys, s\u2019ha at\u00e8s 10.000 professionals, gaireb\u00e9 dues terceres parts del total de metges. Fins al 2020, hav\u00edem at\u00e8s uns 5000 professionals fonamentalment amb problemes mentals o addictius que poden afectar la praxi. Des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia de la Covid-19, hem doblat el nombre de professionals atesos refor\u00e7ant les accions de suport psicoemocional. Aquesta \u00faltima, amb la pand\u00e8mia, la vam veure molt clarament, amb estr\u00e8s emocional i depressions lleugeres i vam desplegar una xarxa de psic\u00f2legs per donar suport psicoemocional. Aquesta l\u00ednia de suport psicoemocional continua i ha vingut per quedar-se.<\/p>\n

Les addiccions creixen socialment, xoca que tamb\u00e9 ho facin entre els professionals que treballen per a la salut de les persones.<\/strong><\/p>\n

Els sanitaris, en general, i espec\u00edficament els metges, tenim m\u00e9s acc\u00e9s a m\u00e9s subst\u00e0ncies i m\u00e9s coneixement, te\u00f2ricament, sobre aquestes, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot amagar m\u00e9s el consum. Tot i que en el 98% dels casos m\u00e9s greus la demanda d\u2019acc\u00e9s a ajuda ha estat volunt\u00e0ria, quan no hi ha consci\u00e8ncia d\u2019un problema, no hi ha manera de facilitar ajuda. Aix\u00f2 mostra el grau de confian\u00e7a que gaudeix la fundaci\u00f3 entre els professionals, tenint en compte que els problemes que aborda s\u00f3n molt sensibles i, alhora, potencialment estigmatitzadors. Per aix\u00f2 ara \u00e9s necessari un major coneixement d\u2019aquesta realitat, m\u00e9s formaci\u00f3 i poder explotar i publicar les dades per compartir-les en els \u00e0mbits cient\u00edfics i professionals. I per fer-ho, necessitem una bona eina, la c\u00e0tedra, i dotar de m\u00e9s prestigi el treball de la Fundaci\u00f3 Galatea, una iniciativa que \u00e9s referent en l\u2019\u00e0mbit europeu en atenci\u00f3, rehabilitaci\u00f3 i acompanyament.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00abUn 12% dels metges, al llarg dels 40 anys de carrera professional, poden tenir un problema de salut ps\u00edquic o psicoemocional que afecti la seva praxi\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Qu\u00e8 ve a aportar la nova c\u00e0tedra?<\/strong><\/p>\n

Ara que hem excel\u00b7lit en assist\u00e8ncia cl\u00ednica de les patologies i intervenci\u00f3 des del Col\u00b7legi per acompanyar els qui poden tenir problemes en l\u2019exercici de la medicina, donant tamb\u00e9 aquest suport psicoemocional, ens faltava sistematitzar el coneixement i la recerca i la part acad\u00e8mica i la formativa. I ho hem volgut fer posant una instituci\u00f3 de prestigi al capdavant, com \u00e9s la UAB, una de les dues m\u00e9s importants de l\u2019estat. Des d\u2019aquesta c\u00e0tedra volem aprofundir en la prevenci\u00f3, en com es preparen els individus en el pregrau, en el postgrau, com a estudiants, com a residents, i al llarg de tota la vida. Pensem en una formaci\u00f3 per tenir un exercici saludable, que inclou tamb\u00e9 l\u2019aprenentatge sobre formaci\u00f3 d\u2019equips i organitzacions que poden ser m\u00e9s favorables al benestar dels professionals. Per\u00f2 tamb\u00e9 necessitem poder explotar acad\u00e8micament les dades i resultats que anem generant, no nom\u00e9s per generar m\u00e9s coneixement i comprensi\u00f3 del fenomen, sin\u00f3 perqu\u00e8 es puguin generar accions de millora, tant a escala preventiva com assistencial.<\/p>\n

Per\u00f2 el sistema laboral, un cop se surt de la facultat, \u00e9s el que \u00e9s.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, tenim un sistema excessivament anquilosat, molt burocratitzat, i necessitem aprofitar l\u2019experi\u00e8ncia positiva de la Covid. Una de les coses bones que va tenir l\u2019estat d\u2019alarma en la pand\u00e8mia va ser l\u2019apoderament dels professionals. Quan estan apoderats i poden treballar amb autonomia, l\u2019objectiu cl\u00ednic estimula molt. Per\u00f2 hem tornat al tedi de la burocr\u00e0cia, el sistema es regeix r\u00edgidament igual que qualsevol administraci\u00f3 p\u00fablica, i aix\u00f2 fa baixar molt la capacitat dels professionals. El 40% del temps de dedicaci\u00f3 dels metges de Prim\u00e0ria t\u00e9 a veure amb la burocr\u00e0cia.<\/p>\n

Qu\u00e8 s\u2019hauria de fer perqu\u00e8 no fos aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n

Ens hem de fixar en altres models organitzatius presumiblement m\u00e9s saludables que s\u00f3n els que predominen a la majoria dels pa\u00efsos d\u2019Europa, que funcionen de manera autogestionada i poder-los comparar respecte al benestar i salut psicoemocional dels professionals. Intu\u00eftivament, ho podem tenir clar, per\u00f2 la c\u00e0tedra ha de poder generar aquesta evid\u00e8ncia sobre quins s\u00f3n els models organitzatius m\u00e9s saludables. A Catalunya, a banda del model ICS, conviuen altres models organitzatius, alguns d\u2019ells han mostrat no nom\u00e9s ser els m\u00e9s eficients, sin\u00f3 els que generen m\u00e9s satisfacci\u00f3 professional. Evidenciem-ho. Al nostre sistema li costa molt sortir de les sinergies i aix\u00f2,\u00a0 en moments com ara, de necessitat, \u00e9s frustrant. Jo estic lluitant perqu\u00e8 s\u2019aprofiti les circumst\u00e0ncies.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00abEl 40% del temps de dedicaci\u00f3 dels metges de Prim\u00e0ria t\u00e9 a veure amb la burocr\u00e0cia\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Com?<\/strong><\/p>\n

Hem de poder demostrar que organitzacions laborals molt anquilosades i r\u00edgides, amb mala organitzaci\u00f3 i manca de bons lideratges, propicien m\u00e9s malalties de salut mental. I com el desgast professional mantingut en el temps pot derivar en malaltia. Perqu\u00e8 sabem que hi ha pa\u00efsos amb models sanitaris que s\u00f3n m\u00e9s saludables per als professionals que altres,\u00a0 menys r\u00edgids, amb menys burocr\u00e0cia, i amb m\u00e9s autonomia professional. La nostra \u00e9s una professi\u00f3 vocacional en qu\u00e8, si no hi ha un sistema de protecci\u00f3 personal, l\u2019erosi\u00f3 personal \u00e9s molt m\u00e9s gran. Si demostrem que hi ha sistemes de treball que fan emmalaltir m\u00e9s, podrem canviar-ho.<\/p>\n

I que s\u2019hagi hagut de crear una c\u00e0tedra per enfocar la salut dels metges vol dir que fins ara als estudis de Medicina falta la cura del mateix professional i la seva preparaci\u00f3 per al que haur\u00e0 d\u2019enfrontar?<\/strong><\/p>\n

Ning\u00fa ens prepara psicol\u00f2gicament per a una professi\u00f3 en qu\u00e8 toquem la vida i toquem la mort. Enfrontar-te amb la mort, amb un element advers, ho aprens per ofici. Per\u00f2 cal preparar-nos a treballar amb ella, amb l\u2019error que pot condicionar la vida, i la pressi\u00f3 social, amb conflictes, expectatives no satisfetes, amb la complexitat de les malalties i del treball en equip. Tot aix\u00f2 ens posa m\u00e9s al l\u00edmit. Ho vam veure durant la Covid. Tot l\u2019estr\u00e8s que genera tractar la malaltia, en mans d\u2019organitzacions r\u00edgides, requeria posar la prioritat en la formaci\u00f3 dels professionals metges perqu\u00e8 fer estudiar medicina vol dir procurar una vida saludable. I no tothom surt de casa amb recursos, no n\u2019hi ha prou amb donar eines, cal que tot el sistema organitzacional acompanyi.<\/p>\n

L\u2019alumnat de Medicina pateix m\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s una carrera m\u00e9s exigent i competitiva, i per aix\u00f2 s\u00f3n els estudiants que prenen m\u00e9s analg\u00e8sics i ansiol\u00edtics<\/p><\/blockquote>\n

Aquests dies, el Col\u00b7legi de Periodistes i el de Psicologia han preparat una guia per a la salut mental dels periodistes. En el cas dels metges, l\u2019estr\u00e8s ja sembla comen\u00e7ar a la Facultat.<\/strong><\/p>\n

Sabem de l\u2019alt consum de psicof\u00e0rmacs per part dels estudiants de medicina. A tot el m\u00f3n \u00e9s la carrera on hi ha m\u00e9s estr\u00e8s psicoemocional. I precisament amb la c\u00e0tedra de la UAB volem ensenyar com gestionar aix\u00f2, com adquirir h\u00e0bits saludables, sense fer paternalisme. \u00a0I la formaci\u00f3 humanista tamb\u00e9 \u00e9s important, de la mateixa manera que ho s\u00f3n l\u2019exercici f\u00edsic, les relacions personals i socials, la vida saludable com a vida equilibrada emocional i psicol\u00f2gicament. Hem de garantir que les persones estan en condicions d\u2019exercir com a professionals sanitaris. L\u2019alumnat de Medicina pateix m\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s una carrera m\u00e9s exigent i competitiva, i per aix\u00f2 s\u00f3n els estudiants que prenen m\u00e9s analg\u00e8sics i ansiol\u00edtics. Aix\u00f2 ens portaria a un altre debat i a ser cr\u00edtics sobre qu\u00e8 se\u2019ls est\u00e0 exigint ja abans d\u2019entrar a la facultat. La nota de tall \u00e9s alta, per\u00f2 ara ens veiem obligats a contractar metges extracomunitaris perqu\u00e8 l\u2019oferta formativa \u00e9s igual que fa vint-i-cinc anys, per\u00f2 no s\u2019est\u00e0 formant els metges que el pa\u00eds necessita. El 58% dels nous col\u00b7legiats arriben de fora de la Uni\u00f3 Europea i molts d\u2019ells no tenen t\u00edtol d\u2019especialista potencialment homologable. I en universitats com la Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida, tres quartes parts dels alumnes que entren sabem que no es quedaran perqu\u00e8 marxaran a l\u2019Arag\u00f3 i al Pa\u00eds Valenci\u00e0. \u00c9s a dir, destinem recursos per formar metges per altres comunitats. Tenim un decalatge entre les necessitats del mercat laboral i l\u2019oferta formativa. Quants metges ens fan falta no ho sap ning\u00fa, perqu\u00e8 ning\u00fa no ha planificat.<\/p>\n

Per\u00f2 s\u00ed que s\u2019havia dibuixat un pla de canvi amb propostes.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, durant el mandat del president Quim Torra es va encarregar un informe<\/a> a una comissi\u00f3 d\u2019experts \u201329 professionals\u2013 d\u2019Infermeria, Medicina, la Societat Catalana de Gesti\u00f3, amb el suport de totes les societats cient\u00edfiques i col\u00b7legis professionals de l\u2019\u00e0mbit sanitari. Es va fer l\u2019any 2021 i continua sent vigent. Ara cal que es desplegui, per\u00f2 ning\u00fa s\u2019atreveix a implementar canvis. L\u2019\u00fanica manera de fer-ho \u00e9s amb un consens pol\u00edtic. Que no s\u2019implementi aquest full de ruta em preocupa.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\u00abLa professi\u00f3 necessita un debat sobre l\u2019equilibri entre la superespecialitat i que aix\u00f2 no sigui en detriment de la visi\u00f3 general, m\u00e9s hol\u00edstica\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Com a metge de fam\u00edlia que \u00e9s, qu\u00e8 en pensa que sigui l\u2019especialitat que menys trien els estudiants?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 en n\u00fameros absoluts no \u00e9s cert. S\u00ed que \u00e9s cert que passen coses, i si el que es genera com a discurs s\u00f3n \u00fanicament els problemes, la gent fuig. Per\u00f2 t\u00e9 a veure amb el que s\u2019ofereix, que \u00e9s poc atractiu. Si est\u00e0 en crisi el generalista vol dir que hi ha tend\u00e8ncia, i no nom\u00e9s a la prim\u00e0ria, hi ha gent a pregrau que vol ser cirurgi\u00e0 d\u2019alguna especialitat en concret. Ara un oftalm\u00f2leg fa retina, un traumat\u00f2leg, colze… La professi\u00f3 necessita un debat sobre l\u2019equilibri entre la superespecialitat i que aix\u00f2 no sigui en detriment de la visi\u00f3 general, m\u00e9s hol\u00edstica. Les especialitats d\u2019internista i fam\u00edlia s\u00f3n les que representen m\u00e9s els valors de la medicina, per\u00f2 si els missatges que et donen \u00e9s que s\u00f3n els pobres del sistema i tot \u00e9s burocr\u00e0cia, molt atractiu no resulta. Per\u00f2 si li treus burocr\u00e0cia i li dones m\u00e9s autonomia, potser canviarem la din\u00e0mica.<\/p>\n

I tornant a la salut dels metges, no podem deixar de q\u00fcestionar-nos les gu\u00e0rdies de 24 hores. <\/strong><\/p>\n

Les gu\u00e0rdies requereixen un debat complex. S\u00ed que necessitem millorar-lo, per\u00f2 s\u2019ha de consensuar molt b\u00e9, perqu\u00e8 dep\u00e8n de quins siguin els serveis essencials que interessa oferir, i la disponibilitat de professionals.<\/p>\n

El concepte tradicional de gu\u00e0rdia s\u2019ha de canviar, per\u00f2 tenint en compte la disponibilitat de professionals, el dispositiu que vols tenir obert i on el vols tenir obert<\/p><\/blockquote>\n

De la mateixa manera que als camioners els exigim un descans cada certes hores. <\/strong><\/p>\n

De gu\u00e0rdies, tota la vida se n\u2019han fet. El problema \u00e9s que sociol\u00f2gicament la professi\u00f3 ha canviat i les necessitats tamb\u00e9. A m\u00e9s, la professi\u00f3 s\u2019ha feminitzat i hi ha m\u00e9s demanda de conciliaci\u00f3, per\u00f2 no es pot barrejar conceptualment, per exemple, gu\u00e0rdies de residents i de s\u00e8niors. Les gu\u00e0rdies s\u00f3n fonamentals en el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge d\u2019un metge jove. En qualsevol cas, cal repensar la seva organitzaci\u00f3 i optimitzaci\u00f3. Podem millorar-ho, i s\u2019ha de millorar perqu\u00e8 \u00e9s cert que quan portes vint hores de feina seguides tens m\u00e9s possibilitats d\u2019error, per\u00f2 hi ha diferents f\u00f3rmules de gesti\u00f3 i de gu\u00e0rdies \u2013com estar localitzable\u2013, aix\u00ed com especialitats i \u00e0mbits assistencials diferenciats. El concepte tradicional de gu\u00e0rdia segur que s\u2019ha de canviar, per\u00f2 tenint en compte la disponibilitat de professionals, el dispositiu que vols tenir obert i on el vols tenir obert. \u00c9s un debat molt complex que no admet solucions simples. A l\u2019Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, per exemple, han rebut un premi a la conciliaci\u00f3 que dona molta resposta a les gu\u00e0rdies de vint-i-quatre hores. Per\u00f2 la soluci\u00f3, si fos tan f\u00e0cil, l\u2019aplicar\u00edem a tot arreu igual. De les gu\u00e0rdies, est\u00e0 b\u00e9 que se\u2019n parli, per\u00f2 no que es trivialitzi. Sent un problema important, no \u00e9s el fons del problema.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa uns dies, al Diari de la Sanitat anunci\u00e0vem la creaci\u00f3 d\u2019una nova c\u00e0tedra a la UAB per a la salut dels professionals de la salut. Neix com a fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), la Fundaci\u00f3 Galatea, Mutual M\u00e8dica i el Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB). Qu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":39767,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,222],"tags":[337,717,397],"class_list":["post-39821","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","category-salut-mental","tag-collegi-de-metges-de-barcelona","tag-jaume-padros","tag-sanitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39821","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39821"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39821\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/39767"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39821"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39821"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39821"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}