{"id":39824,"date":"2024-06-14T06:00:47","date_gmt":"2024-06-14T04:00:47","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35553"},"modified":"2024-06-14T06:00:47","modified_gmt":"2024-06-14T04:00:47","slug":"santiago-giraldo-als-nostres-grups-de-discussio-la-salut-mental-dels-nois-que-deixen-les-xarxes-millora-de-forma-rellevant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/06\/14\/santiago-giraldo-als-nostres-grups-de-discussio-la-salut-mental-dels-nois-que-deixen-les-xarxes-millora-de-forma-rellevant\/","title":{"rendered":"Santiago Giraldo: \u201cAls nostres grups de discussi\u00f3, la salut mental dels nois que deixen les xarxes millora de forma rellevant\u201d"},"content":{"rendered":"

Qu\u00e8 t\u00e9 de dolent que els joves i els adolescents es passin m\u00e9s de 30 hores setmanals a les xarxes socials?<\/strong><\/p>\n

T\u00e9 de dolent que els genera molta ansietat. Humanament no estem programats per estar alimentant una \u00e0nsia de notificacions, una \u00e0nsia de ser fam\u00f3s en una plataforma, i aix\u00f2 vulnera una mica el que hav\u00edem constru\u00eft durant molts segles. L’intent de recrear cont\u00ednuament aquest sistema fa que tinguis molta ansietat emocional per rebre acceptaci\u00f3 social, la qual cosa \u00e9s normal a l’adolesc\u00e8ncia, a la joventut, per\u00f2 no a trav\u00e9s dels sistemes de notificacions i els sistemes de likes<\/em> que tenen les plataformes. Aix\u00f2 ha degenerat en que hi hagi un augment considerable a les consultes de psicologia de la sanitat p\u00fablica, que hi hagi un creixement de casos de su\u00efcidi entre joves i nens, que es produeixi un increment tamb\u00e9 de les consultes relatives a addiccions als centres d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. Molts indicadors ens diuen que s\u00ed que hi ha un problema relacionat amb l’\u00fas problem\u00e0tic de les xarxes per part dels nens i els joves.<\/p>\n

Parla d’ansietat. Per qu\u00e8 provoca ansietat estar en una xarxa social?<\/strong><\/p>\n

Per tres raons. Primer, ansietat que et pots estar perdent una cosa que est\u00e0 passant i no n\u2019ets part. Ser a la xarxa et permet en principi participar en coses. Quan no ets a la xarxa t’est\u00e0s perdent alguna cosa. La segona \u00e9s que quan formes part de la xarxa actives el mecanisme de les recompenses. S\u00f3n recompenses intermitents que t’obliguen a estar tot el temps pensant el que hi ha dins i que et pot beneficiar en termes emocionals. Quan publiques un contingut esperes retribuci\u00f3 social, i aix\u00f2 genera una ansietat de saber qui ho ha vist, qui ho ha comentat, qui ha dit alguna cosa, quina reacci\u00f3 ha suscitat. Alhora, i seria la tercera ra\u00f3, quan no reps l’atenci\u00f3 que esperes tens una frustraci\u00f3 molt gran, perqu\u00e8 has estat treballant en un contingut, has estat produint un contingut que esperes que tingui cert tipus de rellev\u00e0ncia social i normalment no saps qu\u00e8 passar\u00e0. Aix\u00f2 \u00e9s l’addicci\u00f3 que els experts denominen de la m\u00e0quina escurabutxaques. No saps qu\u00e8 passar\u00e0 quan fiques la moneda. Si sempre tinguessis un bon resultat no tindries ansietat, per\u00f2 com que no saps qu\u00e8 passar\u00e0, actives mecanismes d’addicci\u00f3 que s\u00f3n for\u00e7a rellevants. Per aix\u00f2 es genera ansietat.<\/p>\n

L’\u00fas excessiu de les xarxes socials augmenta els su\u00efcidis, les temptatives de su\u00efcidi i els pensaments su\u00efcides<\/p><\/blockquote>\n

Al llibre es citen molts informes. En conjunt, assenyalen l’efecte negatiu de l’ansietat, per\u00f2 detecten m\u00e9s depressi\u00f3 que ansietat. Per qu\u00e8 es deprimeixen els joves quan fan servir les xarxes?<\/strong><\/p>\n

Pel mateix que deia. Per no tenir l’acceptaci\u00f3 que tenen els grans referents dins de les xarxes. Un Rubius, un Piqu\u00e9, un Jordi \u00c9vole, altres grans youtubers<\/em> o instagramers<\/em> que tenen molt\u00edssima fama fan qualsevol ximpleria i tenen molta repercussi\u00f3. Si tu fas una ximpleria i no tens la mateixa capacitat d’arribada, que \u00e9s el que ens passa a tots els mortals, et comences a sentir malament perqu\u00e8 penses que alguna cosa no has fet b\u00e9. I al teu mateix cercle, si el que fas t\u00e9 menys efecte a les xarxes socials que el que fan altres membres del teu grup social, et sentir\u00e0s malament. Sents una pressi\u00f3 molt forta sobre tu mateix que fa que, com diuen els estudis que citem al llibre, tinguis menys satisfacci\u00f3 amb la teva vida. De fet, quan en aquests estudis es redueix l’\u00fas de les xarxes socials, es limita a dues hores a la setmana o fins i tot s’inhibeix l’\u00fas, aquest tipus de sensacions disminueixen. Hem donat rellev\u00e0ncia als estudis que fan experiments amb dos grups de poblaci\u00f3: un se sotmet a l’impacte de deixar les xarxes i l’altre no, i es comprova que hi ha millora en la salut mental dels nois que deixen les xarxes. Aix\u00f2 \u00e9s for\u00e7a rellevant.<\/p>\n

Parla de su\u00efcidi. Hi ha dades que confirmin que els su\u00efcidis augmenten per l’\u00fas excessiu de les xarxes socials?<\/strong><\/p>\n

No nom\u00e9s els su\u00efcidis sin\u00f3 tamb\u00e9 les temptatives de su\u00efcidi o els pensaments su\u00efcides El cas de Molly al Regne Unit va demostrar que, quan ella va comen\u00e7ar a tenir algun tipus de pensament su\u00efcida, TikTok principalment li retroalimentava la intenci\u00f3 de su\u00efcidi. \u00c9s a dir, que rebia un percentatge exagerat de missatges que la convidaven a su\u00efcidar-se. Justament avui he escoltat, en una entrevista a la cadena SER, a la presidenta dels centres educatius de Madrid dient que s’ha comprovat que per culpa de les pantalles i les xarxes socials les consultes m\u00e8diques relatives a la incid\u00e8ncia de su\u00efcidi o de pensaments su\u00efcides han crescut molt\u00edssim. Tamb\u00e9 a Catalunya, com assenyala Francisco Villar, el cap de la unitat de psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u, les consultes s’han elevat molt\u00edssim.<\/p>\n

\"\"
\u201c\u00c9s socialment molt greu que les plataformes hagin conven\u00e7ut 4.000 milions de persones que els fan un favor tenint-les a dins\u201d. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

La majoria dels estudis presentats al llibre destaquen els efectes negatius de les xarxes socials, per\u00f2 tamb\u00e9 n’hi ha que afirmen que tenen efectes positius. Hi ha interessos ocults darrere d’aquests \u00faltims?<\/strong><\/p>\n

No, no, jo crec que estan b\u00e9 cient\u00edficament. Tenen les seves pr\u00f2pies metodologies, tot i que he vist algunes coses que s\u00f3n rellevants sobre la part acad\u00e8mica. El primer \u00e9s que la majoria d\u2019aquests estudis no s\u00f3n experimentals sin\u00f3 que s\u00f3n a nivell d\u2019aplicaci\u00f3 de la t\u00e8cnica a un grup espec\u00edfic. Qu\u00e8 vull dir amb aix\u00f2? Que si tu poses en una situaci\u00f3 espec\u00edfica un grup i li dius ‘ara socialitza’t amb xarxes socials i avalues \u200b\u200bl’aspecte positiu’, no tens comparaci\u00f3 amb l’altra situaci\u00f3. Si la teva \u00fanica forma de contacte amb el m\u00f3n \u00e9s la xarxa social i aix\u00f2 fa que tinguis m\u00e9s possibilitats de con\u00e8ixer coses, com va passar durant la pand\u00e8mia, dir\u00edem que t\u00e9 una part positiva: et vas socialitzar, vas rebre informaci\u00f3, estaves connectat en un moment on era impossible connectar-te altrament. Per\u00f2 en un ambient normal, on hi ha possibilitat de parlar, de compartir, a tots els estudis quan es compara la relaci\u00f3 a trav\u00e9s de les xarxes amb la relaci\u00f3 offline<\/em> s’ha concl\u00f2s que \u00e9s millor i m\u00e9s satisfact\u00f2ria la relaci\u00f3 offline<\/em>. Aix\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic per\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit social podr\u00edem estar disposats a dir que tant l’alcohol com el tabac tenen aspectes positius. T’ajuden a fer amics. T’ajuden a con\u00e8ixer parella. T\u2019ajuden a crear un grup d’acceptaci\u00f3 social. Per\u00f2 ning\u00fa no pot posar en dubte que el tabac i l’alcohol s\u00f3n perjudicials per a la salut. Les xarxes socials et poden ajudar a aconseguir un amic, a contactar amb una persona que no coneixes, com ho fa un c\u00f2ctel ple d’alcohol i drogues en una discoteca, per\u00f2 ning\u00fa no dubta que aix\u00f2 \u00e9s negatiu. Si hi ha una probabilitat alta, provada, que les xarxes socials condueixen a aquest tipus de problemes psicol\u00f2gics en els nois, i no nom\u00e9s psicol\u00f2gics, sin\u00f3 tamb\u00e9 f\u00edsics, quin \u00e9s el dubte?<\/p>\n

En teoria, les xarxes socials serveixen per contactar amb altres persones, per\u00f2 el llibre tamb\u00e9 denuncia que generen solitud…<\/strong><\/p>\n

Defensem que la socialitzaci\u00f3 feta a trav\u00e9s de les xarxes socials \u00e9s una mica mentida. Com ho mesurem? Doncs perqu\u00e8 els joves que hem analitzat nom\u00e9s dediquen tres o quatre segons a cada publicaci\u00f3. Si dediques quatre segons a un amic, ets amic? Nom\u00e9s un like<\/em> \u00e9s una construcci\u00f3 d’amistat? Quan fas servir la pantalla per tallar una relaci\u00f3 sentimental amb un \u201cs\u2019ha acabat i punt\u201d, aix\u00f2 a quina societat ens condueix? doncs a una societat on no t’importa l’altre, on crees pocs mecanismes d’empatia. Estem parlant ara cara a cara, tu veus com reacciono, adaptes el teu comportament a la conversa, les preguntes que em vas fent les vas reconduint en funci\u00f3 del que responc. Amb una pantalla tot aix\u00f2 no existeix. La socialitzaci\u00f3 \u00e9s molt diferent i \u2013com hem vist en alguns comportaments en escoles, universitats, etc\u00e8tera\u2013 \u00e9s menys emp\u00e0tica, hi ha menys capacitat d’entendre l’altra persona, m\u00e9s possibilitat d’atacar-la amb duresa, de construir processos d’assetjament no nom\u00e9s a l’aula sin\u00f3 fora, de donar valor social a comportaments que s\u00f3n antisocials com colpejar un nen i gravar-ho, per exemple, perqu\u00e8 aquest comportament sigui valorat socialment. S\u00f3n coses que ens haurien de fer pensar.<\/p>\n

La socialitzaci\u00f3 feta a trav\u00e9s de les xarxes socials \u00e9s una mica mentida<\/p><\/blockquote>\n

Molts joves es queixen del que es coneix com a FOMO (fear of missing out)<\/em>. La por de perdre’s alguna cosa de qu\u00e8 parlava abans els genera for\u00e7a frustraci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Molta. La promesa de la xarxa \u00e9s que la pots utilitzar per arribar a molta gent, per\u00f2 en realitat els que poden arribar a molta gent s\u00f3n pocs, i ho ha comprovat Frances Haugen, el periodista del Washington Post<\/em> autor dels Facebook Papers, que diu que hi ha una petita poblaci\u00f3 de la humanitat que ho aconsegueix i que, encara que vulguem ser com aquestes persones, en realitat mai entrarem en aquest cercle de famosos. Alimentes les xarxes socials per\u00f2 no reps res a canvi. Nom\u00e9s una notorietat per a cent persones, dues-centes…<\/p>\n

Roberto Carlos va cantar: \u00abVull tenir un mili\u00f3 d’amics\u00bb. No pensava en amics de Facebook<\/strong><\/p>\n

A mi no m’interessen, \u00e9s clar, per\u00f2, a m\u00e9s, si entres en aquesta din\u00e0mica necessites donar-los menjar tot el temps a la xarxa, necessites publicar i publicar, i el dia que no publiquis et sentir\u00e0s malament per no fer-ho, o el dia que aquesta foto no agradi als teus amics tindr\u00e0s una depressi\u00f3 terrible… I si decideixen cancel\u00b7lar-te perqu\u00e8 a alg\u00fa no li agrades, qu\u00e8 fas?<\/p>\n

Un no es pot fiar dels amics de les xarxes socials, no?<\/strong><\/p>\n

Dels presencials de vegades tampoc per\u00f2 a les xarxes per descomptat que no, perqu\u00e8 no els coneixes si no s\u00f3n la conseq\u00fc\u00e8ncia del teu comportament f\u00edsic.<\/p>\n

\"\"
\u201cMai a la hist\u00f2ria de la humanitat una \u00fanica plataforma va tenir el control de la informaci\u00f3 que rep el 99% dels joves, com t\u00e9 avui Meta\u201d. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

El llibre inclou treball amb grups d’estudiants de diverses universitats a Catalunya que se segueixen al llarg d\u2019uns quants anys. Es noten canvis amb el pas del temps en la relaci\u00f3 amb les xarxes socials?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, \u00e9s clar. La pand\u00e8mia va ser una cosa meravellosa. L\u00f2gicament no la pand\u00e8mia, per\u00f2 s\u00ed per fer estudis a nivell acad\u00e8mic. Si abans de la pand\u00e8mia ten\u00edem unes 30 hores de consum del tel\u00e8fon m\u00f2bil i 20 de xarxes socials, despr\u00e9s de la pand\u00e8mia tenim m\u00e9s de 40 hores de consum de m\u00f2bil i m\u00e9s de 30 hores de xarxes socials. Aix\u00f2 \u00e9s un salt molt important a nivell sociol\u00f2gic i econ\u00f2mic. Mai a la hist\u00f2ria de la humanitat una \u00fanica plataforma que \u00e9s Meta podia tenir el control de la informaci\u00f3 que rep el 99% dels joves.<\/p>\n

No exagera?<\/strong><\/p>\n

No exagero, perqu\u00e8 el 99% dels nois que hem entrevistat a la nostra mostra participa a les xarxes socials de Meta. Som lliures en realitat de la informaci\u00f3 que ens arriba als nostres feeds<\/em>? La pots organitzar tu com a usuari? No ho pots fer. Ha augmentat el temps d’\u00fas de xarxes socials, com deia, per\u00f2 tamb\u00e9 ha augmentat el nombre de plataformes que entren a formar part de la seva dieta medi\u00e0tica. Si abans eren Whatsapp, Twitter i Instagram, ara li sumes Youtube, TikTok i \u00faltimament tamb\u00e9 Be Real. Aleshores, enlloc de disminuir o de distribuir el temps entre les noves plataformes el que fan \u00e9s augmentar una mica m\u00e9s el temps de consum total. Ho expliquem amb aquest s\u00edmil al llibre: si abans es menjaven un Mc Men\u00fa m\u00e9s dues cerveses, ara es prenen aix\u00f2 m\u00e9s un whisky i un parell de peces de brioixeria industrial ben greixosa. Passen m\u00e9s temps a les xarxes socials Aix\u00f2 \u00e9s el que hem vist, ha evolucionat. I l’altra q\u00fcesti\u00f3 que hem vist a trav\u00e9s dels grups de discussi\u00f3 \u00e9s que els nois abans de la pand\u00e8mia eren cr\u00edtics amb el comportament que tenien. Deien, d’acord, no \u00e9rem conscients del temps que dediquem a les xarxes socials, aix\u00f2 no pot ser, s’estan aprofitant de les nostres dades, haur\u00edem de fer alguna cosa, etc. A les \u00faltimes onades que apareixen al llibre, ja no s\u00f3n cr\u00edtics. Assumeixen que \u00e9s una cosa que els ve per defecte. Diuen que \u00e9s una relaci\u00f3 d’intercanvi rec\u00edproc, ells guanyen coses estant a les xarxes i entenen que les plataformes es quedin amb les dades sense donar-los res a canvi, justifiquen econ\u00f2micament el robatori, el segrest de les dades. Per aix\u00f2 el t\u00edtol del llibre fa refer\u00e8ncia al segrest de les dades que fan les plataformes.<\/p>\n

Anem a pitjor?<\/strong><\/p>\n

En termes de cr\u00edtica ideol\u00f2gica, crec que les plataformes han fet molt b\u00e9 la seva feina per conv\u00e8ncer que els estan fent un favor els 4.000 milions de persones que estan dins, i aix\u00f2 \u00e9s socialment molt greu.<\/p>\n

Abans de la pand\u00e8mia ten\u00edem unes 30 hores de consum del m\u00f2bil i 20 de xarxes, ara en tenim m\u00e9s de 40 de m\u00f2bil i m\u00e9s de 30 de xarxes<\/p><\/blockquote>\n

En quin moment passa l’\u00fas de les xarxes socials de ser un entreteniment, una cosa divertida, un joc, una font d’informaci\u00f3 a ser nociu i dolent?<\/strong><\/p>\n

En el moment en qu\u00e8 Facebook principalment \u2013no nom\u00e9s Facebook, per\u00f2 \u00e9s la m\u00e9s gran\u2013 descobreix que els diners no estan en el contingut, que no el genera ella, sin\u00f3 que est\u00e0 en la quantitat de temps que ets capa\u00e7 de retenir l’usuari a la plataforma. A la plataforma tant li fa el contingut, l’important per a ella \u00e9s que tu estiguis all\u00e0 i no marxis. Aleshores la intenci\u00f3 de sociabilitat, d’obertura democr\u00e0tica, tot all\u00f2 amb que suposadament va n\u00e9ixer es desvirtua totalment. El problema que tenim \u00e9s que, com cada vegada ingressen nens m\u00e9s petits a la xarxa social, tota la socialitzaci\u00f3 que s’est\u00e0 fent \u00e9s a partir d’aquesta construcci\u00f3 de relaci\u00f3 i, com quan comences a fumar o beure molt d’hora crees l’addicci\u00f3, tens la necessitat d’estar dins. Quan arriben a la universitat estan tan enganxats que tot el seu m\u00f3n social gira al voltant de la pantalla.<\/p>\n

Plantejar que les xarxes que generen aquests problemes, aquesta depend\u00e8ncia, passin a mans p\u00fabliques, seria una soluci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Aquesta \u00e9s una de les propostes que fan te\u00f2rics molt importants, com Christian Fuchs: que hi hagi entitats p\u00fabliques que puguin regular i que siguin espais de sociabilitat. Aix\u00f2 no estaria malament, per\u00f2 com que no ser\u00e0 possible jo advocaria m\u00e9s per la regulaci\u00f3 de l’edat d’entrada dels nois a les xarxes. Que despr\u00e9s es pot burlar, s\u00ed, per\u00f2 en principi tu no pots comprar alcohol si no tens 18 anys. Que hi hagi algun pare que el deixi beure, val, per\u00f2 en general, si la norma social fos que \u00fanicament pots fer servir les xarxes quan ets m\u00e9s gran, aix\u00f2 evitaria un important risc de caure en la din\u00e0mica d’addicci\u00f3 a les xarxes.<\/p>\n

Quan els joves arriben a la universitat estan tan enganxats<\/em> que tot el seu m\u00f3n social gira al voltant de la pantalla<\/p><\/blockquote>\n

Quines xarxes s\u00f3n les m\u00e9s perilloses?<\/strong><\/p>\n

Sobretot les audiovisuals, per\u00f2 les que causen m\u00e9s problemes en relaci\u00f3 amb l’ansietat s\u00f3n Instagram, per la q\u00fcesti\u00f3 de l’aparen\u00e7a f\u00edsica, i l’\u00faltima que sembla que est\u00e0 generant molta addicci\u00f3 a determinats continguts relacionats amb el su\u00efcidi \u00e9s TikTok. Les que generen m\u00e9s impossibilitat de sortir-ne s\u00f3n aquestes dues.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s igual als Estats Units que a Espanya, Egipte o Bangla Desh?<\/strong><\/p>\n

No ho s\u00e9. No ho podem saber perqu\u00e8 no tenim dades d’altres pa\u00efsos, per\u00f2 sembla que la tend\u00e8ncia \u00e9s semblant a tot arreu. \u00c9s veritat que Facebook encara t\u00e9 la major quantitat d’usuaris de totes les xarxes socials i segueix creixent, poc per\u00f2 segueix creixent. Hi haur\u00e0 un salt qualitatiu a nivell generacional, perqu\u00e8 les dades ens indiquen que els nostres joves, excepte algun endarrerit, ja no usen Facebook. Aix\u00f2 s’anir\u00e0 traslladant a les noves, a d’altres, que s\u00f3n principalment Instagram i TikTok, que ha pujat molt des de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

En alguns pa\u00efsos del Sud o de l’est d’Europa, Facebook continua essent molt important<\/strong><\/p>\n

Exacte, s\u00ed. \u00c9s una cosa que no tenim controlada i no sabem per qu\u00e8 passa. En principi \u00e9s una xarxa social m\u00e9s est\u00e0tica, menys din\u00e0mica, per\u00f2 estudiants d’Erasmus que han anat a B\u00e8lgica, ens diuen que hi ha grups de Facebook i s’estranyen.<\/p>\n

Les empreses no fan cap mena d\u2019esfor\u00e7 per resoldre aquests problemes?<\/strong><\/p>\n

Cap.<\/p>\n

\"\"
\u00abLes plataformes han descobert que els diners no estan en el contingut sin\u00f3 en el temps que retenen l’usuari\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Nom\u00e9s els interessa els diners?<\/strong><\/p>\n

B\u00e0sicament s\u00ed. El llibre aquest del periodista que et comentava va per aquest cam\u00ed, de com aquestes plataformes fins i tot han facilitat la creaci\u00f3 de grups de pederastes, de posicionament radical en contra d’una minoria \u00e8tnica a determinats pa\u00efsos o han canalitzat genocidis fins i tot, com el de Myanmar el 2019, com va recon\u00e8ixer el mateix Facebook. Era l\u2019\u00fanica forma de connexi\u00f3 a internet que tenia el pa\u00eds i va permetre la gestaci\u00f3 del genocidi. Despr\u00e9s Facebook va demanar perd\u00f3 per\u00f2, \u00e9s clar, demanar perd\u00f3 quan han eliminat cent mil persones sembla una mica esc\u00e0s. Els documents que va filtrar una ex-treballadora de Facebook revelaven que l’empresa coneixia evidentment que genera addicci\u00f3 sobretot a les noies adolescents, que porta a tend\u00e8ncies de su\u00efcidi, etc\u00e8tera. No fan res.<\/p>\n

I despr\u00e9s hi ha l’odi, les xarxes socials com a vies de difusi\u00f3 d’amenaces, insults, mentides…<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. No \u00e9s l’objectiu principal de la nostra investigaci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s evident que a trav\u00e9s de les xarxes es canalitzen discursos que, normalment, amb un sistema medi\u00e0tic previ a la llibertat absoluta estaven molt m\u00e9s controlats. Afortunadament ten\u00edem un sistema medi\u00e0tic que posava fre a determinades informacions. Que ho feien b\u00e9, malament, millor? No ho s\u00e9, per\u00f2 almenys sabies que hi havia professionals de la informaci\u00f3 que eren com afiltres per evitar segons quines coses que s\u00f3n molt perilloses en general per a la democr\u00e0cia mateixa. El que s\u00ed que est\u00e0 demostrat en estudis cient\u00edfics \u00e9s que les conductes m\u00e9s polaritzades s\u00f3n les que tenen m\u00e9s \u00e8xit a les xarxes i les que premien l’algorisme perqu\u00e8 t’obliguen a estar m\u00e9s temps a la pantalla; i no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que et va radicalitzant. S’ha comprovat que, com m\u00e9s radical \u00e9s el missatge, m\u00e9s tens la intenci\u00f3 d’estar a la plataforma, b\u00e9 per donar m\u00e9s cops a l’adversari o b\u00e9 per reafirmar all\u00f2 que penses. Segueixes el joc i insultes, que \u00e9s el que fem b\u00e0sicament quan en teoria dialoguem a les xarxes socials. No hi ha di\u00e0leg possible.<\/p>\n

Les dues plataformes que generen m\u00e9s impossibilitat de sortir-ne s\u00f3n Instagram i TikTok<\/p><\/blockquote>\n

El problema \u00e9s als tel\u00e8fons m\u00f2bils, als ordinadors, a les tauletes?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 seria com parlar d’armes. El problema \u00e9s que les tingui Putin o que les tingui l’ONU? Per qu\u00e8 es fan servir? Se sol dir, en el debat actual, que si poses restriccions al tel\u00e8fon m\u00f2bil o a la tecnologia a les aules est\u00e0s posant portes al camp. El problema \u00e9s que l’\u00fas de pantalles i els m\u00f2bils se centra \u00fanicament en les xarxes socials. Si tu veiessis que estan mantenint converses amb els seus grups d’amics m\u00e9s enll\u00e0 del WhatsApp o fan servir el navegador per buscar informaci\u00f3 diries que hi ha la possibilitat que estiguin utilitzant la tecnologia per aprendre, fer intercanvis, descobrir el m\u00f3n, etc\u00e8tera. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. M\u00e9s del 70% del temps que estan a les xarxes socials no hi s\u00f3n intercanviant missatges amb un astrof\u00edsic que els est\u00e0 fent classes No, estan veient missatges i fent aquest scroll<\/em> infinit sense pausa. El problema no \u00e9s l’aparell sin\u00f3 l’\u00fas que se’n fa. Crec que la iniciativa de limitar el lliurament del tel\u00e8fon m\u00f2bil als nens fins almenys els 16 anys \u00e9s una bona iniciativa. Tamb\u00e9 crec que l’impuls de les conselleries d’educaci\u00f3 per eliminar el m\u00f2bil a prim\u00e0ria i intentar regular-lo a secund\u00e0ria \u00e9s bo. Voldr\u00edem que fos m\u00e9s estricte, per\u00f2 estan intentant fer-ho. Moltes de les escoles que hem visitat tenen aquesta voluntat. No es pot fer servir el tel\u00e8fon m\u00f2bil al pati, a les aules durant la jornada escolar ,i aix\u00f2 ha demostrat que efectivament milloren les relacions entre els nois, milloren les condicions de treball a l’aula, amb la qual cosa \u00e9s el moment adequat per a preguntar-nos si aquests aparells han d\u2019estar a la vida escolar. A m\u00e9s, hem demostrat amb estudis emp\u00edrics que quan els estudiants no tenen l\u2019ordinador al costat obtenen millors resultats acad\u00e8mics. Insistirem que el professor pugui decidir si es fan servir o no aquests dispositius a l’aula, fins i tot a la universitat.<\/p>\n

Al final del llibre es recullen les propostes del professor universitari Josep Burgaya per fer front a aquest problema. Podria resumir-les?<\/strong><\/p>\n

El resum s\u00f3n drets digitals. B\u00e0sicament, dos. El primer \u00e9s que l\u2019usuari sigui propietari del seu propi contingut. Quan tu cedeixes alguna cosa a Facebook no ets propietari de la seva explotaci\u00f3 i tampoc no et donen cap possibilitat de reclamar per alguna informaci\u00f3 que en surti. \u00c9s a dir, que tu siguis el propietari del teu espai perqu\u00e8 \u00e9s teu. I aix\u00f2 ha d’anar lligat al fet que siguis conscient del valor que tenen les teves dades. Les teves dades tenen valor i generen un negoci, doncs que et paguin per aix\u00f2. La consci\u00e8ncia que les teves dades tenen valor i que no les pots regalar \u00e9s una cosa que hem de treballar en conjunt. No \u00e9s veritat \u2013com diuen els nois\u2013 que les seves dades no interessin ning\u00fa, no \u00e9s veritat que no valguin res, perqu\u00e8 despr\u00e9s els preguntes per quants diners estarien disposats a abandonar les xarxes i et diuen que per milions d’euros.<\/p>\n

\"\"
\u201cCal trobar espais segurs on estar desconnectats sigui una cosa normal, no la raresa\u201d. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n

Que els donin diners perqu\u00e8 deixin les xarxes?<\/strong><\/p>\n

Pagar-los perqu\u00e8 se’n vagin. Alguns diuen que no les deixarien per cap quantitat i d’altres que per viure sense xarxes socials cinc milions estarien b\u00e9. Llavors s\u00ed que tenen valor, per\u00f2 despr\u00e9s cedeixen les seves dades sense cap mena de mirament. Aquest \u00e9s el primer dret, i el segon t\u00e9 a veure amb el dret a la desconnexi\u00f3, que trobar espais segurs on estar desconnectats sigui normal, no la raresa. Ara vas a un restaurant i no es pot fumar. Abans era normal fumar als restaurants. Doncs de la mateixa manera cal aconseguir espais lliures de connexi\u00f3.<\/p>\n

Limitar el tel\u00e8fon m\u00f2bil fins a almenys els 16 anys \u00e9s una bona iniciativa<\/p><\/blockquote>\n

Creu que guanyaran la batalla per aconseguir que les Nacions Unides incloguin el dret a la desconnexi\u00f3 a la seva Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans?<\/strong><\/p>\n

Hi ha almenys dos moviments que s\u00f3n rellevants. Als Estats Units, les grans empreses estan rebent moltes demandes de pares de fam\u00edlia organitzats, de fiscals, etc\u00e8tera, perqu\u00e8 aix\u00f2 s’est\u00e0 convertint en un problema que satura els serveis de salut. D\u2019altra banda, els pares s’estan adonant que aix\u00f2 va molt malament. Associacions com Adolesc\u00e8ncia Lliure de M\u00f2bils a Catalunya, per exemple, estan convencent molts pares que, almenys, s’endarrereixi el lliurament del m\u00f2bil i, com que ja no series l’\u00fanic inadaptat socialment sense m\u00f2bil a l’aula, els pares tindrien m\u00e9s armes per no lliurar-lo fins m\u00e9s endavant. A la societat catalana i espanyola hi ha pocs riscos que els nens pateixin algun tipus de viol\u00e8ncia als carrers, \u00e9s dif\u00edcil, i, per tant, no cal que tinguis un m\u00f2bil intel\u00b7ligent per comunicar-te amb els teus pares per anar de la casa al col\u00b7legi o a una activitat extraescolar.<\/p>\n

I amb els adults, qu\u00e8 fem? Tamb\u00e9 estem segrestats per les xarxes socials…<\/strong><\/p>\n

Fa cinc anys no hi havia cap esperan\u00e7a. La gent s\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant a adonar que reduir l\u2019espai d\u2019\u00fas dels tel\u00e8fons m\u00f2bils a casa, a les hores de menjar, etc\u00e8tera, millora la relaci\u00f3 familiar. Molts psic\u00f2legs estan convidant a ser valents. Si en algun moment els pares es van equivocar ja queda enrere. Com a pares ens equivoquem cada dia. Si et van donar el m\u00f2bil abans d’hora, traieu-lo.<\/p>\n

Quan els estudiants no tenen l’ordinador al costat obtenen millors resultats acad\u00e8mics<\/p><\/blockquote>\n

Difondrem aquesta entrevista per les xarxes socials. Farem malament?<\/strong><\/p>\n

M’agradaria que el periodisme tingu\u00e9s altres canals sanejats d’informaci\u00f3, perqu\u00e8 si no \u00e9s aix\u00ed estem competint amb tota la merda que hi ha a les xarxes socials. Oi que els farmac\u00e8utics no competeixen amb la merda? Estan en un lloc espec\u00edfic on vas per informaci\u00f3 m\u00e8dica. Si el periodisme no se separa de les xarxes socials, ser\u00e0 molt dif\u00edcil que tingui una possibilitat real de manteniment. Hi ha experi\u00e8ncies de mitjans petits i tamb\u00e9 grans, com El Pa\u00eds<\/em>, que estan construint comunitats d’usuaris que crec que ens alliberaran de les xarxes. De moment, haurem de promocionar el llibre a les xarxes, i no em sembla malament que ens doni una mica de publicitat per vendre’l, per\u00f2 cada dia m\u00e9s \u00e9s una contradicci\u00f3 que el periodisme estigui a les xarxes socials. A nivell \u00e8tic, jo, com a periodista, no vull estar en un lloc com \u00e9s X, dominat per alg\u00fa que est\u00e0 venent armes a Israel o comprant coltan a l’Argentina de Milei. I l’altre, m\u00e9s del mateix. El senyor Zuckerberg no \u00e9s cap panacea de la humanitat, \u00e9s alg\u00fa que est\u00e0 construint un b\u00fanquer per no veure ning\u00fa a Hawaii. Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que Cebri\u00e1n tampoc no era cap meravella.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Qu\u00e8 t\u00e9 de dolent que els joves i els adolescents es passin m\u00e9s de 30 hores setmanals a les xarxes socials? T\u00e9 de dolent que els genera molta ansietat. Humanament no estem programats per estar alimentant una \u00e0nsia de notificacions, una \u00e0nsia de ser fam\u00f3s en una plataforma, i aix\u00f2 vulnera una mica el que […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":39780,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[2554,53,2347],"class_list":["post-39824","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-mental","tag-joves-i-pantalles","tag-salut-mental","tag-xarxes-socials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39824","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39824"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39824\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/39780"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39824"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39824"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39824"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}