{"id":39831,"date":"2024-06-26T06:00:04","date_gmt":"2024-06-26T04:00:04","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35603"},"modified":"2024-06-26T06:00:04","modified_gmt":"2024-06-26T04:00:04","slug":"els-protagonistes-de-la-rehabilitacio-dels-addictes-a-les-drogues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/06\/26\/els-protagonistes-de-la-rehabilitacio-dels-addictes-a-les-drogues\/","title":{"rendered":"Els protagonistes de la rehabilitaci\u00f3 dels addictes a les drogues"},"content":{"rendered":"

En la resoluci\u00f3 42\/112, el 7 de desembre de 1987, l\u2019Assemblea General de les Nacions Unides va decidir celebrar el 26 de juny el Dia Internacional de la Lluita contra l\u2019\u00das Indegut i el Tr\u00e0nsit Il\u00b7l\u00edcit de Drogues per \u00abmostrar-ne la determinaci\u00f3 a refor\u00e7ar l\u2019actuaci\u00f3 i la cooperaci\u00f3 per assolir l\u2019objectiu d\u2019una societat internacional lliure del consum de drogues. Amb el suport cada any de particulars, comunitats i diverses organitzacions de tot el m\u00f3n, aquesta celebraci\u00f3 mundial t\u00e9 com a objectiu conscienciar sobre el greu problema que representen les drogues il\u00b7l\u00edcites per a la societat<\/em><\/strong>\u00bb.<\/p>\n

L\u2019Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) \u00e9s la responsable de la publicaci\u00f3 de l\u2019Informe Mundial sobre les Drogues, un document amb estad\u00edstiques clau i dades f\u00e0ctiques obtingudes a trav\u00e9s de fonts oficials amb un enfocament basat en la ci\u00e8ncia i la investigaci\u00f3. \u00abL\u2019impacte de les drogues \u00e9s complex i de gran abast. Per fer front a aquest problema \u00e9s imprescindible adoptar un enfocament basat en proves cient\u00edfiques que doni prioritat a la prevenci\u00f3 i al tractament<\/em><\/strong>\u00bb, es destaca a l\u2019informe. Analitzar i mostrar la realitat del que passava en un centre de rehabilitaci\u00f3 va ser el gra de sorra que va voler aportar un artista que, per coses del dest\u00ed, va acabar treballant a temps parcial com a responsable de neteja i de manteniment durant cinc anys.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Norma Editorial publica la novel\u00b7la gr\u00e0fica Fuerza. Notas desde un centro de rehabilitaci\u00f3n <\/em><\/strong>(2024)<\/strong><\/a>, amb gui\u00f3 i dibuix de Ferran Vidal, un treball de documentaci\u00f3 exhaustiu sobre el funcionament i les persones que interactuen en un Centre d\u2019Atenci\u00f3 i Seguiment (CAS) a les drogodepend\u00e8ncies, el qual el mateix autor situa a \u00abuna ciutat qualsevol<\/em><\/strong>\u00bb. L\u2019obra funciona com un documental, amb la descripci\u00f3 de la instal\u00b7laci\u00f3 i de les funcions de la instituci\u00f3, l\u2019especificaci\u00f3 del personal i la descripci\u00f3 somera dels seus llocs de treball, i una breu presentaci\u00f3, en algun cas amb una minientrevista, de moltes de les persones que van passar pel centre al llarg dels cinc anys en qu\u00e8 Vidal va treballar al CAS, essent ell mateix part del relat, com a fil conductor de la narraci\u00f3 en primera persona.<\/p>\n

La sinceritat de l\u2019autor \u00e9s fonamental per afavorir l\u2019empatia del lector, en posar-nos al seu lloc i compartir les seves emocions, que van evolucionant en revelar-se tot un univers desconegut per a la gran majoria de la poblaci\u00f3, i que s\u2019anir\u00e0 exposant magistralment en les p\u00e0gines de la novel\u00b7la gr\u00e0fica. Un desconeixement que ho era per al mateix dibuixant quan es va incorporar al lloc de treball a l\u2019inici del relat, cosa que afavoreix, a priori<\/em>, l\u2019exposici\u00f3 de prejudicis i estereotips compartits per tots i creats per un marc mental que la societat (a trav\u00e9s de not\u00edcies o de la ficci\u00f3) ha constru\u00eft al llarg de les darreres d\u00e8cades. Uns prejudicis que li van arribar a fer pensar, el primer dia de feina, que no en sortiria viu, quan la realitat ha estat molt diferent, encara que amb una realitat que no t\u00e9 res a envejar, evidentment.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

De fet, ja a les primeres vinyetes ens adverteix que el CAS amb prou feines est\u00e0 senyalitzat des de l\u2019exterior, actuant amb dissimulaci\u00f3 per evitar protestes ve\u00efnals, s\u2019ent\u00e9n, per exemple, perqu\u00e8 no baixin els preus dels pisos del seu voltant. Aix\u00f2 \u00e9s el que passa quan mana el mercat en les decisions que prenem. I no som conscients dels falsos estereotips que moltes vegades ens ha creat la ficci\u00f3. \u00c9s demolidora una p\u00e0gina plena de retrats de diferents persones, i l\u2019autor ens pregunta als lectors si ens podem imaginar quina de totes aquestes persones podria ser drogodependent i les veiem de tots els g\u00e8neres, proced\u00e8ncies, edats i classes socials. La resposta \u00e9s contundent: absolutament qualsevol.<\/p>\n

El centre descrit a Fuerza<\/em> tracta centenars de pacients a l\u2019any (per desgr\u00e0cia, la taxa de mortalitat \u00e9s molt alta en aquest col\u00b7lectiu), per\u00f2, sobretot, es concentra en quatre grans tipus: els hero\u00efn\u00f2mans, els coca\u00efn\u00f2mans, els alcoh\u00f2lics i els addictes a la marihuana. I tots ells, juntament amb el personal del centre, s\u00f3n els protagonistes d\u2019aquesta hist\u00f2ria que tracta de comprendre els motius (molt variats) de com caus a la droga i tot el que suposa des de tots els punts de vista, tamb\u00e9 en el proc\u00e9s de rehabilitaci\u00f3: emocional i f\u00edsic, familiar i social, laboral i econ\u00f2mic. I ja sab\u00edem, tamb\u00e9 per la ficci\u00f3, gr\u00e0cies al fam\u00f3s Dr. House, interpretat per l\u2019actor Hugh Laurie a la m\u00edtica s\u00e8rie hom\u00f2nima, pel lema que ens repetia a cada episodi, que tots els malalts \u00abmenteixen<\/em><\/strong>\u00bb\u2026 absolutament tots, el que fa, de vegades, que la rehabilitaci\u00f3 sigui m\u00e9s complicada.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Vidal denuncia a la novel\u00b7la gr\u00e0fica que al CAS on treballa, per no haver-hi, no hi ha ni bol\u00edgrafs per escriure. Una constant del seu discurs \u00e9s evidenciar la manca de recursos de manera perenne en un centre de servei p\u00fablic per\u00f2 de gesti\u00f3 privada. Al documental Sicko<\/em><\/strong> (2007)<\/strong><\/a>, dirigit de forma despietada per Michael Moore, un cineasta destacat per utilitzar les seves produccions per denunciar diversos aspectes de la societat, es posa la diana en el sistema privat de salut dels Estats Units, mostrant el mercantilisme associat a la salut i la dificultat de poder accedir a un sistema de salut de qualitat i universal. El relat \u00e9s esgarrif\u00f3s durant les dues hores del metratge.<\/p>\n

El documental comen\u00e7a amb un fuster que perd dos dits en un accident de treball i a l\u2019hospital posen un preu a cada dit i, com que nom\u00e9s li arriben els estalvis per a un, el ferit ha de triar quin dit se li cus. I aquesta \u00e9s la primera hist\u00f2ria de molts casos narrats. De fet, encara \u00e9s m\u00e9s dantesc veure les declaracions d\u2019una metgessa que reconeixia en un judici que es penedia de denegar multitud de serveis hospitalaris a malalts de tota mena, cosa que provocava uns milionaris beneficis a les grans companyies de serveis de salut nord-americanes. A canvi, se li recompensava amb un sou de sis xifres en reconeixement a la seva implicaci\u00f3. En els pacients, en molts casos, la denegaci\u00f3 suposava la mort.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A Sicko<\/em>, Moore es pregunta per qu\u00e8 la sanitat \u00e9s privada i no ho s\u00f3n els bombers, les biblioteques, les forces armades o la policia als Estats Units. No sembla que no ho siguin per un car\u00e0cter comunista del pa\u00eds, sin\u00f3 pel negoci impl\u00edcit en la privatitzaci\u00f3 d\u2019un servei essencial, en part estimulat per uns pol\u00edtics que des dels anys setanta van promoure un model que potenciava les assegurances privades, per a l\u2019enriquiment d’unes companyies que acabaven contractant aquests pol\u00edtics al cap del temps, amb sous milionaris. Paraula de Moore, amb evid\u00e8ncies exposades al documental.<\/p>\n

La realitat \u00e9s que, si privatitzes un servei p\u00fablic i se segueix donant aquest servei des del sector privat, els ingressos surten igualment de l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic. Si aconseguim augmentar els ingressos o baixar les despeses o les dues coses alhora, els beneficis de les empreses privades que gestionen serveis p\u00fablics augmenten. Si els ingressos es mantenen estables, l\u2019\u00fanica manera d\u2019augmentar els beneficis \u00e9s controlar les despeses fins al detall i, en la mesura del possible, disminuir-les. D\u2019aqu\u00ed sorgeixen la majoria de les limitacions que es troben aquest tipus de centres que, recordem, \u00e9s de servei p\u00fablic, per\u00f2 de gesti\u00f3 privada.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Ferran Vidal<\/a> realitza un treball portent\u00f3s de documentaci\u00f3 i narraci\u00f3, combinant diverses t\u00e8cniques que compaginen la historieta, la il\u00b7lustraci\u00f3 i la pintura, les tres especialitats que, juntament amb l\u2019escultura, s\u00f3n la base de la seva producci\u00f3 art\u00edstica. Utilitza el llapis amb un tra\u00e7 expressionista estranyament realista, amb una composici\u00f3 de la p\u00e0gina experimental a cada escena, amb una gran c\u00e0rrega pedag\u00f2gica. El seu valor art\u00edstic va ser reconegut en el seu moment; el projecte Fuerza. Notas desde un centro de rehabilitaci\u00f3n<\/em> va permetre al seu autor guanyar el VI Premi de Novel\u00b7la Gr\u00e0fica Social Divina Pastora en la seva edici\u00f3 del 2018 (s\u00ed, han llegit b\u00e9, cosa que dona una idea de l\u2019esfor\u00e7 creatiu i editorial i la dificultat que suposa fer i publicar una obra d\u2019aquest tipus al nostre pa\u00eds). El premi, promogut per la Fundaci\u00f3 Divina Pastora, t\u00e9 l\u2019objectiu de fomentar la conscienciaci\u00f3 ciutadana a trav\u00e9s del dibuix a la novel\u00b7la gr\u00e0fica com a mitj\u00e0 art\u00edstic d\u2019expressi\u00f3.<\/p>\n

La precarietat laboral al sector del c\u00f2mic va portar l\u2019artista a la cua de l\u2019atur i, d\u2019aqu\u00ed, a un treball en un CAS. I el seu talent i la seva capacitat d\u2019observaci\u00f3 mentre feia aquesta inesperada i no desitjada tasca ha perm\u00e8s que puguem tenir una obra d\u2019aquest tipus a les nostres mans. Moore, al seu documental Sicko<\/em>, afirmava de manera categ\u00f2rica que \u00abuna societat es pot jutjar per la manera com tracta els seus membres m\u00e9s desafavorits<\/em><\/strong>\u00bb. Pel que apreciem a l\u2019obra de Fuerza<\/em>, es mereixen un monument tot el personal del CAS. I, probablement tamb\u00e9, totes les persones que han ajudat d\u2019una manera o altra que aquesta novel\u00b7la gr\u00e0fica s\u2019hagi publicat, comen\u00e7ant, \u00e9s clar, pel nostre respecte al seu autor i acabant, potser, pels lectors que la comprin. No us oblideu d\u2019abra\u00e7ar-vos.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la resoluci\u00f3 42\/112, el 7 de desembre de 1987, l\u2019Assemblea General de les Nacions Unides va decidir celebrar el 26 de juny el Dia Internacional de la Lluita contra l\u2019\u00das Indegut i el Tr\u00e0nsit Il\u00b7l\u00edcit de Drogues per \u00abmostrar-ne la determinaci\u00f3 a refor\u00e7ar l\u2019actuaci\u00f3 i la cooperaci\u00f3 per assolir l\u2019objectiu d\u2019una societat internacional lliure […]<\/p>\n","protected":false},"author":335,"featured_media":39796,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2756],"tags":[101,2757,258],"class_list":["post-39831","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-addiccions","tag-addiccions","tag-dia-internacional-de-la-lluita-contra-lus-indegut-i-el-transit-illicit-de-drogues","tag-drogues"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39831","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/335"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39831"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/39831\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/39796"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=39831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=39831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}