Darrerament s’ha incrementat l’atenci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 i de les xarxes socials per la vitamina D. Sovint fent-se ress\u00f2 d’eventuals efectes beneficiosos d’aquesta subst\u00e0ncia sobre la salut, encara que tamb\u00e9 es poden trobar reportatges menys temptadors. Informacions basades en nombrosos articles publicats en revistes m\u00e8diques i cient\u00edfiques al respecte.\u00a0 Investigacions que majorit\u00e0riament denuncien un d\u00e8ficit generalitzat de vitamina D de tal magnitud que ho caracteritzen com a pand\u00e8mia. Tot plegat, genera expectatives pel que fa a la determinaci\u00f3 de la concentraci\u00f3 s\u00e8rica de la 25 hidroxy vitamin D entre el cl\u00ednics i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels resultats, la prescripci\u00f3 de suplements vitam\u00ednics espec\u00edfics.<\/p>\n
Segons Joan Ram\u00f3n Laporte, a Espanya l’any 2022, nom\u00e9s en l’\u00e0mbit de la sanitat p\u00fablica es van prescriure 20 milions d’envasos de vitamina D amb un cost superior als 200 milions d’euros. I a Catalunya un 6’5% dels pacients atesos a l’Institut Catal\u00e0 de la Salut van ser objecte de la determinaci\u00f3 s\u00e8rica d’aquesta subst\u00e0ncia amb unes 275.000 proves anal\u00edtiques.<\/a><\/p>\n El que denominem vitamina D \u00e9s, en realitat, un conjunt de compostos liposolubles entre els que destaquen el colecalciferol (D3) i l’ergocalciferol(D2). La vitamina D3 \u00e9s produ\u00efda a la pell a partir del 7-deshidrocolesterol (derivat del colesterol) per acci\u00f3 dels raigs UVB (290-310 nm) de la llum solar, mentre que la vitamina D2 es produeix a les plantes, als fongs i als llevats per la irradiaci\u00f3 solar a partir de l’ergosterol. Totes dues son inactives biol\u00f2gicament per la qual cosa experimenten una s\u00e8rie de transformacions metab\u00f2liques que s\u00f3n les responsables de les funcions de la vitamina D a l’organisme.<\/p>\n Un dels metab\u00f2lits biol\u00f2gicament actius \u00e9s el calcidiol o 25-hidroxivitamina D, produ\u00eft al fetge a partir d’ambdues formes, provinguin dels aliments o de la pell. Almenys alguns dels mecanismes d’acci\u00f3 de la vitamina D corresponen al model cl\u00e0ssic d’una hormona esteroide. El manteniment de l’home\u00f2stasi de calci i f\u00f2sfor \u00e9s el rol fisiol\u00f2gic m\u00e9s clar de la vitamina D, per la qual cosa la seva funci\u00f3 m\u00e9s ben coneguda \u00e9s l’exercida sobre el metabolisme ossi. Per aix\u00f2 les defici\u00e8ncies de la vitamina D s’associen amb problemes esquel\u00e8tics, com ara el raquitisme, l’osteomal\u00e0cia, l’osteop\u00e8nia i l’osteoporosi.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, en identificar-se receptors cel\u00b7lulars dels metab\u00f2lits de la vitamina D en 30 tipus de c\u00e8l\u00b7lules diferents (del sistema immune, endocr\u00ed, neuromuscular, hematopo\u00e8tic, pell i c\u00e8l\u00b7lules tumorals),s’ha intu\u00eft que pot jugar altres funcions importants pel manteniment de la salut. Unes expectatives que generen molta activitat investigadora i que proporcionen molt material a les revistes cient\u00edfiques per\u00f2 que, fins al moment, no han proporcionat proves prou s\u00f2lides com per assumir-les pr\u00e0cticament.<\/p>\n Una recerca que, com \u00e9s l\u00f2gic, paral\u00b7lelament promou la determinaci\u00f3 de les concentracions de la vitamina D en les poblacions humanes. Unes concentracions que cal classificar com a normals i anormals, particularment si es consideren deficients, per poder-les associar als eventuals efectes ben\u00e8fics, profil\u00e0ctics o terap\u00e8utics, del suplements.<\/p>\n I el cas \u00e9s que, majorit\u00e0riament, s’assumeixen com a criteris de classificaci\u00f3 els de la Societat d’Endocrinologia Americana, segons la qual una concentraci\u00f3 s\u00e8rica de 25 hidroxivitamina D < 20ng\/ml (50mmol\/l) cal considerar-la deficient, mentre que entre 20ng\/ml i 30ng\/ml (72,5mmol\/l) seria una quantitat insuficient. Valors que van adoptar basant-se en un dictamen\u00a0 de l’Institut de Medicina del 2011 que va mer\u00e8ixer un aclariment al New England per part de l’equip de la Joanna Manson, epidemi\u00f2loga i endocrin\u00f2loga de Harvard, advertint de la mala interpretaci\u00f3 de les consideracions dels autors del dictamen, perqu\u00e8 el dintell o punt de tall adoptat per la societat d’endocrinologia era molt probablement excessiu.<\/p>\n