{"id":41895,"date":"2024-07-04T06:00:41","date_gmt":"2024-07-04T04:00:41","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35674"},"modified":"2024-07-04T06:00:41","modified_gmt":"2024-07-04T04:00:41","slug":"la-sindrome-de-limpostor-com-a-malaltia-laboral-de-lartista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/07\/04\/la-sindrome-de-limpostor-com-a-malaltia-laboral-de-lartista\/","title":{"rendered":"La s\u00edndrome de l’impostor com a malaltia laboral de l’artista"},"content":{"rendered":"

Les professores de la Ge\u00f2rgia State University, la Dra. Pauline Rose Clance i la Dra. Suzanne Imes, van publicar un article a finals dels anys setanta amb el resultat d’una investigaci\u00f3 realitzada durant un lustre, on revelaven quelcom sorprenent. The Imposter Phenomenon in High Achieving Women: Dynamics and Therapeutic Intervention<\/em> (El fenomen de l’impostor en les dones d’alt rendiment: Din\u00e0mica i Intervenci\u00f3 Terap\u00e8utica<\/em>, 1978)<\/a> es publicava en una revista especialitzada en difondre teories, investigaci\u00f3 i pr\u00e0ctica de la psicoter\u00e0pia, en concret, el text de les cient\u00edfiques se centrava en un treball que englobava psicoter\u00e0pia individual, grups internacionals tem\u00e0tics i classes universit\u00e0ries, especialment centrat en 150 dones de gran \u00e8xit professional. \u00abNo obstant, malgrat els seus t\u00edtols obtinguts, honors acad\u00e8mics, \u00e8xits alts en ex\u00e0mens estandarditzats, elogis i reconeixement professional de col\u00b7legues i autoritats respectades, aquestes dones no experimenten una sensaci\u00f3 interna d’\u00e8xit. Es consideren \u00abimpostores\u00bb. Les dones que experimenten el fenomen de l’impostor mantenen una forta creen\u00e7a que no s\u00f3n intel\u00b7ligents; de fet, estan conven\u00e7uts que han enganyat qualsevol que pensi el contrari<\/em><\/strong>\u00bb, afirmaven les dues professores en les seves conclusions.<\/p>\n

El concepte \u00abs\u00edndrome de l’impostor<\/em><\/strong>\u00bb \u00e9s proposat per primera vegada a l’\u00e0mbit acad\u00e8mic en aquest article, i fa refer\u00e8ncia al fenomen psicol\u00f2gic en qu\u00e8 la persona se sent incapa\u00e7 d’internalitzar els seus \u00e8xits i, per tant, pateix una por persistent de ser descoberta com un frau. L’estudi original es va centrar espec\u00edficament en dones: \u00abCertes din\u00e0miques familiars primerenques i la posterior introjecci\u00f3 d’estereotips de rols sexuals a la societat semblen contribuir significativament al desenvolupament del fenomen de l’impostor<\/em><\/strong>\u00bb, afirmen Clance i Imes. Estudis posteriors tamb\u00e9 van identificar els mateixos s\u00edmptomes en el cas dels homes amb grans \u00e8xits professionals, encara que en percentatges inferiors i no exactament provocat pels mateixos factors, evidentment, especialment, els relacionats amb el g\u00e8nere.<\/p>\n

I, recentment, s’han realitzat investigacions que evidencien la pres\u00e8ncia d’aquesta s\u00edndrome amb una gran prevalen\u00e7a en els joves, on destaquen els treballs de Chayer i Bouffard Relations between impostor feelings and upward and downward identification and contrast among 10- To 12-year-old students<\/em> [Relacions entre sentiments d’impostor i identificaci\u00f3 i contrast ascendents i descendents entre estudiants de 10 a 12 anys<\/em>], 2010<\/a>), aplicat a infants d’entre 10 i 12 anys, i els treballs de la Dra. Mioara Cristea a la Heriot Watt University (UK) (Are children impostors? The prevalence of the Impostor Syndrome among school children<\/em> [S\u00f3n els nens impostors? La prevalen\u00e7a de la s\u00edndrome de l’impostor entre els escolars<\/em>], 2021<\/a>).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En el cas dels artistes, la s\u00edndrome de l’impostor pot tenir un impacte superior per la seva condici\u00f3 impl\u00edcita: no ser professions estandarditzades o, de vegades, reconegudes socialment. I pot ser molt greu, ja que una de les conseq\u00fc\u00e8ncies pot ser disminuir la capacitat de c\u00f3rrer riscos, per la qual cosa l\u2019autor pot arribar a crear per sota del seu potencial. I aix\u00f2 ho saben molt b\u00e9 els autors de c\u00f2mics, que cont\u00ednuament han de donar explicacions addicionals quan alg\u00fa els pregunta a qu\u00e8 es dediquen, com si ser autor de c\u00f2mics no fos una professi\u00f3 o com si no en poguessin viure. Si ets jove, dona i destaques amb els primers c\u00f2mics, el c\u00f2ctel pot resultar mortal, literalment. L’impacte sobre la salut mental de l’autora pot ser considerable, i m\u00e9s si ja t\u00e9 una situaci\u00f3 de partida delicada.<\/p>\n

Zoe Thorogood \u00e9s una jove brit\u00e0nica nascuda el 1998 que va decidir documentar sis mesos de la seva vida \u2013entre juliol i desembre del 2021\u2013 i ho va publicar onze mesos despr\u00e9s en forma de novel\u00b7la gr\u00e0fica amb el t\u00edtol S’hi est\u00e0 molt sola al centre de la Terra<\/em> (It’s Lonely at the Centre of the Earth<\/em>, 2022)<\/strong>, publicat l’abril del 2024 per Norma Editorial, en edici\u00f3 en castell\u00e0<\/a> i catal\u00e0<\/a>, amb traducci\u00f3 de Gema Moraleda i de Laura Obradors Noguera, respectivament. La revista Forbes la va seleccionar com una de les deu millors novel\u00b7les gr\u00e0fiques de l’any 2022 als Estats Units (on es va publicar a la seva primera edici\u00f3), i pocs mesos despr\u00e9s era nominada a dos Premis Eisner en la seva 35a edici\u00f3 (un dels m\u00e9s prestigiosos a nivell internacional), en les categories de Millor Obra Autobiogr\u00e0fica i Millor Autor Complet (els dos premis els guanyaria, finalment, Kate Beaton, per la novel\u00b7la gr\u00e0fica Patos<\/em><\/a>, publicada per Norma Editorial en castell\u00e0). Aquest mateix any, Thorogood tamb\u00e9 estava nominada en tres categories m\u00e9s, per la seva participaci\u00f3 com a dibuixant a Joe Hill’s Rain<\/em> (2022)<\/a>, encara in\u00e8dita al nostre pa\u00eds. I va guanyar una sisena nominaci\u00f3 en aquest esdeveniment, el Russ Manning Promising Newcomer Award (el Premi al nouvingut prometedor), atorgat el 21 de juliol de 2023. Un reconeixement espectacular al seu talent\u2026 tot i que ella cregui que no s’ho mereixi.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Zoe Thorogood, amb vint-i-quatre anys acabats de fer en aquell moment, amb cinc era l’autor amb m\u00e9s nominacions en aquesta edici\u00f3 dels Premis Eisner (r\u00e8cord absolut per a una primera nominaci\u00f3), tot un presagi d’una carrera brillant al davant\u2026 si ella vol, \u00e9s clar. La novel\u00b7la gr\u00e0fica per la qual estava nominada com a autora completa (dibuix i gui\u00f3) i obra autobiogr\u00e0fica est\u00e0 concebuda com un experiment creatiu, per la multitud de propostes visuals i refer\u00e8ncies que cont\u00e9, per\u00f2, sobretot, \u00e9s un treball d’extrema generositat en explicar-nos la seva intimitat m\u00e9s vulnerable, els seus pensaments m\u00e9s privats\u2026 i la suposada male\u00efda her\u00e8ncia gen\u00e8tica.<\/p>\n

Thorogood reconeix a l’interior de la novel\u00b7la gr\u00e0fica que pateix depressi\u00f3 su\u00efcida des dels catorze anys, i intu\u00efm pel relat que pot tenir relaci\u00f3 amb la depressi\u00f3 que ha patit la seva mare durant tota la vida. La narraci\u00f3 \u00e9s d’una gran sinceritat, escrita i dibuixada sense cap mena de prejudici, amb la naturalitat de qui explica realment el que li est\u00e0 passant. No \u00e9s un invent, i avisa el lector al primer full de la novel\u00b7la gr\u00e0fica amb el text seg\u00fcent: \u00abAquest llibre inclou reflexions personals i descripcions d’intents de su\u00efcidi i autolesi\u00f3. Encara que espero que sigui un consol per a algunes persones, el contingut pot provocar emocions negatives. Si us plau, llegeix-lo en un lloc agradable i recorda que el sol sempre surt cada dia. Gr\u00e0cies<\/em><\/strong>\u00bb. \u00c9s un av\u00eds important per al lector, perqu\u00e8 compleix amb escreix l’advertiment.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Si torneu a llegir la nota de l’autor veureu que est\u00e0 escrita de forma preventiva i transpira un missatge positiu. \u00c9s important aquesta intencionalitat perqu\u00e8 la pr\u00f2pia autora ens mostra com s’adona progressivament que la seva obra t\u00e9 un impacte en els seus lectors, i que aquests poden ser un nombre elevat (\u00abTu saps qu\u00e8 \u00e9s dibuixar per a molta gent?<\/em><\/strong>\u00bb, li indica a una amiga en una de les vinyetes). En una de les p\u00e0gines escriu un cop i un altre una de les frases que m\u00e9s li repeteixen els aficionats en un festival de c\u00f2mic quan s’hi dirigeixen perqu\u00e8 els signi l’exemplar de la seva primera novel\u00b7la gr\u00e0fica: \u00abEm sento identificat<\/em><\/strong>\u00bb. Com de fort has de ser per adonar-te de la responsabilitat que tens a les teves mans? En realitat, li agraeixen que es mostri tal com \u00e9s: \u00abEns agrada que no et pintis com una bona persona<\/em><\/strong>\u00bb, afirma una fan an\u00f2nima quan la reconeixen en una cafeteria.<\/p>\n

Thorogood explica breument la seva experi\u00e8ncia assistint a centres de salut mental des de l’adolesc\u00e8ncia, i denuncia la manca de recursos. I sembla que sap b\u00e9 de qu\u00e8 parla despr\u00e9s de diversos intents de su\u00efcidi, sense que aquests siguin descrits amb detall. No ens interessa la morbositat, s\u00ed les emocions que estava sentint, que eren molt intenses especialment en una \u00e8poca que era intensa per a tothom tamb\u00e9. Ens referim, evidentment, als efectes sobre la salut mental provocats pel confinament del 2020 associat a la pand\u00e8mia de la covid-19. Zoe explica com va preparar un projecte d’una primera novel\u00b7la gr\u00e0fica completa (fins aquell moment era coneguda per un webc\u00f2mic autobiogr\u00e0fic autopublicat i gratu\u00eft a internet), i quan va aconseguir una editorial brit\u00e0nica per publicar-la, el repte creatiu va suposar un any d’enclaustrament en solitud en el seu petit apartament, per completar l\u2019obra en la seva totalitat. Quan va estar acabada i va aconseguir publicar-la (el setembre d’aquell any fat\u00eddic), el m\u00f3n estava confinat al seu voltant i va seguir, un altre any m\u00e9s, tancada a casa sense sortir, sola. Aquesta novel\u00b7la gr\u00e0fica, que descriu sis mesos \u2013entre el juliol i el desembre del 2021\u2013 recull part de les experi\u00e8ncies viscudes l’any anterior, tamb\u00e9 els elogis rebuts per aquesta primera obra i l\u2019impacte que li va suposar.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En una escena de S’hi est\u00e0 molt sola al centre de la terra<\/em>, quan arriba a la duana d’un aeroport dels Estats Units per un viatge privat, li pregunten a qu\u00e8 es dedica, i la resposta \u00e9s representativa dels s\u00edmptomes de la s\u00edndrome de l’impostor: \u00abDoncs als c\u00f2mics, pel que sembla<\/em><\/strong>\u00bb. En aquell instant, segon semestre del 2021, era reconeguda per molts experts del sector com \u00abel futur del c\u00f2mic<\/em><\/strong>\u00bb, tal qual. I tot gr\u00e0cies a l’\u00e8xit de la seva primera novel\u00b7la gr\u00e0fica completa: La inevitable ceguera de Billie Scott<\/em> (The impending blindness of Billie Scott<\/em>, 2020)<\/a>, publicada en castell\u00e0 el novembre del 2023 per Reservoir Books, amb traducci\u00f3 de Juan Naranjo, una obra que li va permetre con\u00e8ixer a trav\u00e9s de les xarxes socials l’amic \u00abvirtual\u00bb a qui visitaria (resulta significatiu com l’autora dibuixa l’instant en qu\u00e8 ella mateixa veu la seva obra a la prestatgeria de l’apartament de l’amfitri\u00f3).<\/p>\n

Aquesta primera novel\u00b7la gr\u00e0fica no \u00e9s autobiogr\u00e0fica, encara que llegint la segona ara sabem que la protagonista hi inclou moltes coses, pel que fa al seu comportament i la seva relaci\u00f3 amb els altres, i per experi\u00e8ncies vitals concretes. En una de les moltes xerrades que t\u00e9 amb la seva consci\u00e8ncia i amb ella mateixa amb diferents edats de l’\u00faltima d\u00e8cada a la segona novel\u00b7la gr\u00e0fica, reconeix que les dues obres sembla que tenen la mateixa trama: \u00abPersones trencades cam\u00ed de l’autodescobriment<\/em><\/strong>\u00bb. En el cas de la protagonista d\u2019aquesta primera novel\u00b7la gr\u00e0fica, la jove il\u00b7lustradora Billie Scott, no nom\u00e9s ser\u00e0 intens aquest cam\u00ed cap a l\u2019autodescobriment, sin\u00f3 que hi ha un compte enrere d\u2019extrem dramatisme. Despr\u00e9s d’un cop al cap a les primeres p\u00e0gines, la protagonista de la hist\u00f2ria descobreix que perdr\u00e0 la vista en poques setmanes, just quan acaba d’aconseguir un enc\u00e0rrec per a la primera exposici\u00f3 de quadres en una galeria d’art. Comprendr\u00e0, inevitablement, la seva limitaci\u00f3 per transcendir al m\u00f3n de l’art. Curiosament, la idea li va sorgir quan, amb dinou anys, va tenir un problema de visi\u00f3 i li van dir que podia haver perdut la vista si no hagu\u00e9s anat a l’oftalm\u00f2leg a temps.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquesta primera novel\u00b7la gr\u00e0fica va ser la seva consagraci\u00f3 internacional. La va ajudar a consolidar un estil propi que ha pogut exportar a altres enc\u00e0rrecs com a dibuixant (ella mateixa reconeix que treballar amb el gui\u00f3 d’un altre autor li permet refugiar-se en el m\u00f3n d’una altra persona, en certa manera, alliberant-la), i \u00e9s la llavor de la segona novel\u00b7la gr\u00e0fica, obertament autobiogr\u00e0fica. A les dues obres s’aprecia un sentit de l’humor peculiar, que contrasta amb alguns moments d’extrem dramatisme, cosa que suposa un alleujament per a la lectura, com si busqu\u00e9s cont\u00ednuament la complicitat i la comprensi\u00f3 del lector. Riem i plorem amb ella, mentre l’acompanyem en el seu proc\u00e9s de creaci\u00f3 peculiar, mentre ens interpel\u00b7la de vegades, trencant la quarta paret de tant en tant.<\/p>\n

La s\u00edndrome de l’impostor t\u00e9 unes ter\u00e0pies associades com proposen les mateixes autores que la van definir, per\u00f2 no \u00e9s a la llista de malalties mentals. I, per descomptat, tampoc no \u00e9s una malaltia laboral. Els autors de c\u00f2mic no poden sol\u00b7licitar la baixa per aquest concepte\u2026 si \u00e9s que es poguessin permetre estar de baixa, \u00e9s clar. De moment, agra\u00efm a l’autora, a Zoe Thorogood, la seva capacitat per complir amb escreix l’objectiu que s’havia marcat inicialment: \u00abConvertir la tinta en emocions que els altres puguin entendre i sentir<\/em><\/strong>\u00bb, perqu\u00e8 la representaci\u00f3 importa i ajudar\u00e0 a molts lectors, encara que no siguin artistes. Per aix\u00f2 li desitgem que arribi a aquesta felicitat per la que tant es pregunta: \u00abPer qu\u00e8 no puc ser feli\u00e7?<\/em><\/strong>\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Norma Editorial publica la novel\u00b7la gr\u00e0fica \u00abS\u2019hi est\u00e0 molt sola al centre de la Terra\u00bb, de Zoe Thorogood, una hist\u00f2ria autobiogr\u00e0fica sobre els seus problemes de salut mental, especialment agreujats arran de l\u2019\u00e8xit de la seva primera publicaci\u00f3, \u00abLa inevitable ceguera de Billie Scott\u00bb, editada per Reservoir Books.<\/p>\n","protected":false},"author":335,"featured_media":41880,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[222],"tags":[53,2762],"class_list":["post-41895","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-mental","tag-salut-mental","tag-sindrome-de-limpostor"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41895","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/335"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=41895"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41895\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/41880"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=41895"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=41895"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=41895"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}