{"id":41898,"date":"2024-07-05T06:00:08","date_gmt":"2024-07-05T04:00:08","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35709"},"modified":"2024-07-05T06:00:08","modified_gmt":"2024-07-05T04:00:08","slug":"soc-mare-i-no-puc-lluitar-tota-lestona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/07\/05\/soc-mare-i-no-puc-lluitar-tota-lestona\/","title":{"rendered":"Soc mare i no puc lluitar tota l\u2019estona"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
| GettyImages<\/figcaption><\/figure>\n

Aixeco la m\u00e0 perqu\u00e8 s\u00ed, soc una d\u2019aquelles persones a qui la sang li bull quan una injust\u00edcia s\u2019albira entre el paisatge i, talment com faria Agustina d\u2019Arag\u00f3, s\u2019abraona sobre la metxa, per encendre-la. Si alg\u00fa, al metro, no li cedeix el seient a una dona gran o a una dona embarassada, poso el crit al cel i, si cal faig aixecar l\u2019insensible de torn \u2014que, segons la meva experi\u00e8ncia, sempre acostuma a ser un home\u2014 amb una estrebada de bra\u00e7.\u00a0<\/span><\/p>\n

Quan l\u2019embarassada vaig ser jo, per\u00f2, vaig quedar-me dempeus en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3. Em va dur un temps entendre que no \u00e9s que, de cop i volta, m\u2019entr\u00e9s una timidesa atro\u00e7, sin\u00f3 que comen\u00e7ava a carregar cada vegada amb m\u00e9s responsabilitats, emocions i pensaments circulars com per estar defensant la trinxera tota l\u2019estona. Moltes vegades estava cansada, per\u00f2 seguia culpant-me per no reivindicar all\u00f2 just quan tenia al davant tot el contrari.<\/span><\/p>\n

Fa uns dies, vam patir tres accidents dom\u00e8stics seguits que ens van fer passar per Urg\u00e8ncies tres cops en una mateixa setmana. L\u2019endem\u00e0 de la darrera visita est\u00e0vem, \u00f2bviament, derrotats. Vam pujar a un autob\u00fas per la porta del davant i la parella que hi havia al passad\u00eds no es va apartar per deixar-nos passar cap a la zona on es pot aparcar el carret \u2014aix\u00f2, si no ve alg\u00fa en cadira de rodes, que si ve, et fots\u2014. Jo els havia d\u2019haver dit alguna cosa per\u00f2 estava tan cansada, tan mentalment esgotada i tan farta que els vaig mirar, vaig veure un forat a la meva esquerra i em vaig asseure sobre l\u2019estructura que salva la roda de l\u2019autob\u00fas. Tranquil\u00b7la. En pau.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 aquesta calma no duraria perqu\u00e8, a la seg\u00fcent parada, va pujar una dona que va trigar tres segons a dir-me:\u00a0<\/span><\/p>\n

\u2014Aqu\u00ed, al passad\u00eds, no t\u2019hi pots estar.<\/span><\/p>\n

\u2014Ja, per\u00f2 \u00e9s que no em deixen passar.\u00a0<\/span><\/p>\n

Jo nom\u00e9s volia plorar.<\/span><\/p>\n

\u2014B\u00e9, \u00e9s que no pot ser, no \u00e9s segur.<\/span><\/p>\n

I va comen\u00e7ar a cridar a tothom perqu\u00e8 s\u2019apartessin i em deixessin passar amb el carret.<\/span><\/p>\n

\u2014Veus? \u00c9s que els has de dir que et deixin passar.<\/span><\/p>\n

Aquesta frase, en aquell moment, en aquell prec\u00eds instant, em va fer esclatar. Perqu\u00e8 estava molt cansada, mentalment esgotada i farta.<\/span><\/p>\n

\u2014\u00c9s incre\u00efble, tot \u00e9s sempre culpa de les mares!<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8, una vegada m\u00e9s, aquella dona, que podia haver estat qualsevol altra persona, em va assenyalar a mi, em va culpar a mi, em va responsabilitzar a mi de la seguretat de l\u2019autob\u00fas i de la comoditat. En comptes d\u2019escridassar els incompetents que feien tap enmig del passad\u00eds de l\u2019autob\u00fas i afegir alguna cosa com \u201csou una colla d\u2019idiotes insensibles, sortiu del mig i ajudeu aquesta dona en tot all\u00f2 que necessiti\u201d, va posar en mi tota la c\u00e0rrega.<\/span><\/p>\n

Estic absolutament segura que va anar aix\u00ed perqu\u00e8 soc mare. O alg\u00fa s\u2019imagina que esbronquin una embarassada per no demanar que li deixin seure? No crec que aquesta dona comenc\u00e9s a alli\u00e7onar alg\u00fa en cadira de rodes perqu\u00e8 exigeixi que li deixin ocupar el lloc que li pertoca a l\u2019autob\u00fas. A les mares se\u2019ns pot dir de tot perqu\u00e8 som dones i segur que no en tenim ni idea perqu\u00e8 anem atabalades amb les nostres hormones.\u00a0<\/span><\/p>\n

Vaig ocupar el meu lloc. I vaig callar. Em vaig assecar amb la m\u00e0 una ll\u00e0grima silenciosa que havia rodolat cua d\u2019ull avall. Perqu\u00e8 estic cansada.<\/span><\/p>\n

Les mares tenim dret a descansar i a fer les coses malament, o fer-les a mitges. Tenim dret a no cercar la perfecci\u00f3 sempre i en tot moment. Darrere de cada mare que ha comprat un gelat al seu fill, li ha donat un m\u00f2bil o s\u2019ha quedat al mig del passad\u00eds de l\u2019autob\u00fas hi ha extenuaci\u00f3 i una societat <\/span>infantof\u00f2bica<\/span><\/i> que vol que els nostres infants somriguin i no facin soroll, mengin fruita i s\u2019entretinguin amb l\u2019aire. Una societat preparada per assenyalar-te amb un dit acusador en el prec\u00eds instant en el qual falles. I, sobretot, una societat que no fa absolutament res per posar-t\u2019ho f\u00e0cil. A l\u2019autob\u00fas, no hi ha cartells per obligar-te a deixar passar un carret de nen petit. No hi ha prou parcs infantils. No hi ha prou mesos de baixa maternal i paternal. I podria seguir aix\u00ed fins a l\u2019infinit, per\u00f2 \u00e9s esgotador.\u00a0<\/span><\/p>\n

Podr\u00edeu posar-ho una mica m\u00e9s f\u00e0cil a les mares, al vostre voltant? \u00c9s molt senzill. Amb no jutjar-les o llen\u00e7ar-los m\u00e9s merda a sobre, ja teniu fet un molt bon primer pas. Estem tan fartes que apreciarem el m\u00e9s m\u00ednim gest. Gr\u00e0cies.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aixeco la m\u00e0 perqu\u00e8 s\u00ed, soc una d\u2019aquelles persones a qui la sang li bull quan una injust\u00edcia s\u2019albira entre el paisatge i, talment com faria Agustina d\u2019Arag\u00f3, s\u2019abraona sobre la metxa, per encendre-la. Si alg\u00fa, al metro, no li cedeix el seient a una dona gran o a una dona embarassada, poso el crit […]<\/p>\n","protected":false},"author":581,"featured_media":41891,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2747],"tags":[117,2763],"class_list":["post-41898","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-maternar-en-crisi","tag-maternitat","tag-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41898","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/581"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=41898"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41898\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/41891"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=41898"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=41898"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=41898"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}