L\u2019oxigenaci\u00f3 per membrana extra-corp\u00f2ria, coneguda per les seves sigles en angl\u00e8s, ECMO, \u00e9s una t\u00e8cnica que ajuda a la superviv\u00e8ncia de pacients amb disfunci\u00f3 respirat\u00f2ria a les unitats de cures intensives. \u00c9s un procediment complex en el qual la respiraci\u00f3 natural \u00e9s substitu\u00efda per una m\u00e0quina que emula les funcions dels pulmons i el cor del pacient que no es pot valdre temporalment d\u2019aquests \u00f2rgans seus. Els casos m\u00e9s greus poden requerir per\u00edodes llargs de connexi\u00f3 mec\u00e0nica, fins i tot durant mesos. L\u2019ECMO\u00a0permet aix\u00ed que els pacients estiguin actius encara que els seus pulmons no funcionin. Mentrestant, el pacient est\u00e0 sedat.<\/p>\n
Tanmateix, una investigaci\u00f3 ha perm\u00e8s constatar que deixar el pacient sedat durant tot el seu proc\u00e9s de connexi\u00f3 a la m\u00e0quina comporta una superviv\u00e8ncia, al cap de sis mesos, del 41,4%. En canvi, si el pacient \u00e9s despertat, tot i mantenir l\u2019oxigenaci\u00f3 extra-corp\u00f2ria, la superviv\u00e8ncia augmenta fins al 78,8%, tamb\u00e9 passat mig any.<\/p>\n
Aquests s\u00f3n els resultats d\u2019un treball liderat\u00a0pel grup de recerca en Shock, Disfunci\u00f3 Org\u00e0nica i Ressuscitaci\u00f3 del Vall d\u2019Hebron Institut de Recerca (VHIR<\/a>). L\u2019Hospital del Vall d\u2019Hebron participa de l\u2019activitat en nombroses xarxes internacionals cl\u00edniques i de recerca per tal de millorar la superviv\u00e8ncia i, especialment, la qualitat de vida posterior a l\u2019ECMO.<\/p>\n En aquest cas, la recerca s\u2019ha fet en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Hospital Piti\u00e9-Salp\u00eatri\u00e8re de Par\u00eds<\/a>, l\u2019Institut Karolinska d\u2019Estocolm<\/a> i l\u2019Hospital Universitari S\u00e3o Jo\u00e3o de Porto<\/a> i publicat a la revista Annals<\/a> of the American Thoracic Society<\/a>.<\/p>\n Des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia, l\u2019Hospital del Vall d\u2019Hebron ha estat referent en l\u2019\u00fas d\u2019ECMO en m\u00e9s de 125 pacients amb COVID-19. En tractar-se de pacients molt greus, en moltes ocasions es troben en sedaci\u00f3. \u201cTot i aix\u00f2, encara que els seus pulmons no funcionin, \u00e9s possible despertar-los i fer rehabilitaci\u00f3 activa perqu\u00e8 l\u2019ECMO permet fer l\u2019intercanvi de gasos com en la respiraci\u00f3. A m\u00e9s, el suport es pot ajustar en funci\u00f3 de les necessitats de cada pacient en cada moment, i incrementar-lo mentre es fa exercici\u201d, comenta el Dr. Jordi Riera, director del programa ECMO d\u2019adult de l\u2019Hospital Universitari Vall d\u2019Hebron i investigador principal del grup de recerca en Shock, Disfunci\u00f3 Org\u00e0nica i Ressuscitaci\u00f3 del VHIR.<\/p>\n Per comprendre els factors que influeixen en el pron\u00f2stic dels pacients amb ECMO i els beneficis de l\u2019estrat\u00e8gia de despertar-los, l\u2019equip investigador va dur a terme un estudi amb 120 pacients amb disfunci\u00f3 respirat\u00f2ria per COVID-19 i necessitats d\u2019ECMO durant m\u00e9s de 28 dies. Entre els resultats destaca l\u2019observaci\u00f3 del fet que, en els pacients que estaven cooperatius i feien rehabilitaci\u00f3 i fisioter\u00e0pia en algun moment durant el suport amb ECMO, la superviv\u00e8ncia al cap de sis mesos era del 78,8% i requerien menys rehabilitaci\u00f3 despr\u00e9s de l\u2019alta. En canvi, aquesta baixava al 41,4% en els casos m\u00e9s inactius.<\/p>\n \u201cSi estan desperts, els pacients poden interaccionar amb els familiars, la qual cosa t\u00e9 beneficis cognitius i emocionals. A m\u00e9s, si els professionals sanitaris poden comunicar-se amb el o la pacient, es pot fer un diagn\u00f2stic m\u00e9s prec\u00eds en funci\u00f3 dels s\u00edmptomes que explica i, per tant, ajustar la ter\u00e0pia de millor manera\u201d, argumenta el Dr. Riera. Aquesta millora en la superviv\u00e8ncia tamb\u00e9 s\u2019explica perqu\u00e8 el fet de despertar els pacients minimitza algunes complicacions. Per exemple, tenen menys infeccions, gr\u00e0cies a la capacitat de tossir, i s\u2019observen menys danys pulmonars associats a la ventilaci\u00f3.<\/p>\n En l\u2019estudi es va veure, tamb\u00e9, que l\u2019edat m\u00e9s jove afavoreix la superviv\u00e8ncia. I planteja la necessitat d\u2019activar m\u00e9s recerca per identificar les caracter\u00edstiques dels pacients que requereixen un trasplantament de pulm\u00f3 despr\u00e9s de la COVID-19 com a \u00fanica opci\u00f3 terap\u00e8utica. Els investigadors destaquen que, tot i que un pacient requereixi ECMO durant m\u00e9s d\u2019un mes, la recuperaci\u00f3 total sense necessitat d\u2019oxigen despr\u00e9s del suport \u00e9s possible.<\/p>\n Cal destacar que en l\u2019an\u00e0lisi retrospectiva nom\u00e9s hi van participar pacients que estaven amb ECMO durant m\u00e9s de vint-i-vuit dies i amb perspectiva de millora, ja que la mortalitat \u00e9s m\u00e9s elevada en els casos m\u00e9s cr\u00edtics durant les primeres setmanes. A m\u00e9s, tot i estar centrat en pacients amb COVID-19, els investigadors pensen que aquests resultats podrien ser generalitzables a pacients amb disfunci\u00f3 respirat\u00f2ria per altres causes.<\/p>\n El del Vall d\u2019Hebron \u00e9s un dels hospitals l\u00edders mundials en l\u2019\u00fas d\u2019ECMO per l\u2019elevat nombre de pacients tractats. En destaca la qualitat assistencial per l\u2019adhesi\u00f3 a les recomanacions d\u2019entitats internacionals, per\u00f2 tamb\u00e9 la participaci\u00f3 en xarxes internacionals de recerca per tal de millorar la superviv\u00e8ncia i qualitat de vida dels pacients.<\/p>\n Entre aquests estudis amb participaci\u00f3 de Vall d\u2019Hebron es troba un treball publicat a l\u2019American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine<\/a> com a part de l\u2019estudi PROTECMO<\/a>. Es tracta d\u2019una an\u00e0lisi de 652 pacients de 41 centres centrada en el risc de trombes i hemorr\u00e0gies associats a l\u2019ECMO. De fet, la ter\u00e0pia d\u2019anticoagulaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria mentre es duu el suport per prevenir la formaci\u00f3 de trombes a causa del contacte de la sang amb una superf\u00edcie externa, per\u00f2 s\u00f3n necess\u00e0ries guies per al maneig d\u2019aquest tractament, ja que s\u00f3n comuns les complicacions per sagnats i la transfusi\u00f3 no est\u00e0 exempta d\u2019alguns riscos.<\/p>\nEstudi amb cent vint pacients amb COVID-19<\/h3>\n
Continuar investigant<\/h3>\n