Tot va comen\u00e7ar l’any 2018 quan, juntament amb un company de Medicina de Fam\u00edlia i una companya de Treball Social, vam veure que no hi havia cap registre de determinants socials a la hist\u00f2ria cl\u00ednica. I vam pensar \u201costres, amb l\u2019important que \u00e9s tenir aix\u00f2 present a l’hora d\u2019avaluar a cada persona per intervenir\u201d\u2026 I vam decidir fer-hi alguna cosa; durant sis mesos ens vam reunir els tres amb l\u2019objectiu de treballar cinc determinants socials de la salut (DSS): atur, horari laboral estressant, dificultats per aculturaci\u00f3, problemes relacionats amb l\u2019entorn m\u00e9s proper i problemes relacionats amb viure sol.<\/p>\n
Per qu\u00e8 cinc DSS i per qu\u00e8 aquests en concret?<\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 hi ha molts estudis, i quan es demanen molts determinants de vegades la gent es bloqueja, per\u00f2 vam pensar que, si en potenci\u00e0vem cinc, comen\u00e7ar\u00edem a introduir aquesta tem\u00e0tica, ja que estem molt immersos encara en aquest model biom\u00e8dic, en el qual tot \u00e9s curar o receptar, i nosaltres vol\u00edem donar aquesta altra visi\u00f3. I per qu\u00e8 aquests cinc? Doncs perqu\u00e8 els tres professionals implicats est\u00e0vem especialitzats en assistencial i ten\u00edem molta visi\u00f3 psicosocial, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 eren els determinants que cr\u00e8iem que podien ser m\u00e9s \u00fatils de registrar. Vam fer un estudi experimental i els resultats van ser molt satisfactoris: els diferents professionals van passar de dos a nou registres de mitjana. Aquest estudi va interessar molt als companys, i es van formar gaireb\u00e9 600 professionals.<\/p>\n I aleshores?<\/strong><\/p>\n Com que l’estudi experimental va ser for\u00e7a favorable, vam concloure que no ho pod\u00edem deixar aqu\u00ed, que hav\u00edem de seguir, i abans de la pand\u00e8mia vam ampliar el grup de treball de tres a quinze professionals de diversos equips d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de la Catalunya Central, en el qual hi havia representaci\u00f3 de tot el territori (Anoia, Bages, Bergued\u00e0, Osona). El nou equip estava format per tres metges, set infermeres i cinc treballadores socials. Tots els professionals eren experts en comunit\u00e0ria i treballaven en l\u2019\u00e0mbit de prim\u00e0ria. L\u2019objectiu era desenvolupar una guia \u00fatil i pr\u00e0ctica, en la qual finalment es van incloure 17 DSS, que ajud\u00e9s a la tasca di\u00e0ria dels professionals del centres d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/p>\n A la gent li costa respondre a la pregunta de determinants concrets, com podrien ser els ingressos de qu\u00e8 disposa o el nivell d\u2019alfabetitzaci\u00f3 que t\u00e9?<\/strong><\/p>\n \u00c9s informaci\u00f3 sensible, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s registrar un VIH o sida, o registrar hepatitis B… En aquest sentit, hem de recordar que la hist\u00f2ria cl\u00ednica \u00e9s individual i confidencial i, per tant, un pacient que jo atengui, la meva companya no hi ha d’entrar, aix\u00f2 en primer lloc. En segon, la hist\u00f2ria cl\u00ednica ha d’estar molt ben documentada, perqu\u00e8 com m\u00e9s informaci\u00f3 tingui el professional, m\u00e9s probabilitats tindr\u00e0 d\u2019adequar el tractament. \u00c9s a dir, si una persona es visita per ansietat o per angoixa, el m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s medicar-la i citar-la en sis setmanes per avaluar-la. Per\u00f2 si jo s\u00e9 que \u00e9s una noia que est\u00e0 a punt de perdre l’habitatge, \u00e9s normal que tingui ansietat, i aix\u00f2 no vol dir que no s’hagi de medicar, perqu\u00e8 probablement s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 se li ha de fer una mica de seguiment\u2026 I aqu\u00ed entra el tema de la prescripci\u00f3 social: que no tot s\u00f3n nom\u00e9s f\u00e0rmacs o no tot \u00e9s social. Es tracta de buscar aquell l\u00edmit de no medicalitzar la part social ni de socialitzar la part m\u00e8dica. De buscar l\u2019equilibri, i d’aqu\u00ed la import\u00e0ncia d\u2019aquesta guia.<\/p>\n Els DSS s\u00f3n circumst\u00e0ncies, condicions de vida i factors que no s\u00f3n en si cap malaltia, per\u00f2 els professionals sanitaris els han de tenir molt presents perqu\u00e8 influeixen en l\u2019estat de salut de la persona i poden propiciar el desenvolupament d\u2019una malaltia; quan comences la patologia, aix\u00f2 ja no s\u00f3n determinants, per\u00f2 el determinant pot ser patologia.<\/p>\n Pot modificar molt un diagn\u00f2stic el fet de con\u00e8ixer un determinant social concret?<\/strong><\/p>\n Molt\u00edssim. T\u00fa, com a professional coneixes la persona, i si creus que l\u2019ansietat li est\u00e0 afectant molt la seva salut i que necessita medicaci\u00f3, doncs la mediques amb seguiment, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que l\u2019hagis de medicar i ad\u00e9u; tamb\u00e9 pots fer la prescripci\u00f3 social; \u00e9s a dir, no li pots solucionar el fet que tingui ingressos baixos, o que es baralli amb el seu home, per\u00f2 li pots donar alguna eina que la comunitat ofereixi amb la qual ella s’hi trobi b\u00e9. Per exemple, aquesta persona que est\u00e0 a punt de perdre la casa, potser jo no la puc ajudar, per\u00f2 si a aquesta noia li agrada fer patchwork<\/em> o anar a caminar i a la comunitat hi ha un grup que ho fa i li recomano, qui et diu que no comenci a fer una mica de relaci\u00f3 social i aix\u00f2 la faci sentir b\u00e9. O potser parlant troba noves oportunitats, qui et diu que no se li obri una porta\u2026\u00a0 quan vas a algun lloc i fas un vincle, o et trobes amb persones que estan en la mateixa situaci\u00f3 que tu, sense patologia, \u00e9s molt \u00fatil, perqu\u00e8 un dia t’envia un missatge, un altre dia et desperta un whatsapp… I \u00e9s com un acompanyament continu.<\/p>\n Es tracta de buscar aquell l\u00edmit de no medicalitzar la part social ni de socialitzar la part m\u00e8dica. De buscar l’equilibri.<\/p><\/blockquote>\n Els sanitaris ajudem i som la cohesi\u00f3 de tota la comunitat, som necessaris, per\u00f2 no som la part central; la gent t\u00e9 salut fora del sistema sanitari. Recordem que el 89% dels determinants es troben fora del sistema. Aleshores, es tracta d\u2019utilitzar el registre dels determinants per a que, a l’hora d\u2019adequar el tractament, tinguis present l’esfera ps\u00edquica, la f\u00edsica, per\u00f2 la social tamb\u00e9, perqu\u00e8 si no tens present la social aix\u00f2 que comen\u00e7a essent una condici\u00f3 de risc acabar\u00e0 desembocant en una malaltia. Llavors, els professionals ho han de tenir present per no patogenitzar, per no fer aquest model tan biom\u00e8dic que de vegades \u00e9s tot curaci\u00f3 i paliaci\u00f3\u2026 No fa falta que la salvis, la pots ensenyar a nedar… donar-li eines perqu\u00e8 ell\/-a pugui viure amb aquesta situaci\u00f3 tan complexa que t\u00e9.<\/p>\n Els determinants socials\u00a0 temporals desapareixen de la hist\u00f2ria cl\u00ednica del pacient un cop ja no els t\u00e9?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, tota hist\u00f2ria cl\u00ednica necessita una revisi\u00f3, per\u00f2 no nom\u00e9s aquests condicionants socials, que s\u00f3n diagn\u00f2stics no cl\u00ednics, tamb\u00e9 tots els altres condicionants, perqu\u00e8 molta gent ha passat per exemple d’obesitat a sobrep\u00e8s o d’obesitat a obesitat m\u00f2rbida. A la historia cl\u00ednica electr\u00f2nica \u00e9s molt important que tot professional de refer\u00e8ncia revisi sempre tots els diagn\u00f2stics, perqu\u00e8 si no ens trobem pacients amb 30 diagn\u00f2stics la meitat dels quals ja no els t\u00e9 actius. Dins del programa es pot classificar la prioritat (molt alta, poc alta, baixa\u2026), i \u00e9s responsabilitat del professional tenir aquella hist\u00f2ria cl\u00ednica actualitzada i ben codificada, ben triada, ben graduada, classificada, perqu\u00e8 el dia que la meva companya visiti a aquest pacient s\u00e0piga tot el context.<\/p>\n Explicar\u00e9 un cas que em va passar. Estava d’urg\u00e8ncies i em va venir un xicot que tenia el dit amb inici de necrosis, que vol dir que el dit comen\u00e7a a morir-se i el seu tractament acaba essent amputaci\u00f3. Aquest noi havia vingut a urg\u00e8ncies feia tres dies i li van receptar un antibi\u00f2tic. Li vaig preguntar si s\u2019havia pres l’antibi\u00f2tic i em va fer un assentiment estrany\u2026 La seg\u00fcent pregunta va ser: \u201ct’has pogut pagar l\u2019antibi\u00f2tic?\u201d I va dir que no; est\u00e0 vivint en un cobert amb altres nois que no tenen recursos\u2026 \u00a0La meva reflexi\u00f3 \u00e9s: si el primer sanitari que va atendre aquest xicot hagu\u00e9s disposat de la informaci\u00f3, que tenia ingressos baixos, li podria haver posat l’antibi\u00f2tic en vena i no haver arribat a aquesta situaci\u00f3… S\u2019ha de tenir present que la hist\u00f2ria cl\u00ednica \u00e9s confidencial, i nom\u00e9s serveix per ajudar la persona a l’hora d’atendre-la, no per jutjar-la, perqu\u00e8 si no entrem en un cicle on tot \u00e9s medicar i medicar, per solucionar \u2013o no\u2013, per\u00f2 sense saber qu\u00e8 hi ha al darrere.<\/p>\n El 89% dels determinants socials es troben fora del sistema sanitari<\/p><\/blockquote>\n Els cinc determinants inicials han acabat essent 17\u2026 <\/strong><\/p>\n Vam comen\u00e7ar l\u2019estudi quasi experimental, que va ser com l’estudi pilot de la guia, amb cinc determinants i, com que va ser benefici\u00f3s, amb el grup de treball en vam treballar 17. Per qu\u00e8 nom\u00e9s 17? Perqu\u00e8 havia de ser una guia \u00fatil, viable, pr\u00e0ctica, i si s\u2019inclouen molts determinants la guia s\u2019hagu\u00e9s quedat dins d’un calaix\u2026 per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que la guia no pugui ser revisable, ni que no es puguin augmentar\u2026 aix\u00f2 nom\u00e9s obre una porta a tenir aquesta visi\u00f3 tan necess\u00e0ria, que ajuda tant a la ciutadania com al professional. Partim de la visi\u00f3 que quan m\u00e9s s\u00e9 de la persona, m\u00e9s la puc ajudar. I l’avantatge \u00e9s que a la prim\u00e0ria tu coneixes la vida de les persones, perqu\u00e8 \u00e9s una atenci\u00f3 amb longitudinalitat (que consisteix a fer el seguiment de deteminats problemes de salut i mantenir una relaci\u00f3 estable entre el mateix metge \u00a0i els seus pacients); per aix\u00f2 som els agents clau per codificar els determinants socials de la salut, perqu\u00e8 som les persones que estem a primera l\u00ednia de carrer, som els que estem m\u00e9s pr\u00f2xims a la poblaci\u00f3. L’atenci\u00f3 prim\u00e0ria ens diferenciem de l\u2019hospital\u00e0ria perqu\u00e8 coneixes la persona que tens al davant, i ets el seu referent, i t\u00fa vetllar\u00e0s per a les necessitats d\u2019aquella persona. Aquesta \u00e9s la m\u00e0gia de la prim\u00e0ria, l\u2019assist\u00e8ncia cont\u00ednua amb aquesta persona, que serveix per a qu\u00e8 molts pacients no arribin a hospital\u00e0ria.<\/p>\n Si s\u00f3n determinants puntuals que el metge no t\u00e9 controlats, com ara que un pacient t\u00e9 un fill amb c\u00e0ncer i ho est\u00e0 passant malament\u2026 com ho gestioneu?<\/strong><\/p>\n A prim\u00e0ria tot se sap, que \u00e9s la gr\u00e0cia, i aquella persona que ho passa malament vindr\u00e0 al metge, a la infermera o a treball social, i se’t posaran a plorar, per exemple, per una ungla encarnada, i nosaltres, com a bons professionals, estarem al seu costat i li demanarem qu\u00e8 li est\u00e0 passant, i aleshores t\u2019ho explicar\u00e0… Estem parlant d’infermeria, de medicina i de treball social\u2026 que som tots els professionals que podem codificar la hist\u00f2ria cl\u00ednica, perqu\u00e8 si nom\u00e9s mir\u00e0vem una disciplina et quedaves curta.<\/p>\n Aquest estudi que es va iniciar a la Catalunya Central, creieu que \u00e9s extrapolable arreu?<\/strong><\/p>\n L\u2019estudi inicial es va fer nom\u00e9s a la Catalunya Central, per\u00f2 un cop evaluat \u2013amb un resultat molt positiu, ja que amb tres mesos es va passar de 300 a 1.300 registres\u2013 la guia s’est\u00e0 implementant des de finals de maig a tot Catalunya, i \u00e9s consultable per qualsevol professional d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria de tot el pa\u00eds. Creiem que ara s’extrapolar\u00e0, perqu\u00e8 ja ho han demanat diverses comunitats, com Navarra, i l\u2019objectiu \u00e9s que passi a nivell estatal.<\/p>\n Per \u00faltim, quines diria que s\u00f3n les conclusions principals de la recerca?<\/strong><\/p>\n Que \u00e9s una eina \u00fatil per als professionals de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, pel registre dels determinants; i que \u00e9s una eina que afavoreix el model biopsicosocial de la persona, que \u00e9s aquest model tan necessari que mira de forma hol\u00edstica a la persona, i que \u00e9s a extrapolable a tots els territoris. Perqu\u00e8 la salut no nom\u00e9s dep\u00e8n de si tinc o no una malaltia, sin\u00f3 de moltes circumst\u00e0ncies que m\u2019envolten: si tinc benestar a casa, si tinc bons amics i amigues\u2026 i aix\u00f2 \u00e9s l\u2019estudi d\u2019aquesta guia de condicionants socials que de vegades se\u2019ns obliden perqu\u00e8 nom\u00e9s veiem la punta de l\u2019iceberg, que s\u00f3n els s\u00edmptomes. Aquesta visi\u00f3 de la salut est\u00e0 molt inculcada a l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria; per aix\u00f2 \u00e9s tant important la primera l\u00ednia sanit\u00e0ria: nosaltres hi som, nosaltres ho veiem, nosaltres ho podem registrar\u2026\u00a0 Perqu\u00e8 la salut \u00e9s l\u2019equilibri entre el f\u00edsic, el ps\u00edquic i el social.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s infermera al CAP de Santpedor (Bages) i investigadora de la Unitat de Recerca i Innovaci\u00f3 de l\u2019ICS Catalunya Central.<\/p>\n","protected":false},"author":46,"featured_media":42085,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[730,245],"tags":[116,402,194],"class_list":["post-42097","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-atencio-primaria","category-recerca-en-salut","tag-atencio-primaria","tag-determinants-socials-de-la-salut","tag-recerca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42097","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/46"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42097"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42097\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/42085"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42097"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=42097"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=42097"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/wp-content\/uploads\/2024\/07\/Berta-Rodoreda-consulta-2.jpg\")
<\/a><\/a>