{"id":42098,"date":"2024-07-17T06:15:27","date_gmt":"2024-07-17T04:15:27","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=35836"},"modified":"2024-07-17T06:15:27","modified_gmt":"2024-07-17T04:15:27","slug":"les-millores-laborals-de-les-treballadores-de-les-cures-i-la-llar-no-arraconen-les-situacions-irregulars","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/07\/17\/les-millores-laborals-de-les-treballadores-de-les-cures-i-la-llar-no-arraconen-les-situacions-irregulars\/","title":{"rendered":"Les millores laborals de les treballadores de les cures i la llar no arraconen les situacions irregulars"},"content":{"rendered":"

\u201cAmb la ratificaci\u00f3 del\u00a0conveni 189<\/a>\u00a0[juny de 2022] i l\u2019aprovaci\u00f3 del\u00a0reial decret de setembre de 2022<\/a> la situaci\u00f3 de les treballadores de la llar i les cures ha millorat molt\u201d, reconeix Fany Galeas, responsable de l\u2019\u00e0rea de treballadores de la llar de CCOO Catalunya. \u201cPer\u00f2 hi ha un problema que es mant\u00e9: una part important de les treballadores est\u00e0 en situaci\u00f3 irregular\u201d<\/strong>, afegeix. Aix\u00ed ho corrobora l\u2019Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball, que amb\u00a0dades<\/a>\u00a0de fa dos mesos indica que 30.826 persones que treballen al sector de la llar i les cures a Catalunya, el 35% del total, ho fan en la \u201cinformalitat\u201d.<\/strong> A m\u00e9s, destaca que \u00e9s una \u201cproporci\u00f3 que va a l\u2019al\u00e7a des de 2021\u201d.<\/p>\n

A Espanya, l\u2019adquisici\u00f3 i equiparaci\u00f3 de drets de les treballadores de la llar, ja sigui per fer-ne tasques de neteja o per tenir cura de persones malaltes, amb dificultats de mobilitat o dependents, va comen\u00e7ar l\u2019any 2011<\/a>. Fins aleshores es regien per un decret de 1985 que les situava en un\u00a0r\u00e8gim especial, fora de les cobertures b\u00e0siques<\/strong>\u00a0que s\u00ed assistien i assisteixen la resta de treballadors (sobretot els assalariats) com el dret a l\u2019atur, a vacances pagades, a baixa laboral, a jubilaci\u00f3 o dret a sindicar-se.<\/p>\n

Des de fa 12 anys han de tenir un contracte per escrit, dues pagues extraordin\u00e0ries a l\u2019any, cotitzar a la Seguretat Social, acc\u00e9s al salari m\u00ednim interprofessional o un descans b\u00e0sic concret entre jornades de feina. Per\u00f2 l\u2019empenta definitiva per igualar els drets d\u2019aquestes professionals amb els de la resta de treballadors va ser el reial decret de 2022, \u201cfor\u00e7at per sent\u00e8ncies europees\u201d, recorda Pedro Moreno, responsable d\u2019assessorament jur\u00eddic de la xarxa\u00a0Treball de la llar just<\/a>. A partir d\u2019aleshores<\/a>\u00a0els acomiadaments han de tenir una causa concreta, se les ha d\u2019avisar abans (20 dies d\u2019antelaci\u00f3), han de rebre una indemnitzaci\u00f3, si es queden sense feina poden acollir-se a l\u2019atur, estan protegides per la regulaci\u00f3 en riscos laborals i tenen dret a permisos retribu\u00efts. Uns canvis legals que, malgrat les intencions, no han satisfet del tot les treballadores ni les fam\u00edlies contractants.<\/p>\n

Particulars convertits en empresaris<\/h3>\n

\u201cActualment la gran majoria de treballadores de la llar es dedica a la cura de persones<\/strong> m\u00e9s que a la neteja\u201d, assenyala Moreno. \u201cHi ha hagut un canvi bestial, perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 ha envellit molt, ha perdut autonomia i les fam\u00edlies no se\u2019n poden fer c\u00e0rrec directament.\u00a0Un canvi de tend\u00e8ncia que la llei no ha recollit<\/strong>: no diferencia entre tasques de cura i de neteja<\/strong>\u201d, lamenta. Per l\u2019altra part, la de qui contracta, \u201cen la majoria de casos es troben amb dificultats de gesti\u00f3 i econ\u00f2miques. Les fam\u00edlies o persones passen a ser empresaris\u201d sense els coneixements b\u00e0sics per exercir com a tals, explica l\u2019advocat. Una situaci\u00f3 que ha fet emergir empreses i cooperatives que actuen com a mitjanceres entre les treballadores i les fam\u00edlies, aix\u00ed com plataformes digitals que en faciliten el contacte.<\/p>\n

Les persones i fam\u00edlies que\u00a0contracten directament<\/a>\u00a0una persona per a la neteja de casa han de donar-la d\u2019alta a la Seguretat Social i pagar-li un sou, per la qual cosa han de tenir en compte el conveni del sector o el salari m\u00ednim interprofessional per no remunerar-la per sota, fora de la llei. Cotitzacions i salaris s\u2019actualitzen cada any, fet que obliga els usuaris a revisar-los peri\u00f2dicament.\u00a0\u201cLes fam\u00edlies solen contractar per poques hores a la setmana i no els surt a compte fer-ho directament<\/strong>. Acaben pagant m\u00e9s a la Seguretat Social que a la treballadora\u201d, perqu\u00e8 el primer esgra\u00f3 de les cotitzacions \u00e9s molt alt, exposa Pedro Moreno. Si ho fan mitjan\u00e7ant una empresa, els pots sortir millor de preu.\u00a0Per la treballadora, en canvi, quan el contracte \u00e9s per poques hores \u00e9s m\u00e9s beneficiosa la relaci\u00f3 directa amb una fam\u00edlia<\/strong>: \u201cHi ha la idea generalitzada que una treballadora de la neteja cobra 10-12 euros nets\/hora. En canvi, si ho fa a trav\u00e9s d\u2019una empresa rebr\u00e0 el preu\/hora que especifica el conveni, per sota dels 10 euros\/hora. Dif\u00edcilment cobrar\u00e0 per sobre de conveni\u201d, precisa l\u2019assessor jur\u00eddic de Treball de la llar just. Fer-se treballadores per compte propi, aut\u00f2nomes, no els compensa perqu\u00e8 \u201cen general, als aut\u00f2noms ja els costa arribar a finals de mes amb uns preus\/hora de 30-40 euros. Per una treballadora de la neteja no \u00e9s viable, perqu\u00e8 sol cobrar 10-12 euros\/hora\u201d, especifica l\u2019advocat.<\/p>\n

L\u2019atenci\u00f3 que cal posar per contractar directament una treballadora per cures o per la neteja ha impulsat la creaci\u00f3 d\u2019empreses i cooperatives que ofereixen aquest servei. N\u2019hi ha que s\u00f3n col\u00b7lectius de treballadores mateixes que s\u2019agrupen i ofereixen el servei complet a les fam\u00edlies: una professional de la neteja formada + la part de gesti\u00f3, com la cooperativa M\u00e9s que cures<\/a><\/em>. \u201cFa sis anys vam muntar l\u2019entitat perqu\u00e8 al barri [el Poblesec barcelon\u00ed] hi havia moltes noies treballant en negre\u201d, recorda Montse Ort\u00ed, membre de l\u2019entitat. Ara s\u00f3n una trentena d\u2019empleades i majorit\u00e0riament treballen per hores. \u201cTotes estem assegurades pel r\u00e8gim general, estem formades, cobrem segons conveni i fem el contracte directe amb les fam\u00edlies\u201d.<\/p>\n

Abusos i irregularitats<\/h3>\n
\"\"<\/a>
| GettyImages<\/figcaption><\/figure>\n

El poc reconeixement social de la feina, l\u2019elevada feminitzaci\u00f3 (el 91% de les professionals contractades a Catalunya l\u2019any passat eren dones), la gran pres\u00e8ncia de treballadores extracomunit\u00e0ries (un 63% el 2023) i, sobretot, el fet que es duu a terme en un \u00e0mbit privat, la llar, massa sovint exposa les treballadores a abusos i irregularitats.\u00a0Inspecci\u00f3 de Treball posa poc la lupa en aquest sector<\/strong>, a parer dels experts. \u201cLa tasca transformadora cal fer-la amb les fam\u00edlies\u201d, sost\u00e9 Pedro Moreno, \u201cla gran majoria no sap com fer-ho correctament, si b\u00e9 tamb\u00e9 hi ha qui se n\u2019aprofita\u201d. Les xifres de les cotitzacions a la Seguretat Social tiren enrere algunes fam\u00edlies, que aleshores pacten relacions al marge de la llei, en negre. La necessitat d\u2019ingressos per part d\u2019algunes candidates, sobretot si s\u00f3n immigrants i la seva situaci\u00f3 administrativa a Catalunya \u00e9s irregular, facilita l\u2019acceptaci\u00f3 de vincles laborals fraudulents.<\/p>\n

\u201cEl problema principal \u00e9s la llei d\u2019estrangeria\u201d<\/strong>, considera Fany Galeas, de CCOO. Per poder obtenir un perm\u00eds de treball l\u2019empresa l\u2019ha de fer, cosa a la qual no estan disposades moltes fam\u00edlies. Per obtenir l\u2019autoritzaci\u00f3 de resid\u00e8ncia cal demostrar tres anys vivint a Espanya. I per viure-hi cal guanyar diners, fet que empeny moltes professionals a acceptar situacions an\u00f2males. A banda, la representant sindical tamb\u00e9 relata que hi ha usuaris que acomiaden les treballadores per no haver-los de pagar les vacances, d\u2019altres les fan treballar m\u00e9s hores al dia de les oportunes, alguns paguen per sota del salari m\u00ednim interprofessional, hi ha qui hi suma la feina de cures a tercers (per la qual cosa no estan preparades, adverteix Galeas) i fins i tot casos en qu\u00e8 les treballadores pateixen assetjament o abusos sexuals. \u201cLa majoria no diu res per por o per vergonya\u201d, assegura.<\/p>\n

Les infraccions no s\u00f3n cosa nom\u00e9s dels particulars<\/strong>. Empreses com Cuideo, que s\u2019identifica com a ag\u00e8ncia de col\u00b7locaci\u00f3 i aix\u00ed\u00a0ho reconeix<\/a>\u00a0el Sistema Nacional d\u2019Ocupaci\u00f3, han passat pels jutjats per, entre d\u2019altres aspectes, quedar-se el 25% del salari de les treballadores. Segons una\u00a0sent\u00e8ncia<\/a>\u00a0del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya de mar\u00e7 de 2022 aix\u00f2 sobrepassava les compet\u00e8ncies d\u2019una empresa intermedi\u00e0ria. Fa un any, el Jutjat Social n\u00famero 15 de Barcelona\u00a0va concloure<\/a>\u00a0que la plataforma Clintu mantenia una relaci\u00f3 laboral amb les treballadores.\u00a0\u201c\u00c9s com Tinder o com Glovo\u201d<\/strong>, declara Montse Arcos, advocada de CCOO Catalunya que va portar aquesta demanda. \u201cNo \u00e9s una eina inform\u00e0tica que posa en contacte usuaris i treballadores, sin\u00f3 que l\u2019algoritme<\/a>\u00a0controla l\u2019horari, el salari o la feina que han de fer les candidates\u201d, explica. \u201cVam poder acreditar que les treballadores no establien les normes per treballar, que els sous sempre eren per sota de conveni i que no es respectaven els descansos\u201d.<\/p>\n

\u201cLes plataformes han anat proliferant, obren i tanquen, i \u00e9s una manera per trobar feina, per\u00f2 caldria fer-hi un acompanyament.\u00a0En molts casos fomenten la precaritzaci\u00f3<\/strong>\u00a0i la p\u00e8rdua de drets de les treballadores. \u00c9s liberalisme pur i dur\u201d, creu Pedro Moreno. MyPoppins,\u00a0startup<\/em><\/a>\u00a0barcelonina que connectava usuaris amb professionals de la neteja i que CCOO tamb\u00e9 havia denunciat per contractar falsos aut\u00f2noms, va presentar concurs de creditors l\u2019abril passat.<\/p>\n

Text publicat originalment a La f\u00e0brica digital<\/strong><\/a><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cAmb la ratificaci\u00f3 del\u00a0conveni 189\u00a0[juny de 2022] i l\u2019aprovaci\u00f3 del\u00a0reial decret de setembre de 2022 la situaci\u00f3 de les treballadores de la llar i les cures ha millorat molt\u201d, reconeix Fany Galeas, responsable de l\u2019\u00e0rea de treballadores de la llar de CCOO Catalunya. \u201cPer\u00f2 hi ha un problema que es mant\u00e9: una part important de […]<\/p>\n","protected":false},"author":587,"featured_media":42088,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[198],"tags":[2291,205,952],"class_list":["post-42098","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condicions-laborals","tag-area-de-cures","tag-condicions-laborals","tag-desigualtats"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42098","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/587"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42098"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42098\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/42088"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42098"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=42098"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=42098"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}