{"id":42247,"date":"2024-07-26T06:00:00","date_gmt":"2024-07-26T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=42247"},"modified":"2024-07-26T06:00:00","modified_gmt":"2024-07-26T06:00:00","slug":"el-gran-impacte-de-la-infermeria-en-el-sistema-sanitari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/07\/26\/el-gran-impacte-de-la-infermeria-en-el-sistema-sanitari\/","title":{"rendered":"El gran impacte de la infermeria en el sistema sanitari"},"content":{"rendered":"\n

Els ulls, la voluntat i l\u2019actitud en la recerca aconsegueixen trobar all\u00f2 que fa la difer\u00e8ncia entre salut i malaltia.<\/strong> Una anomalia cromos\u00f2mica, alteracions en el nucli cel\u00b7lular que bloquegen el funcionament correcte d\u2019un \u00f2rgan i tantes altres pistes que avui dia ja permeten veure clarament els camins d\u2019infinites patologies i, amb elles, les maneres de prevenir-les i guarir, s\u00f3n en mans de la investigaci\u00f3. I en els efectes col\u00b7laterals, la cura dels s\u00edmptomes, les seq\u00fceles de les malalties i la previsi\u00f3 de complicacions hi ha, tamb\u00e9, cada vegada m\u00e9s evid\u00e8ncia cient\u00edfica de protocols d\u2019actuaci\u00f3. I \u00e9s la infermeria qui lidera la mirada, voluntat i actitud en aquesta recerca, la que fa millorar la cura i les cures dels pacients.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El passat mes de juny, la C\u00e0tedra UB-COIB va premiar l\u2019infermer Jordi Adamuz<\/strong> per una publicaci\u00f3, a BMJ Open, sobre l\u2019impacte del treball de les infermeres en el sistema sanitari. Ell \u00e9s el primer signant d\u2019un estudi dut a terme per un equip de deu infermeres i un metge <\/strong>que va mesurar fins a quin punt la detecci\u00f3 i prevenci\u00f3 de complicacions evitables a partir de l\u2019atenci\u00f3 a les constants vitals d\u2019una persona hospitalitzada poden salvar-li la vida.<\/p>\n\n\n\n

Algoritmes que avisen<\/p>\n\n\n\n

El pal de paller d\u2019aquesta recerca va ser la utilitzaci\u00f3 d\u2019una eina, el sistema VIDA<\/strong> (Vigil\u00e0ncia i Identificaci\u00f3 del Deteriorament Agut), impulsat per l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut (ICS) i desenvolupat conjuntament per l\u2019ICS i l\u2019IDIBELL, que \u00e9s capa\u00e7 de detectar i prevenir les complicacions evitables<\/strong>, els trasllats a l\u2019UCI i la mortalitat intrahospital\u00e0ria. Ho fa mitjan\u00e7ant un algoritme adaptat de manera local a cadascun dels vuit hospitals de l\u2019ICS. Funciona amb monitors port\u00e0tils multiparam\u00e8trics, que mesuren les constants vitals del pacient, com la tensi\u00f3, que s\u2019aboquen a un sistema inform\u00e0tic en el qual uns algoritmes els classifiquen, de manera que les infermeres ho llegeixen tradu\u00eft a una escala de colors que diferencien els nivells de risc.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aquest projecte, d\u2019\u00e0mbit internacional, va ser desenvolupat i liderat a Catalunya per Maria Eul\u00e0lia Juv\u00e9<\/strong>, cap de grup de l\u2019IDIBELL i adjunta d\u2019hospitals a la Direcci\u00f3 de Cures de l\u2019ICS. \u00c9s un sistema que identifica de forma preco\u00e7 el risc de deteriorament agut mitjan\u00e7ant un sistema de puntuaci\u00f3 i un algoritme de decisi\u00f3 resultants del monitoratge del pacient. Aquest sistema es va implementar per primera vegada l\u2019any 2013 i, actualment, s\u2019utilitza di\u00e0riament per ajudar a la presa de decisions cl\u00edniques en els pacients ingressats als hospitals de l\u2019ICS.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 2021, Jordi Adamuz, amb el Grup de Recerca Infermera (GRIN) de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica de Bellvitge (IDIBELL), va publicar aquest treball que ara ha estat premiat i que va demostrar, no nom\u00e9s que el sistema VIDA \u00e9s capa\u00e7 de detectar pacients amb m\u00e9s complicacions evitables<\/strong>, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contribueix a disminuir la mortalitat intrahospital\u00e0ria<\/strong>. Concretament, la redueix fins a \u201cun 11%\u201d, segons explica l\u2019infermer i investigador.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va poder fer gr\u00e0cies a la pand\u00e8mia de la Covid-19, perqu\u00e8, malauradament, el sobrec\u00famul de pacients afectats pel virus feia impossible disposar del monitoratge pel sistema VIDA a tothom. Per tant, la contrarietat es va aprofitar per a comparar les mateixes situacions de gravetat amb alertes precoces d\u2019empitjorament o sense aquestes, una comparativa que, per q\u00fcestions \u00e8tiques, mai s\u2019hagu\u00e9s pogut dur a terme en condicions no excepcionals.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Adamuz \u00e9s professor associat de la UB i responsable de Suport a la Recerca en Cures de l\u2019\u00c0rea de Qualitat, Coneixement i Metodologia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tal com explica Jordi Adamuz, \u201cdespr\u00e9s d\u2019un mes d\u2019observaci\u00f3 d\u2019uns i altres pacients, v\u00e0rem constatar que s\u00ed que s\u2019associava un major nivell d\u2019alerta a m\u00e9s complicacions. Aix\u00f2 no ens era nou. Per\u00f2 la reducci\u00f3 d\u2019un 11% de la mortalitat<\/strong> en els casos en qu\u00e8 es comptava amb unitats VIDA va ser una sorpresa, i \u00e9s un resultat molt significatiu\u201d. Demostrada aix\u00ed l\u2019efici\u00e8ncia de l\u2019eina, ara saben que, en condicions normals, disposen d\u2019aquesta gran ajuda de vigil\u00e0ncia de complicacions tan importants com la mort.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 d\u2019aquest equip va consistir a mirar si el sistema VIDA s\u2019associa a fets com: el trasllat a l\u2019UCI, les infeccions nosocomials, les complicacions evitables i la mortalitat intrahospital\u00e0ria. Van estudiar aix\u00f2 amb una mostra d’aproximadament uns 2000 pacients d\u2019hospitals de l\u2019ICS, durant el mes d\u2019abril del 2020. En aquell primer mes de pand\u00e8mia, ja van constatar que el 40% dels pacients ingressats per Covid tenien una complicaci\u00f3 que, si s\u2019hagu\u00e9s detectat per forma preco\u00e7, s\u2019hauria pogut evitar.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019ara, explica Jordi Adamuz, despr\u00e9s d\u2019aquest premi que representa un reconeixement d\u2019aquest impacte de la infermeria en la salut<\/strong> -diu- \u201ccontinuarem desenvolupant el sistema VIDA afegint altres par\u00e0metres anal\u00edtics, per exemple, els hemat\u00f2crits o la creatinina. Els tindrem en compte perqu\u00e8 s\u2019ha demostrat que tamb\u00e9 s\u00f3n factors de prevenci\u00f3 de complicacions.<\/p>\n\n\n\n

La imprescindible infermeria<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una vigil\u00e0ncia en mans de les infermeres que es guien per escales validades. Fins aleshores \u2013diuen els autors de l\u2019estudi\u2013 nom\u00e9s un article publicat, fet en un altre pa\u00eds, havia mostrat l\u2019impacte d\u2019aquest \u2018alertador\u2019 de complicacions, a partir de les constants vitals d\u2019una persona hospitalitzada.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 tamb\u00e9 demostra que \u201cmillorar la qualitat en l\u2019assist\u00e8ncia al malalt garantint la seguretat de les cures<\/strong> t\u00e9 a veure amb quines cures donem les infermeres i amb quina recerca fem per a millorar-les\u201d, precisa Adamuz. \u201cTreballem en el registre i seguiment que fem de les cures, i aquesta \u00e9s la manera de garantir que tot all\u00f2 que oferim als malalts contribueix a la seva millora, perqu\u00e8 hi ha una evid\u00e8ncia cient\u00edfica al darrere\u201d, afegeix l\u2019infermer de l\u2019Hospital de Bellvitge.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Adamuz \u00e9s professor associat de la UB i responsable de Suport a la Recerca en Cures de l\u2019\u00c0rea de Qualitat, Coneixement i Metodologia. La infermera adjunta d\u2019aquesta \u00e0rea \u00e9s Maribel Gonz\u00e1lez-Samartino, que \u00e9s igualment professora associada de la UB i tamb\u00e9 va participar en el treball, presentat com a: Risk of acute deterioration and care complexity individual factors associated with health outcomes in hospitalised patients with COVID-19: a multicentre cohort study.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Adamuz \u00e9s l\u2019infermer referent del Grup de recerca infermera GRIN IDIBELL, un dels primers equips acreditats per l\u2019Ag\u00e8ncia de Gesti\u00f3 d\u2019Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), i un dels primers grups d\u2019investigaci\u00f3 d\u2019infermeria de tot l\u2019Estat. El componen ara mateix 43 infermeres vinculades als Hospitals de Bellvitge, Viladecans, l\u2019ICO de l\u2019Hospitalet de Llobregat i la UB. La seva recerca planteja projectes de millora en tots els \u00e0mbits.<\/p>\n\n\n\n

\u201cCada quant conv\u00e9 mirar la tensi\u00f3 o, en cas de detectar febre, poder comen\u00e7ar a fer el tractament que pertoqui, tot aix\u00f2 surt de la recerca, perqu\u00e8 altres infermeres, i tamb\u00e9 metges han investigat\u201d, expliquen els investigadors d\u2019infermeria. \u201cI busques fonts d\u2019on nodrir-te, perqu\u00e8 les cures integrals no nom\u00e9s vol dir la intervenci\u00f3 sanit\u00e0ria a l\u2019hospital, sin\u00f3 tamb\u00e9 saber com afronta la persona malalta aquella nova situaci\u00f3 de salut, un nou dispositiu. No nom\u00e9s ens abastim de la ci\u00e8ncia m\u00e8dica i infermera, sin\u00f3 que agafem tamb\u00e9 de la psicologia, la sociologia, l\u2019antropologia, perqu\u00e8 parlem de cures globals, cures en salut\u201d, puntualitza Jordi Adamuz. <\/p>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 de les infermeres<\/p>\n\n\n\n

Com a infermer referent en recerca, dona suport a qualsevol professional que vol fer investigaci\u00f3, al personal adscrit a la direcci\u00f3 d\u2019infermeria, tamb\u00e9 a l\u2019investigador que ja t\u00e9 dades o a qui li cal escriure un article cient\u00edfic. Reconeix que com a estudiant d\u2019infermeria, \u201cem veia a la prim\u00e0ria perqu\u00e8 m\u2019agrada molt l\u2019educaci\u00f3 per a la salut\u201d. En comen\u00e7ar a treballar a la unitat de malalties infeccioses amb Jordi Carratal\u00e0, hi va haver una vacant d\u2019investigaci\u00f3 I, tot i que ell venia de la diplomatura, va comen\u00e7ar a recollir dades de pacients amb pneum\u00f2nia i a ajudar a escriure articles cient\u00edfics. Alternava la feina d\u2019infermer de recerca entre setmana i el cap de setmana, treballava amb la seva funci\u00f3 infermera assistencial, tamb\u00e9 a infecciosos. \u201cEm vaig adonar que les infermeres ten\u00edem un ampli camp per a investigar\u201d, expressa. T\u00e9 molt present que els pacients tenen un gran desconeixement de la mateixa patologia, i contribuir a educar pacients per a poder portar millor la seva recuperaci\u00f3 despr\u00e9s d\u2019una alta hospital\u00e0ria<\/strong>, sempre li ha interessat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00abLa import\u00e0ncia de vigilar les constants vitals per identificar el risc de deteriorament agut i poder aix\u00ed prevenir complicacions dels malalts, responsabilitat de les infermeres\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

De fet, es va dir a si mateix que el que volia era fer un projecte d\u2019educaci\u00f3 sanit\u00e0ria per veure que els pacients que estan m\u00e9s informats es cuiden millor, tenen menys ingressos i menys mortalitat<\/strong>. I per a fer-ho, es va haver de formar amb un m\u00e0ster oficial de doctorat. Sap que un tema aix\u00ed, d\u2019educaci\u00f3 sanit\u00e0ria als pacients, no hi ha cap altre professional que ho expliqui.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s justament la investigaci\u00f3 de les infermeres la que posa en relleu el paper cabdal d\u2019aquesta professi\u00f3 i la necessitat de combatre el problema cr\u00f2nic de la manca d\u2019infermeres<\/strong>. I l\u2019estudi pel qual Jordi Adamuz ha estat premiat \u00e9s un exemple de la rellev\u00e0ncia de la intervenci\u00f3 de la infermeria en l\u2019atenci\u00f3 a pacient. La import\u00e0ncia de vigilar les constants vitals per identificar el risc de deteriorament agut i poder aix\u00ed prevenir complicacions dels malalts,<\/strong> responsabilitat de les infermeres, ho posa de manifest.<\/p>\n\n\n\n

La c\u00e0tedra del Col\u00b7legi d\u2019Infermeres i la UB va crear el premi que ara ha rebut Adamuz per fer difusi\u00f3 de les millors recerques fetes per infermeres. \u201cCom a col\u00b7lectiu, el nostre objectiu \u00e9s que la societat tingui consci\u00e8ncia de la investigaci\u00f3 que fem i de les responsabilitats que tenim definides, les compet\u00e8ncies que de manera aut\u00f2noma tenim, sense necessitat que ens prescriguin altres professionals\u201d, puntualitza la infermera Maribel Gonz\u00e1lez-Samartino. \u201cNosaltres, les infermeres, treballem en equip, per\u00f2 tenim compet\u00e8ncies en les quals som responsables del resultat de salut en el pacient<\/strong>. L\u2019educaci\u00f3 sanit\u00e0ria, el maneig de processos com ara una traqueotomia, les cures a casa. Com el malalt manega un dispositiu a casa, no hi ha cap professional de la salut que li ensenyi a fer, m\u00e9s que l\u2019infermer. Som els que fem l\u2019educaci\u00f3 sanit\u00e0ria<\/strong>.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Tant Adamuz com Gonz\u00e1lez estan d\u2019acord que les actuals generacions d\u2019infermeres ja no veuen la infermera com a ajudant del metge, tot i que encara hi ha molt pocs llocs de responsabilitat ocupats per infermeres, i per dones, en general.<\/p>\n\n\n\n

R\u00e0tios d\u2019infermeres<\/p>\n\n\n\n

Una altra l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 que desitgen desenvolupar, segons expliquen, \u00e9s com \u201ca trav\u00e9s de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial poder crear un mapa per a les infermeres gestores que recomani les r\u00e0tios i la distribuci\u00f3 de les infermeres<\/strong> en funci\u00f3 de cada context hospitalari. Que sigui f\u00e0cil, molt visual, per poder orientar de forma r\u00e0pida com distribuir les tres infermeres de qu\u00e8 disposo \u2013posem per cas\u2013 amb el panorama que tinc\u201d, exposa Jordi Adamuz.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00abLes infermeres, treballem en equip, per\u00f2 tenim compet\u00e8ncies en les quals som responsables del resultat de salut en el pacient\u00bb. | Pol Rius<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Maribel Gonz\u00e1lez afegeix que \u201cdes de l\u2019hospital, les infermeres vetllem perqu\u00e8 no es travessin les l\u00ednies vermelles de les r\u00e0tios, que tot all\u00f2 que en els \u00faltims anys s\u2019ha incrementat de les r\u00e0tios estructurals de les unitats, despr\u00e9s de tot el que hem crescut, no podem fer ni un pas enrere. I des de la direcci\u00f3 d\u2019infermeria vetllem perqu\u00e8 tot i aix\u00f2 hem de millorar\u201d. Gonz\u00e1lez, precisa, per\u00f2, que tot i que les r\u00e0tios d\u2019infermeria s\u2019han d\u2019engrandir, \u201cvenir a l\u2019hospital \u00e9s segur\u201d. Argumenta que, \u201ctenir m\u00e9s infermeres permetria desenvolupar programes per a malalties que ara no tenen visibilitat i seria bo tamb\u00e9 guanyar m\u00e9s expertesa en l\u2019acompanyament de pacients cr\u00f2nics, cosa que ara no podem fer\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Ara per ara, tots dos consideren molt positiu que la societat vegi la infermeria com una bona sortida professional<\/strong> i creuen que aquestes noves promocions estan ajudant a canviar la imatge de la professi\u00f3, que encara \u2013pensen\u2013 anir\u00e0 canviant m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

En una societat cada cop m\u00e9s demandant de professionals sanitaris, la infermeria ser\u00e0 tamb\u00e9 una de les professions amb m\u00e9s reclam en el futur<\/strong>, perqu\u00e8 ara ja ho \u00e9s. Tal com explica Jordi Adamuz, \u201ca la UB ja s\u2019han obert noves l\u00ednies d\u2019estudi d\u2019infermeria\u201d. Est\u00e0 clar que entre cobrir les baixes per jubilacions, les que marxen a l\u2019estranger pels sous m\u00e9s alts fora i les que abandonen per les condicions que troben en el m\u00f3n laboral, no hi ha suficients infermeres.<\/p>\n\n\n\n

\u201cAra que es fan di\u00e0lisi fins al final de la vida, trasplantaments de cor i renals a pacients cada cop m\u00e9s grans i el gruix de gent que envelleix, la demanda social d\u2019infermeres \u00e9s cada cop m\u00e9s gran\u201d, exposa Maribel Gonz\u00e1lez-Samartino. Un context complex i creixent que ens ha de conscienciar m\u00e9s sobre la necessitat d\u2019enfortir i valorar la professi\u00f3 <\/strong>que t\u00e9 les nostres cures en les seves mans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una investigaci\u00f3 sobre alertes a partir de les constants vitals posa de manifest la import\u00e0ncia cabdal de les infermeres en la millora de les cures als pacients.<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":42258,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204,229],"tags":[55,70],"class_list":["post-42247","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-area-de-cures","category-salut","tag-infermeria","tag-sistema-sanitari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42247","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/44"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42247"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42247\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/42258"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42247"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=42247"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=42247"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}