{"id":42266,"date":"2024-07-29T06:00:00","date_gmt":"2024-07-29T06:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=42266"},"modified":"2024-07-29T06:00:00","modified_gmt":"2024-07-29T06:00:00","slug":"javier-onrubia-ens-hem-de-capacitar-per-anar-a-uns-objectius-mes-vinculats-al-benestar-que-a-lexcellencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2024\/07\/29\/javier-onrubia-ens-hem-de-capacitar-per-anar-a-uns-objectius-mes-vinculats-al-benestar-que-a-lexcellencia\/","title":{"rendered":"Javier Onrubia: \u00abEns hem de capacitar per anar a uns objectius m\u00e9s vinculats al benestar que a l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

Javier Onrubia (Pamplona, 1963) \u00e9s professor del Departament de Cognici\u00f3, Desenvolupament i Psicologia de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona, on fa m\u00e9s de trenta anys que fa classe de psicologia de l\u2019educaci\u00f3 tant a futurs psic\u00f2legs com a futurs mestres. Forma part tamb\u00e9 de l\u2019Institut de Recerca en Educaci\u00f3<\/a> i del Grup de Recerca en Interacci\u00f3 i Influ\u00e8ncia Educativa<\/a> d\u2019aquesta universitat, i ha escrit un munt de llibres i articles sobre orientaci\u00f3 i millora de la pr\u00e0ctica educativa. El passat 29 de juny va participar en la jornada de cloenda de la Xarxa de Compet\u00e8ncies<\/a>, en la qual tamb\u00e9 es va presentar un manifest<\/a> sobre benestar en els centres educatius elaborat per Onrubia i altres experts com Neus Sanmart\u00ed, David Duran o Fernando Hern\u00e1ndez.<\/p>\n\n\n\n

Quin \u00e9s l\u2019origen i qu\u00e8 diu el vostre manifest?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una reflexi\u00f3 sobre tot el tema del benestar en els centres en el context i les condicions actuals. B\u00e0sicament el que el manifest assenyala s\u00f3n un seguit d\u2019eixos a partir dels quals es pot intentar anar construint una resposta m\u00e9s positiva en relaci\u00f3 a les diverses dificultats i inquietuds que entren al centre i que jo particularment penso que cal no ignorar-les ni fer veure que no existeixen. Quan vas a un centre el primer que et diuen els docents \u00e9s que estan saturats, la sensaci\u00f3 \u00e9s que en el dia a dia hi ha molts elements de microcrisi que demanen una resposta.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes serien les causes del malestar? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Segurament, hi ha un seguit d\u2019elements estructurals que incideixen en les condicions en els centres, com per exemple el poc temps per coordinar-se, compartir, parlar. Per\u00f2 tamb\u00e9 crec que hi ha una pr\u00e8via, i \u00e9s que l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria rep l\u2019impacte de tot el malestar social, comen\u00e7ant per les situacions de pobresa. L\u2019escola s\u2019ho troba, i a la vegada ha de generar unes condicions que permetin als alumnes aprendre, i aix\u00f2 \u00e9s molt complicat. Per tant, les causes del malestar tenen a veure amb diferents nivells, des de nivells molt macro i molt de societat fins a elements relacionats amb les caracter\u00edstiques de l\u2019organitzaci\u00f3 i de l\u2019estructura de les escoles, o fins a elements sobre necessitats de formaci\u00f3 del professorat.<\/p>\n\n\n\n

\n

El malestar en els centres t\u00e9 causes estructurals, com \u00e9s la manca de temps dels docents per coordinar-se i parlar, per\u00f2 tamb\u00e9 sorgeix de l\u2019impacte que rep de la societat<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Per\u00f2 aquest malestar als centres no existia fa uns anys, o com a m\u00ednim abans de la pand\u00e8mia no era tan evident, mentre que les situacions socials complexes ja existien. I \u00e9s un malestar que es contagia a les fam\u00edlies. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed sempre hi ha dos nivells: hi ha un malestar i hi ha un malestar que es manifesta. No tinc dades com per dir si el que ha augmentat \u00e9s el malestar, el malestar manifestat als mitjans o totes dues coses. S\u00ed que \u00e9s veritat, i crec que d\u2019aix\u00f2 s\u00ed que hi ha alguns indicadors clars, que la pand\u00e8mia va comportar tota una s\u00e8rie de conseq\u00fc\u00e8ncies de les quals no som molt conscients encara. Quan parles sobretot amb gent que est\u00e0 en la intervenci\u00f3 psicopedag\u00f2gica et comenten que des de la pand\u00e8mia hi ha hagut un augment de problemes de salut mental i de conviv\u00e8ncia, i que aquesta \u00e9s una de les causes que fa que tot sigui m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019entomar.<\/p>\n\n\n\n

Aleshores, heu fet una proposta d\u2019accions per afrontar aquest malestar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s que una proposta en el sentit program\u00e0tic, el que s\u2019ha intentat \u00e9s identificar alguns dels elements que poden ajudar a contrarestar aquest malestar, com posar en valor tot el tema del vincle i la relaci\u00f3, la cura, l\u2019acollida, l\u2019acompanyament, o la pertinen\u00e7a i comunitat en els centres. Posar en valor elements que tenen a veure amb determinades formes d\u2019organitzaci\u00f3, amb determinades formes de lideratge, o posar en valor elements que tenen relaci\u00f3 amb el fet de prioritzar determinats continguts, o elements que tenen a veure amb tot el que \u00e9s la construcci\u00f3 de relacions amb les fam\u00edlies i amb la comunitat, o el treball en xarxa. \u00c9s a dir, posar en valor tot un seguit d\u2019elements que d\u2019alguna manera poden ajudar a enfrontar el malestar amb m\u00e9s eines i millors condicions. Crec que aquesta seria la idea.<\/p>\n\n\n\n

No he acabat d\u2019entendre la part dels continguts.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La idea \u00e9s que una part de la construcci\u00f3 del benestar t\u00e9 a veure amb ensenyar determinades coses als alumnes. O sigui, continguts que tenen a veure amb aprendre a relacionar-se amb l\u2019altre, amb conviure i gestionar el conflicte, amb aprendre a participar en la vida comunit\u00e0ria, amb aprendre compet\u00e8ncies d\u2019equilibri personal com ara les compet\u00e8ncies socioemocionals, tota aquesta mena de coses. Treballar tots aquests continguts ajuda a donar eines perqu\u00e8 els alumnes estiguin millor i tothom estigui millor en el centre.<\/p>\n\n\n\n

Quan parlen de benestar entenc que es refereixen al de tota la comunitat, oi? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed. La q\u00fcesti\u00f3 de fons \u00e9s si posem el focus com a instituci\u00f3 escolar i com a sistema fonamentalment en l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia acad\u00e8mica, \u00e9s a dir, en els resultats acad\u00e8mics en determinades mat\u00e8ries entesos d\u2019una manera molt quantitativa, o si posem l\u2019\u00e8mfasi en una mirada una mica m\u00e9s global sobre el que hauria de promoure l\u2019educaci\u00f3 escolar i en aquests continguts que tradicionalment han estat coses de m\u00e9s a m\u00e9s. Jo crec que hi ha un canvi de mirada sobre quins s\u00f3n els objectius de l\u2019escola, molt m\u00e9s vinculada a construir persones que siguin capaces d\u2019afrontar determinats reptes i d\u2019enfrontar-se a la complexitat social i personal que tenim. I aix\u00f2 passa per capacitar l\u2019alumnat i capacitar tothom, capacitar-nos els docents i capacitar tot el sistema, per anar cap a uns objectius molt m\u00e9s vinculats al benestar que a l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, en el sentit m\u00e9s tradicional del terme.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha un sector de docents que aquest punt de vista el troba horror\u00f3s, i que considera que s\u2019est\u00e0 desvirtuant l\u2019escola perqu\u00e8 s\u2019estan deixant totalment al marge coneixements b\u00e0sics que l\u2019alumne hauria d\u2019haver adquirit al sortir de l\u2019ensenyament obligatori.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed hi ha com a m\u00ednim dues q\u00fcestions. Una \u00e9s quins s\u00f3n aquests coneixements b\u00e0sics. I, probablement, des de la perspectiva que estem plantejant, aprendre a col\u00b7laborar amb els altres, aprendre a moure\u2019t en un entorn multicultural, aprendre a entomar el frac\u00e0s o les dificultats, aprendre a resoldre problemes nous, a enfrontar-te amb la incertesa\u2026 Tot aix\u00f2 s\u00f3n continguts fonamentals i b\u00e0sics. Clar, probablement hi ha un debat sobre si l\u2019objectiu fonamental del sistema educatiu \u00e9s preparar per a les etapes educatives posteriors i, per tant, amb un objectiu m\u00e9s eficientista i vinculat al mercat laboral, o si l\u2019objectiu de l\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica i obligat\u00f2ria \u00e9s fonamentalment preparar les persones per viure en una determinada societat. Jo crec que tan important \u00e9s saber utilitzar determinats instruments matem\u00e0tics com saber col\u00b7laborar amb alg\u00fa que \u00e9s diferent de mi i que a m\u00e9s t\u00e9 posicions i mirades diverses. S\u00f3n igual d\u2019importants, o com a m\u00ednim no \u00e9s menys important aquest segon que el primer.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que jo tamb\u00e9 soc dels que pensa que per aprendre aquests continguts m\u00e9s tradicionals m\u2019ajuda el fet de disposar d\u2019aquestes eines que tenen a veure amb treballar amb mi mateix i amb els altres. O sigui, de vegades es fa com una falsa oposici\u00f3 entre l\u2019aprenentatge de continguts en el sentit tradicional o tots aquests altres aprenentatges necessaris per a la vida. \u00c9s com la famosa discussi\u00f3 entre compet\u00e8ncies i continguts. Hi ha gent que opina que si ensenyem compet\u00e8ncies no ensenyem continguts. Aix\u00f2 no t\u00e9 cap sentit. Al final, una compet\u00e8ncia \u00e9s un contingut en acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n

Hi ha qui diu que si ensenyem compet\u00e8ncies no ensenyem continguts, i aix\u00f2 no t\u00e9 cap sentit<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Aquest debat \u00e9s ben viu i tamb\u00e9 \u00e9s un focus de malestar, el to de la discussi\u00f3 \u00e9s agre. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 no \u00e9s nom\u00e9s una discussi\u00f3 acad\u00e8mica o conceptual, sin\u00f3 que \u00e9s una discussi\u00f3 vivencial, que al final t\u00e9 a veure amb la identitat docent. El tema fonamental \u00e9s si jo soc un expert d\u2019un contingut i d\u2019uns sabers que transmeto als alumnes o si soc alg\u00fa que ajuda al desenvolupament integral de les persones. Aquesta \u00e9s la discussi\u00f3 de fons. Jo entenc que, en el cas de la secund\u00e0ria, hi hagi professorat que pugui pensar que li han canviat les regles del joc \u2014no ara, sin\u00f3 des del 90\u2014, professorat que pugui pensar que jo soc llicenciat en Qu\u00edmiques i a mi m\u2019havien dit que la meva funci\u00f3 era ensenyar qu\u00edmica. B\u00e9, doncs potser ara \u00e9s una altra. Entenc el malestar, per\u00f2 probablement forma part d\u2019una din\u00e0mica en la qual ens hi trobem tots. Han canviat les regles del joc a la gran majoria de professions. Per\u00f2 en tot cas aquesta font de malestar s\u2019ha d\u2019identificar i s\u2019ha de recon\u00e8ixer i s\u2019ha de valorar. Com diu Michael Fullan, cal escoltar les raons dels que no volen canviar. Intentar fer veure que no existeixen i imposar les teves tampoc penso que sigui una bona via.<\/p>\n\n\n\n

A la confer\u00e8ncia de la jornada de cloenda de la Xarxa de Compet\u00e8ncies vost\u00e8 va vincular la idea d\u2019escola inclusiva amb la de benestar, va arribar a dir que una i altra anaven de la m\u00e0, i aix\u00f2 em va sorprendre perqu\u00e8 avui sembla que la creixent diversitat de les aules \u00e9s un altre dels focus de malestar. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00c9s evident que la incorporaci\u00f3 de determinat alumnat als centres ordinaris i el fet d\u2019haver d\u2019atendre una pluralitat de necessitats educatives molt m\u00e9s grans genera reptes i dificultats. Crec que, davant d\u2019aix\u00f2, la millor sortida \u00e9s aquest proc\u00e9s de transformaci\u00f3 que ens permetr\u00e0 fer de les escoles espais molt m\u00e9s capa\u00e7os d\u2019incloure i proporcionar benestar. De nou, per sota hi ha el dilema de si la resposta a aquest alumnat i la transformaci\u00f3 que comporta em concerneix o no com a docent. Sovint aquest malestar que genera el fet d\u2019incorporar aquest alumnat parteix de la idea de fons que aix\u00f2 no \u00e9s la meva feina. Per tant, tornem a la discussi\u00f3 d\u2019abans. Com que aix\u00f2 no \u00e9s la meva feina i m\u2019estan posant una feina que no \u00e9s la meva, doncs ho rebutjo. Despr\u00e9s hi ha una altra part d\u2019aquests processos de malestar que estan associats amb la formaci\u00f3 del professorat. I ho dic jo, que estic en formaci\u00f3 inicial, i per tant no em fico amb ning\u00fa que no sigui amb mi mateix. Crec que moltes vegades els docents no tenen la formaci\u00f3 suficient per atendre determinades situacions. I no em refereixo tant a t\u00e8cniques espec\u00edfiques per a determinades coses, que tamb\u00e9 s\u00f3n importants, sin\u00f3 en el sentit d\u2019atendre determinades coses que s\u00f3n molt fonamentals.<\/p>\n\n\n\n

Poso un exemple sobre els meus alumnes que es preparen com a futurs mestres. Jo soc tutor de les \u00faltimes pr\u00e0ctiques que fan i aix\u00f2 em permet preguntar-los en qu\u00e8 es senten m\u00e9s capa\u00e7os i qu\u00e8 creuen que els hi cal encara. I el que em diuen de forma bastant sistem\u00e0tica \u00e9s que necessiten saber m\u00e9s de gesti\u00f3 de l\u2019aula, de gesti\u00f3 del conflicte, del treball amb alumnat de diferents cultures\u2026 I els meus alumnes s\u00f3n de la menci\u00f3 d\u2019atenci\u00f3 a la diversitat, \u00e9s a dir, han fet un treball addicional en aquest \u00e0mbit. I tot i aix\u00ed m\u2019estan dient que a les pr\u00e0ctiques es troben amb realitats que no saben com gestionar, o que veuen com les ha gestionat el mestre per\u00f2 que els cal m\u00e9s formaci\u00f3 amb models te\u00f2rics sobre aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Onrubia, durant la seva confer\u00e8ncia a la XCB, dissabte 29 de juny | Xarxa de Compet\u00e8ncies<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

No s\u00e9 si m\u2019ha contestat del tot. Li preguntava sobre la relaci\u00f3 entre benestar i inclusi\u00f3. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord. Jo penso que el programa de transformaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 que demana una escola m\u00e9s orientada al benestar i una escola m\u00e9s inclusiva \u00e9s molt semblant. Tenen moltes coincid\u00e8ncies. Estar i sentir-se incl\u00f2s i estar i sentir-se b\u00e9 tenen molt a veure. El que passa \u00e9s que \u00e9s veritat que, tant des del punt de vista del que passa a les aules com del que passa en les estructures de coordinaci\u00f3 de treball compartit entre mestres, com en altres nivells m\u00e9s alts, hi ha molta feina a fer. Per posar un exemple, tamb\u00e9 molt vinculat al tema de les pr\u00e0ctiques dels meus alumnes. La coordinaci\u00f3 entre el professorat especialista i el professorat ordinari no t\u00e9 espais establerts en els centres. Hi ha coordinacions de cicle, hi ha una comissi\u00f3 d\u2019atenci\u00f3 a la diversitat o de suport a l\u2019educaci\u00f3 inclusiva que coordina una s\u00e8rie de coses. Per\u00f2 els espais habituals, \u00e9s a dir, all\u00f2 que permet que jo, tutor de tercer A, pugui parlar amb la codocent o amb l\u2019especialista corresponent d\u2019una manera m\u00e9s sistem\u00e0tica i continuada, o puguem planificar codoc\u00e8ncia\u2026 aquest espai no hi \u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019hora de dinar, potser\u2026 <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Clar, clar. Aquestes coordinacions informals les fan a l\u2019hora de dinar, o a l\u2019hora del pati, o al passad\u00eds, o posant-hi hores personals\u2026 En el manifest una de les dimensions que se subratlla com a m\u00e9s important \u00e9s tamb\u00e9 aquesta idea de treball compartit, de poder col\u00b7laborar, de poder establir cicles de reflexi\u00f3 i acci\u00f3 sobre la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica. Per\u00f2 tot aix\u00f2 demana temps i demana espais que s\u2019han de generar.<\/p>\n\n\n\n

\n

Entenc que hi hagi professorat que pugui pensar que li han canviat les regles del joc, per\u00f2 aix\u00f2 ha passat a la gran majoria de professions<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Sabem que la diversitat a les aules ha augmentat molt en tres vessants: l\u2019alumnat amb TEA, l\u2019alumnat amb problemes de salut mental i l\u2019alumnat amb malalties minorit\u00e0ries. Aquest darrer grup \u00e9s clarament conseq\u00fc\u00e8ncia dels aven\u00e7os m\u00e8dics, per\u00f2, pel que fa als altres dos, com a psic\u00f2leg, t\u00e9 alguna explicaci\u00f3? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

No tinc cap hip\u00f2tesi que pugui avalar amb dades. Evidentment, a banda dels elements m\u00e8dics, crec que hi ha temes relacionats amb l\u2019estil de vida. Per exemple, crec que l\u2019atenci\u00f3 ha canviat absolutament, \u00e9s a dir, tots funcionem amb cicles d\u2019atenci\u00f3 molt m\u00e9s curts, i amb necessitats de recompenses molt m\u00e9s r\u00e0pides, i aix\u00f2 evidentment t\u00e9 a veure amb les pantalles i amb la nova cultura digital. Una de les caracter\u00edstiques d\u2019aquesta cultura digital \u00e9s que deixa molt poc temps per a la reflexi\u00f3. Ho veig amb els meus alumnes: estan molt poc acostumats a llegir, em refereixo a textos llargs, a llegir reflexionant, a llegir apuntant, a llegir interrogant o vinculant o connectant amb altres coses. I, clar, no \u00e9s dif\u00edcil pensar que tota aquesta diferent manera de gestionar l\u2019atenci\u00f3 t\u00e9 a veure amb alguna de les coses que despr\u00e9s passen.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 tamb\u00e9 connecta amb el tema dels recursos, un altre focus de malestar. Mai el sistema n\u2019ha tingut tants com ara, per\u00f2 sembla que no es noti, precisament per aquest augment exponencial de la complexitat.  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 sobretot t\u00e9 a veure amb quin \u00fas en fem. Moltes vegades no es fa un \u00fas inclusiu dels recursos pensats per a la inclusi\u00f3. Ho simplifico molt, per\u00f2 hi ha dues grans maneres d\u2019entendre l\u2019\u00fas dels recursos: una t\u00e9 a veure amb una mirada b\u00e0sicament individual. Jo vaig responent individualment a les dificultats sense tocar les condicions socials o contextuals que generen i on s\u2019ha de respondre a aquestes dificultats. Crec que aquest model no ens porta enlloc. De fet, ens porta al que tu dius, al fet que sempre ens guanya la generaci\u00f3 de dificultats sobre la resposta compensat\u00f2ria que podem fer. L\u2019altre model \u00e9s posar els recursos de suport all\u00e0 on s\u00ed que hi ha d\u2019haver una resposta a les necessitats, que \u00e9s a l\u2019aula. O sigui, a l\u2019aula i al centre, per\u00f2 b\u00e0sicament a l\u2019aula, a l\u2019activitat conjunta. \u00c9s a dir, fer que tota aquesta gent que est\u00e0 donant suport, ho faci a trav\u00e9s del docent, \u00e9s a dir, a trav\u00e9s del suport i de l\u2019ajuda al docent, a fi de generar contextos d\u2019aula molt m\u00e9s capa\u00e7os d\u2019assumir aquesta diversitat. I crec que aix\u00f2 no s\u2019est\u00e0 fent. Per a mi, aquesta \u00e9s la discussi\u00f3 de fons important. I amb aix\u00f2 no estic dient que no hi hagi la necessitat de donar suports individuals en determinats moments a determinats perfils d\u2019alumne, no estic dient aix\u00f2. Per\u00f2 crec que el gruix dels recursos s\u2019ha de posar en el suport al professorat i en el suport al que passa i a l\u2019aula. I aqu\u00ed entrem en una altra discussi\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s una aula?<\/p>\n\n\n\n

\n

Sovint no es fa un \u00fas inclusiu dels recursos pensats per a la inclusi\u00f3, aix\u00f2 passa sobretot quan s\u2019orienten a donar una resposta individual a una dificultat sense tocar les condicions o el context<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Digui\u2019m-ho vost\u00e8. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tradicionalment, s\u2019ha ent\u00e8s com una filera de cadires, una darrere de l\u2019altra, mirant cap endavant, a una persona que est\u00e0 transmetent o presentant contingut. Si aquest \u00e9s el model d\u2019aula, efectivament no podem atendre a les diversitats que ens podem trobar. Ara b\u00e9, si l\u2019aula \u00e9s m\u00e9s aviat una activitat conjunta que pot fer-se en diferents espais, on diferents persones o grups poden estar fent diferents parts de l\u2019activitat,  amb diferents ritmes, on pot haver-hi m\u00e9s d\u2019una i m\u00e9s de dues persones que estiguin donant suport\u2026 Si entenem l\u2019aula aix\u00ed, potser no hi ha cap problema en qu\u00e8 jo estigui treballant amb dos alumnes donant-los suport per una pregunta espec\u00edfica, o que es pugui fer una mini lli\u00e7\u00f3 a algun alumnat que ho necessita per refor\u00e7ar determinades coses o que un grup d\u2019alumnes estiguin a l\u2019ordinador buscant no s\u00e9 qu\u00e8, per\u00f2 tot aix\u00f2 es fa dins d\u2019un context i d\u2019un proc\u00e9s. \u00c9s a dir, crec hem de flexibilitzar l\u2019aula i en aquest sentit m\u2019agrada com uns autors nord-americans defensen l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019aula com a contextos m\u00faltiples i diversificats. \u00c9s aquesta idea que diferents persones poden estar fent diferents coses en un mateix moment. I \u00e9s l\u2019activitat al final, en el seu conjunt i a mitj\u00e0 termini, la que permet que tothom aprenguin les mateixes coses. Aquesta idea em sembla molt potent, per\u00f2 demana una modificaci\u00f3 molt radical. Algunes coses que estan apareixent van en aquesta l\u00ednia, perqu\u00e8 hi ha escoles on entres i no saps ben b\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s aula i qu\u00e8 no (perqu\u00e8 tot ho \u00e9s), per\u00f2 no s\u00f3n la norma.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019aprenentatge basat per projectes \u00e9s objecte de moltes cr\u00edtiques per part d\u2019alguns sectors. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

A mi m\u2019agrada m\u00e9s parlar del treball per metodologies d\u2019indagaci\u00f3. Crec que aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s prec\u00eds conceptualment, i que dona lloc a una fam\u00edlia de metodologies: l\u2019aprenentatge basat en projectes, l\u2019aprenentatge basat en problemes, l\u2019aprenentatge basat en reptes, el mateix aprenentatge servei, l\u2019aprenentatge basat en el disseny\u2026 Ho dic perqu\u00e8 amb els projectes ha passat com amb totes aquestes etiquetes que triomfen en un moment donat, el preu de l\u2019\u00e8xit moltes vegades \u00e9s perdre una mica el nucli del que fem. De vegades tinc la sensaci\u00f3 que s\u2019anomena treball per projectes a qualsevol cosa, entre les quals coses que clarament no ho s\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 que em comenta es refereix m\u00e9s a prim\u00e0ria que a secund\u00e0ria, oi? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Igual. El fet que a secund\u00e0ria el canvi sigui m\u00e9s gran no vol dir que el model no sigui aplicable. Per exemple, hi ha experi\u00e8ncies de treball amb racons amb matem\u00e0tiques a secund\u00e0ria. Una altra cosa \u00e9s que potser t\u00e9 sentit que a secund\u00e0ria la globalitzaci\u00f3 de continguts sigui m\u00e9s perfilada per \u00e0mbits, o que es combinin determinades coses, com el treball de les STEM, per\u00f2 el model \u00e9s perfectament aplicable i, de fet, crec que recuperaria molt d\u2019aquest alumnat que ha desconnectat de l\u2019escola.<\/p>\n\n\n\n

Com a docent novell crec que aquest alumnat \u00e9s el que m\u00e9s m\u2019ha sobtat: trobar nanos de 13 i 14 anys als quals els \u00e9s tot indiferent. Els importa un rave que els amenacin amb la nota, amb un c\u00e0stig, amb anar als pares, i tamb\u00e9 els rellisca que els clavin un serm\u00f3 sobre el seu futur i que a la vida cal esfor\u00e7 per tirar endavant\u2026  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Exactament. Doncs jo crec que, si m\u00e9s no a una part d\u2019aquest perfil d\u2019alumnat, tenim moltes m\u00e9s possibilitats de reconciliar-lo amb la idea de l\u2019escola des d\u2019aquesta aproximaci\u00f3 que des de les aproximacions tradicionals. Crec que les aproximacions tradicionals nom\u00e9s porten a l\u2019exclusi\u00f3 sistem\u00e0tica d\u2019aquest grup i de molts altres. I tornem al que d\u00e8iem abans, si creus que l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria est\u00e0 per formar ciutadans o si creus que l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria est\u00e0 per seleccionar la gent que formar\u00e0 les elits socials.<\/p>\n\n\n\n

\n

El bon docent ha de ser molt dialogant, i aix\u00f2 no ho fomenta el model d\u2019ensenyament transmissiu<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

La recerca que feu en psicologia de l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s sobre com s\u2019apr\u00e8n, veritat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

B\u00e0sicament s\u00ed. Tamb\u00e9 s\u2019ha de dir que la psicologia de l\u2019educaci\u00f3, com tota la resta de la psicologia, \u00e9s molt dispersa. La psicologia de l\u2019educaci\u00f3 que nosaltres fem b\u00e0sicament el que intenta \u00e9s entendre com alg\u00fa ajuda alg\u00fa altre a aprendre. Aprendre en aquest sentit ampli que d\u00e8iem abans. Aquest acte educatiu \u00e9s el nucli fonamental del nostre treball. I en aquest nucli hi ha una paradoxa, ja que, per una banda, qui apr\u00e8n \u00e9s l\u2019alumne i ning\u00fa pot aprendre per ell, ni des del punt de vista cognitiu, ni des del punt de vista motivacional, per\u00f2, al mateix temps, l\u2019alumne no pot aprendre sol, perqu\u00e8 si el deixo sol hi ha moltes possibilitats que no aprengui \u2014o no ho faci de la millor manera\u2014 aquells continguts que necessita per inserir-se socialment i per desenvolupar-se personalment. Per tant, la pregunta clau \u00e9s com ajudem a que l\u2019alumne vagi fent aquesta construcci\u00f3 personal a la vegada que respectem el seu espai. I aix\u00f2 \u00e9s complicat. Hi ha qui pensa que el que s\u2019ha de fer \u00e9s simplement generar les condicions perqu\u00e8 l\u2019alumne es trobi amb el contingut i aprengui. Jo crec que amb aix\u00f2 no n\u2019hi ha prou. Per\u00f2, al mateix temps, no combrego amb la posici\u00f3 transmissiva del \u201cjo t\u2019ho explico i segur que tu ho entens\u201d. Perqu\u00e8 entre el que jo t\u2019explico i el que tu entens hi ha molt\u00edssims processos. Per tant, el tema \u00e9s com fem coses conjuntament perqu\u00e8 jo et pugui ajudar i tu puguis aprofitar l\u2019ajuda que et dono. I aix\u00f2 ens porta a estudiar tots els processos del que nosaltres anomenem activitat conjunta, i per aix\u00f2, per nosaltres, la clau de tots els processos \u00e9s com es dona aquesta activitat conjunta. I dintre d\u2019aquesta activitat conjunta \u00e9s fonamental tot l\u2019element comunicatiu, conversacional, dial\u00f2gic. O sigui, la idea \u00e9s que molta part d\u2019aquesta ajuda \u2014no tota, per\u00f2 s\u00ed molta\u2014 es juga a trav\u00e9s del llenguatge, a trav\u00e9s de com parlem. I tot aix\u00f2 tamb\u00e9 es pot aplicar a l\u2019aprenentatge professional dels mestres, i per tant aix\u00f2 genera un model de formaci\u00f3 permanent determinat, molt allunyat dels models t\u00edpics de formaci\u00f3 individual, amb continguts a\u00efllats i descontextualitzats de la pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

Ara em feia pensar amb els ritmes d\u2019aprenentatge. Sabem que cadasc\u00fa t\u00e9 el seu, per\u00f2 no s\u00e9 si el sistema no ens deixa respectar-los. Al cap i a la fi, els agrupem per any de naixement i els avaluem segons uns criteris estandarditzats. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Hi va haver la idea dels cicles, \u00e9s a dir, que la unitat de seq\u00fcenciaci\u00f3 del contingut no fossin els cursos, o encara menys els temes o les unitats, sin\u00f3 que es poguessin marcar un seguit  d\u2019objectius d\u2019aprenentatge al final d\u2019un per\u00edode de temps relativament llarg. Aquesta idea, que penso que era interessant perqu\u00e8 permetia jugar amb els diferents ritmes, s\u2019ha anat perdent, i hem recuperat la idea que al curs tal es fa tal i s\u2019avalua. Aqu\u00ed hi tenim una contradicci\u00f3. Necessitem altres tipus d\u2019unitats de gesti\u00f3 temporal i hem de baixar molt la pressi\u00f3 en l\u2019avaluaci\u00f3. \u00c9s a dir, haur\u00edem de distingir molt b\u00e9 la dimensi\u00f3 acreditativa de l\u2019avaluaci\u00f3 de la dimensi\u00f3 formativa de l\u2019avaluaci\u00f3. S\u00ed que necessitem molta avaluaci\u00f3, per\u00f2 necessitem avaluaci\u00f3 formativa. En realitat, nom\u00e9s al final de l\u2019educaci\u00f3 escolar obligat\u00f2ria \u00e9s quan necessitem aquesta avaluaci\u00f3 acreditativa.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 necessites anar tenint inputs sobre l\u2019evoluci\u00f3 de cada alumne.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, hi estic d\u2019acord, per\u00f2 inputs formatius. Inputs d\u2019on estem. En tot cas, crec que aquest \u00e9s un debat que valdria la pena tenir, perqu\u00e8 molta de la pressi\u00f3 t\u00e9 a veure amb aquesta obsessi\u00f3 per haver d\u2019anar al mateix ritme dels altres. Aquella famosa idea del \u201cprogressa adequadament\u201d o \u201cnecessita millorar\u201d, que pr\u00e0cticament ha quedat com un meme<\/em>, potser no era la millor soluci\u00f3 t\u00e8cnica, per\u00f2 la idea impl\u00edcita que tenia de desquantificar l\u2019avaluaci\u00f3 crec que ens l\u2019haur\u00edem de prendre seriosament. I ja entenc que hi ha una m\u00edstica amb els nombres, i que quan et diuen que tens un 7 sembla que t\u2019estiguin donant tota la informaci\u00f3 precisa i necess\u00e0ria, quan en realitat no t\u2019estan dient res. \u00c9s nom\u00e9s un n\u00famero, per\u00f2 quan intentem fer una avaluaci\u00f3 m\u00e9s qualitativa a tothom li sembla que no donem prou informaci\u00f3. I en canvi la recerca ens diu que un feedback qualitatiu i dial\u00f2gic \u00e9s clau per a la millora de l\u2019aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n

\n

Ning\u00fa pot aprendre per l\u2019alumne, per\u00f2 l\u2019alumne no ho pot fer sol i necessita al docent, per aix\u00f2 la clau dels processos d\u2019ensenyament i aprenentatge es troba en l\u2019activitat conjunta<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Abans em deia que el seu treball consisteix a investigar com alg\u00fa ajuda alg\u00fa a aprendre. Per tant, entenc que tenen ben identificat les caracter\u00edstiques del bon docent.  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El que tenim modelitzat no s\u00f3n tant les caracter\u00edstiques del bon docent com les caracter\u00edstiques dels bons processos d\u2019ensenyament i aprenentatge. El que d\u00f3na lloc a millors processos d\u2019aprenentatge o d\u2019influ\u00e8ncia s\u00f3n determinats mecanismes de fons. Per posar un exemple: el fet de fer preguntes. De vegades pot ajudar molt i de vegades pot no ajudar gens. Dep\u00e8n del tipus de pregunta que facis, de quan la facis, en funci\u00f3 de qu\u00e8, i tamb\u00e9 dep\u00e8n de la reacci\u00f3 de l\u2019alumne a la pregunta i de quina \u00e9s la teva repregunta. Per tant, no es tracta tant de fer un llistat de comportaments efica\u00e7os del professor \u2014aquest \u00e9s un paradigma que va tenir molt d\u2019\u00e8xit en un moment donat en la psicologia de l\u2019educaci\u00f3\u2014, sin\u00f3 de tenir alguns criteris sobre com el professor pot prendre decisions en un moment donat sobre quina ajuda pot ser m\u00e9s \u00fatil. Aix\u00f2, en realitat, ens porta a una idea del docent com a professional reflexiu, d\u2019alg\u00fa que decideix en un entorn complex i amb un cert grau d\u2019incertesa sempre, quin tipus d\u2019ajuda pot valer la pena.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s a dir, per posar un altre exemple, quan un alumne em fa una pregunta, jo tinc tot un ventall de possibilitats de resposta. Puc donar-li la informaci\u00f3 que em demana directament. Puc donar-li pistes perqu\u00e8 ell intenti trobar-la amb la meva ajuda. Puc, simplement, retornar-li la pregunta i dir-li tu qu\u00e8 en penses. Puc donar-li materials o elements addicionals, puc dir-li que aix\u00f2 t\u2019ho contesto m\u00e9s tard\u2026 Com a professor, he de ser molt conscient de quina opci\u00f3 trio, i molt probablement a dos alumnes diferents que formulen la mateixa pregunta, o al mateix alumne amb diferents moments, els hi he de respondre de manera diferent si els vull ajudar. Aquesta \u00e9s una mica la modelitzaci\u00f3 que intentem desenvolupar.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una decisi\u00f3 que s\u2019ha de prendre en fraccions de segons. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Hi ha situacions que es poden anticipar, preveure que passaran. Aix\u00f2 molts docents amb experi\u00e8ncia ja ho fan de manera intu\u00eftiva, i la idea seria que ho poguessin fer d\u2019una manera m\u00e9s reflexionada, m\u00e9s informada pel coneixement te\u00f2ric. \u00c9s a dir, no nom\u00e9s faig el que m\u2019ha funcionat b\u00e9 en altres moments, sin\u00f3 que ho faig perqu\u00e8 respon a determinats objectius.<\/p>\n\n\n\n

O sigui que les caracter\u00edstiques del bon docent no les saben, per\u00f2 aquest di\u00e0leg docent-alumne \u00e9s molt important. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Totalment. Per anar a algun consell concret, un bon docent \u00e9s un docent molt dialogant. Aix\u00f2 no \u00e9s un concepte nostre. Hi ha molts autors que diuen que la clau de l\u2019acte educatiu \u00e9s la conversa educativa, entesa com aquella que permet connectar el discurs intu\u00eftiu, espontani i propi de l\u2019alumnat amb el discurs cultural, social, de les disciplines i dels sabers. I aix\u00f2, evidentment, no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019una conversa, sin\u00f3 d\u2019anar parlant i d\u2019anar comunicant-se. No hi ha un altre: hem de parlar i hem d\u2019escoltar. El problema fonamental del model transmissiu no \u00e9s que no es pugui aprendre a partir d\u2019una exposici\u00f3, que l\u00f2gicament es pot, sin\u00f3 que si nom\u00e9s fas aix\u00f2 est\u00e0s perdent el di\u00e0leg, i \u00e9s a trav\u00e9s del di\u00e0leg com reconeixes l\u2019altra persona i valides la seva veu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest psic\u00f2leg de l\u2019educaci\u00f3 i professor de la UB i altres experts han participat en la redacci\u00f3 d\u2019un manifest sobre benestar i aprenentatge als centres educatius que posa l\u2019\u00e8mfasi, entre altres coses, en la necessitat de trobar espais per a la col\u00b7laboraci\u00f3 entre docents. <\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":42267,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[188,196],"tags":[187],"class_list":["post-42266","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-educacio-inclusiva","category-educar-en-salut","tag-educacio-inclusiva"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42266","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42266"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42266\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/42267"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42266"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=42266"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=42266"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}