La salut mental ha sigut durant molts anys la germana pobra de la salut, per\u00f2 en l\u2019actualitat les coses han canviat de manera substancial no solament pel que fa al desplegament de nous equipaments, que han cobert uns buits inadmissibles i s\u2019han fet m\u00e9s accessibles a la poblaci\u00f3, \u00a0sin\u00f3 per la seva projecci\u00f3 i pres\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit social i en els mitjans de comunicaci\u00f3. A m\u00e9s, ara ja no constitueix un motiu de secretisme per a les persones que sol\u00b7liciten atenci\u00f3 psiqui\u00e0trica o psicol\u00f2gica, cosa que es pot evidenciar en les mateixes sales d\u2019espera on, en moltes ocasions, els usuaris comenten i comparteixen viv\u00e8ncies i malestars emocionals.<\/p>\n
Per\u00f2, tamb\u00e9 s\u2019han fet progressos considerables en l\u2019articulaci\u00f3 entre els dispositius de salut mental (centres de salut mental, hospitals de dia, centres de dia, clubs socials) i la xarxa d\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria general (\u00e0rees b\u00e0siques de salut, hospitals generals, urg\u00e8ncies generals, entre d\u2019altres). Un exemple paradigm\u00e0tic \u00e9s el programa de suport a la prim\u00e0ria, en el que diversos professionals dels centres de salut mental passen consulta en les \u00e0rees b\u00e0siques de salut i mantenen un contacte regular amb els professionals sanitaris dels ambulatoris (metges, pediatres, professionals d\u2019infermeria, professionals de treball social).<\/p>\n
Tot plegat ha configurat un mapa complex i ric que possibilita una major agilitat en les interconsultes entre professionals alhora que permet minvar, en la mesura del possible, les llistes d\u2019espera.<\/p>\n
Semblaria, doncs, que hi ha motius per l\u2019optimisme ja que s\u2019hauria haver assolit la plena integraci\u00f3 de la salut mental en el panorama de l\u2019atenci\u00f3 i l\u2019assist\u00e8ncia de les persones amb problemes emocionals. No obstant, en els \u00faltims anys es ve produint un fenomen que preocupa a molts professionals i a un sector important de la ciutadania. Es tracta del seg\u00fcent: Cada cop m\u00e9s, l\u2019atenci\u00f3 en salut mental es centra en l\u2019aplicaci\u00f3 de protocols que regulen i determinen la manera de procedir dels professionals. Es parteix d\u2019un esquema simple: per a cada trastorn mental cal establir una manera homog\u00e8nia de tractar-lo, i \u00e9s aqu\u00ed on entren en escena els protocols.<\/p>\n
Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s un protocol? Un protocol \u00e9s un conjunt de recomanacions sobre els procediments diagn\u00f2stics a emprar amb tot malalt amb un determinat quadre cl\u00ednic o sobre l\u2019actitud terap\u00e8utica m\u00e9s adequada davant un problema de salut. Per\u00f2 cal afegir que el protocol no est\u00e0 adre\u00e7at a millorar el diagn\u00f2stic i tractament d\u2019un malalt concret, individual, tenint en compte les seves caracter\u00edstiques cl\u00edniques i les seves opinions sin\u00f3 al de gran tipologies de malalts amb un quadre cl\u00ednic similar. Fixem-nos que la definici\u00f3 aclareix que el protocol \u00e9s, en primer lloc, un conjunt de recomanacions, \u00e9s a dir, all\u00f2 que es suggereix fer o aplicar, per\u00f2 no d\u2019una manera obligada. I, en segon lloc, que el protocol no substitueix en cap cas la necessitat d\u2019atendre cada pacient d\u2019una manera individualitzada, atenent no solament les seves caracter\u00edstiques simptomatol\u00f2giques sin\u00f3 tamb\u00e9 les seves opinions i els condicionants socials i familiars que defineixen el context en el que s\u2019ha desenvolupat el problema de salut. No hi ha malalties, hi ha malalts!. Aquesta sent\u00e8ncia, ja antiga per\u00f2 que el Dr Messeguer, eminent onc\u00f2leg catal\u00e0, ens recordava al parlar dels mecanismes possibles per controlar les met\u00e0stasis dels processos cancerosos.<\/p>\n
En efecte, \u00e9s imprescindible i inexcusable atendre cada persona de manera individual, \u00e9s a dir, tenint en compte tot all\u00f2 que configura el marc en el que s\u2019ha generat el seu problema de salut mental. Aix\u00ed, per exemple, resulta del tot improcedent i anti-\u00e8tic indicar a una persona que intenta explicar els seus malestars una frase que vaig escoltar en certa ocasi\u00f3: \u201cSenyora, no m\u2019expliqui la seva vida. Limiti\u2019s a respondre el q\u00fcestionari, ja que \u00e9s la manera d\u2019objectivar el diagn\u00f2stic i el tractament\u201d. En aquest cas, el professional de salut mental volia evitar cap refer\u00e8ncia a la subjectivitat de la pacient i a tot all\u00f2 relacionat amb la seva hist\u00f2ria i a la seva traject\u00f2ria vital.<\/p>\n
\u00c9s imprescindible i urgent retornar als principis dels enfocaments que respecten el dir dels pacients, \u00e9s fonamental escoltar-los i no deixar-se alienar per un sistema basat en la dictadura dels protocols com si a partir de la seva realitzaci\u00f3 fos possible assolir la \u201cveritat objectiva\u201d del seu hipot\u00e8tic trastorn.<\/p>\n
Ara estem vivint en un marc social condicionat per una profunda crisis econ\u00f2mica, social, cultural i pol\u00edtica, que provoca intensos nivells de malestar emocional. Milers de persones demanen ajut als professionals de salut, de salut mental i de treball social. F\u00f3ra injust no deixar-los parlar, no escoltar-los i plantar-los davant d\u2019un q\u00fcestionari que han de respondre ja que aix\u00ed ho mana el protocol. Cal retornar a l\u2019escolta atenta i al respecte del pacient; no fer-ho aix\u00ed comportar\u00e0 la mort de la salut mental.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La salut mental ha sigut durant molts anys la germana pobra de la salut, per\u00f2 en l\u2019actualitat les coses han canviat de manera substancial no solament pel que fa al desplegament de nous equipaments, que han cobert uns buits inadmissibles i s\u2019han fet m\u00e9s accessibles a la poblaci\u00f3, \u00a0sin\u00f3 per la seva projecci\u00f3 i pres\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[53],"class_list":["post-8239","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-salut-mental"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8239","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8239"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8239\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8239"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8239"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8239"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}