Fins l\u2019aprovaci\u00f3 de la llei de reforma de l\u2019ICS del 2007 aquesta entitat tenia un problema de manca d\u2019instruments de gesti\u00f3 que la fessin m\u00e9s eficient. Tenia les limitacions d\u2019un pressupost administratiu que d\u00f3na molt poca capacitat i agilitat a la gesti\u00f3 de la sanitat. La gesti\u00f3 de personal amb criteris funcionarials, pla\u00e7a en propietat, borsa de treball, tampoc ajudaven a la seva efici\u00e8ncia. L\u2019ICS te una\u00a0 visi\u00f3 molt centrada en la pr\u00f2pia instituci\u00f3 i les seves din\u00e0miques internes administratives, amb manca d\u2019autonomia de gesti\u00f3, tan territorial com de centres i de professionals, i amb una direcci\u00f3 massa centralitzada.<\/p>\n
La llei 8\/2007 del Parlament de Catalunya (aprovada per consens de tots els grups parlamentaris) tenia la vocaci\u00f3 i la capacitat per arreglar aquests problemes, per\u00f2 curiosament aquesta llei no s\u2019ha acabat de desenvolupar i el govern dels senyors Mas i Ruiz ens proposaven reformar l\u2019ICS i dividir-lo en varies empreses al territori constituint com a excusa els denominats Consorcis.<\/p>\n
Nosaltres ens hi varem oposar, entre d\u2019altres, per les seg\u00fcents raons<\/strong>:<\/p>\n El trossejament de l\u2019ICS, reivindicaci\u00f3 hist\u00f2rica de la patronal privada del sector sanitari, seria el principi de l\u2019esfondrament dels principals valors del nostre sistema sanitari p\u00fablic. Del seu nivell d\u2019equitat, superior a molts d\u2019altres dels pa\u00efsos del nostre entorn. De la seva qualitat i efici\u00e8ncia, superiors a moltes d\u2019altres. Del model de Sistema Nacional de Salut integral molt superior en resultats de salut i en valors. I suposaria perdre el seu car\u00e0cter totalment p\u00fablic, el que impedeix fer de la salut i la malaltia un negoci.<\/p>\n El trossejament tamb\u00e9 \u00e9s contrari als principis d\u2019integraci\u00f3 i integritat prioritaris segons la Llei General de Sanitat, la Llei d\u2019Ordenaci\u00f3 Sanit\u00e0ria de Catalunya i les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques, per a una pol\u00edtica de millora de la salut de les persones. El trossejament empresarial en sanitat \u00e9s contrari a l\u2019efici\u00e8ncia i a l\u2019estabilitat. Es d\u00f3na l\u2019argument de que la gran dimensi\u00f3 de l\u2019ICS el fa molt dif\u00edcil de governar i gestionar. \u00c9s un criteri contrari a la tend\u00e8ncia a la fusi\u00f3 d\u2019empreses, no renyida amb major autonomia de gesti\u00f3, a m\u00e9s va en contra de la reducci\u00f3 i concentraci\u00f3 d\u2019empreses p\u00fabliques recomanada pels governs.<\/p>\n En d\u2019altres sectors quan es vol efici\u00e8ncia i estabilitat les empreses es fusionen; en canvi es creen \u201cgrups empresarials\u201d quan es vol fer enginyeria financera per pagar menys impostos o per tenir facilitat de desprendre\u2019s de parts del grup. Hi ha evid\u00e8ncia de que el minifundisme empresarial en la sanitat catalana concertada ha estat negatiu per la reducci\u00f3 de costos del conjunt del sistema, ha frenat molt i de forma tant negativa com expl\u00edcitament intencionada les possibilitats de sin\u00e8rgies (unificaci\u00f3 de compres, sistemes d\u2019informaci\u00f3, log\u00edstica).<\/p>\n Aquet situaci\u00f3 ha frenat la transpar\u00e8ncia, fins i tot de forma perversa, amb l\u2019objectiu d\u2019amagar on hi havia costos injustificats i sobrefinan\u00e7ament p\u00fablic del qual s\u2019han beneficiat els seus responsables.<\/p>\n La Llei de l\u2019ICS de juliol de 2007, de creaci\u00f3 de l\u2019empresa p\u00fablica, preveu, en el seu article 5.1., que la instituci\u00f3 \u201cactu\u00ef d\u2019acord amb els principis: d\u2019efici\u00e8ncia, per mitj\u00e0 d\u2019una gesti\u00f3 p\u00fablica, moderna i rigorosa, amb autonomia de gesti\u00f3, d\u2019efic\u00e0cia, de simplificaci\u00f3, de desconcentraci\u00f3, descentralitzaci\u00f3 territorial, de racionalitzaci\u00f3, de transpar\u00e8ncia, d\u2019agilitat, d\u2019avaluaci\u00f3 de la gesti\u00f3, de sostenibilitat, de cooperaci\u00f3, de participaci\u00f3 social i corresponsabilitat dels seus professionals, de continu\u00eftat del proc\u00e9s assistencial, equitat en l\u2019acc\u00e9s a les prestacions, proximitat i orientaci\u00f3 de la gesti\u00f3 als ciutadans\u201d <\/em><\/p>\n En els articles 31 i 32 dels Estatuts de l\u2019ICS es preveu que \u201cels professionals i els seus directius puguin prendre decisions adequades a la seva realitat espec\u00edfica, en el nivell m\u00e9s proper als usuaris, d\u2019acord als recursos disponibles i sent corresponsables dels resultats obtinguts\u201d.<\/em><\/p>\n En els darrers anys existeix l\u2019experi\u00e8ncia de major autonomia en els equips de Prim\u00e0ria de l\u2019ICS, experi\u00e8ncia for\u00e7a reeixida que ha posat de manifest les bondats del cam\u00ed empr\u00e9s i les dificultats que caldria superar, possiblement amb canvis normatius, sobretot en els temes de gesti\u00f3 econ\u00f2mica i de recursos humans. Caldr\u00e0 doncs aprofundir en aquest cam\u00ed. Millorant l\u2019ICS estem defensant el nucli vertebrador de la sanitat p\u00fablica de Catalunya. Cal aprofitar els temps de canvi.<\/p>\n