{"id":8347,"date":"2016-05-17T11:52:15","date_gmt":"2016-05-17T10:52:15","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=8347"},"modified":"2016-05-17T11:52:15","modified_gmt":"2016-05-17T10:52:15","slug":"jaume-e-olle-en-paisos-pobres-si-estas-malalt-no-pots-treballar-si-no-treballes-no-menges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/05\/17\/jaume-e-olle-en-paisos-pobres-si-estas-malalt-no-pots-treballar-si-no-treballes-no-menges\/","title":{"rendered":"\u201cEn pa\u00efsos pobres si est\u00e0s malalt no pots treballar i si no treballes no menges\u201d"},"content":{"rendered":"

Jaum\u00e9 E. Oll\u00e9 \u00e9s metge, i ha exercit la professi\u00f3 en indrets molt pobres. Al llarg de la seva vida ha passat per pa\u00efsos com Hait\u00ed, Bol\u00edvia, Mali o Eti\u00f2pia, entre d\u2019altres.\u00a0Va viatjar un dia a Hait\u00ed, i despr\u00e9s de veure les condicions d\u2019aquell pa\u00eds i la precarietat del sistema sanitari, va decidir que era all\u00ed on podria ser \u201cm\u00e9s \u00fatil\u201d. En el seu llibre Cr\u00f3nicas de un m\u00e9dico en el mundo <\/em>(Ic\u00e0ria Editorial) reflexiona sobre l\u2019exercici de la medicina en pa\u00efsos pobres i sobre la situaci\u00f3 cultural d\u2019aquests indrets.<\/p>\n

Quin paper pot jugar la medicina en pa\u00efsos tan pobres? <\/strong><\/p>\n

El mateix paper que aqu\u00ed. Tothom vol estar sa, si tens mal de cap no vols tenir mal de cap, si tens un nen amb febre vols que li passi. Aix\u00f2 \u00e9s igual per a pobres i rics, i potser pels pobres m\u00e9s, perqu\u00e8 estan m\u00e9s malalts, per tant, la medicina t\u00e9 un paper fonamental. En pa\u00efsos pobres si est\u00e0s malalt no pots treballar i si no treballes no menges.<\/p>\n

En alguns cap\u00edtols es queixa de qu\u00e8 tot i la bona voluntat i de saber com ajudar a un malalt, a vegades no hi ha els medicaments necessaris o si hi s\u00f3n no s\u00f3n accessibles per a tothom. Quines s\u00f3n les desigualtats m\u00e9s grans en salut en territoris com els que ha treballat? <\/strong><\/p>\n

Aqu\u00ed si tenim mal de cap tenim possibilitat de demanar la baixa, per l\u2019embar\u00e0s tamb\u00e9 tenim baixa i la gent segueix cobrant, all\u00e0 no. Un exemple de fa dues setmanes. Un nen d\u2019Uganda que ha passat l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria, cosa gens f\u00e0cil, va passar per l\u2019escola professional, i ara treballava en un hotel de recepcionista. Un dia va caure, es va trencar les dents i el van fer fora, no volen un recepcionista sense dents. Em va escriure immediatament per dir-me que despr\u00e9s de tots els esfor\u00e7os per estudiar i sortir de la seva cabanya l\u2019han acomiadat. Em va demanar 150 euros, li he hagut de donar perqu\u00e8 es pugui posar dents noves, perqu\u00e8 si no es quedava sense feina. O per exemple, em venen els pescadors del llac d\u2019Uganda, amb una tuberculosi que se\u2019ls ha menjat i els pregunto: \u2018per qu\u00e8 no veniu quan comenceu a tossir?\u2019 per\u00f2 clar, si no pesquen no mengen, nom\u00e9s poden venir quan descansen de treballar. Aqu\u00ed tenim uns sistemes que all\u00e0 no existeixen.<\/p>\n

\"Doctor<\/a>
Doctor Jaume E. Oll\u00e9 durant l’entrevista amb el Diari de la Sanitat \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Fins a quin punt sent que ha arribat a empatitzar amb aquestes hist\u00f2ries?<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n hist\u00f2ries f\u00e0cils d\u2019entendre, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil de solucionar-les totes. No he cobrat mai a un malalt, al contrari, el dif\u00edcil \u00e9s que no em posi jo la m\u00e0 a la butxaca, has de fer una selecci\u00f3 perqu\u00e8 no pots estar cont\u00ednuament donant, no pots sobreviure aix\u00ed i comporta un risc. Deixa\u2019m posar-te un exemple. Una vegada vaig veure una mare que em va portar el seu fill perqu\u00e8 patia raquitisme \u2013disminuci\u00f3 de vitamina D, de calci i fosfat en la sang- li vam donar les vitamines, cal\u00e7 i li vaig dir que torn\u00e9s en un mes. Un dia mentre anava cap a casa me la trobo, s\u2019havia fet una cabanya darrere d\u2019unes t\u00e0pies per viure-hi mentre esperava el dia de la visita. No podia pagar-se el transport d\u2019anada i tornada i va decidir que era m\u00e9s f\u00e0cil quedar-se all\u00ed, demanant diners a la gent que passava.<\/p>\n

De fet, deixi’m recordar-li un altre exemple que explica en el llibre. El d\u2019una senyora que t\u00e9 tuberculosi. Vost\u00e8 li ofereix tractament per\u00f2 ella diu que ha d\u2019anar a casa a cuidar el porc. Vost\u00e8 es queda sorpr\u00e8s, i ella llavors li diu que si es mor el porc es quedar\u00e0 sense menjar i per tant morir\u00e0. <\/strong><\/p>\n

Clar, all\u00ed si no tens de qu\u00e8 menjar no menges. La salut t\u00e9 una funci\u00f3 diferent. All\u00e0 si tens mal de cap i no pots treballar haur\u00e0s d\u2019anar-hi igual a treballar. Tot el que tenim aqu\u00ed \u00e9s un luxe, que en el fons hem d\u2019agrair a la societat.<\/p>\n

M\u2019imagino que la idea que tenim aqu\u00ed de qu\u00e8 la salut \u00e9s el primer all\u00ed no s\u2019ent\u00e9n ben b\u00e9 aix\u00ed.<\/strong><\/p>\n

La salut all\u00ed es mira des d\u2019un punt de vista funcional. All\u00e0 t\u00e9 la funci\u00f3 de permetre\u2019t treballar per poder menjar. Aqu\u00ed no t\u00e9 aquesta funci\u00f3. La salut aqu\u00ed \u00e9s tenir o no mal de cap, per exemple. La funcionalitat canvia i per tant canvien les prioritats de la persona.<\/p>\n

\"Doctor<\/a>
Doctor Jaume E. Oll\u00e9 \/ SASNDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

En un altre cap\u00edtol es pregunta qu\u00e8 \u00e9s ser pobre en un pa\u00eds de pobres. I obre el debat de si l\u2019ajuda econ\u00f2mica \u00e9s suficient. Qu\u00e8 \u00e9s ser pobre en un pa\u00eds pobre? <\/strong><\/p>\n

Un exemple. Ser pobre en un pa\u00eds pobre \u00e9s una noia que t\u00e9 un tumor al coll, viu als carrers de Som\u00e0lia i \u00e9s una immigrant d\u2019Eti\u00f2pia. Immigrant, il\u00b7legal i sense fam\u00edlia. T\u00e9 un tumor que li comen\u00e7a a cr\u00e9ixer. Em ve a veure, no sabem qu\u00e8 \u00e9s, la tractem, no respon al tractament, faig una bi\u00f2psia que he d\u2019enviar a Fran\u00e7a i que pago jo, perqu\u00e8 ella no pot pagar res. De Fran\u00e7a em diuen que \u00e9s un tumor pel qual no hi ha tractament, per tant, nom\u00e9s pretenc obtenir el tractament simptom\u00e0tic. Per\u00f2 no tinc morfina, l\u2019he d\u2019anar a robar del quir\u00f2fan, all\u00ed em donen una injecci\u00f3 cada 4 dies i ella, mentrestant, est\u00e0 a terra plorant de dolor. Aix\u00f2 \u00e9s ser pobre sense esperan\u00e7a. Per sort va morir unes setmanes m\u00e9s tard. Aix\u00f2 \u00e9s ser pobre en un pa\u00eds pobre, on no hi ha medicaments, ni bi\u00f2psies, ni serveis d\u2019atenci\u00f3, on no hi ha res.<\/p>\n

Diu en el llibre que el que abans entenia per\u00f2 no assumia ara ho ent\u00e9n per\u00f2 li sembla inacceptable. Fins a quin punt l\u2019ajuda d\u2019un metge com vost\u00e8 pot ser eficient quan la mentalitat d\u2019un pa\u00eds per la seva cultura i educaci\u00f3 \u00e9s molt diferent? Explicava el cas del Mikado, un nen que est\u00e0 sol a l\u2019hospital on treballava i que les infermeres donaven per perdut i no li oferien menjar ni el cuidaven.\u00a0 <\/strong><\/p>\n

En aquest cas concretament ho entenc, fins a cert punt, per\u00f2 no puc acceptar-ho. Entenc que la infermera t\u00e9 molta feina, que t\u00e9 300.000 malalts i que a aquell nen el donen per perdut. Per\u00f2 jo no ho puc acceptar. L\u2019actitud de les infermeres que descuiden aquell nen nom\u00e9s es pot entendre dins d\u2019un context. Quan estava a Uganda i sortia de casa davant hi havia uns camps i sovint a les set del mat\u00ed em trobava a la infermera que estava llaurant el camp, amb 2 o 3 nens que havia de vigilar i despr\u00e9s entrava a treballar a les 9 del mat\u00ed. A vegades s\u2019adormia. Jo no accepto que s\u2019adormin a la feina, per\u00f2 he de pensar tamb\u00e9 amb el context en el qual es troba. Les dones, especialment les del tercer m\u00f3n, treballen 24 hores del dia. Arriben a casa i han de preparar el menjar i cuidar els fills i potser el marit els hi pega o se\u2019n va amb altres.<\/p>\n

Un context molt diferent. <\/strong><\/p>\n

T\u2019il\u00b7lumina molt veure el contrast qu\u00e8 hi ha entre fora i dins. Jo vaig tenir una malalta, una mare amb tuberculosi amb un estat avan\u00e7at. Per un projecte sobre la tuberculosi va venir una fot\u00f2grafa alemanya a fer-li unes fotos. Li vaig presentar a la Rose i a la seva filla. Les dues eren esquelets vivents. Ella estava malalta per\u00f2 tenia llet, la nena estava desnodrida per\u00f2 seguia mamant. La fot\u00f2grafa em va preguntar perqu\u00e8 no li donava llet en pols. Jo no hi estava d\u2019acord. I ella creia que era perqu\u00e8 jo estava cremat d\u2019estar a \u00c0frica.<\/p>\n

Hi era aix\u00ed?<\/strong><\/p>\n

No, li vaig preguntar quant de temps estava disposada a pagar aquesta llet i despr\u00e9s li vaig explicar que si li don\u00e0vem llet amb pols la nena deixaria de mamar i a la mare se li tallaria la llet. Li vaig dir que quan la senyora tornes al seu poble perdut a la selva no tindria on trobar aquesta llet i si la tingues l\u2019hauria de diluir amb aigua, segurament contaminada, i que per tant la nena es quedaria sense llet o amb moltes diarrees. Ella no ho comprenia. No es pot anar a aquests pa\u00efsos i intentar imposar les solucions que tenim aqu\u00ed, perqu\u00e8 pot ser que no sigui benefici\u00f3s.<\/p>\n

Vaig tornar a veure la mare un any o dos m\u00e9s tard i havien sobreviscut les dues. Estic segur que si li hagu\u00e9ssim donat la llet en pols la nena estaria morta. Per\u00f2 ella -la fot\u00f2grafa- seguiria la seva vida, tan contenta, sense saber-ho.<\/p>\n

\"El<\/a>
El doctor Jaume E. Oll\u00e9 durant l’entrevista \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Creu que despr\u00e9s de viure aquestes experi\u00e8ncies \u00e9s m\u00e9s optimista o menys amb la situaci\u00f3 del sud? <\/strong><\/p>\n

A llarg termini s\u00f3c optimista, el que passa que hi ha uns grups de poblaci\u00f3 que cada cop estan pitjor, perqu\u00e8 les difer\u00e8ncies s\u00f3n cada vegada m\u00e9s grans. Per\u00f2 penso que a la llarga fins i tot aquests pa\u00efsos milloren, a bufetades i de mica en mica, per\u00f2 milloren. Hi ha una milloria en l\u2019educaci\u00f3, en la sanitat\u2026.Per\u00f2 morir\u00e0 molta gent pel cam\u00ed. Jo tendeixo a ser optimista, encara que quan hi ets costa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jaum\u00e9 E. Oll\u00e9 \u00e9s metge, i ha exercit la professi\u00f3 en indrets molt pobres. Al llarg de la seva vida ha passat per pa\u00efsos com Hait\u00ed, Bol\u00edvia, Mali o Eti\u00f2pia, entre d\u2019altres.\u00a0Va viatjar un dia a Hait\u00ed, i despr\u00e9s de veure les condicions d\u2019aquell pa\u00eds i la precarietat del sistema sanitari, va decidir que era […]<\/p>\n","protected":false},"author":79,"featured_media":8453,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[952,1991,44,1735,6,19],"class_list":["post-8347","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dret-a-la-salut","tag-desigualtats","tag-entrevistes","tag-metges","tag-mon","tag-pobresa","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8347","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/79"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8347"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8347\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8347"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8347"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8347"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}