{"id":8414,"date":"2016-04-10T20:04:20","date_gmt":"2016-04-10T19:04:20","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=8414"},"modified":"2016-04-10T20:04:20","modified_gmt":"2016-04-10T19:04:20","slug":"barcelona-vol-que-totes-les-entitats-amb-anim-de-lucre-surtin-de-la-xarxa-sanitaria-publica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/04\/10\/barcelona-vol-que-totes-les-entitats-amb-anim-de-lucre-surtin-de-la-xarxa-sanitaria-publica\/","title":{"rendered":"\u00abBarcelona vol que totes les entitats amb \u00e0nim de lucre surtin de la xarxa sanit\u00e0ria p\u00fablica\u00bb"},"content":{"rendered":"

Gemma Tarafa (1971) \u00e9s la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona. Llicenciada en Biologia, fins al seu nomenament ha estat molt vinculada a la investigaci\u00f3, primer a l’Institut Catal\u00e0 d’Oncologia com a investigadora\u00a0(1998-2006) i en els darrers anys com a subdirectora del Grup de Recerca sobre Desigualtats en Salut (GREDS) de la Universitat Pompeu Fabra (2010-2015). Des de l’Ajuntament Tarafa va encarregar un informe per veure un mapa de \u00abla privatitzaci\u00f3 de l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria p\u00fablica a la ciutat de Barcelona\u00bb<\/a> i\u00a0assegura que Barcelona vol que tard o d’hora totes les entitats amb \u00e0nim de lucre surtin de la xarxa d’atenci\u00f3 p\u00fablica, tamb\u00e9 en l’\u00e0mbit sociosanitari -on hi ha un volum m\u00e9s gran- i de salut mental. En equipaments la prioritat, avan\u00e7a, ser\u00e0 per l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i la salut mental. Dos grans objectius per al consistori, senyala,\u00a0s\u00f3n\u00a0sembrar b\u00e9 les bases per reduir les desigualtats en salut entre barris i\u00a0fer de Barcelona un referent en salut comunit\u00e0ria.<\/p>\n

Ha passat gaireb\u00e9 un any des que Barcelona en Com\u00fa<\/span> va entrar a l\u2019Ajuntament. Les compet\u00e8ncies en Salut de l\u2019Ajuntament s\u00f3n limitades per\u00f2.<\/strong><\/p>\n

Una cosa s\u00f3n les compet\u00e8ncies i l\u2019altra s\u00f3n les capacitats<\/span>. En el cas de l’ajuntament cal distingir el que \u00e9s salut p\u00fablica, on tenim el cent per cent de les compet\u00e8ncies i tamb\u00e9 de tots els CAPS de Barcelona n\u2019hi ha 4 de gesti\u00f3 municipal o mixta, com \u00e9s el cas dels PAMEM<\/span>. Per tant \u00e9s una part \u00e0mplia on hi<\/span> podem incloure temes com contaminaci\u00f3 de l\u2019aire, salut comunit\u00e0ria, etc. Despr\u00e9s tenim el bloc de compet\u00e8ncies purament sanit\u00e0ries, d\u2019assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria. Aqu\u00ed les compet\u00e8ncies s\u00f3n de la Generalitat per\u00f2 moltes de les compet\u00e8ncies a la nostra ciutat s\u00f3n compartides i es gestionen des del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), on la Generalitat t\u00e9 un 60% i l\u2019Ajuntament un 40%.<\/p>\n

Com influeix aix\u00f2 en la din\u00e0mica de treball del dia a dia?<\/strong>
\nDep\u00e8n. Q\u00fcestions de salut mental, comunit\u00e0ria, etc. s\u2019han pogut gestionar molt m\u00e9s r\u00e0pid que les que s\u2019han de gestionar treballades o pactades amb la Generalitat. Amb el nou Govern hem aconseguit generar diferents grups de treball que pengen del Consorci que ens permeten fer propostes i cogestions de manera m\u00e9s pr\u00e0ctica que amb l\u2019anterior govern.<\/p>\n

Fa uns mesos vau presentar un primer informe sobre la \u201cprivatitzaci\u00f3\u201d de la sanitat a Barcelona. Segons l\u2019informe l\u2019assignaci\u00f3 pressupost\u00e0ria del CatSalut per concerts amb les entitats hospital\u00e0ries d\u2019aguts ha estat decreixent en tots els casos, excepte en les entitats privades amb \u00e0nim de lucre. Per exemple el Sagrat Cor, del grup Quir\u00f3nSalud, experimenta entre 2011 i el 2014 un augment del pressupost contractat amb el CatSalut en un 25%.<\/strong>
\nS\u00ed, un gran titular de l\u2019informe podria ser que 200 milions d\u2019euros del pressupost de sanitat van a centres sanitaris mercantils, \u00e9s a dir, a privats amb \u00e0nim de lucre. El cas del Sagrat Cor l\u2019hem posat de manera molt clara sobre la taula per\u00f2 tamb\u00e9 tenim casos aix\u00ed en salut mental i sociosanitaris. Per tant, l’informe el veiem com una primera foto per saber qu\u00e8 passa amb la privatitzaci\u00f3 de la sanitat a la ciutat de Barcelona. Som conscients que aquest tema toca interessos per\u00f2 pot ser tot menys poc rigor\u00f3s, \u00e9s un informe fet amb dades oficials del CSB<\/span>, de l\u2019AQuAS<\/span> i fet per acad\u00e8mics. Les dades s\u00f3n les que s\u00f3n, hem de defugir d\u2019un debat ideol\u00f2gic. Ens hem d\u2019acostumar a qu\u00e8 les dades no nom\u00e9s siguin p\u00fabliques sin\u00f3 que s\u2019entenguin.<\/p>\n

\"La<\/a>
La comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa.\/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Qu\u00e8 penseu fer ara que ja heu fet l\u2019informe?<\/strong>
\nQu\u00e8 podem fer a partir d\u2019ara? Nosaltres vam anar al CSB<\/span> i en aquell moment la Generalitat no tenia intenci\u00f3 de moure cap fitxa respecte a les propostes que pos\u00e0vem sobre la taula perqu\u00e8 considerava que primer estaria b\u00e9 acabar l\u2019auditoria que volen fer a Catalunya en una l\u00ednia similar a aquesta. El que passa \u00e9s que l\u2019auditoria l\u2019han encarregat a la mateixa persona o equip que l\u2019hem encarregat nosaltres, per tant vol dir que aquestes dades te\u2019n refies. El que vam poder pactar llavors en el Consorci va ser comen\u00e7ar a posar fil a l\u2019agulla i vam acordar generar un equip de treball Ajuntament-Generalitat per veure com aterrem algunes de les propostes.<\/p>\n

Com per exemple?<\/strong>
\nTotes les entitats mercantils, per comen\u00e7ar, haurien de complir la llei de transpar\u00e8ncia i moltes no la compleixen. Nosaltres hem posat diferents mesures, com ara que totes les societats, mercantils i no mercantils, han de complir amb la llei de transpar\u00e8ncia: no sabem com es gestionen els capitals, les efic\u00e0cies del que s\u2019hi fa, resultats, etc. Nosaltres disting\u00edem les entitats privades amb \u00e0nim de lucre i sense \u00e0nim de lucre. Aquestes \u00faltimes, per exemple, en el cas de salut mental s\u00f3n entitats que han fet molta feina en els \u00faltims 30 anys. Aquestes continuaran en el SISCAT<\/span> per\u00f2 \u00e9s important que compleixin uns criteris d\u2019economia social. \u00c9s important enfocar b\u00e9 aquest debat: no \u00e9s un debat sobre sanitat p\u00fablica o privada, el que q\u00fcestionem aqu\u00ed \u00e9s quan capital p\u00fablic que va a la privada amb \u00e0nim de lucre, que t\u00e9 benefici i que a m\u00e9s no podem tenir tant el control de la qualitat, drets socials dels treballadors, etc. No es tracta de si hi ha d\u2019haver o no sanitat privada sin\u00f3 la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s capital p\u00fablic que va a la privada amb \u00e0nim de lucre. La nostra proposta \u00e9s que totes les entitats privades amb \u00e0nim de lucre surtin del SISCAT,<\/span> com ho far\u00e0 el Sagrat Cor. En el sector sociosanitari, per exemple, assumeixen un volum de feina molt gran per tant sabem que aix\u00f2 no es podr\u00e0 fer de la nit al dia.<\/p>\n

A Barcelona hi ha diversos temes que si m\u00e9s no generen pol\u00e8mica sobre la interacci\u00f3 p\u00fablic<\/span>-privat. Un d\u2019aquests \u00e9s Barnacl\u00ednic<\/span>. Parleu de Barnacl\u00ednic<\/span> com \u00abun dels casos m\u00e9s paradigm\u00e0tics de mercantilitzaci\u00f3 existents a Catalunya i l\u2019Estat Espanyol\u00bb. Qu\u00e8 caldria fer?<\/strong>
\nUsufructuen espai p\u00fablic, evidentment paguen un lloguer, i amb el risc de derivaci\u00f3 de pacients que surten de la p\u00fablica i van cap all\u00e0. Nosaltres ens hem reunit amb l\u2019Hospital Cl\u00ednic i vam dir-los quina era la nostra postura. Ells ara generaran un grup de treball per veure cap a on es gestiona el Barnacl\u00ednic<\/span>, i una de les opcions \u00e9s que surti de l\u2019espai actual, que no estigui en el s\u00f2l del Cl\u00ednic. Aix\u00f2 resol un dels riscos per\u00f2 l\u2019altre \u00e9s la derivaci\u00f3 dels pacients per part de treballadors que compaginen la seva activitat als dos centres. Aix\u00f2 dep\u00e8n de com no ho podr\u00e0s controlar. Cal veure com resolen la part jur\u00eddica i la part f\u00edsica.<\/p>\n

I quina \u00e9s la vostra postura?<\/strong>
\nNosaltres pensem que models com Barnacl\u00ednic<\/span> no han d\u2019existir, pels dos riscos que et comentava. Un centre que est\u00e0 ubicat en un espai que figura que no podem obrir aquests espais perqu\u00e8 no tenim capital per obrir-los per\u00f2 s\u00ed que podem afegir un centre com aquest i la problem\u00e0tica de derivar els pacients. No desconfio de la professionalitat dels treballadors del Cl\u00ednic per\u00f2 s\u00ed que sabem que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que passa amb altres antecedents.<\/p>\n

El sector de la sanitat mou molts actors, diners p\u00fablics i interessos. Com influeixen en aquests casos els grups de pressi\u00f3?\u00a0Us heu trobat amb lobbies o heu rebut pressions? <\/strong><\/p>\n

No \u00e9s un secret per ning\u00fa que hi ha interessos en aquesta \u00e0rea, des de col\u00b7legis, farmac\u00e8utiques o entitats. Un exemple de com crec que s\u2019han d\u2019abordar aquests temes \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia que hem tingut amb la Taula de la Contaminaci\u00f3 de l\u2019Aire, on hem convidat tots els actors que han volgut tenir-hi veu. S\u00f3n agents que potser fins ara tamb\u00e9 tenien veu per\u00f2 ho feien a porta tancada. \u00c9s important que el que hagin de dir ho diguin per\u00f2 al mateix nivell que tothom.<\/p>\n

L\u2019altre \u00e9s l’Hospital\u00a0Sagrat Cor, un dels tres centres del SISCAT<\/span> propietat de Quir\u00f3nSalud<\/span>\u00a0que t\u00e9 afany de lucre i forma part de la xarxa sanit\u00e0ria d’atenci\u00f3 p\u00fablica.\u00a0Com\u00edn<\/span> ha parlat de \u00abdesprivatitzaci\u00f3\u00bb<\/span> per\u00f2 com ho pot assumir el sistema p\u00fablic?\u00a0Quines possibilitats reals hi ha amb el Sagrat Cor?<\/strong>
\nAra s\u2019estan posant damunt la taula les diferents opcions per veure com hospitals com aquest surten del SISCAT<\/span>. Aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir? Que totes les persones que per sanitat gratu\u00efta i universal entren al Sagrat Cor, si es poden, siguin reabsorbides des d\u2019altres espais. La voluntat pol\u00edtica \u00e9s clara, el com l\u2019est\u00e0 mirant sobretot la Generalitat. \u00c9s important fer-ho b\u00e9 pels pacients i pels treballadors. El que no podem fer \u00e9s derivar 200 milions de capital p\u00fablic a la privada i mantenir llits i quir\u00f2fans tancats. Per exemple, \u00e9s el cas del Centre F\u00f2rum [atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria i salut mental Parc Salut Mar] que t\u00e9 150 llits tancats mentre es deriva finan\u00e7ament a sociosanitaris amb \u00e0nim de lucre. Aquestes situacions tindrien un sentit si tingu\u00e9ssim tots els llits i quir\u00f2fans copats, posant criteris d\u2019economia social per\u00f2 abans de plantejar-ho, si hi ha llits tancats i es poden obrir cal discutir-ho.<\/p>\n

\"Moment<\/a>
Moment de l’entrevista en qu\u00e8 Tarafa parla de les dades sober privatitzaci\u00f3 a Barcelona. \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

En el cas de salut mental un 82% de les entitats que proveeixen serveis d’atenci\u00f3 s\u00f3n privades.<\/strong>
\nS\u00ed, per\u00f2 sobretot hi ha privat no mercantil i han estat societats sense \u00e0nim de lucre les que han anat avan\u00e7ant en aquest sector perqu\u00e8 des de l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic, des de les institucions, no se li ha donat la import\u00e0ncia que s’havia de donar a la salut mental i si no ho feien elles, no ho feia<\/span> ning\u00fa. En l\u2019\u00e0mbit sociosanitari la part mercantil \u00e9s molt important [segons dades de l’informe encarregat per l’Ajuntament un 47,5% del volum de contractaci\u00f3 entre el CatSalut i les entitats prove\u00efdores de serveis sociosanitaris va a parar a entitats privades amb \u00e0nim de lucre]. Aqu\u00ed tenim casos extrems, com \u00e9s el cas de les ambul\u00e0ncies o la rehabilitaci\u00f3, on el percentatge mercantil \u00e9s escandal\u00f3s.<\/p>\n

Aix\u00f2 es reflectir\u00e0 tamb\u00e9 en la rehabilitaci\u00f3 o construcci\u00f3 d\u2019equipaments?<\/strong>
\nAra nosaltres estem tancant el que \u00e9s el Pla d\u2019equipaments 2016-2023, \u00e9s a dir, quins s\u00f3n els equipaments sanitaris a construir, rehabilitar o condicionar a la nostra ciutat. Aix\u00f2 ho vam fer des del m\u00e9s u, quan vam entrar vam intentar veure quines s\u00f3n les necessitats a la nostra ciutat perqu\u00e8 prevalguin tamb\u00e9 les necessitats i les dificultats econ\u00f2miques dels diferents districtes. En el pla d\u2019equipaments hem de veure tamb\u00e9 reflectit que volem refor\u00e7ar la part p\u00fablica de la sanitat. Tots els edificis que aqu\u00ed constru\u00efm resulta que despr\u00e9s s\u00f3n concessions a la privada mercantil no anirem molt en la nostra l\u00ednia.<\/p>\n

Quines seran les prioritats en equipaments?<\/strong>
\nEs faran dues apostes importants: salut mental i prim\u00e0ria. Ara b\u00e9, el Pla d\u2019equipaments dep\u00e8n bastant de l\u2019ampliaci\u00f3 pressupost\u00e0ria de la Generalitat per tant si no hi ha pressupost vam<\/span> consensuar des del CSB<\/span> una s\u00e8rie de prioritats perqu\u00e8 si el finan\u00e7ament \u00e9s el que \u00e9s es pugui fer una part m\u00e9s aviat i el que no m\u00e9s tard. Pel que fa a districtes tamb\u00e9 volem posar especial pes en districtes amb pitjors indicadors de salut o condicions socioecon\u00f2miques. Posarem un accent especial a Nou Barris, Ciutat Vella Sant Mart\u00ed i Sant Andreu. Estem veient quina part reforcem i quina no, si cal construir un nou CAP, etc. i per aix\u00f2 vam parlar tamb\u00e9 amb tots els districtes.<\/p>\n

L\u2019informe La\u00a0Salut a Barcelona<\/a> conclou que en 18 dels 73 barris de Barcelona les dificultats socioecon\u00f2miques es tradueixen en problemes de salut. Es calculava la necessitat de 300.000 euros m\u00e9s per als pressupostos municipals de 2016 per estendre a cinc barris m\u00e9s el programa ‘Salut als barris’, que ja existeix en 13 barris de la ciutat. Per tant entenc que aix\u00f2 tamb\u00e9 dep\u00e8n d\u2019una ampliaci\u00f3 pressupost\u00e0ria.<\/strong>
\nS\u00ed, per\u00f2 s\u2019aprovar\u00e0, en aquest sentit som optimistes<\/span>. Vam veure que aquests 18 barris tenien unes condicions impactants respecte a la resta tot i que aix\u00f2 no vol dir que no hi hagi bosses de poblaci\u00f3 vulnerable que no sigui en aquests barris. Dels 18, 11 ja tenien algun programa preliminar de Salut als Barris. I despr\u00e9s hi ha sis barris nous que s\u00f3n Tur\u00f3 de la Peira, El Carmel, Can Peguera, Verdum, G\u00f2tic i Trinitat Vella que no hi havia res de salut als barris. Per tant, el que hem fet \u00e9s una diagnosi en aquests barris a trav\u00e9s de la gent dels CAPs<\/span>, agents, entitats, moviments, etc. Aix\u00f2 ens permet desplegar uns programes i no uns altres, dirigits a uns problemes de salut. A m\u00e9s, nosaltres formem part de l\u2019equip de desplegament del Pla de Barris, que no nom\u00e9s afecta salut, perqu\u00e8 els determinants socials de la salut s\u00f3n claus per tenir una bona salut. La part assistencial \u00e9s important per quan ja estem malalts. Per exemple s\u2019estan fent programes de rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatge que ajudaran a la salut. \u00c9s per aix\u00f2 que hem fet un observatori perqu\u00e8 puguem veure com afecten la salut totes les pol\u00edtiques que estem aplicant en l’\u00e0mbit municipal.<\/p>\n

\"Gemma<\/a>
Gemma Tarafa durant l’entrevista al seu despatx. \/ SANDRA L\u00c1ZARO<\/figcaption><\/figure>\n

Salut a totes les pol\u00edtiques?<\/strong>
\nS\u00ed, \u00e9s clau anar de la m\u00e0 amb altres pol\u00edtiques de l\u2019Ajuntament. Per exemple, les persones que fa dos anys que s\u00f3n a l’atur tenen 3 cops m\u00e9s risc de patir un trastorn de salut mental i davant d\u2019aix\u00f2 no podem tancar els ulls.<\/p>\n

Barcelona va crear al gener la primera Taula de Salut Mental. Un dels objectius de la Taula \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019un Pla de Salut Mental per la ciutat.<\/strong>
\nS\u00ed, t\u00e9 un objectiu finalista, com a m\u00ednim en una primera fase, i \u00e9s fer una pla de la situaci\u00f3 de la Salut Mental a la ciutat de Barcelona, que estar\u00e0 llest a finals de juny. Aix\u00f2 ho estem fent amb totes les entitats que v\u00e9nen. Hem intentat que no sigui un abordatge des de salut per\u00f2, aqu\u00ed v\u00e9nen persones de l\u2019Ajuntament de Serveis Socials, Ocupaci\u00f3, Habitatge i Educaci\u00f3. Aix\u00ed, per exemple, estem parlant amb Barcelona Activa per veure com potenciar l\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019aquest tipus de persones.<\/p>\n

A partir dels diferents informes que heu fet o esteu fent us heu fixat objectius? Per exemple, reduir en un percentatge concret<\/span> les desigualtats entre barris?<\/strong>
\nS\u00ed, aquest debat l\u2019hem tingut clar. L\u2019informe ens ha servit per veure quines s\u00f3n les mancances i quines no i quins barris s\u00f3n prioritaris. D\u2019una banda \u00e9s evident que tenim l\u2019objectiu de disminuir les desigualtats, ja que 11 anys d\u2019esperan\u00e7a de vida \u00e9s una difer\u00e8ncia esgarrifosa en una ciutat com Barcelona. Et podria dir una xifra per\u00f2 aquestes difer\u00e8ncies no es resoldran en un o dos anys, per tant el nostre objectiu \u00e9s sembrar b\u00e9 les bases per aquest cam\u00ed. L\u2019altre objectiu \u00e9s fer de Barcelona un referent en salut comunit\u00e0ria, perqu\u00e8 \u00e9s la part m\u00e9s essencial de la prevenci\u00f3 i la promoci\u00f3 de la salut.<\/p>\n

Com vol aquest ajuntament treballar la prevenci\u00f3?<\/strong>
\nNo tot s\u2019arregla amb diners evidentment per\u00f2 \u00e9s clau refor\u00e7ar aquests processos i identificar quins temes cal orientar de la prim\u00e0ria. Si volem refor\u00e7ar la prim\u00e0ria i la comunit\u00e0ria ens ho hem de creure.<\/p>\n

Fa unes setmanes el departament de Salut va anunciar que tramitar\u00e0 una llei catalana per blindar la universalitat. Com ho valoreu? L\u2019Ajuntament est\u00e0 treballant ja per garantir l\u2019empadronament dels col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables?<\/strong>
\nL\u2019hem de veure finalment escrita per\u00f2 la Generalitat ha acceptat que quan es<\/span> doni el padr\u00f3 es doni tamb\u00e9 la targeta sanit\u00e0ria, per tant que no hi hagi una car\u00e8ncia d\u2019uns mesos. En aquest sentit ho valorem positivament. D\u2019altra banda, des de la voluntat de fer aquesta norma fins que es faci poden passar mesos. Per aix\u00f2, mentrestant, s\u2019ha generat un comit\u00e8 per garantir que les entitats ens puguin derivar casos d\u2019exclusi\u00f3 que els arribin. Farem una campanya pel tema de no cobrament i a m\u00e9s tindrem aquest comit\u00e8 on estarem meitat Ajuntament meitat Generalitat. Tots aquells casos de problem\u00e0tiques que ens arribin que siguin propis de padr\u00f3 els derivarem a un equip creat per desfer els nusos que hi ha en l\u2019empadronament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gemma Tarafa (1971) \u00e9s la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona. Llicenciada en Biologia, fins al seu nomenament ha estat molt vinculada a la investigaci\u00f3, primer a l’Institut Catal\u00e0 d’Oncologia com a investigadora\u00a0(1998-2006) i en els darrers anys com a subdirectora del Grup de Recerca sobre Desigualtats en Salut (GREDS) de la Universitat Pompeu […]<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":8421,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[2596,1991,2588,2597,2598,324],"class_list":["post-8414","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-politica-i-gestio","tag-comissionada-salut","tag-entrevistes","tag-gemma-tarafa","tag-gestio-municipal","tag-politiques-salut","tag-privatitzacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8414","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/51"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8414"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8414\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8414"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8414"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8414"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}