{"id":8508,"date":"2016-04-13T10:54:36","date_gmt":"2016-04-13T09:54:36","guid":{"rendered":"https:\/\/diarisanitat.cat\/?p=8508"},"modified":"2016-04-13T10:54:36","modified_gmt":"2016-04-13T09:54:36","slug":"la-prevencio-ha-de-ser-la-principal-estrategia-contra-el-cancer-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/2016\/04\/13\/la-prevencio-ha-de-ser-la-principal-estrategia-contra-el-cancer-2\/","title":{"rendered":"La prevenci\u00f3 ha de ser la principal estrat\u00e8gia contra el c\u00e0ncer"},"content":{"rendered":"<p>El c\u00e0ncer representa la primera causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones, \u00e9s \u00a0un dels principals problemes de salut p\u00fablica al m\u00f3n. A Espanya es diagnostiquen m\u00e9s de 200.000 casos nous de c\u00e0ncer cada any, i s&#8217;estima que 1 de cada 3 habitants tindr\u00e0 un c\u00e0ncer al llarg de la seva vida. Amb el c\u00e0ncer es troben afectats els mecanismes gen\u00e8tics de regulaci\u00f3 i control del creixement i reproducci\u00f3 cel\u00b7lular, per\u00f2 no s\u00f3n els gens els que determinen majorit\u00e0riament el nostre risc de c\u00e0ncer, sin\u00f3 l&#8217;exposici\u00f3 a factors ambientals i d&#8217;estils de vida. Aix\u00f2 s&#8217;ha comprovat amb estudis amb bessons univitel\u00b7lins en pa\u00efsos escandinaus, \u00e9s a dir germans gen\u00e8ticament iguals, per\u00f2 que tenen un diferent risc de c\u00e0ncer, o en poblacions que han emigrat de pa\u00efsos de baix a alt risc de c\u00e0ncer i que sense canviar els seus perfils gen\u00e8tics, s&#8217;acosten al nivell de risc de la poblaci\u00f3 receptora.<\/p>\n<p>Hi ha una evid\u00e8ncia cient\u00edfica s\u00f2lida que mostra l&#8217;associaci\u00f3 d&#8217;una \u00e0mplia varietat de tumors amb el consum de tabac, la inadequada alimentaci\u00f3, l&#8217;obesitat i la manca d&#8217;activitat f\u00edsica, l&#8217;excessiu consum d&#8217;alcohol, l&#8217;exposici\u00f3 solar, els agents biol\u00f2gics com virus i bacteris, l&#8217;exposici\u00f3 a cancer\u00edgens en el medi ambient o en el lloc de treball. La gran majoria d&#8217;aquests factors formen part dels determinants de la malaltia i afecten de forma diferent a les diferents classes socials i com a conseq\u00fc\u00e8ncia augmenten les desigualtats socials. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s que l&#8217;exposici\u00f3 a aquests factors \u00e9s en gran part modificable i evitable, per aix\u00f2 el c\u00e0ncer \u00e9s pot prevenir en la majoria dels casos, mitjan\u00e7ant un estil de vida i un ambient apropiat.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, sembla que els esfor\u00e7os de les autoritats sanit\u00e0ries s&#8217;orienten priorit\u00e0riament a trobar tractaments farmacol\u00f2gics curatius, m\u00e9s que a la prevenci\u00f3. Nom\u00e9s un 3% de la despesa en salut de la UE es destina a la prevenci\u00f3 de la malaltia, mentre que m\u00e9s del 80% es destina a tractaments m\u00e8dics. De la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica a Espanya el 2103, el 60,6% es va destinar a Serveis Hospitalaris i Especialitats, el 17% a Farm\u00e0cia, nom\u00e9s el 14,8% a Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, que t\u00e9 un paper clau per a la promoci\u00f3 de la salut i sorprenentment, per als serveis de Salut P\u00fablica, essencials en la prevenci\u00f3 de la malaltia, nom\u00e9s l\u20191,1% de tota la despesa sanit\u00e0ria. La tend\u00e8ncia fins i tot \u00e9s molt negativa perqu\u00e8 el pressupost per Salut P\u00fablica es va reduir de 1.158 milions d&#8217;euros el 2009 a 667 milions el 2013.<\/p>\n<p>La potencialitat de la modificaci\u00f3 dels factors de risc per a la reducci\u00f3 del risc de c\u00e0ncer pot ser il\u00b7lustrada amb l&#8217;evoluci\u00f3 de la mortalitat per c\u00e0ncer de pulm\u00f3 a Espanya. Se sap que les campanyes i restriccions del consum de tabac han tingut un major efecte en els homes que en les dones. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d&#8217;aix\u00f2 la taxa ajustada de mortalitat per c\u00e0ncer de pulm\u00f3 entre 2007 i 2013, es va reduir en aproximadament un 10% entre en els homes mentre que va augmentar en un 34% en les dones. Aquestes mesures van aconseguir evitar l&#8217;aparici\u00f3 de milers de casos de c\u00e0ncer de pulm\u00f3 en els homes, demostrant la utilitat de la prevenci\u00f3 i alhora es comprova que cal redoblar els esfor\u00e7os amb les dones. Si s&#8217;elimin\u00e9s la contaminaci\u00f3 de l&#8217;aire que respirem, es podrien evitar uns 5.000 casos de c\u00e0ncer de pulm\u00f3, que corresponen al 20% dels casos que no s\u00f3n atribu\u00efbles al tabac.<\/p>\n<p>Altres evid\u00e8ncies cient\u00edfiques, molt consistents, mostren que una alta adhesi\u00f3 al tipus de dieta saludable com la mediterr\u00e0nia, amb elevat consum de fruites, verdures, cereals integrals, llegums i oli d&#8217;oliva, baix consum de carns vermelles i preservades, i moderat consum d\u2019alcohol, disminueixen el risc d&#8217;un ampli tipus de tumors. No obstant aix\u00f2, paradoxalment comprovem una tend\u00e8ncia a l&#8217;abandonament d&#8217;aquest tipus de dieta que va sent substitu\u00eft per menjar no saludable. El quocient que mesura les calories consumides provinents d&#8217;aliments que s\u00f3n components de la dieta mediterr\u00e0nia, respecte als que no ho s\u00f3n, va baixar un 64% a Espanya des de 1961-1965 a 2000-2003. Aquest canvi de patr\u00f3 alimentari negatiu sembla que sigui indiferent per les autoritats sanit\u00e0ries que no fan prou per preservar la dieta mediterr\u00e0nia, tot i que ha estat declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat.<\/p>\n<p>Hi ha aix\u00ed una clara evid\u00e8ncia que mostra que el sobrep\u00e8s i l&#8217;obesitat, associats principalment a una alta ingesta de calories (per l&#8217;excessiu consum de greixos d&#8217;origen animal i de begudes ensucrades) i a una baixa activitat f\u00edsica, podrien representar un 10 a un 15% dels casos de c\u00e0ncer. La prevalen\u00e7a d&#8217;obesitat i sobrep\u00e8s es va duplicar a Espanya entre el 1990 i el 2004, afectant especialment a les classes baixes i hi ha estudis que demostren que un impost a les begudes ensucrades que disminu\u00eds el consum tindria un enorme impacte en la reducci\u00f3 de l&#8217;obesitat. Alguns pa\u00efsos ho han comen\u00e7at a aplicar i desgraciadament no hi ha iniciatives d&#8217;aquest tipus a Espanya. Aix\u00ed mateix hi ha clars indicadors que mostren que el consum d&#8217;alcohol \u00e9s excessiu en la poblaci\u00f3 espanyola. S&#8217;estima que d\u2019un 10 a un 15% de la incid\u00e8ncia de c\u00e0ncer en homes i un 3% en les dones podria associar-se a un excessiu consum d&#8217;alcohol. Sembla que els interessos econ\u00f2mics de la ind\u00fastria s\u00f3n m\u00e9s potents que les autoritats sanit\u00e0ries, perqu\u00e8 no es fa res per reduir-ho.<\/p>\n<p>Recordem que hi ha importants investigacions recents que han mostrat que mantenir un estil de vida saludable, consistent a seguir una dieta del tipus de la dieta mediterr\u00e0nia, consumir alcohol en forma moderada, no fumar, fer activitat f\u00edsica di\u00e0ria (caminar uns 30 minuts al dia), i evitar l&#8217;obesitat, possibilita reduir en un 30% el risc d&#8217;adquirir un c\u00e0ncer de c\u00f2lon i recte, en un 25% el risc de tenir un c\u00e0ncer de mama i en m\u00e9s d\u2019un 40% a tenir un c\u00e0ncer d&#8217;est\u00f3mac. Sens dubte que mantenir una vida saludable val la pena i ha de ser la principal estrat\u00e8gia en la lluita contra el c\u00e0ncer. Per\u00f2 aix\u00f2 no dep\u00e8n nom\u00e9s de decisions individuals, ha de ser abordat com un problema a nivell social, com a part de les pol\u00edtiques de salut p\u00fablica. Es requereix per aix\u00f2 un canvi radical de prioritats en la distribuci\u00f3 de la despesa sanit\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El c\u00e0ncer representa la primera causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones, \u00e9s \u00a0un dels principals problemes de salut p\u00fablica al m\u00f3n. A Espanya es diagnostiquen m\u00e9s de 200.000 casos nous de c\u00e0ncer cada any, i s&#8217;estima que 1 de cada 3 habitants tindr\u00e0 un c\u00e0ncer al llarg de la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":132,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[99,2602,19],"class_list":["post-8508","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-determinants","tag-cancer","tag-determinants","tag-salut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8508","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/132"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8508"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8508\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8508"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8508"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/amazing-bassi.82-223-8-23.plesk.page\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8508"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}